dimecres, 24 d’abril del 2013

Ruta dels Salvatges 2013

Aquest any no me la podia perdre, els organitzadors de la cursa em van comunicar que al quedar primera l'any 2011 tenia l'inscripció pagada... així que a "apetxugar"!!!


Ja fa uns dies que he aparcat els esquís de muntanya per començar a córrer i anar amb bici però tot i així porto molts pocs quilòmetres, a l'hivern quasi mai pedalo (massa fred!) i les primeres pedalades de la primavera sempre se'm fan molt dures! Així que per provar-me dimarts vaig fer una sortida en solitari pels voltants de Tremp tot acumulant 64km i 1800 de desnivell, el ritme no va ser molt alt però el cos va respondre força bé... així que em vec capaç d'afrontar la ruta dels salvatges!
Diumenge em sona el despertador aviat, molt aviat! Sóc a casa els meus pares amb els nens, els deixo ben adormits i marxo primer a buscar el Dani i després l'Albert, tot a punt per marxar cap a Benabarre! Impressionant l'ambient biker de Benabarre i és que esdiu aviat però quasi 500 persones és mooolta gent, a veure que tal la sortida, em preocupen una mica els taps!
A les 9,30h. i després de desitjar-nos sort amb la Mireia, Ramona, Dani, Albert, Luz i demés tots concentrats per fer una  bona sortida.... 
Intento sortir ràpid ja que no em vull quedar enrera i després que em costi adelantar la gent, prefereixo que durant el primer tram em passi qui m'hagi de passar i jo anar fent al meu ritme, i així és! A la Ramona ja la veig marxar a un ritme brutal, al tito tb i més endavant em passen el Josep i la Mireia amb els quals comentem la jugada!
A partir d'aquí agafo el meu ritme i vaig fent molt còmoda, Tret d'un moment que intento adelantar a un noi per la dreta i amb unes pedres em foto ben llarga a terra... jajajaja! sort que quasi ni toco a terra que ja torno a estar pedalant! jijiji Hi ha trams que el terreny està força suelto i s'ha d'estar al "loro"!

                                    

La primera baixada per sender m'encanta, a més a més hi ha un tram força llarg que vaig totalment sola i ho disfruto al màxim! Aquesta nova forquilla que porto em va de luxe i això es nota amb la confiança a les baixades... volo! fins que l'excés de confiança em fa llepar el terra, doncs sí un altre caiguda tonta sense més consequencies! m'espolso i torne-m'hi!!!
Arriba un punt que ja som un grupet que anem junts durant tota l'estona, un tira més a les baixades, altres a les pujades però ja tenim prouta confiança com per anar comentant tot el què ens passa! 
Especialment els senders els he trobat impresionants, ràpids i no massa dificils i posats en punts que no agafaves masses taps! El que menys m'ha agradat les pistes planes amb pedres i sense fi... buuufff! i sobretot la pista final de tornada a Benabarre és interminable! Sort que hi havia algun tramet de sender.
Finalment he arribat a Benabarre més sencera jo que la bici, que durant la ruta li ha sortit algun problemilla que he pogut apanyar i amb una hèrnia al pneumàtic  que m'ha deixat arribar a la meta... buuufff! quina sort! 
                                  

Finalment 4a a mitja hora de les primeres... però motivada perque per portar poc mes d'un mes pedalant aquest any, el meu cos a respost prou bé als 60 km a ritme de cursa!


El Dani m'espera a l'arribada... "Ostres ja patia, pensava que t'havia passat algo!?" Quins ànims eh! jo que pensava que ho havia fet bé i es veu que al trainner no el tinc content! macatxis! ah! ell ha fet 2on i ja fa 50min que es passeja per l'arribada... millor no comparar, però esta clar que ell ho ha fet millor ;-)


Per últim felicitar a l'organització per organitzar tant bé una pedalada amb 500 persones, que no ha de ser gens fàcil! L'únic fet que no m'ha agradat per part de l'organització ha sigut els premis a les noies! Als 3 primers nois a part de les copes han tingut un lot de productes de la zona, però a les noies no, perque???!!!



I aquí la crònica de fa 2 anys: 2a Ruta dels salvatges

dijous, 18 d’abril del 2013

Amb el bon temps, comencen els viatgets, raids, triatlons...

