Què bonics que son els Dolomites...

Sempre m'havien parlat dels Dolomites, que era un lloc molt especial plè de partets, boscos i corriols. És un lloc que realment tenia ganes de visitar. Hi havia passat molt a prop però no hi havia estat mai. L'excusa perfecta per anar-hi era una cursa per equips anomenada La Sellaronda i "el colmo" va se que el Wein estava per allà amb la Furgo i em podia vindre a recollir a l'aeroport de Milà. Amb 1h i 40min d'avió em vaig plantar a Milà. El Gerard es va pasar tot el dia anterior al cotxe per arribar-hi. Això si, jo només vaig estar 3 dies i ell en va estar 10 voltant per la zona.

La cursa tècnicament és molt asequible ja que tot l'itinerari es seguint pistes retracades i sense fer cap conversió. Les baixades son totes molt ràpides i si no se't dona be de baixar amb schuss ja te'n pots oblidar de baixar de les 4h de cursa. També s'ha de dir que la meteorologia ens va acompanyar. Sabent que al 2010 les temperatures van oscil.lar entre els -15 a -20 ºC aquest any vam, estar de sort.

L'horari i l'itinerari la fan una cursa molt especial, ja que la sortida és a les 18.00h i fas tot l'itinerari de nit amb la llum dels frontals (la nova adquisició xinesa va funcionar a la perfecció... molta llum i autonomía)

El realment maco és que un cop arribaves als colls veies unes llumetes al fons de la vall i sabies que allà hi havia el caliu del públic.

En els pobles normalment fas una transició i aprofites per avituallar-te una mica. Sobre tot el que més impressiona és l'ambient que hi ha... la gent es desviu animant des del primer fins a l'últim corredor.

La veritat és que el públic ho te molt be per animar perque inniven (Porten neu amb camions) alguns dels carrers dels pobles per integrar-los al recorregut. Això s'agraeix molt desprès de lliscar per la foscor i la sol.litud, una mica de caliu de les llums, els ànims de la gent i algun tè calent que entrava de fàbula.

En total eren uns 42 kms i 2800m/d i vam trigar unes 4h15min.

Jo vaig tindre molt bona cursa, poc a poc vaig millorant la tècnica de lliscar ràpid amb la mínima despesa d'enegia i això en una cursa rel.lativament plana és importantíssim. El Wein va tindre un dels pitjors dies de la temporada degut a un mal de peus que no el deixava avançar tot lo ràpid que haguès volgut.Ens vam haver d'aconformar amb un 82a posició de 400equips. Només uns 40 equips van baixar de les 4h

Uns dies per Vilassar

Per acabar de fer marxar els virus, res millor que un canvi d'aires... i quins privilegiats que som amb caseta al mar i amb caseta a la muntanya! Això s'ha d'aprofitar!!!

 Castell de Burriac

Aviat la bici pasarà davant els esquís..

Aquest hivern no està nevant gaire, cada cop em costa més de pujar a lliscar amb els esquís. Les activitats entresetmanals son bàsicament, a part d'estar per la família: Btt, córrer i fer el manteniment d'algun sender. Així que les sortides amb els esquís son de cap de setmana i de "qualitat" participant amb algunes de les nombroses curses que tenim pel Pirineu.
El divendres sortia de la feina m'anava una mica Just de pujar a Boí on feien una Cronoescalada de 1100m/d. Però com em van dir que es retrasaria la sortida vaig fer una tirada de cotxe Cervera-Plà de l'Ermita fent escala a Tremp per recollir el material i algo de menjar. Un cop allà retrobament amb els companys/es de fatigues i tambe algun mitic com el Vendri que despres de baixar de Goriz i fer escala a Barna va apareixer a Boí.
La cursa sortia de la corva de la carretera que encara la vall de St Martí i el Port de Rus. El primer tram seguia una pista amb neu gelada i una mica guarrilla, però per mi perfecte, despres enfilavem el cami vell cap a Raspes Roies. En algun tram vaig anar primer, pero poca estoneta eh!! de seguida em van pasar el Joan Turné i el Vendri, però manteniem el grup unit juntament amb el Guilla i Garreta.
El Turné es va posar al capdevant i es va distanciar una mica, al darrera el Guilla el Vendri i Jo fent estira i arronsa. Quan el terreny era guarrillo el vendri i jo retallavem al turné i al Guilla. Però l'ultrim tram era per pista amb 2 murs importants. Aixi que el Turné i el Guilla es van distanciar i poc després arribavem el Vendri i jo. Molt content, bon ambient i despres carn a la brasa i sorteig de material, ah i forfet de pistes gratis. Bestial!!

