Terrisseixols

Esquiant poc però disfrutant molt!

2012-01-23T23:00:00.003+01:00

Aquestos ultims dies han estat emocionants amb l'arribada de la petita Noa. Els Terrisseixols estem adaptant-nos al ritme de la nena, però la veritat és que no hem de fer gaire esforç perquè és un angelet! Tot i així el temps que dedico a posar-me els esquis l'he reduït una mica, no és que estigui "superliat". (Podria "entrenar" a hores intempestives o nocturnes) Però ara les prioritats son unes altres, i el cos em demana fer de Papi!!

Però els caps de setmana intentaré anar fent curses per mantindre l'adrenalina a ratlla i disfrutar d'aquest esperit que m'apasiona.

Aquest 22 de gener he anat a la primera cursa d'esquí de muntanya de veritat de la temporada, ha estat la primera del circuit de la copa del món (Font Blanca Arcalís) i he pogut córrer entre els millors de l'especialitat. L'idea era agafar un ritme cómode durant tota la cursa i en algun punt fer alguna apretadeta i sobre tot no fer errades de transicions ni en el descens.

Un cop donada la sortida els favorits surten a un ritme impossible i els altres possiblement podriem anar mes ràpid... però cadascú a lo seu que encara queda tela. La primera pujada tenia uns 450m/d i ja feia situar-te en la cursa. Un cop a dalt treiem pells i una baixada curta, la neu està dura però molt franca i permet baixar ràpid em trobo bé baixant, traço be i n'avanço algun.

Un cop abaix posem pells, el canvi em surt ràpid i n'avanço algun altre, penso en beure una mica i fer un traguet de gel. ho havia de haver fet baixant, però amb l'emoció de la baixada m'he distret.

Mentre m'encanto una mica bevent m'en passa algun... intento recuperar la posició però veig que avui no estem per anar fent filigranes i torno meu ritmet. En un tres i no res estem a dalt desprès d'unes quantes ziga-zagues (conversions) Tornem a treure pells i avaaaall!!! Baixada interessant i sense errades, aprofito per recuperar-me una mica i beure.

Enfilem la tercera pujada (molt maca)... Conversions amb esquis, esquis a l'esquena i crampons, posem esquis, més conversions, tornem a posar esquis a l'esquena i crampons, així fins dalt. En aquest tram vaig perdre una mica de temps per no poder-me lligar bé els esquis en un tram, però ho vaig recuperar pujant amb crampons obrint traça nova i veient que la gent que seguia les petjades s'enfonsava fins a les ingles.

Baixada llarga mantenint les millors sensacions en el descens sense sustos i amb bona velocitat, com son baixades curtes les cames m'aguanten bé.

Quarta pujada una mica més llarga que la primera i amb força calor, toca beure varies vegades però tot i aixi crec que vaig afluixar una mica el ritme en la part final veient com els que tenia al darrera s'anaven apropant... ufff sort que arribem a dalt i a les baixades em reviscolo.

L'ultima pujada es curteta, recupero el ritmet i les sensacions dins les limitacions son bones, em podria permetre seguir una estona més de cursa sense problemes. Arribo a dalt els del meu darrera els mantinc a ratlla i al davant en tinc un a tiro, faig un canvi ràpid sense preocupar-me de posar bé les pells i fent-ne un bola me les emboteixo dins del mono.

Em concentro en cada viratge... he de "pescar" al de la selecció Andorrana que tinc al devant, no m'ho posa fàcil però anant al darrera és més fàcil anar retallant i en l'últim flanqueig abans de l'arribada em llanço a l'atac, en un tram de pedres el tio dubta una mica i jo salto les pedres i l'avanço... amb la inèrcia que porto en tinc de sobres per arribar devant seu a la meta.

M'ho he passat de conya!! Quin plaer...

Finalment 52è a 27min del Kilian que ha guanyat en una lluita amb els Italians.

Aqui teniu una mostra de com posen pells els primers: Canvi 4a pujada

NOA 14/01/2012

2012-01-19T21:57:00.002+01:00

Ja la tenim aquí entre nosaltres!

Felicitat, alegria, il·lusió... moltes sensacions positives s'han instal·lat a casa nostra amb l'arribada de la petita, és tant bonica... i l'Aran està tant guapo i la mima tant...

Quina felicitat contemplar aquesta familia que em fet amb el Dani...

CONTE: "Els Reis Mags són veritat?"

2012-01-07T06:49:00.003+01:00

> Tot just la mare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposada a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·le, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
>
> - mama?
>
> - Sí, filla, diga'm.
>
> - Escolta, vull... que em diguis la veritat.
>
> - Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre una mica sorpresa.
>
> - És que... -va dubtar la nena.
>
> - Mama, existeixen els Reis Mags?
>
> La mare es va quedar muda.
>
>
> - Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
>
> La nova pregunta de la nena la va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:
>
> - I tu a qui creus, filla? - Jo no sé mama, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen ,perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
>
>
> - Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
>
> - Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
>
> - No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen
> -va respondre la mare agafant amb les seves dues mans la cara seva filla.
>
> - Llavors no ho entenc mama.
>
>
> - Seu, princesa, i escolta aquesta història que t'explicaré perquè ja
> ha arribat l'hora que la puguis entendre -va dir la mare, mentre
> assenyalava amb la mà el seient al seu costat.
>
> La nena es va asseure ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i la seva mare es va disposar a narrar el que per a ella era
> la veritable història dels Reis Mags:
>
> 'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una
> gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en
> prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç
> que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
>
> - És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots
> els nens del món i veure el feliços que serien.
>
> - Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer.
> No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha
> al món.
>
> Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys
> amb cara d'alegria, va comentar:
>
> - És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som
> mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món
> sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.
>
> Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu
> desig. I la mare del Nen Jesús, que semblava escoltar-los molt atenta, va somriure i va dir:
>
> - Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens i nenes?
>
> - Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada criatura, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges.
>
> - No us preocupeu per això -va dir la mare-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
>
> - Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis
> Mags amb cara de sorpresa i admiració.
>
> - Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
>
> - Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
>
> - I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i nenes?
>
> - Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més
> entusiasmats els tres.

> - Doncs digueu-me, Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

> Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que la Mare estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:
>
> - Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, Jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags.
>Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
>
> Quan la mare va haver acabat de contar aquesta història, la nena es
> va aixecar, va fer-li un petó i va dir:
>
> - Ara sí que ho entenc tot mama. I estic molt contenta de saber que m'estimes i que no m'heu enganyat.
>
> I corrent, es va dirigir a la seva habitació, i va fer el millor dibuix que havia fet mai. El va regalar a la seva mare, al seu pare i al seu germà i els va dir que l'any vinent, sabent el que li havia explicat, tindria un regal "astupendu" preparat.
>
>
> I tots es van abraçar mentre, des d'alguna estrella, tres Reis Mags
> contemplaven l'escena tremendament satisfets.

BON ANY NOU!

2012-01-01T10:26:00.000+01:00

Primeres cronos d'esquí de la temporada.

2011-12-20T15:49:00.001+01:00

La temporada de curses d'esquí de muntanya ja ha començat i aquí al pirineu normalment es comença amb cronoescalades. Això és degut a que en aquestes dates normalment hi ha poca neu i s'aprofita el treball de les estacions d'esquí per poder lliscar sobre la neu.

La setmana passada vam anar a Vallter aprofitant uns dies de fer el turista per la vall de Camprodon.

Us faig un resum de les sensacions de CronoVallter:

Eren dos pujades d'uns 350m/d per les pistes, amb les baixades neutralitzades i sota la llum de la lluna.

Vaig fer un escalfament una mica pobre, i de seguida es va donar la sortida d'un centenar de corredors, vaig sortir com un coet... els primers 100mts em vaig trobar molt bé, anava amb els 6 primers que estàn amb un nivell altíssim i fins i tot em va donar temps de saludar a l'Anneta i a l'Aran que estaven més endavant animant!!

Però quan vaig haver de respirar fort per poder mantenir el ritme, em notava el coll gelat i amb la sensació de "respirar sang"; jo volia tirar com al principi però el cos no em deixava anar més ràpid, així, vaig estar lluïtant una estona amb mi mateix fins que vaig poder agafar un ritme còmode però bastant més lent. Veia impotent com la gent em passava i jo sense poder reaccionar. De seguida vaig arribar al final de la primera pujada, vaig estar una estona rodant per recuperar-me bé i tot xino xano baixada amb mini frontal cap a la sortida un altre cop.

Un cop abaix vaig explicar l'experiència a la meva mànager-entrenadora i al meu super-fisio (Anneta i Aran) sel's hi va escapar algun somriure del pet que vaig fotre... jejej. Així que la propera pujada que em quedava la pensava disfrutar i em vaig esforçar en pujar amb bona tècnica... tot plegat vaig ser uns 30 i pico segons més lent que a la primera, això sí, disfrutant!!

Classificat el 15è... content i amb la lliçó ben apresa. Poca cosa té a veure el meu rendiment a l'estiu que a l'hivern, però any rere any vaig llimant les diferències. Poc a pooooc!!!

enllaç amb el video: punxa aquí!

I aquest cap de setmana he participat en la Vertical Ski-pallars que s'ha celebrat a Port-Ainé; organitzada impecablement pel Club d'esquí de la Pobla.

Per condicions meteorològiques la resta del meu equip (family) han decidit i encertat de quedar-se a Tremp fent excursionetes aprofitant el solet que feia a la conca; i els esquiadors degut a la neu només ens han permès de fer una pujada de 480m/d (del hotel a la Torreta de l'Orri).

Aquest cop la cursa la vaig plantejar diferent...

Un bon calentament... que amb el fred que feia (-20º de sensació) ajudava a no estar parat. Com era campionat d'espanya hi havia molt "pata negra", el ritme seria altíssim, així que jo a la meva. Vaig fer una sortida rapideta, però de seguida vaig agafar el meu ritme, les sensacions eren bones anava avançant corredors però també veia com els del davant desapareixien entre el vent i la neu.

En els trams més plans vaig intentar de lliscar d'una manera efectiva i als murs un ritme constant em van permetre acabar molt sencer en un Pic de l'Orri amb ambient siberià. Un cop ben abrigat cap avall a l'Hotel a fer una mica de marujeo...

Busquem la neu... a Vallter!

2011-12-10T20:48:00.000+01:00

Només havia visitat una vegada l'estació de Vallter 2000, i com passen els anys!, d'això ja en fa quasi bé 10... quines coses, quan els anys passen tant ràpid me'n dóno conte que em faig gran, que 6 anys passen com abans me'n passaven 3 i que la vida no s'atura i cada vegada agafa més velocitat. Des que tinc a l'Aran tinc la sensació que això no té frè i que he d'aprofitar cada instant, viure conscient cada acte d'aquesta obra que no es torna a repetir mai.

Doncs res, feta la reflexió, i decidida a tirar el rellotge les escombraries deixo constància dels nostres 3 dies amb la furgo per Ripoll i la Vall de Camprodon.

Dimecres marxem de la boira pallaresa direcció Vic; l'excusa d'aquesta sortida és que el Danielet participi a la crono de Vallter amb esquís de muntanya i així inauguri temporada amb pells; però realment el més important és gaudir amb el peque, tots tres, d'uns dies de solet i pinya familiar.

