dimecres, 24 de març del 2010

KINESIS

Una nova companya de patiment.
Feia molt de temps que anava darrera una bici de carretera, i per fi ja la tinc a casa!
Avui he sortit a provar-la i realment m'he sentit molt estranya! Fa ja forces anys que pedalo però mai ho havia fet sobre una bici de carretera... quines sensacions! posició, canvi, frens... tot és un altre món! Espero poc a poc sentir-m'hi més a gust!


Comença la temporada de bici!!!!

dilluns, 22 de març del 2010

Bassiero 2010

No tenia massa motivació per fer més curses d'esquí de muntanya, ara feia dies que no em posava els esquís i ja havia començat a treure la pols de la bici de muntanya.
Però al dir-me el Dani que ell en tenia ganes però no tenia parella em vaig decidir!
A principi de temporada vam comentar de fer-ne una plegats, així que ara era el moment; decidit la fem junts!
Divendres vam sortir plegats per la vall fosca, provant ritmes i refrescant tema canvis; tot perfecte però la diferència de nivell que hi ha entre nosaltres és abismal i decidim per disfrutar tots 2 de la cursa provar de fer anar la goma! doncs decidit diumenge amb goma.

Diumenge 21 de març de 2010
El Dani em desperta a les 6 del matí... uuuuff! em costa molt aixeca'm ja que hem passat una nit fatal amb l'Aran! Em preparo un té i em menjo un tros de pastelet... el cos comença a reaccionar... bona senyal! A les 6,15 arriba l'avi amb els diaris per quedar-se amb el peque... quin greu que em sap fer anar malament a la gent, però com diu el Dani aquestes coses es poden demanar molt de tant en tant... espero que el peque es porti bé!
A les 6,30 el Javi ens passa a buscar, recollim a Barri i direcció la Bonaigua!
Vora les 8 ja som a peu de sortida, ens canviem, anem al wc 1,2 i fins a 3 vegades (jo ja em pensava que no podria sortir!) i finalment anem a escalfar.
No estic gens nerviosa i em fa molta il·lusió córrer amb el Danielet, qui millor que ell que em coneix com ningú per ajudar-me i animar-me en aquest circuit.
Passem pel control Arva, despleguem la goma i ens situem a la sortida... de cop, sortida...!
Comencem fent una diagonal des de la Peülla per anar a buscar la vall de Gerber, només hi ha 1 sola traça bona i es fan enbussos, com que anem mig planejant i amb la goma el Dani m'estira força i he d'anar vigilant de no caure!


Per fi entrem a la Vall de Gerber, i comencem a pujar, ja no m'estira tant i em trobo millor, el puc anar seguint amb ganes amb l'ajuda que em dóna la goma... la veritat és que és un ritme altet i no sé pas si hi podré anar tota l'estona.
Anem amb un grup molt xulo, hi ha el Javi, el Barri, l'Axel, i no paren d'animar i dir tonteries! M'ho estic passant genial!


Refugi Mataró, "venga anneta que ja som al refu!" em crida el Dani, vaig força bé, tenim algun fallo per anar de novatos amb això de la goma, però a les pujades dretes recuperem i tot... que més es pot demanar? Javi no para de tirar fotos, el tio va sobrat i ell sí que s'ho deu passar bé! Barri ve darrera patint força, però jo no me'n dono conte perque ja tinc prouta feina amb lo meu! La primera pujada és molt llarga i a la part de dalt pateixo bastant, anem a un ritme fort i ho estic donant tot!


Per fi canvi, no sé ni on sóc, el Dani m'ajuda, la veritat és que no tinc records del canvi, portava un globo que pa qué! sort que a la baixada amb l'aire fresquet a la cara em reviscolo i torno a ser conscient de la cursa. Barri ens atrapa i fa nosa una estoneta, quin tio! va com un desmanegat! Baixem, remem, baixem, remem i canvi! Mentres em poso les pells, pam! salta un tio amb els esquís contra natres... buuuaaaa! m'ha picat a la cama però no m'ha fet massa mal (me'n hagués pogut fer molt!) darrera la noia, és la 2a parella mixta, natres anem primers! es disculpen i colem... els hem de treure temps a les pujades perque baixant ells baixen molt ràpid i jo més aviat tot lo contrari.


2a pujada... em noto el cansament però darrera el Dani vaig fent bé, la goma fa molt, físicament i també psicològicament, no puc afluixar i ho dóno tot! zeta cap aquí zeta cap allà i arribem al segon collet, molt bonic per cert, encara que no l'he pogut disfrutar com m'hagués agradat, canvi ràpid i cap avall!