Dissabte l'Anneta i l'Aran em van dir que m'acompanyaven a Luchon (Sol no hi hagués anat) On es feia una cursa molt maca i alpina per les Peyreagudes. Degut que a la zona de Burg d'Oueil on s'acostuma a celebrar, no hi havia prou neu.
L'Aran va passar mala nit i no vam dormir gaire. A part jo tenia una mica de mal de panxa... Però a les 8 del matí ja estavem fent el control d'Arva a la sortida. L'itinerari prometia, Moltes conversions, canals, arestes, portejos, pasamans i baixades amb tot tipus de neus. Una cursa molt maca!!

Les sensacions van ser prou bones les 2 primeres pujades, sense errades i disfrutant al màxim dins del top 10. La tercera pujada em vaig prendre un Gel perque tocava, pero la panxa no estava per porqueries i no em va sentar massa be. Pujant vai afluixar una mica i a les baixades intentava llençar-me més. Hi havia un autòcton que a les baixades anava com un tiro, i jo intentava seguir-lo.
Al final 8è!!! Durant la cursa no vaig defallir massa, pero just acabar em van vindre tots els mals. Sort que l'Anneta i l'Aran m'esperaven a prop de l'arribada i vam decidir no quedar-nos a dinar i anar tirant cap a Tremp. Sort que l'Anneta conduia la Camper perque jo vaig quedar ben cansat...

Per la tarda a casa una mica de febre i mal de panxa, pero amb un parell de dies ja vaig estar be.
L'Aran pobret va anar empitjorant i al final vam anar al metge. Però ara ja està del tot bé. ES EL MILLOR!!

Cap a Luz St. Saveur

Aquest 29 i 30 de gener tocava anar a Luz St. Saveur a participar en una de les millors curses del Pirineu, l'Altitoy.És una cursa de dos dies on les etapes acostumen a ser bastant alpines, amb grans corredors, arestes, pales gelades, neu pols, etc...

La meteo no pintava massa be cap dels dos dies, però el dissabte encara vam veure una estoneta el sol després de la nevada de la nit, el diumenge va ser una mica pitjor degut a la poca visibilitat que hi havia en algunes parts del recorregut.És una cursa per equips (2 corredors) i en principi havia de córrer amb el Garreta, però com la Marta a l’últim moment es va quedar sense parella vam proposar a l’organització la possibilitat de fer l’únic equip mixt de 3 corredors. Al final ens van acceptar.Per una part estava una mica desmotivat per no poder donar guerra als rivals ni tenir la sensació de anar al màxim. Però per una altra part vaig pensar que gaudiria més de la cursa i que ens divertiríem força.

La primera etapa va ser maquíssima i força tècnica, pels voltants del Midí de Bigorre. Amb bona neu i estones de sol. Com a equip vam funcionar a la perfecció, ajudant-nos en els canvis i donant-nos suport durant el recorregut. Vam portar un ritme molt constant que ens va fer recuperar moltes posicions al final de l’etapa on la gent que havia sortit ràpid ja anava tocada.Al final vam acabar els 21ens amb un temps d’unes 3h28min en una etapa de 2.200m/d, i la segona noia a més de 30 min de la Marta.Després dutxeta al Ceveo, dinar a la Camper, unes cerveses per Luz, escoltar el brifing de l’etapa de diumenge, sopar i dormir a la Camper tots 3.

El diumenge van retallar el recorregut degut al mal temps que feia (nevant fluixet i boira) El itinerari era part del de dissabte amb una pujada nova. Com la etapa era més curta la cursa va ser més ràpida. Tota l’estona anàvem envoltats de gent i les baixades eren més disputades i això perjudica en un equip de tres. Tot i així ens en vam sortir prou be. Em sembla que vam fer 23ens amb un temps de 1h 51min per fer un recorregut de 1400m/d.

Al final molt contents en una cursa sense errades i amb molt bon ritme...