Visitem Ripoll, visitem Camprodon i compartim moments divertits amb altres amics que ens trobem per la zona i que també participaran a la crono de Vallter. El temps és genial i despertar-se amb el solet a la cara, dins el llit de la furgo, tot veient per la finestra els pics nevats de les muntanyes és una estampa preciosa.

Dijous ja dinem a les pistes de Vallter 2000, a les 17,30h el Dani té cita per donar-ho tot als 700m de desnivell positiu totals de la crono repartits ens 2 pujades de 350m aproximadament.

Ja és fosc i és maquíssim fer d'espectador d'aquestes proves i veure com les muntanyes s'omplen de llumetes amunt i avall sota una lluna plena i un cel estrellat. L'Aran i jo ho gaudim d'allò més tot animant al papa, a la Marta, al Gerard i a tots els esquiadors que s'esforcen a fer les pujades molt i molt ràpid, la temperatura és bona i no passem massa fred.

A les 7 de la tarda ja ha acabat quasibé tothom i després d'una bona dutxa a la furgo anem al sopar que han preparat els de la cursa. Un bon plat de pasta, una amanida i repartiment de premis i sorteig de material; tot amanit amb somriures i molt bon ambient... ara només ens queda una bona dormida a 2000 metres d'alçada a la nostra caseta mòbil.

Divendres, últim dia abans de tornar a caseta, disfrutem d'un matí de sol tot fent una excursió per un sender mig nevat per la vora de les pistes d'esquiar. Com es nota que són les pistes amb més neu del pirineu, està tot colapsat i si no fos perque amb l'Aran hem anat a buscar racons on poguer estar tranquils la situació és força agoviant. Finalment ens trobem amb el papa a l'hora de dinar, ell ha anat amb esquís i nosaltres esperem poguer-ho fer algun dia d'aquest hivern... tenim paciència i sabem que tot arribarà!

Ara des de casa recordem aquests tres dies, mirant les fotografies i pensant quina serà la pròxima excursió!

Retalls de Tignes.

2011-12-06T18:23:00.000+01:00

Una embarassada per Tignes

2011-11-29T13:23:00.001+01:00

Unes vacancetes pels alps francesos, encara que hi escassegi la neu, ens ha aportat una mica d'aire fresc i moltes moltes ganes d'agafar aquesta nova etapa que ens espera amb els peques amb molta més il·lusió.
El temps ha acompanyat cada dia, ha fet un sol espectacular i temperatura agradable, potser els que tenen més mono d'esquí i neu haguessin preferit que es tapés i fes una bona descarregada però a mi tal com ha estat tot ja m'ha anat de luxe... qui vulgui esquiar que pugi al glaciar!

Ens hem allotjat en un apartament impresionant de 10 persones, amb habitacions dobles i banys per cada habitació, cuina amb tot lo necessari, wifi i calefacció a tot pistó... resumint com a reis!!!

El dia a dia:

La dinàmica diaria comença per aixecar-nos a les 8, els pros de l'esquí a les 9 ja marxen cap a pistes, el segon grup d'esquí marxa entre les 10 i les 11 i jo a aquesta última hora tb em deicideixo per explorar algun sender de la zona.

El primer dia, diumenge, vaig decidir pujar per on baixa un sender de freeride amb peraltes i demés; impresionant! quin mono em va agafar de bici, i mira que jo els peraltes tampoc no els sé aprofitar, però veure aquells caminents, amb aquelles corvetes tot tant ben fet, no me'n podia estar de que se'm fés goleta! Vaig anar pujant i pujant, tenia motivació i ganes de cansa'm però sabent que he d'estar una setmana per la zona i sabent que era el primer dia em quedo a l'alçada d'un remonte (Palafour) a 2600m. i decideixo baixar per l'altre costat per una canal d'herba entre roques molt i molt bonica! Sóc la persona més feliç del món! És tant bonic ser lliure com una bestioleta per aquestes muntanyes... Finalment cap a les 3 torno a ser a l'apartament per explicar la meva aventurilla.

Dilluns agafo el cotxe i baixo fins a Tignes les Brévières 1550m des d'on surt un sender que em portarà fins a l'apartament. El primer tram l'enganxo sense problemes per un bosc d'avets molt xulo però a patir d'un punt que dóna a una pista em perdo i decideixo tirar per pistes d'esquí per saltar unes parets que no veig cap sender. Anant tirant i tirant amunt vaig a donar a un remontes, Plateu de Marais a 2190m, i per sort hi ha un mapa amb indicacions de Tignes Le Lac 2100. Que bé! començo a tirar direcció est i em trobo un sender que finalment baixa a trobar el caminet que no tenia que haver perdut. Tranquilament i fent alguna que altra parada de més arribo finalment a casa! Avui m'he cansat més del compte!

Dimarts, dia de moooolta tranquilitat, tot i així surto a fer el tomb a Le Lac.

Dimecres, ja més recuperada decideixo coneixer la part de sender que dilluns em vaig saltar i no vaig poder conèixer. Baixo amb el cotxe fins a Tignes les Boisses 1850m (tram on vaig perdre el sender) i amb les explicacions del Dani, que dilluns a la tarda el va fer de baixada amb la bici per recuperar el cotxe, trobo el caminet que planeja força més que les pistes d'esquí que vaig fer jo i arriba resseguint la vessant solana a Tignes Le Lac.

Dijous, ben merescut ha sigut el descans. He agafat el cotxe i m'he desplaçat a Bourg St. Maurice a comprar un detallet pel meu nen, que el trobo molt i molt a faltar. Després de voltar estoneta he trobat el que buscava i he tornat cap amunt a dinar amb els companys de pis que ja havien començat a preparar-lo. A la tarda piscina, unes instal·lacions de luxe on pots nadar i també relaxar-te per unes aiguës amb xorros i corrents... perfecte! Fem una mica de tot i sortim amb gana per sopar.

Divendres, últim d'a d'activitat, tenia en ment arribar al forat de roca que es troba a la solana sobre l'apartament, però al pujar la primera pala deicideixo anar a explorar direcció contrària. M'ho passo molt millor descobrint zones noves que no pas resseguint camins ja fets. Trobo un nou sender de bici i un altre que la gent utilitza per caminar, començo a xafar més neueta i quan arribo al telecadira de Tichot decideixo tirar avall, direcció Val Claret per un senderet bastant marcat.

A baix ens trobem amb el Dani que baixa del glaciar, com cada dia, avui tenien intenció de fer cim però s'han quedat a uns metres pel gel que hi havia. Agafem el bus fins a Le Lac on m'espera una bona dutxeta i un bon dinar. Dani per contra agafa la bici amb Pasta, Paco i José Ramón i marxen a fer un sender que els portarà fins a Val d'Isère on a mitja tarda nosaltres els anirem a recollir.

Dissabte dia de tornada amb moltes i moltes ganes de veure l'Aran!!!!

Camí de la Serpent

2011-11-07T16:00:00.003+01:00

Anunciaven molta aigua, i n'hi ha hagut, però dissabte i diumenge han sigut de treva i hem pogut disfrutar d'una excursioneta amb parella que feia dies que teniem ganes de fer, i no perque el lloc en si sigui únic o es trobi lluny, sinó perque ha volgut dir que ens tornem a trobar bé, que hem superat els virus que corrien per casa i tornem a estar en actiu!

Camí de la Serpent:

Aquest camí, que té uns 10km de longitud i un desnivell acumulat de prop de 400 metres, és molt usat per gent diversa ja que pots accedir al Monestir de Sant Pere de les Maleses, al barranc de Sant Pere, a la Cova de la Serpent o a multitud de vies d'escalada de la zona de Collegats; així tan t'hi pots trobar escaladors, barranquistes, caminadors o corredors de muntanya. A casa nostra li acostumem a dir camí de la Serpent... però ja veieu que li valdrien també molts altres noms!

Des de la Font de la Figuereta, el camí s'enfila per una pista asfaltada direcció al Mas de Gramuntill i nosaltres la seguim molt poca estona ja que desseguida trenquem per un sender a mà dreta que puja força dret amb algun tram de trepar per la paret. Tot s'ha de dir, que el camí oficial està indicat amb un plafó més amunt seguint la pista, però això de ser de la zona i haver repetit tantes vegades la ruta ja tenim el costum d'agafar aquest recte.

No us podeu imaginar lo bé que s'estava caminant per aquesta zona, disfrutant de cada grimpada, de l'aire a la cara, de la humitat de l'ambient, del sol que sortia de tant en tant, de la panxa que arrossego, que quan em trobo bé també la disfruto! i com no, de la companyia!

I es que tenim molta sort els que dia rere dia podem disfrutar d'aquests paratges, d'aquesta tranquilitat, de tenir tot això a la porta de casa, sense tenir que fer quilòmetre i quilòmetres els divendres al migdia per anar a buscar un racó de vida. Per això ho hem de cuidar, ho hem d'admirar i ho hem de transmetre als que venen!

La tornada al cotxe es fa per la carretera vella de Collegats (Barranc de l'Infern), i no hi ha pèrdua, ja que tota la ruta està marcada amb marques grogues.

Nosaltres la fem servir normalment quan no tenim massa temps lliure, però si el suficient com per sortir de la conca de Tremp i agafar el cotxe. Molt recomanada també per les vistes impresionants del congost de Collegats i del riu Noguera Pallaresa.

I que per molts anys la puguem continuar gaudint!

Panellets

2011-10-29T17:16:00.002+02:00

Com es fan uns bons panellets? Quina és la recepta que hem de seguir? amb moniato? amb patata?... Aquest any tots els de casa teniem molts dubtes, però moltes ganes de fer panellets.

Recepta (agafada d'aquí i d'allà i adaptada al nostre gust):

- 800gr de moniato (pesat cru)

- 800gr de sucre

- 1kg de farina d'ametlla

- la pela d'una llimona ratllada

- un toc d'anís

Es bullen els moniatos fins a que quedin ben tous, els pelem i els trinxem amb una forquilla; passem el sucre pel turmix perque sigui ben finet i li afegim al moniato, també la farina d'ametlla i la llimona ratllada, treballem bé la massa i li afegim al gust d'anís.

Aquesta pasta ha de reposar de 12 a 24 hores a la nevera. Així que els panellets els deixem pel dia següent.

Un cop la massa ja ha reposat i els operaris estan motivats per treballar amb les mans, davantall posat i concentració... no us penseu! això de trobar la mida dels panellets i fer-los tots iguals no és tant fàcil com pot semblar en un principi!

Dir, com es veu a la fotografia, que uns quants panellets els vam fer de Cola-Cao ("desayuno y merienda") per tenir més varietat, ja que el total se'n anava quasi als 3kg! També comentar de la fotografia que la mida de les boles va ser reduïda a la meïtat per evitar un embafament innecessari a l'hora de provar-los.

I anar fent boletes, anar posant pinyons, ametlles i altres invencions, com per exemple els de xocolata els vam fer finalment tipus moneda amb una nou a sobre o un pistatxo a falta de nous!

Per acabar, precalentem el forn a 225º i suquem amb ou la part de dalt dels panellets, enfornem 10 minuts i llestos!!!!

Ens han sortit 3 safates de panellets... sort que els titos, els avis i la iaia i padrí ja se'n han endut i els han agradat molt... sinó imagineu-vos l'empatxada!!!