Comença la baixada, o això em pensava! vaig fent bé però la gent ens adelanta força... arribem a l'estany de Gerber... esquí aquàtic! quin tou d'aigua i quin fart de remar! baixem, tornem a remar, tornem a baixar, per fi es veu la carretera de la Bonaigua, vaaa! que ja casi hi som! baixada final, neu pastota total, caic i m'adelanta la noia de la parella mixta, cagada pasturet!
Em passa, al canvi els tenim allà, sortim junts, estic histèrica, tinc tot de rampes per tot arreu, el cos no em dóna però el Dani m'estira i he de "sirgar", jo ja no sé si lluito per la 1a plaça o per mantenir-me a mi mateixa avançant, quin patiment! Ja es veu l'arribada, anem junts, ara planeja més, de cop una baixadeta, jo ja no toco vores el Dani m'estira fort i pam! caic a terra... final de la lluita! "Ja està!" sento que diu el Dani. Jo m'aixeco i venga... a acabar d'arribar! 2hores 49minunts. Felicitem a la 1a parella mixta, què divertit que ha sigut!
Premi: 2 botelles de xampany i inscripció gratis per l'any vinent!
Ha estat una cursa genial, mai havia donat tant de mi mateixa!
Classificacions

dijous, 18 de març del 2010

Pierna Menta 2010

Aquest any tocava anar a 25 aniversari de la mítica cursa Pierra Menta. El nom li ve donat per un cim característic que hi ha a la zona del Beufortain (França). Vora de l'estació d'esquí d'Areches-Beufort. Durant 4 dies ens movem per els cims i les valls dels voltants. És una cursa d'alt nivell, principalment per l'elevat ritme de cursa que hi ha, però tècnicament tambe és molt exigent. Es una cursa per equips de 2 corredors... el meu company d'aquesta edició és el Gerard Garreta (Wein)
Durant els 4 dies de cursa ens toca pujar uns 10.000 m/d La majoria amb esquis, però una part la farem a peu amb els esquis a l'esquena pujant corredors i arestes tecniquilles.
L'Ambient és increible: la tercera etapa(dissabte) reuneix més de 5000 espectadors al cim del Gran Mont. Animant al màxim des del primer fins a l'ultim dels 400 participants.

Per no fer monòtona la crònica explicaré com és el dia a dia en la cursa... Els desnivells les distàncies i les classificacions son a: http://www.pierramenta.com/

Amb el Wein vam anar prou bé tot i les nostres diferències tècniques tant de pujada com de baixada... ens vam entendre molt bé, i el que és més important... ens ho vam passar de conya!
Per arribar a Areches que és on es fa la verificació de material i l'entrega de dorsals, tenim unes 10 hores de cotxe 6 de quals es fan per autopista, amb els seus correponents peatges.
Un cop allà ens reparteixen per diferents albergs i apartaments, on ens allotjarem, conviurem, menjarem i ens relaxarem els 4 dies.
A la majoria dels equips espanyols ens situen en un alberg anomenat Le Chornais, que està uns 120m/d per damunt del lloc on cada mati sortirem. Nosaltres compartim habitació amb el Guilla i el Marc Reixac. Vam estar moooolt be... cachondeo a tooope, i a part, durant la cursa portavem un ritme molt similar i anàvem plegats gran part del recorregut.









Rutina:

Despertar-se a les 5'15h... uffff quina mandra!! Amb els ulls mig tancats ens posem em mono a mitges i baixem a esmorzar.

Esmorzar: Al menjador hi ha fruita, cereals, infusions, llet, pa, mantega, melmelades... etc. Però la majoria de corredors portem els nostres pastelets de carbohidrats que acompanyem amb una infusió, cereals o una mica de fruita. Hi ha poca gana, però com sabem el que tenim per el devant, ens anem empassant el que tenim al plat.
Un cop ben tips pugem a l'habitació... aprofitem per relaxar-nos una mica, ultimar detalls del material i anar varies vegades al Wc.
A les 7'15h ben equipats baixem esquiant fins al lloc de la sortida de la cursa. Fem una mica d'escalfament, xarrem amb els companys i rivals... comencem a treballar l'atàc psicològic... jejjeej.
Cada equip segons dorsal o clasificació es posa dins de la seva graella de sortida(n'hi ha 3) A l'Entrar a la graella et verifiquen que portis l'Arva en correcte funcionament.
7'30 o 8'00 Sortida de la cursa i uns 2900m/d+ per endevant a un ritme trepidant. tant a les pujades com en els descensos. Aqui no hi ha categoria popular... tothom te un bon nivell. Els primers/eres son inhumans, els/les del mig són màquines, i els/les últims/es son molt forts. A toooope!!