Ja estem a la primavera, els dies allarguen, al matí fresqueta i al migdia calor, aigua per tot arreu, els nens ja no tenen tants moquets... En fi, ideal per sortir de casa i disfrutar de la natura.  
Aquest cap de setmana ha estat bastant intens degut a la varietat d'activitats que hem pogut fer. Fa uns dies vaig instal.lar una placa solar a l'autocaravana que em venia molt de gust de provar a plè rendiment, així que tocava estrenar-la. 
El David recollint els premis sense mi.
Divendres tarda un cop l'Aran va sortir del cole amb tots els trastes carregats, vam agafar direcció Tamarite de Litera on jo el dissabte correria el primer raid de la temporada amb el David Tarrés. Després d'alguna paradeta pel camí ens plantem en poc mes 1h 30min a Tamarite on ens espera el David. Plantem les furgos a la vora del pavelló on es farà l'entrega de material i el briefing del Raid. Els nens s'ho passen d'allò més bé liant-la per dins el pavelló mentre preparem el material del dia següent: Bicis, mapes, rems, patins, el menjar, material d'escalada. Diversió assegurada!!
Jaleo a la furgo!!
El dissabte jo m'aixeco aviat mentre l'Anna i els nens es queden dormint a la furgo i desprès d'un bon esmorzar veient que el David ja està a punt. Una mica endormiscats pugem a una furgo de la organització que ens portarà a El Grado per començar el Raid.
La crònica de les seccions del raid està explicada al blog del David Tarrés que està aqui a la vora. 
Jo personalment vaig disfrutar moltíssim!! Físicament em vaig trobar prou bé i no vaig agafar cap globo com els que agafo últimament amb els esquis, Amb el Kayak vam poder anar a bon ritme tot i no haver remat des del estiu passat, corrent molt bé, escalant prou bé, amb patins vam volar, i amb la btt tb molt bé tot i la calor. Això si sempre gràcies a la bona orientació del David que feia que anéssim seguint els CPs sense errades.
Era com si ja fes temps que corréssim plegats, ens enteniem molt bé i les bromes no van parar durant tot el dia!!
Finalment primers, amb els segons crec que a més d'una hora darrera nostre.

Mentre jo era al Raid l'Anna i els nens van fer el turista per Tamarite i allà a les 15h ja arribava a la furgo per trobar-me amb ells. Després de una dutxeta i un dinaret ens despedim del David que es quedarà a l'entrega de trofeus a la nit. Nosaltres enfilem carretera cap al nord fins a Benasc. Tot conduint mentre els nens dormen comentem amb l'Anna la cursa del dia següent: La Tri-Neu de Benasc ( Btt-Córrer-Esquí de muntanya)
Arribem a Benasc aviat per que l'Anneta pugui agafar el seu dorsal i escoltar el briefing mentre jo em vaig quedar amb la Noa que no podia parar ni un moment. Després un tomet pel poble per fer una mica de gana i son, més que res pels nens perque a mi se'm tancaven els ulls pel carrer.
Ens vam trobar al Xavier Jové que ens va passar tot de material per correr de Blue Motors. Merci!!!
Preparatius abans de la cursa
Diumenge vam portar els esquís perque li pugéssin a Cerler i vam deixar les sabates al box de Benasc. Els nens ja estaven desperts aixi que vam aprofitar per fer un tomb i veure l'ambient, mentrestant l'Anna acabava de preparar els últims detalls. Hi havia bastanta gent, més que l'any passat! 
Sortida a les 10h del matí. Amb els nens ens vam posar en un bon lloc per veure passar a l'Anna que va passar com un cohet! 


Tram sender de pujada, sector btt

Fem una mic de temps i veiem com torna amb la bici per agafar les sabates i enfilar cap a Cerler. Anava 2a a menys d'un minut de la primera, a veure com li va!! 
Un cop acabada la cursa
Vinga Annaaaa!!!!
Mentre l'Anna feia les últimes dos seccions amb el final a l'Ampriu, nosaltres vam aprofitar per fer el turista per Benasc i jugar per tots els racons. 
Un cop el bus va portar als corredors novament al punt de sortida vam veure a l'Anna amb una bona rialla. Sabiem que s'ho havia passat molt bé i ens va explicar tots els detalls de la cursa mentre preniem una cerveseta i unes olivetes.



Finalment tercera!!

Un cop dutxats i menjats emprenem direcció Salàs on l'Aran havia d'anar a una festa de aniversari dels seus amiguets anglesos (Henry i Thomas) a la vora del llac. Els nens es van adormir durant el viatge mentre nosaltres anàvem explicant anècdotes d'aquests dos dies.
La festa va ser molt maca amb tot tipus de pastissos i dolços, que ens van anar molt bé per refer-nos una mica de les nostres aventures.

La Noa fent de les seves.