Ah! uns últims panellets, els que a la fotografia semblen (per la forma habitual) de coco, que no ho són, els vam fer de xocolata fosa per sobre... boníssims! ;-)

Ara, a pendre nota per un altra any fer les modificacions idonies perque superar-nos i que quedin, no boníssims, sinó perfectes!

Bon profit!!! I bona Castanyada!!!

Trail Montroig + Family!

2011-10-14T14:48:00.000+02:00

Com ara l'Aran va al cole, les sortides amb la furgo es veuen limitades al cap de setmana, però intentem anar sortint per llocs diferents.La dinàmica es que jo faig una cursa i la resta del cap de setmana fem excursionetes per la zona.I així ho vam fer fa uns dies, per St. Llorenç de Mongai on feien la segona edició del Trail del Montroig, una mitja marató de muntanya amb uns 1000 m/d. Us faré cinc cèntims del que va ser per mi la cursa:

El recorregut el coneixia en gran part i sabia que al final hi havia un tram plà d'uns 8kms que se'm farien força llargs. Així que havia d'aprofitar avançar als trams més guarrillos on vaig una mica millor. Bueno, un cop feta l'estratègia només faltava pasar-la a la realitat.

Sortida!! Tinc les cames una mica entumides de les activitats dels dies anteriors però al cap de 10 min de cursa em vaig trobar bé i vaig pensar... anem a trencar el grup... jejej Quin flipat... foto apretada en un lloc plà i em poso al davant. Un grupet de 6 enganxats als talons, de seguida penso... bueno aquestos 6 m'avancen als últims 5 kms segur!

En aquesta posició privilegiada només vaig poder aguantar 5 minuts. En un altre tram plà em van passar 5 tios, però jo com a la peli del "Sargento de Hierro" quan tota la "tropa" avança al sergent (Clint Eastwood) i ell continua trotant al seu ritme fins que més endevant se'ls troba a tots fets pols i els avança sense problema.

Així que al meu ritme, que a la sortida anava una mica flipat!; Un cop va començar la pujada vaig poder guanyar alguna posició però els del davant no afluixaven. A dalt de Montalegre em trobo al Mariano de Balaguer animant-me a tooope amb un esquellot que feia més soroll que un ramat sencer i em diu que a dalt de l'aresta està molt trencat i que puc avançar al Francesc Jové, doncs gaaaas!!

Vaig fent a lo meu sense aixecar la vista del terra... molta pedra i algun matoll; no es veu massa bé el que trepitges... mmmm! En el primer tram de baixada em llanço a saco i agafo al Francesc. La major part de la carena vaig anar tercer a vistes del segon, del primer... ni rastre!! Al final de la carena hi havia una baixada llarga fins a Camarasa, només li vaig poder treure un minut al Francesc i no havia atrapat al segon... allà mateix vaig veure que com a molt seria quart.

Encara no portava ni 5 minuts per una pista plana que porta al embassament de St Llorenç, quan sento: "flap,flap,flap...! Son les gambades del bèstia del Francesc... buff quin ritme!! Li dic: "jolin tio com hi vas!! i em diu " Terri, això és lo meu!" jo ja ho sabia però m'ho va demostrar...jejeje

Jo com encara tenia una mica de cames em vaig posar a allargar el pas i intentar mantindre'm al seu rebuf, tenia la sensació que les cames em tocaven darrera les orelles però de ben segur que la meva gambada era la meitat que la del Francesc. Quan ja portava una estona patint al seu darrera, vaig notar que va afluixar un pelet... mmmm el sender era plà però revirat i amb alguna pedra... em vaig rel.laxar una mica, però sabia que l'ultim km era pista i que em fotia un hachaso dels bons... mentre pensava tot això... el tio apreta a fondo!! Ufff provo d'enganxar-me però noto els bessons que volen fer una excursioneta cames amunt... joliiiin!! Lo primer que faig és mirar enrera a veure si ve algú.

Per sort haviem obert un bon forat i sabent que no podia fer res amb el Francesc vaig agafar un ritme còmode fins a l'arribada. El tio em va treure més d'un minut, quin crack. Els dos del davant també molt bé, quin ritme!

M'ho vaig passar molt bé!!

Els altres dies els hem dedicat a fer excursions i petites escalades amb l'Anna i l'Aran.

Un dia vam anar a fer "espeleo" al forat negre de Matasolana, vam agafar els frontals i cap a dins després de fer carreres pel camí d'aproximació, jugar amb pals, tirar pedres, pujar als arbres... etc La cova és una gran sala plena d'estalactites, a l'Aran lo que li va agradar més era anar fent llum amb el frontal, però quan portavem una estona per allí dins la foscor ens va agafar fresca " Mama anem a fora!" Llavors vam sortir a menjar una mica i a prendre el sol. La tornada cap al cotxe va ser una baixada de les nostres... com diu l'Aranet: "A saco Papa!" m'agafa de la mà i es tira endavant hi hagi el pendent que hi hagi.

L'endemà vam anar a escalar a Senterada a vora casa de "Maèstro" on hi han unes vies molt xules i relativament fàcils. A l'Aran li vam agafar l'arnés pero no li vam dir en cap moment que ell havia de pujar, a veure quina cara feia. Un cop vaig haver obert la primera via i estava a punt d'arribar al terra sento la veueta que diu: " jo també papa, jo també" Jajaja... quin tio. Li posem el arnés i el tio cap amunt relliscada cap aquí, derrapada cap allà estirada de corda cap amunt; i quan el tio estava a uns 6 mts del terra em diu... "ui la fabata". Macatxis, se li va sortir del taló. Li vam fer tirar des d'allà adalt... li va agradar més això que tota la pujada, jijij "Bueno ara baixem i posem la sabata". I pobret com no sabia caminar amb els peuets per la paret s'arrossegava quan el baixava amb la corda així que vaig pujar a explicar-li com ho havia de fer i el tio ho ca agafar prou ràpid. S'ho va passar de conya i nosaltres babejant!! Encara no té 3 anyets i ha fet més coses per la muntanya que jo amb 13 anys!!

Santa Tecla i triatló!

2011-09-26T11:04:00.002+02:00

Li vam dir a l'Aran ja fa dies; després de l'adaptació forçada a P3, tocava premi, i que millor que anar amb la furgo, qualsevol excusa i qualsevol lloc per poder sortir de la rutina de Tremp.

Divendres vaig estar mig matí enganxada a l'ordinador buscant destí... uuufff!!! no trobava res a la nostra mida! alguna cosa infantil combinada amb alguna cosa esportiva, no costa tant, no? Doncs primer res! però consultant una pàgina que sempre em fa encendre alguna llumeta, Sortirambnens, vaig trobar la solució!

Santa Tecla que venim!!!!

Dissabte al matí amb un aiguat a Tremp que feia tanta por com falta, carreguem els trastos i cap a Tarragona, a les festes de Santa Tecla!
Ha sigut un finde genial! amb molt solet, molta bici, molt turisme, molta platja i molts espectacles infantils, ah! i un pòdium com a primer classificat del Danielet a la Triatló popular ciutat de Tarragona, Així que sense allargar-me més, deixo unes fotos per fer una mica d'enveja... ;-)

Ja ho sabem...

2011-09-10T12:33:00.000+02:00

Carros de Foc "Escairunner"

2011-08-31T09:34:00.003+02:00

Com ja sabeu Carros de foc es un recorregut circular que va passant per tots el refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i d'Estany de St. Maurici, Aquest recorregut el pots fer amb el sentit, punt de partida i dies que vulguis. La distància és d'uns 55 a 60kms amb uns 9200m/d. Hi han dos dies a l'estiu que hi ha la modalitat Skyrunner que estracta de fer el recorregut en menys de 24hrs.

Personalment no es el tipo de cursa que m'apasioni, no m'agrada córrer tantes hores... potser és perque no tinc la preparació suficient, o perquè quan acabo les sensacions són de "desgast general". I llavors pensareu: "i perquè coi hi vas??!!" Doncs... perque aquest any s'han ajuntat una sèrie de factors que han fet que m'apuntès amb aquest repte.

Tot va començar aquest hivern amb una de les curses d'esqui de muntanya. Tot parlant amb lo "Pasta" deiem que no ho haviem fet mai i que s'habia de provar. La intenció era d'anar xino-xano per complir el recorregut i acabar lo menys cansats possible. Amb això es va ajuntar que la majoria de gent que coneixem hi ha corregut i et pregunten sorpresos: " perquè no la fas, segur que t'aniria bé"; i la traca final va ser que aquest estiu he fet algunes curses a peu, encara que ni molt menys d'aquesta distància. Ja sabeu... quan un es troba valent no li fa por res... jejeje.

Com no em veia amb cor de fer tot el recorregut caminant amb el Pasta i el J. Figuera, li vaig comentar al Garreta si no li feia res de que anés amb ell a fer la cursa. Tot i que jo no sabia si aniria bé al seu ritme, m'havia d'adaptar perquè jo desconeixia algunes parts del recorregut. La meva preparació específica per aquesta prova va ser nula: no vaig pujar al parc a veure part del recorregut cap dia, no habia estat en alçada des de l'hivern, no habia estat corrent durant més de 6hrs feia molt temps, no m'havia preparat mentalment...

Però aquest era l'any... m'ho habia de treure de sobre. Jejejeje

Al final vam sortir divendres del refugi de Colomina a les 7.10 del matí amb un 95% de probabilitat de pluja, per fer el recorregut am sentit horari, o sigui... direccio Estany Llong.

Vam sortir a les 7.10 perquè a les 7 sortia la Marta i la intenció era anar plegats una estona per animar-la per aconseguir el rècord del temps de noies.

Abans de sortir hi habia un "ambientazo" al refu, música a tope per motivar i molts ànims dels que estaven allà presents que et donaven ganes de sortir volant. Bestial!

No faré una explicació de cada part de la cursa perque tantes hores donen per molt, faré una descripció general des del meu punt de vista.

El recorregut és molt trencacames, es pot anar trotant molta estona i fins i tot córrer en algunes parts del recorregut si físicament estàs bé i ets àgil per la muntanya. També hi han trams força lents que camines entre "caos" de blocs de granit enormes o per pujades molt dures i relliscoses. Val la pena anar lleuger per no sobrecarregar el cos durant tantes hores. Jo vaig sortir amb una ronyonera on duia mig litre d'aigua, 5 gels, 1 barreta, 6 gominoles, un paravent i un Buff. Als refugis (n'hi han 9) en teoria hi tens beguda, una mica de fruita i fruits secs.

El recorregut és maquíssim, però si vas per feina no tens temps d'apartar la mirada del terra. Quan et relaxes una miqueta la entrampussada no triga a arribar.

Nosaltres vam tindre unes 4h de pluja, amb estones de pedregada amb fort vent que va fer que a moments passessim fred i les cames no anessin tot lo fines que haguéssim volgut, a més a més s'havia d'anar amb compte perque les pedres relliscaven.

Jo vaig anar amb bastons per alliberar una mica les cames que no sabia si les tenia massa preparades pel "tute"; es recomanable d'haver sortit bastant amb bastons per poder treure'ls-hi profit, ja que hi han llocs que prou feines saps on posar els peus. A mi personalment em van anar molt bé i els vaig aprofitar durant tot el recorregut. El que em va passar es que com feia temps que no els utilitzava, vaig acabar bastant carregat d'hombros.