Després de unes 3h i mitja acabem l'etapa. A l'arribada hi ha control de material. No a tothom, es fa un sorteig i a qui toca doncs a ensenyar el que portem a la motxilla: Paravent (cos i cames), Ulleres, Arva, Pala, Sonda(2'40m.), Manta tèrmica, Envenatge compressiu, crampons. Més el que portem posat.
Un cop passada la verificació recuperem liquids i sòlids al pica-pica de l'arribada, i com no parlem del recorregut de la cursa...
Tot estirant les cames pugem cap a Le Chornais... 120m/d extra que algun dia se'ns ha fet pesadet. Un cop allà, el pimer que fem és apuntar hora pel fisio, on anirem més tard. Arribem a l'habitació, alguns estiraments, dutxeta i relax.

12'30h Dinar, el menú va variant i no esta pas malament, acabat el menú porten una taula de formatges del pais que son boníssims i després postre.
Hi ha gent que va al bar de l'alberg a fer un cafè o una infusió, nosatres pugem a l'habitació i descansem. Uns dormen, però jo amb el carregament de cafeina que porto al cos dels powergels de l'etapa, m'aconformo amb escoltar música i relaxar-me una estoneta.

15.30h Massatge de 30 minuts per tornar les fibres al seu lloc... Ara si que em va de poc de dormir-me. Surto com nou fins que torno a pujar les escales i em dono conte de que lo que fem aquestos dies no és de broma... jejej.
Ara aprofitem per fer un cop dull al material a veure si li hem fet molt mal, mimem els esquis esmolant-los els cantells i encerant les soles. Mirem les botes que no hi hagi res trencat (Les Gignoux de carbono anaven petant i despres la gent els hi portava i el tio els hi deia que baixessin més suau... jajajaj). Baixem al poble on es celebra una fira de material, les principals marques exposen les seves novetats i la gent va afluixant la mosca. Jo compro algun detallet per l'Anneta i penso que li puc portar a l'Aran però no hi havia res per nens.

18,00h Brifing de la cursa on ensenyaven imatges de l'etapa del dia i explicaven com seria la de demà i la meteo que faria. Nosaltres no hi vam anar cap dia perque a Le Chornais ja te'n assabentaves de tot(més que al brifing)

19'00h Sopar, tambe és prou bo i variat. Després anem a fer una infusió i conectar-nos una mica a l'ordinador per pasar novetats a la familia. L'Anna cada dia m'enviava una foto de l'Aran que em feia moltíssima il.lusió. Els vaig trobar mooolt a faltar. Va tornar aquell sentiment de quan de petit anava de colònies i em separava dels pares uns dies, doncs ara em tornava a passar amb l'Anneta i l'Aran... jejjej

Cap allà a les 22'00h ja erem al llit envoltats de tot el material a punt per donar guerra al dia seguent.

Aquesta és la rutina d'una de les curses alpines més maques dins del món de l'esqui de muntanya.
També comentar que en la penúltima baixada de l'últma etapa, el Gerard va patir una caiguda i es va fisurar el maleol (turmell). 10 dies de inactivitat i despres poc a poc a donar guerra.
A part d'aquest final ens ho vam passar de conya tant en competició com a l'alberg.
Un altre any hi tornarem!!!!

dimarts, 9 de març del 2010

Després de la nevada, primer contacte!

Doncs avui ens hem aixecat amb un dia radiant, cap núvol al cel i molta neu pels carrers. Amb l'Aran hem sortit a les 9 de casa i ja hem notat la rasca que feia... sembla mentida que estiguem al mes de març, per sensacions diria que voltem entre l'aniversari de l'Aran i el meu, quin temps tuuu!
Fent temps per deixar que el sol escalfi més la conca, i de pas avançar feina per casa; a les 11 del matí m'he vestit de ciclista.

Buufff! des de l'any passat que no agafo la bici!!! Tant esquí tant esquí em fa deixar de banda el meu esport rei, i és que no es pot fer tot ni ser a tot arreu... la part bona, és que ara que comença el bon temps agafo la bici amb més ganes que mai!
Avui ruta casi obligada, pujada a Sant Adrià, ja que les pistes estan plenes de neu dura que et fa impossible pedalar! Objectiu: primer contacte amb la bici i fer fotogràfies d'aquest paisatge tant blanc.

De pujada m'he trobat força bé, tinc les cames lentes però les sensacions són bones. He parat a fer fotos, xafar neu i intentar pedalar per sobre el mantell blanc, però fa tant gel avui que la neu està super dura, així que he descartat totalment l'opció de baixar per pista nevada... quina pena!

Perque us asseguro que he passat molt i molt i molt fred baixant per la carretera fins a Tremp; sort que a caseta m'esperava una dutxa amb aigua ben calenta!