A la arribada ens esperaven corredors que sortien l'endemà i la gent del refugi animant-nos a tooope.

La veritat és que no tens sensació de cursa al no sortir amb massa d'un lloc concret. Cadascú pot sortir del refugi que vulgui i en el sentit que vulgui, el que compta es haver passat per tots els refugis. Et vas creuant gent o te'n avança per complir el mateix repte.

Valoració personal: Com a recorregut és excepcional, un entorn maravellós. Com a cursa una cagada!! Perque??

Doncs primer pel tracte de la gent dels refugis que no veuen amb bons ulls el perfil del corredor. Ja no critico en el meu cas els avituallaments, encara que me'n han parlat molt malament. Ah, si!! A restanca no em deixaven omplir el botellí amb taronjada, vaig haver de fer beure que me la bevia per després posar-la d'amagat al botellí. Amb un altre emplenaven les ampolles d'Aquarius amb polvos tipo "Tang" però impossible de beure de lo àcid que era. A part de aguantar les ironies de alguns treballadors de refugis... em podria recordar de més detallets però no val la pena. Només vull que es vegi per on van els tiros.

Jo no se si els refugis tenen algun benefici, però els corredors paguem un mínim de 86€ per aquesta cursa. I com a mínim busques els serveis de qualsevol cursa popular.

Per mi podria desaparèixer tot aquest "tinglado" dels Carros de foc que es fa dins de l'entorn d'un Parc Nacional, ja que en teoria hauria d'estar preservat de jaleos i curses.

Finalment amb el Gerard vam fer un temps d'unes 11h 23min, però veient asequible baixar el temps amb bona meteo. Vam anar molt be junts, i em va ensenyar "atajos" que jo desconeixia. Vam fer molta conya i ens ho vam passar molt bé. Això sí, estaré molt temps a donar un duro per la gent de Carros de foc. M'he sentit estafat per uns pixapins que estàn degradant un terreny meravellós.

CLASSIFICACIÓ 2011

Aquelarret 2011. Cervera

2011-08-28T15:59:00.005+02:00

No m'agraden gaire les bruixes, me fan una mica de por, però papa me va explicar que a Cervera fan una festa de correfocs, tambors, escuma i bruixes que és molt divertida, i claro! natres no hi podem faltar!

27 d'agost de 2011:

Amb mama hem passat tot el matí pel parc de bombers de Cervera amb la furgo, tirant aigua amb les mangueres, pujant als camions, jugant a pilota, lliscant amb un patinet super divertit amb papa, jo no hagués marxat del parc, m'ho estava passant tant bé! però mama volia anar a veure l'Aquelarret, que és l'Aquelarre dels nens, així que jo l'he acompanyat.

Vora les 6 de la tarda hem agafat la bici i tots dos cap on feien la cercavila. Per tot el carrer hi ha penjades cintes de festa i està plè de gent. De cop, comencem a sentir petards i més petards, ui, ui, ui!!! ens posem en un costadet i comencen a sortir nens i grans vestits de dimonis amb forques! que xulo!!! també n'hi ha que toquen tambors i tots plegats ballen mentres tiren xispes i més xispes! per cert, com que mos hem ficat prop dels diables perque és molt divertit, m'ha caigut una xispa a l'esquena... i crema molt!!! fins i tot m'ha foradat la samarreta nova!!!

Així que hem vist, diables, dracs, bruixes i nens fent una festa molt xulaaaa!!! i jo m'ho he passat molt bé! Sort que he volgut acompanyar a mama a veure tot això!

Per acabar, han tirat escuma i aigua i ens hem mulla't els peus!

Quina tarda més divertida, amb la bici hem tornat al parc de bombers per explicar-li al papa tot el que hem vist i viscut, quantes coses, quina pena que ell no hagi pogut venir amb nosaltres; però m'ha dit que un altra any sí que vindrà!

Un bon sopar a la furgo per agafar forces i a les 11 tornem amb mama a veure un castell de focs... Ooooohhhh!!! Apaguen totes les llums dels carrers i no es veu res més que focs de molts colors, quasi no vec ni a la mama!!! Em donat un tomet pels carrers seguint un correfocs aquest ja per nens grans, on hem vist gegants que tiren aigua per la boca, fantasmes i bruixes que ballen, i més i més foc i xispes!

Ha sigut un dia molt divertit! L'any que ve hi tornarem..., queda molt per això?!

Duatló de les Paúles

2011-08-23T09:42:00.004+02:00

Els d'Ocisport, amb la motivació de fer els Skygames l'any vinent a la Ribagorça, han fet una duatló que surt del poble de les Paúles que està enmig del coll d'espina i el de Fades direcció Castejón. I a mi com sempre m'han agradat les duatlons que munten aquesta gent (Núria, Vilallonga, Espot...) em picava molt la curiositat, així que hem agafat la furgo i els Terrisseixols cap allà!!

Us faig una descripció de l'itinerari des del meu punt de vista així teniu una idea per si voleu anar als Skygames2012

Les seccions son de 10kms Btt amb uns 500m/d, 9kms a peu amb uns 1000m/d, i el descens amb btt d'uns 10kms.

Hi ha un avitualament complert a la zona de transició (1780m) que es pot aprofitar tant de pujada com de baixada i un de líquid al cim del tram a peu (Tuc de les cases 2570m).

El recorregut de pujada de la Btt és força bó amb algún tram d'asfalt, hi han trams plans o de lleugera baixada i no hi han murs excessivament durs. El terreny no és excessivament pedregós i en el cas de que plogués no crec que hi hagués molt fang.

Els boxes de la transició estàn situats en un ampli prat del coll de la tuca Roia. Allà trobarem unes barres llargues on penjarem les bicis del seient i trobarem la bossa que haurem donat prèviament a l'organització perquè ens pugin el material córrer. I al costat dels boxes trobem un avituallament suculent.

Des de la transició es pot veure tot el recorregut del tram a peu. Visualment és molt maco ja que la major part del temps vas per carena i tens bona vista a banda i banda. Es tracta de pujar a cim del Tuc de les Cases per un costat i baixar per l'altre, però en la part de dalt hi han nombrosos puja-baixa que són una mica trencacames. Abans però hi ha un flanqueig d'uns 2kms (sembla més) per anar a buscar el llom. Aquest tram és bastant plà per camí de vaques i va sortejant diferents barranquets.

La pujada es herbosa amb les típiques gleves de muntanya. La baixada és bastant còmoda tant pel ferm com per la pendent. Un cop a la transició val la pena carregar la bossa amb les sabates perque l'última secció tendeix a baixar i l'organització triga molta estona a baixar-te el material.

L'últim tram de bici transcorre majoritariment pel recorregut que hem fet pujant, menys dos variants. La primera variant va per una pista-sender molt ràpid que ens dóna amb una fondalada que ens tocarà remuntar (+- 80m/d) per pista bona. La segona variant és una mica més tècnica però més curteta: Un tram de sender GR que comença baixant entre mig de pedres però tot ciclable que ens porta amb un petit barranc i la pujada és lo més guarret de tot el recorregut, pedregòs entre boixos ¡ bastant dret(segurament ho canviaran). En aquestes alçades de la cursa no estàs per anar fent provatures. Sort que la arribada a Les Paúles és molt maca i arregla una mica aquest final.

Pel que fa a la meva cursa les sensacions van ser molt bones amb la bici tot i sortir del final del pelotón vaig arribar 4rt a la transició avançant a duatletes importants i per darrera del Bassons un ex-ciclista professional, amb un parell de kms més encara haguès provat d'avançar-lo.

La transicío una mica lenta per falta de costum i per colocar-me la ronyonera del tram a pèu. El Freixa m'avança!!

En el tram a peu vaig notar que no estic acostumat a les transicions i els primers 2kms plans no vaig agafar bon ritme... em va passar un corredor. Però en el tram més dret i en les baixades em vaig trobar valent de cames. Sort que vaig agafar la ronyonera amb aigua perquè feia força calor i haguès passat sed.

On vaig apurar més va ser a la baixada en btt quan em va avançar un paio, jo amb la meva forquilla rígida vaig tenir molta feina per seguir-lo, fins que desprès d'un parell de fallos i tindre'm que aturar a embolicar un radi trencat de la roda del darrera... se'm va escapar.

Al final 8è amb 2h21min de cursa.

L'any que ve als Skygames??... Ja ho vorem!!
CLASSIFICACIÓ

Corrent de nit... (1a Cuca de Llum)

2011-08-19T15:56:00.005+02:00

Ja feia dies que el veí de devant de casa (Sergi) m'anava dient que m'havia d'apuntar amb una cursa que organitzaven al poble de Talarn amb la peculiaritat que la major part del recorregut el fariem iluminats amb la llum dels nostres frontals. Només aquest fet ja m'atreia bastant, i a més a més el recorregut era prou exigent recorrent senders que havia fet amb la bici però que mai els havia enllaçat corrents i menys de nit. No hi podiem faltar, l'Anneta i l'Aran tenien ganes de anar a animar-me i a participar del soparet que hi havia desprès de la cursa.

La sortida va ser a les 20:30h de la font de Talarn... erem al voltant d'un centenar de participants i encara que era una cursa popular al devant es va començar amb un ritme exigent.

Hi havia un primer tram d'uns 500mts de pujada on els que vam sortir corrent només feiem que fer brometa... que si "on vas tant ràpid?, que t'espera algú??...etc." I tot badant un noi aragonés va imposar un ritme que ja no permetia seguir xerrant. De seguida va vindre la primera baixada al barranc (cami revirat amb pedra rodona) vaig apretar una mica per posar-me just al darrera del aragonés. Un cop a baix "ja el tinc control.lat", miro enrera i el grup ja s'havia estirat bastant, no gaire lluny hi havia el T.Canals i algú més darrera seu. A partir d'aqui la veritat és que l'estat de les meves cames era una incógnita, només feia tres dies que havia anat a fer la meitat de Cavalls del Vent (Al Cadí) amb els del Buff i vaig acabar bastant desfet de cames.

Va començar la pujada progressiva del sender de Sta Engràcia. El primer tram es pot córrer ràpid si tens bones cames i només començar a pujar vaig veure que anava una mica millor que el primer i de seguida el vaig passar... "ja ho pagaré" vaig pensar. Ell també va apretar per no perdre'm... mmmm! Ja em començaven a fer mal les cames, però de seguida va vindre una pujadeta exigent i al afluixar una mica el ritme em vaig trobar una mica més cómode, però amb les cames embutides. El camí es va aplanar una mica per passar un barranquet i un cop passat el barranc hi havia un fotògraf (Pericón), jo ja feia estona que no sentia soroll darrera meu i la llaçada que feia el camí em permetia veure bastant tram darrera meu... i l'aragonés no apareixia. La veritat és que aquell momet va ser maco, tenia les cames fatigades però em trobava valent i alliberat de no tindre cap rival trepitjant-me els talons. Com vaig disfrutar de la soletat d'aquells moments en els que la llum ja començava a dificultar de veure amb claretat els obstacles.

De seguida vaig arribar a el primer avituallament a Sta Engracia on vaig fer un traguet d'aigua però sense entretenir-me gaire vaig enfilar el sender que porta cap a Gurb. Ara tocava la baixada al barranc on vaig baixar lo més ràpid que vaig saber. A la part de abaix em vaig trobar al Carlos (Campbase) que em va animar força i em va indicar per on havia de passar. Que divertit!! Ara... pujadeta fins a Gurb. Hi havia bastanta pendent però et permetia pujar trotant. Als llocs més emboscats ja costava de veure-hi tot i així encara no havia encès el frontal.

Un cop a Gurb uns dos kms d'asfalt baixa-puja fins a dalt de les vinyes. La carretera feia una llaçada molt llarga i em permetia vaure quan li portava al segon. La veritat és que em quedava lluny i just a les Vinyes hi havia l'Anneta i l'Aran per animar-me... "Aaaaanims Paaapa!!!" Els hi vaig tirar un petonet i després agafo una ampolleta d'aigua, encenc el frontal i començo la baixada de les vinyes. Uns metres més endevant tiro l'ampolleta en una bossa de brossa. Gasss avall!!!!!!

Com a equipament portava una ronyonera que anava al màxim de la seva capacitat, amb un bidonet on havia dissolt un gel amb uns 100ml d'aigua, el frontal lligat amb cinta a la ronyonera, juntament amb el paravent i el telèfon (Material obligatori).

L'organització havia assenyalat l'itinerari amb uns bastonets quimics lluminosos que es veien molt bé en la foscor. El frontal que portava era molt potent i em permetia poder córrer ràpid ja que veia el terra amb detall. Només vaig dubtar en un punt del recorregut on vaig haver d'apagar la llum per poder veure bé els bastonets lluminosos, però ni em vaig aturar. Tot perfecte. Al arribar al tercer avituallament i em canten que el segon va entre 5 i 10 min darera meu. Segueixo al meu ritme fis a l'arribada. Quina disfrutada...

Finalment vaig arribar a Talarn amb 1h 37min per recorrer uns 20kms la major part per senders i pistes secundàries. Super abraçada amb la family que em recorda que són més de les 22h i l'Aran encara no ha sopat... ràpid cap a on hi havia la carn a la brasa, De seguida ens van arreglar una mica de pa amb tomata i amanit i un tall de llonganissa. Mmmm!!! Tot un èxit!!

+ Classificacions cursa

Visita al Colomina. Dilluns 8 d'agost.

2011-08-10T16:57:00.001+02:00

Ja fa dies que anem ajornant una caminata en familia per la Vall Fosca; i per fi em trobat forat a les agendes. Diumenge 7 d'agost pugem a dormir sota el llac de Sallente; l'Aran que no ha fet migdiada i ha estat tota la tarda jugant amb els camions a la piscifactoria de Senterada arriba molt adormit al destí final, així que tranquilament els papis aparquem la furgo, sopem i ens relaxem sota el silenci d'aquesta vall... impresionant!

A mitja nit.... tutururú- tutururú!!! l'Aran es desperta amb sed i gana i no hi ha manera de fer-lo dormir, així que ens traiem les llaganyes dels ulls, ens posem els frontals i cap a fora, toca excursió nocturna! -Hi han bruixes aquí?; -No!!! les bruixes no venen aquí que estem moooolt lluny!!!

Finalment i quan els papas ja estem molt cansats, tenim fred i molta molta son, perque l'Aran res de res, aconseguim convencer al peke que demà ens espera una excursió molt xula i hem de descansar... bueno! sembla que funciona!!! A dormir amb el papa ara!!!

03:00... -Anna, Anna!!! l'Aran ha mullat el llit... , m'aixeco intentant no obrir massa els ulls, agafo l'Aran mentres ell em diu -no passa res mama, no passa res, -no Aran, no passa res, però has d'intentar dir a la mama que tens pipi... - sí mama! Doncs a dormir una altra vegada; tenim sort i ens adormim ràpid!

07:30... sona el despertador! Ja? buuuffff!!!! faig contes... aixecar-nos, vestir-nos, preparar motxilles, esmorzar...mmm... si esmorzem tot pujant o a dalt ens podem estalviar 1/2 horeta penso... despertador a les 8:00!!! I tant ràpid passen aquests 30 minuts amb un no res ja torna a sonar el mòbil! venga ara sí!!!! i ràpid que d'aquí 1 hora justa surt el telefèric!

Quin èxit! a les 9 estem tots 3 preparats i fins i tot esmorzats dalt el telefèric. Anem mirant el paisatge, els cabirols, la gent que ens acompanya, la furgo que s'allunya... tot és molt emocionant, sobretot per l'Aran. Una vegada a dalt anem a veure l'Estany Gento i mirem l'hora per calcular quant tardarem fins al refugi Colomina, objectiu del dia. Pugem pel camí normal acompanyats de la boira i força fresqueta, l'Aran se'n surt força bé, el camí és ple de pedres però ell solet va avançant, saltant i fins i tot corrent en algun tram fàcil, -Aran! a poc a poc que queda molt rato!; però no hi ha manera ell a la seva, com sempre! De tant en tant paradeta per beure aigua, abrigar-nos o treuren's roba, segons surt el sol o no. I poc a poc ens anem acostant a la caseta de fusta.

Finalment, i al cap de 2 hores de sortir de Estany Gento, arribem al nostre objectiu del dia. l'Aran té clar que vol un cola-cao, així que cap a dins sense mirar altres coses. Jo encara no hi havia estat des que el van arreglar i quina passada! ha quedat molt xulo! Ens traiem les sabates i cap a dins a saludar a la Marta i la Naila. Xarrem una estoneta mentre bebem alguna cosa i amb un entrepà boníssim a la motxilla ens despedim de les guardes i ens disposem a baixar cap a Estany Gento i després cap a Sallente, ara no hi haurà telefèric... a veure el peke!

Impresionant! Quin fart de riure, de saltar, de caure i sempre... a saaaacoooo!!!! i és que així li demanava l'Aran al Dani. Jo darrera, intentant seguir-los. Així que vist i no vist pel camí del cable ja som a Estany Gento. Parada obligada, hem de menjar l'entrepà que ens ha preparat la Marta... quina gana i que bò!!! Saludem al Gerard, que marxa cap a la civilització després d'una setmana entre muntanyes i estanys! Ens despedim i desapareix entre pedres! a nosaltres encara ens queda teca i no tenim pressa... Tornem a engegar amb la panxa plena, i com sempre passa amb la panxa plena ve el cansament, -papa, vull motxileta!!!; cap problema, tirem de motxilla i arribem a baix ben sencers!!! Quin dia més divertit i que bé que ens ho hem passat, ara una bona migdiadeta tot baixant amb el cotxe cap a Tremp i després a tornar a donar guerra, com sempre!!!

Comença el trekking!

2011-08-09T14:12:00.003+02:00

Fa ja alguna setmana que les energies van a més i les ganes de quedar-me a casa escassegen; i es que si per mi fos ara mateix tinc motivació per varies bogeries, que, ho sé..., no és el moment! sabré esperar, cosa que abans no sabia fer i ara n'estic aprenent molt, la paciència i el saber esperar el moment oportú diuen que és un pas a favor de la victòria, tot arribarà!

Doncs amb tantes ganes de tralla (com diuen alguns amics blocaires), diumenge 7 d'agost decideixo fer el tomb a les antenes caminant, pujar pel sender de comportes - casa Cassasses - antenes i baixar fins la ITV; fent l'aproximació amb bici fins al cruce de la central... tota una duatló per una prenyada de 15 setmanes! I per més seguretat i tranquilitat m'acompanya el world cup de la family, si es que no puc fallar!!!

El dia comença mig ennuvolat, però només aparcar la bici, el sol comença a fer presència i l'airet que corria fins aleshores, on és? res de res, xafogor, calor i costa amunt! Ja pel sender de comportes comencem a sentir sirenes, accident? foc? sí, sí això últim mateix, de la casa de barrets del Lago, Club Lago, per dir-ho pel nom, surt una fumerada fosca i els bombers i helicopters ja comencen a treballar sobre la zona. De cop, surtits del no res, apareixen 2 homes super atabalats que el foc ve cap on som nosaltres, -marxeu!! marxeu!! que el foc ve i l'aire bufa cap aquí!!!, em quedo sense paraules mentres un dels homes aixeca els 2 braços tot explicant-me d'on ve l'aire, estic al·lucinant! em miro al Dani i amb la tranquilitat que el caracteritza en situacions així els respon que natres tirem direcció est i no hi ha problema, i així tal com han aparegut marxen! -Vols dir que el foc ha saltat el llac?, I l'aire ve cap aquí?, no fa ni olor ni res. El Dani l'únic que em contesta i ja em queda prou clar és, -però has vist com mirava d'on venia el vent? (aixecant els 2 braços). Res de res, ni foc ni aire ni res venia cap on erem nosaltres!

Així que, un cop comentada l'anècdota, continuem cap a casa Cassasses on es veu com van apagant l'incendi amb els helicòpters, per cert, vosaltres sabeu la llegenda del "buzo"? Doncs un noi que feia submarinisme, el va arroplegar un hidroavió i el van trobar temps més tard mort en un incendi vestit amb neopré i aletes... que xungo! anar a bussejar i morir d'aquesta manera... si és que no saps mai com pot acabar la història!

Doncs ja veieu, entre anècdota i anècdota arribem a les antenes, jo més cansada que altres però sense deixar de sorprendren's, ja que a dalt de tot ens trobem una parella fent-se fotos amb la estelada com si d'un gran pic es tractés, si ja ho dic jo que del mes d'agost t'ho pots esperar tot!!!

No ens quedem gaire estona a dalt i baixem pel sender de la ITV, anar fent, xino xano, sense córrer clar, però intentant no encantar-nos perque una cosa que estàs acostumada a fer-la corrent, o amb bici, caminant es fa llaaaargaaaaa... i si a sobre a l'acompanyant li agafa una crisi de gana, mal de cames i d'això no s'acaba mai... en fi! una baixada durilla on fins i tot el world cup en pateix les consequències. Així que, pel meu bé, i coneixent al meu compi, l'invito a córrer costa avall i que faci una aproximació de les bicis al camí d'arribada... Perfecte!!!! Sí es que no hi ha res com repartir-se la feina!

NEWS

2011-08-02T14:25:00.002+02:00

I ja som al mes d'agost, tot deixant enrera un juliol diferent, estrany i per mi llarg, mooolt llarg; comencem un altre mes amb ganes de solet, platja, lago, i una mica d'activitat.

L'últim mes que vaig poder fer alguna cosa va ser el maig, i ha plogut molt des d'aleshores. Una pedalada a Benabarre, un avís amb pàjara sobtada per la Vall de Barcedana i una despedida pujant amb bici a Sant Corneli i fent el circuit de Gerri van ser les últimes activitats sobre la meva estimada companya...

però tot això té una raó desitjada. Estem esperant un germanet/a per l'Aran pel mes de gener de 2012.

La part dolenta, o no tant bona es que així com amb el xic de casa vaig tenir un embaràs molt bò, amb aquest els marejos i mal està són el dia a dia... i així les setmanes es fan llargues i els mesos interminables... quants en queden??? Buuuffff!!!!

Després d'aquesta experiència tot pot ser que em cremi corrent, nadant, fent qualsevol cosa que em pugi les pulsacions a mil i no pugui ni parlar... perque tinc un mono que em moro!!!!!!

Sortint en bici però competint a peu.

2011-08-01T17:27:00.002+02:00

Amb l'excusa d'actualitzar el blog us explicaré una mica el que anem fent aquest estiu...
Com l'Aran no va al cole fem bastantes sortidetes amb ell, com poden ser bones caminades per corriols pallaresos, alguna via ferrada, moltes hores de "lago" ja siguin amb kayak o fent banyets, alguna festa major, correfocs, passar nits amb la furgo... etc.

I mentre la familia ens fa de cangurs aprofitem per escapar-nos a fer l'indio per les muntanyes. La major part de les vegades sortim amb la bici, ja sigui pels voltants del poble com per l'extranger. Però com els caps de setmana ja hi han festes majors doncs hem anat seguint les seves activitats esportives, ja que les activitats nocturnes les tenim una mica oblidades.
Primer vaig córrer l'Espardenyada que es celebra per la festa dels Raiers de La Pobla. Va ser just la setmana desprès del raid i em feien una mica de mal els peus, però la resta tot molt bé. Bona organització, bon menjar i ambientillo!!. Vaig fer 5è per darrera del Poma, el Palito, l'Àxel i un tal Luz. Em sembla que el recorregut te uns 16kms i uns 850m/d que vaig trigar 1h 27min en acabar-lo.

Desprès i gràcies a la bona iniciativa de la gent de Pobla, vaix poder participar a la primera cronoescalada de San Corneli ( Cami de les Trinxeres). Sanco és una de les muntanyes més concorregudes dels voltants del Llac de St Antoni, i últimament es parlava molt d'organitzar una crono, però ningú acabava de fer el pas. Va ser un èxit total amb unes 140 persones apuntades entre la crono i la caminada popular. Al cim ens esperava un bon esmorzar i una gran explicació de lo que va succeir allà dalt durant la guerra.
El recorregut es d'uns 4,5kms i uns 750m/d em sembla i vaig trigar 36min i 23seg en fer-lo per arribar en primera posició.

I aquest dissabte passat vaig anar a córrer per primer cop la Vertical Cabanera organitzada pel Ceps de la Pobla al poble de Cabdella. Amb una organització impecable, un recorregut bastant dur d'uns 1450m/d que ens va portar al cim del Montsent de Pallars. Vaig trigar 1h 09 min i 20 seg arribant 8è a 7 minuts d'un imparable Marc Solà (Poma) i per darrera de corredors de calitat com l'Oscar Roig, d'en Joan Freixa entre d'altres. Un cop arribats a dalt vam acompanyar a la Marta al Refu del Colomina i fent un tomb molt maco pel parc. Un cop a baix hi havia un dinar popular on no hi va faltar de res.

Le Grand Raid 2011

2011-06-30T21:34:00.057+02:00

Este final de junio empezamos la 2da edición de Le Grand Raid, en Calais, la
costa más al norte de Francia, casi frontera con Bélgica. Un raid por etapas de 5 días:
22: Prólogo de 44km en la misma ciudad de Calais.
23: 173km de Lumbres a Ohlain.
24: 90km de Park des Iles a Fouquieres.
25: 85km e Porte du Hainaut a Escaut.
26: 43km de BʼTWin Village a Lille.
Participan más de 4 nacionalidades distintas, con equipos de renombre como el sueco
del Thule o el francés/Nueva Zelandés del Wilsa. Nuestro equipo lo forman Juan Jose
Sancosmed (Jota) de La Coruña, Dani Terrisse de Tremp, Albert Vilana de LLes y la
capitana Emma Roca de Bellver de Cerdanya. Vienen de asistencia Fina Vila i Jordi
Cruells de Banyoles. El resto del equipo se va a otro raid que coincide por fechas en
Costa Rica (circuito de Copa del Mundo, ARWC). Jota y Albert vienen con recientes
victorias en algunos raids de Galicia y Córcega. Emma viene aún con alguna molestia en
el pie del 2do puesto en la Maratón de Sables. Pero los 4 estan dispuestos a darlo todo y
vivir una gran aventura en el Nord-Pas de Calais.
Para llegar a la cita Jota ha viajado en avión desde La Coruña, y el resto ha conducido
más de 13h con una autocaravana de lujo desde Gerona con todo el material necesario,
bicicletas y comida.

1a etapa:
Se ha salido primero con una etapa especial realizando la disciplina de “Lounge Coté”: un
andar con el agua de mar entre cintura y pecho ayudándote del remo de kayak. Toda una
epopeya para los inexpertos raiders como nosotros. Aún así hemos hecho un buen parcial
adelantando a unos cuantos equipos.
A continuación hemos empezado una carrera a pie de 3,5km por la playa de Calais para

luego llegar a la primera transición donde nos esperaban los kayaks “sit on top” y hacer
unos 2 km por un lago donde el viento nos ha hecho sufrir más de lo previsto, ya que nos
derivaba constantemente la embarcación y costaba mucho llevarla recta.
Bien mojados y temblando, hemos empezado una bici de 16km con un “bike and run” de
16km más que empezaba a cargar gemelos y quadriceps. Nos ha llovido, granizado, ha
salido el sol y no ha parado de hacer un viento bastante infernal. Hemos acabado la etapa
de hoy con una orientación específica en un precioso castillo (el Ford Nieulay), para
seguir corriendo con prueba de cervatana en medio y acabar de nuevo en la playa de
Calais. Finalmente hemos terminado 3eros, cansados por el alto ritmo y las horas que
hemos tenido que pasar corriendo sobre asfalto. Hemos disfrutado, ha habido muy buen
rollo entre nosotros, nos hemos ayudado constantemente y hemos mirado de cometer
errores mínimos. Este 3er puesto con los equipos de élite que hay nos ha sentado de
maravilla.
Mañana nuevo tute con 4 veces más de km. También será 4 veces más de tiempo? Ya
veremos...

Clasificación etapa 1 de los 5 primeros equipos:
Equipo Prólogo Etapa 1 General
1-Thule Sweden/France 00:19:58 03:27:15 03:47:13
2-Wilsa New Zealand/Finland/France 00:21:45 03:28:58 03:50:43
3-Buff Thermocool Spain 00:20:32 03:48:05 04:08:05
4-Os Direct Ukraine 00:21:53 03:56:37 04:18:30
5-Cap Opale France 00:20:35 04:01:12 04:21:47

2a etapa:
Hoy etapa maratón, con mucha bicicleta, más de 105km. El total de carrera a pie han sido
46km y en kayak 23km con casi 3h de remo por un río estrecho y lleno de pequeños
puentes y algunas presas. También entre medio ha habido 3 secciones de orientación
específica con muchos puntos de control a encontrar, muchos de los cuales nos los
hemos encontrado maltrechos por gente que no respeta nada. Los pueblos por donde se
ha pasado han sido preciosos, el río por donde hemos navegado estaba lleno de
pequeños parajes de ensueño y la zona en bicicleta tenia muchos lugares residenciales
que te parecía estar en medio de Inglaterra.
Han sido 14h de etapa sin parar, con mucho ritmo y buscando siempre ganar tiempo. En
la bici que se ha hecho muy larga al enlazar 2 secciones seguidas que han sumado 90km,
hemos marcado un buen ritmo, aprovechando la luz de día antes de oscurecer acabando
la sección a las 22h. Ha sido la noche más larga del año mejor aprovechada, ya que la luz se
ha agradecido al máximo por ser el dia más largo del año. La sorpresa ha sido la última
orientación específica que nos la han hecho hacer de noche pero que por suerte no ha
durado más de 40 minutos.
Reventados pero contentos de conservar la 3a plaza hemos dormido como niños,...

Clasificación sumando etapa 2 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 2A Etapa 2B General
1-Thule 1 08:12:00 04:10:21 16:09:34
2-Wilsa 2 08:25:46 04:50:07 17:06:36
3-Buff Thermocool 3 08:43:03 04:46:16 17:37:56 *
4-Cap Opale 4 09:03:57 05:02:17 18:28:01
5-Os Direct 5 10:13:27 05:32:21 20:04:18
* penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

3a etapa:

Han sido 90km con muchas paradas neutralizadas que han roto un poco el ritmo de
carrera y nos ha relajado un poco demasiado. Después de una primera sección de relevos
con la mitad del equipo corriendo y la otra mitad en bici por unas minas de carbón de
Henin Beaumont, hemos empezado los 4 una bici de 50km con todos los favoritos mano a
mano. Thule al final se ha escapado 5 minutos para luego ir ensanchando esta distancia.
Al acabar la bici nos han puesto una sección de 3km a pie pero con un desnivel de 300m
subiendo 2 montañas de escombros de las minas de carbón, un tramo muy exigente y
duro!
Luego hemos enlazado con un kayak de 5km, que ha sabido a gloria comparado con el
del día anterior. Le ha seguido un “bike and run” de 10km con 2 bicis para los 4 que
hemos aprovechado para ir 2 encima de cada bici en los tramos llanos y asfaltados
aunque peligraran las partes más íntimas de los que iban detrás del asiento. Al final
hemos acabado con una orientación en la ciudad de llegada corriendo más de 5km sin
parar...
Hoy un día de muchos cambios de ritmo, con los equipos muy juntos y con las piernas ya
tocadas de la etapa maratón del día anterior. Pero aun i así disfrutando de la carrera, los
equipos y la excelente asistencia que estamos teniendo.

Clasificación sumando etapa 3 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 3 General
1-Thule 1 04:23:45 20:33:19
2-Wilsa 2 04:30:22 21:36:58
3-Buff Thermocool 4 05:39:50 23:17:46 *
4-Cap Opale 5 05:52:53 24:20:54 **
5-Os Direct 3 05:02:14 25:06:32
* penalización de 1h por dejarse la baliza 9 en el rio
** penalización de 1h por dejarse la baliza 10 en el trekking

4a etapa:
Han sido otros 90km que aparentemente no tenían que suponer nada y han sido bastante
infernales. Hemos empezado como cada mañana muy rápidos, la gente descansa, come
bien y recupera!
Una carrera a pie de 13km en menos de 1h nos ha llevado a un kayak de 6km. Hemos
llegado pegados al Thule al inicio del río y hemos podido mantenerles la rueda llegando
primeros con ellos a la siguiente transición. En el dia de hoy se han juntado 50 equipos
más de otra categoría (la challenger) que corrían por parejas el mismo recorrido que los
equipos de élite y que han dado mucho ambiente al día gris y lluvioso que ha amanecido.
La bici ha tenido un primer tramo de 22km obligados donde teníamos que encontrar 4
balizas por el camino (y que no venían marcadas en el mapa) y hemos ido junto con Thule
y Wilsa gran parte del recorrido. Pero a pocos km de llegar al final y cuando teníamos aún
que encontrar una última baliza antes de la transición, ha llegado la sorpresa: no la hemos
encontrado y hemos perdido más de 40 minutos volviendo para atrás hasta dar con ella.
Desde este punto el equipo ha tenido que darlo todo para ir recuperando algunos de los
minutos perdidos y mirar de asegurar el 3er puesto que podía estar peligrando, ya que el
equipo inmediatamente perseguidor, el Cap Opale, de la zona, estaba a poco más de 1h
en la clasificación general. La bici que ha venido después de 18km con las fitas ya
puestas en el mapa ha sido un poco complicada pero Jota ha ido encontrando cada punto
y junto con una orientación de 2km específica hemos acabo la sección con los franceses
aún a 40 min por delante.
Le ha seguido un “bike and run” de 12km con una orientación de 2km más en medio. Esta
orientación ha sido muy rara, ya que nos daban 4 fotos en un recinto de una antigua mina
y hemos tenido que localizar las fotos y consecuentemente las balizas barriendo al azar la
zona, cosa que no nos ha gustado nada, ya que dependía más del azar el encontrar las
fitas que no de saber orientar. Al final hemos acabado 5tos de etapa pero aun 3eros de la
general con casi 7h de carrera. Mañana a asegurar la posición sin dejar de controlar los
franceses que van 4rtos y no van a regalar nada.

Clasificación sumando etapa 4 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 4 General
1-Thule 1 06:22:42 26:56:01 **
2-Wilsa 5 07:44:15 29:21:13 *, **
3-Buff Thermocool 4 06:59:03 30:16:49 **
4-Cap Opale 2 06:22:45 30:43:39 **
5-Os Direct 3 06:33:55 31:40:27 **
* penalización de 1h por dejarse la baliza 8 en la btt
** penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

5a etapa:
Hoy los equipos ya no han salido tan rápido, la clasificación ya estaba sentenciada si no
pasaba nada raro. Se ha empezado con una bici neutralizada de 8km que nos ha llevado
directamente en un gran parque, lleno de gente corriendo y en bici un domingo por la
mañana, llamado Halle Canteleu. Teníamos que esquivar abuelos, niños, jovencitas,
perros y algun que otro cochecito,...
Allí en forma de bucles hemos ido realizando distintas etapas como carrera a pie, “bike
and run”, orientación específica y kayak. Luego hemos salido con btt hacia otra
orientación específica con 10 balizas en Gruson para seguir en bici y acabar en el mismo
lugar que hemos empezado. Han sido 4h de carrera siempre controlando a los 4tos y al
final llegando justo delante de ellos. Al acabar satisfacción, felicidad, relajación y una
sonrisa en la boca por finalmente haber terminado 3eros y todos en buen estado. Nos
vamos con una buena experiencia vivida, con horas muy duras pero con otras increíbles
y con un espíritu de equipo impecable. Una maravilla.

Clasificación sumando etapa 5 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 5 General
1-Thule 1 02:33:54 29:29:55
2-Wilsa 5 02:51:05 32:12:18 **
3-Buff Thermocool 3 02:43:49 33:00:38
4-Cap Opale 4 02:44:09 33:27:48
5-Os Direct 2 02:35:01 34:15:28
** penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

Crònica d'Emma Roca

Transvesubienne, de la muntanya al mar...

2011-06-12T08:38:00.003+02:00

La Transvesubienne és una de les curses que he fet últimament que m'ha sorprès. Potser perquè vaig subestimar-la pensant-me que anava a un itinerari entretingut i plè de senders tècnics. O potser perquè era la excusa perfecta per anar una setmaneta a la Cote d'Azur amb la meva superfamily... Ara us explico...

Es una travessa de uns 86kms amb 3500m/d positius i uns 4200 de negatius, que va des de la Colmiane (1500m) fins a Niça(0m) als alps marítims. Fins aqui és curiós però no és sorprenent. I a més a més veus un video boníssim amb senders molt macos i algun tram a pèu que no hi dones importància... Mmmm, això enganxa. HI HE D'ANAR!!! jeje.
Video promocional (cliqueu)

El primer que em va extranyar és els temps que feien els primers. Per ser professionals trigaven molt en completar els 86kms. Em sembla que el Julen Absalon(Campió del món i or olímpic) l'any que hi va anar va fer el 12è... MmmMm Però tampoc hi vaig donar massa importància, un mal dia el te tothom! jiji

La realitat va ser aquesta: No entraré amb detalls topogràfics, i faré una descripció en termes generals.

La sortida a la Colmiane era amb tres graelles d'uns 250 ciclistes i separades amb 15min de diferència. Nosaltres com era el primer any que hi anàvem sortiem de la última graella. O sigui dels primers ja m'en podia oblidar. Pedalar amb ells encara que fos al final impossible i fer el seu temps molt dificil a part de físicament jo tenia el handycap d'avançar els ciclistes que anaven més xino-xano.

Un cop sortim en baixada per un prat d'unes pistes d'esquí intento situar-me en un lateral perquè allà tothom baixa boig. Quan va començar la pujada de seguida vaig veure que tothom anava a conservar... encara quedava molt i ja estàvem pedalant a molinillo per una rampa herbosa al límit de l'adherència. Un cop agafo el meu ritme ja anava primer del meu grup que eren uns 250... Ummmm que extrany

Però jo a lo meu em trobava bé i no anava massa forçat tot i que les pujades eren molt exigents. Abans d'arribar a dalt de la primera pujada ja havia agafat algun corredor del grup que havia sortit 15 min. devant nostre. La primera baixada és curta i ja ens endinsavem en els senders (un 80% de la cursa era per sender o camins difícils) La gent baixava molt bé, feia goig de baixar al darrera perquè anaven ràpid i si veien que et feien nosa et deixaven passar (la majoria) tot seguit venien unes pujades on la gent ja caminava. la veritat és que era dificil poder pedalar per allà, així què... peu al terra. Com em trobava bé jo em vaig posar a córrer pel costat dels sender i avançava molta gent.

Aquesta va ser la tònica de tota la cursa. La majoria de pujades eren a pèu i demanant pas per passar. Les meves Sidi van quedar sense tacos i relliscava una mica. Quasi sempre empenyía la bici, en poques ocasions la vaig dur a l'esquena. La majoria de la gent la duia a l'esquena i jo aprofitava per esmunyir-me per sota de les seves rodes.

Hi havien molts trams tècnics de puja-baixa, que eren maquíssims, però amb una tija telescòpica hagués anat de conya. Em vaig fer un fart de pujar i baixar el sillin, a part dels kms que vaig fer de pujada amb el sillin baixat per no perdre el ritme.

Les baixades llargues eren molt tècniques i físiques, degut a la llargada i la dificultat del terreny. La gent baixava ràpid però havien d'anar fent paradetes per reposar els braços... també aprofitava per avançar. Jo descansava quan el sender era menys difícil afluixant el ritme i relaxant-me dins lo possible.

Sort que anava carregat de menjar i de beure perque hi havien tres avituallaments i passava molta estona fins que no en trobaves un. I de vegades no et deixaven omplir el botellí.

No vaig tindre cap avaria per sort. Tot i que al final de la primera baixada llarga, baixant per una tartera de pedres fent ziga-zagues vaig saltar per davant de la bici, jo vaig caure de peus però la bici va cruixir sobre una pedra. Si fos d'alumini hi hauria fet un bony, pero el carboni va fer un soroll molt lletg.

Sense mirar-la massa vaig continuar pensant que ja me l'havia carregat. Al arribar vaig veure una forta rascada, però no crec que influeixi en l'estructura.

En resum: És el recorregut més bèstia que he fet mai d'una tirada. Més que rés per l'estona que passes empenyent la bici. Lo fort és que les pujades si volguessin les podrien fer per pista o asfalt, pero deuen pensar... massa fàcil!! I quan toca baixar la majoria de les vegades vas treient la millor tècnica per no caure entre pedres, arrels i fulles. També vaig caminar en algun tram de baixada per no jugar-me la pell.

Tot i així camuflats dins el recorregut trobaves els senders tant bucòlics que havies vist al video promocional.

L'arribada va ser al passeig maritim de Niça amb un ambient festiu i caluròs on només esperava trovar-me a l'Anneta i a l'Aran per exlica'ls-hi les meves aventures.

Finalment posició 71 de uns 800 i pico ciclistes on arribarien uns 550 a meta. Jo tenia el dorsal 757 que és justament la posició de sortida. I vaig trigar 8h 01min a 1h 40 dels primers.

Material molt recomanable: Bici doble suspensió, calçat per caminar, tija telescópica, camelback i força menjar... Si no se us donen bé les trialeres no cal que hi aneu. A no ser que us agradi caminar amb la bici al costat.

Hi tornarem??? MmmmMMm
Video d'aquest any!!!

Cap de setmana per Barruera

2011-05-24T00:15:00.002+02:00

Aquesta cap de setmana hem estat per la vall de Boí amb l'Anneta i l'Aran. L'excusa era que jo participés amb una cursa que es diu Cara amòn que consisteix en pujar amb un cim que es diu Roies de Cardet des de Barruera. Només compta la pujada (Uns 1350m/d i 4kms i pico). És una cursa que es cor poc però que es camina molt amb una posició com si estiguessis collint bolets.

Aquest any era la primera prova de la copa d'espanya de cronoescalades i hi havia molt ambientillo (uns 350 incrits)

La meva experiència en la cursa:

Ja estem a punt de sortir... material obligatori: frontal i paravent. Miro de col.locar-me el més endavant possible tot i que quan arriben els bons van passant al davant... "aquestos arrai que no em faràn nosa"

Els típics nervis m'envaeixen però tinc la motivació de conéixer una cursa nova i de provar-me amb gent realment bona en el món de la muntanya i del ciclisme. Durant la setmana he fet activitats molt diverses i m'he anat trobant molt bè, però el que menys he practicat és caminar cara amòn. Cap problema, tot ho farem!!

Sortida gas a fondo! com sempre, ara toca passar pels carrers estrets de Barruera i despres enfilem un camí estret on es fa una mica d'embut. Intento agafar un ritme còmode sabent que el meu esforç estaria al voltant de l'hora. Vaig passant gent i agafo referències amb gent coneguda que a l'hivern em foten canya de la bona amb els esquís però que a l'estiu s'inverteixen els papers. Em vaig trobant bé i els avanço. L'Anneta i l'Aran m'animen!! El sender empedrat va creuant una pista on de vegades la seguim un troç... puc trotar on molts caminen, la cosa va bé, les cames responen i el rellotget també. De cop sento un " pagdong" i m'avança un paio amb una finura i un ritme molt bò, penso: "collons qui deu ser aquet gavatxo" Desprès de la cursa vaig preguntar i es veu que era Christophe Bassons un ex-ciclista professional amb un bon currículum a les seves cames. Quina classe!!

Bueno, jo a lo meu. Al meu ritme vaig passant gent i pocs m'avancen. Allà al davant tinc al Pep Cuadrat que tambe és una bona referència... a per ell!! L'avanço però se'm queda al darrera tipo paparrilla... ja sabia que al final em faria hachaso però bueno jo a lo meu.

El recorregut ja era prat molt dret que algun cop et feia pujar a quatre grapes fins que arribaves amb una carena on podies trotar una mica...mmm que bé. Per dalt hi havia un avituallament i els de la Feec tenien un tio amb una poció màgica, així que el Cuadrat tan bon punt va fer un trago va sortir com un coet, i jo em vaig quedar amb el meu ritmet. Al final vaig anar retallant distàncies perque quan la gent veia el final anàven a fuetades i quedàven una mica tocats. Finalment vaig acabar 12è amb 59min i 13seg de cursa. Sabia que el meu temps seria pel voltant de l'hora però no pensava que baixaria. Mooolt content!!

Classificació: Cara Amòn

Ens abriguem que està apunt de ploure i cap avall tot comentant la jugada amb els companys.

Un cop abaix comença a ploure i vaig cap a la furgo on hi ha l'Anna que em diu que amb l'Aran han pujat molt amunt volent-me seguir i que s'ha quedat dormidet.... Aprofito per anar a trotar 10min per desentumir les cames.

I així ha anat el meu Cara amòn.

La resta del cap de setmana ha sigut molt interessant amb mini concert, soparet, dormir en la nova furgo, veure com l'Aran disfruta amb la xocolatada, caminada Barruera-Durro amb el petit fent de "sherpa", els més de 70kms de bici de carretera per tornar a casa amb la family animant-me a punts estratègics, fotos, riures i abraçades...

Bestial.......

I aquesta setmana vinent marxem cap a Niça a participar en una cursa de Btt (Transvesubienne) Ja us explicarem. La cursa torna a ser l'excusa, lo que realment cundeix es descobrir mòn amb la meva superfamily!

Colomina Team al Mezzalama!

2011-05-03T22:25:00.013+02:00

Aquesta és la última cursa d’esquí de muntanya de la temporada. A finals d’abril ja ve més de gust d’anar amb bici, escalar o córrer, abans d’anar a fer llargues excursions per anar a buscar la neu. A principis de mes ja vam anar a Itàlia a córrer el Tour del Rutor, i ara a finals d’abril tocava tornar a la vall d'Aosta per fer una travessa molt maca tot passant per cims de més de 4000 metres: La Mezzalama.

Aquest any ens hem trobat uns 400 equips (unes 1200persones) a Cervinia, que és a la vall de Valtournenche i tot passant pel Colle del Breithorn, Cim del Castor, Cim del Naso del Liskam, etc... i acaba a Gressoney. Aquest any hi havia una variant nova que feia que l'itinerari fos una mica mes dur i més alpí.
Cada equip consta de 3 corredors, que anem encordats un 80% de la cursa, degut a que l'itinerari transcorrer per glaceres i arestes. Jo formo part de l'equip Colomina, juntament amb Gerard Garreta i Marc Reixach i ens esponsoritza la revista Desnivel.
No és una cursa excessivament tècnica, però el que la fa una de les més dures és la alçada per on transcorre l'itinerari(la major part per sobre dels 4000mts) i les condicions meteorològiques extremes que hi ha en aquestes alçades.

Per anar bé s’hauria d’estar acostumat a moure’s per damunt de 3600m; però poques persones tenen la sort de poder estar uns dies abans en alçada per aclimatar-se. No es tracta de passar el dia abans en alçada sinó que és un procés més llarg per donar temps al cos a funcionar en condicions baixes d’oxigen en l’aire.

Nosaltres no estàvem massa "aclimatats" degut a que vam anar a les muntanyes alpines 3 dies abans de la cursa. Però tots 3 havíem participat en aquesta cursa i ens havíem posat a prova. L’alçada ens afecta però podem progressar amb un rendiment prou alt com per poder fer un bon temps de cursa.

La Cursa:

La sortida a les 5.45 del matí, 1200 persones amuntonades entre esquís, pals, cordes amb ganes de generar adrenalina.

Sortida!!! Nosaltres estem a darrera de tot degut a que tenim el dorsal nº 333. Agafem un ritme alegre i còmode pels 3. La primera pujada té uns 1800m/d i és per les pistes amples i amb murs exigents de l’estació d’esquí de Cervinia-Zermatt. Al capdamunt hi ha el primer tall horari (bastant exigent). Un cop al coll del Breithhorn fa moltíssim fred, la suor de la primera pujada se’ns congela tots tres tenim les mans gelades i hem de vigilar que la beguda que portem no sens congeli. Com que es pot pujat fins molt a prop del coll amb telefèric i hi ha moltíssima gent animant i això que encara no toca el sol, esta una mica emboirat i fa ventet fort en algun tram. Ens animen amb ganes i també ens donen té calent i fruits secs. Fem un vaset de té sense parar-nos que ens senta genial. Quin caliu!! De moment només anem amb una samarreta tèrmica i el mono. Pensem que quan ens toqui el sol ens escalfarem, així que anem tirant a bon ritme. L’alçada ja es comença a notar, els avançaments ja costen més però ens trobem molt bé a part del fred.

Després de la glacera hi ha una baixadeta-flanqueig que ja ens fa posar a prova la nostra perícia a baixar encordats. Baixem molt bé, sense arriscar, les caigudes es paguen cares amb el fred que fa. Tornem a posar pells i anem lliscant fins al peu del Castor on, aprofitant que ens hem de posar els grampons, parem a posar-nos el paravent i a pixar. Quina "Bella Stampa" ens diuen, imagineu tres tios encordats amb una distancia de 2,5mts i pixant encarats al solet.

Un cop abrigats i amb els grampons posats enfilem a peu la pujada fins l’aresta del Cástor. Hem de superar una rimaya(esquerda al glaç que acostuma a envoltar els cims) on han muntat dues escales d’alumini i continuar pujant per la ombrívola i gelada vessant fins al fil de la aresta (on hi toca el solet i el vent). L’aresta és estreta i només hi ha lloc per posar-hi els peus, el vent no ajuda gaire a equilibrar-se però tot i així tenim temps de contemplar el meravellós paisatge de quatremils que tenim al nostre voltant. BESTIAL!!!

L’aresta té pujades i baixades que ens porten fins al cim del Cástor(4226mts)..

La primera part de la baixada del cim la fem amb grampons fins que ens calcem els esquís i fem la primera baixada important. És una pala ampla, però amb la dificultat que si et surts de les traces la neu és crosta i molt difícil d’esquiar. Així que s’han de fer girs curts i molta cunya per baixar lo més ràpid possible sense que la corda sen's emboliqui amb els esquís. Tot un èxit!! Garret al davant marcant la baixada, jo al mig agafant un bucle de corda amb una mà per tindre una mica de marge, per si hi havien estrebades, i al mateix temps rebent estrebades del Marc que també portava un bucle, i d’aquesta manera a fooondo avall. Si un cau... caiem tots. Jejejej

Tot seguit arribem el "valle de los caidos", un altre flanqueig amb alçada i amb força solet que degut a la "guerra" que portem fa que les “pàjares” estiguin a l’ordre del dia. Nosaltres aprofitem per treure’ns el paravent, ja hem entrat en calor i ja ens toca el solet tota l’estona.

En aquest tram anem tocats però molt millor que la majoria. Avancem un munt d’equips i això ens anima . El Marc amb tot el "globo" que porta encara va dient: "vinga nanus a fondu!!" Nomes ens queda una altra pujada amb grampons. És el tram nou, una pala semblant a la del Càstor, però més pendent i més curta. Anem lents, el desgast de les condicions ens van passant factura, però tot i així avancem equips.

Arribem al cim del Naso del Liskam. Ens hidratem, algun gel i grampons cap avall, alguna pala dreta amb cordes fixes fins on els diuen que podem calçar-nos els esquis. Per fi tot baixada (algun repetxonet) baixem uns 300m/d i ja ens podem treure la corda. Per fi LLIURES!!! Com jo vaig al mig el Marc i Garret em donen les seves puntes de la corda i jo sense deslligar-me me la vaig embotint dins el mono mentres ells tiren avall. M’ho prenc amb calma, disfruto del moment, ja no estem tant amunt i el cos respon millor, la gent anima, fa un dia radiant... em llanço a buscar al parell de sonats que m’acompanyen. Baixem sense arriscar, la neu a mesura que anem baixant cada cop és més humida, la baixada és molt llarga.(uns 2500m/d)A Garret se li enganxa la musculatura de una cama, afluixem, ens avança algun equip, ja es veu el poble (Gressoney), últim tram a peu, Garret és reviscola, ens agafem de la mà i creuem l'arribada!!! Quines sensacions!!!! És un moment molt emotiu després de tantes hores de cursa, hi ha gent que plora, hi ha gent que crida, n’hi han d’altres que es tiren per terra. La gent animant del primer a l’últim.... Per què correm? Per que ens agrada patir?... Aquesta arribada dona resposta a moltes d’aquestes preguntes que es pot fer la gent.

Finalment 65ens de 400equips amb un temps de 6h 51min

Aprenent... a caure!

2011-04-27T00:04:00.001+02:00

Avui amb mama hem fet un sender amagat, un camí una mica brut que li falta de tisores; quan papa el vegi segur que el deixa ben net. Jo de mentres vaig provant de baixar amb la moto... i mama que no té seny!? macatxis a vegades semblen ells els nens!!!

Aran.

II Ruta dels Salvatges

2011-04-23T08:24:00.009+02:00

Diumenge de rams. Benabarre. II Marcha de Btt "Ruta dels Salvatges". 3 circuits: 23, 39 i 58km.

Sortim de Tremp amb la furgo, el Javi, l'Albert i jo i allà ens espera el Dani que hi ha anat directe de Cervera.

Dani i Javi tenen molt clar que faran el recorregut llarg, l'Albert està segur que farà el mitjà però jo no en tinc ni idea de res, porto només algunes setmanes pedalant i no sé ni a quin ritme podré anar ni que podrà aguantar el meu cos, estic de proves!

A les 9,30 donen la sortida, som unes 250 persones i jo m'intento posar pel mig de tanta gent. Vec moltes noies... que guai! perque costa veure noies a les pedalades, doncs aquí potser n'hi ha una vintena.

Tret de sortida! intento avançar gent ràpid per no quedar-me enrera, primer donem un tomb al poble de Benabarre i finalment sortim per una pista rodadora tot planejant. Les primeres sensacions de sortida són bones, tot i que sempre és la part que menys m'agrada de les curses, fins que un mateix no pot agafar el seu ritme és durillo! Aviat ja agafem el primer sender tot planejant - baixant - pujant, tinc sort i no es fa gaire tap, així que podem disfrutar del corriol! Són senders llargs i nets i fent poca pista n'enpalmem varis. Brutal!!!! M'ho passo genial i tinc un dia bò pels senders -penso-. Les sensacions de ritme també són bones, vaig adelantant a gent i tinc cama per pujar les pujades força ràpid.

Desviament de la cursa de 23, nosaltres agafem una pista que planeja vora un barranc amb pedres de riu i que realment fa de mal pedalar. Has de buscar una bona línia per no quedar-te enganxat entre sorreta i pedra rodona. Em trobo super bé i puc continuar avançant, aquí començo a temer el ritme que estic portant... queden molts quilòmetres i jo no en porto pas tants acumulats aquest any com per anar tant pinxa... estic segura que els últims quilòmetres pagaré totes aquestes avançades que estic fent, però m'és igual ara, em trobo bé doncs fotem-li'n!

Les pujades no són massa llargues 5-6km i empalmen amb senders super xulos de baixada, així que de descansat no en pots anar gaire.

Desviament cursa de 39, vaig a bon ritme i la gent m'anima dient que sóc la primera noia, així que no puc abandonar ara ;-) som-hi! sense mirar i a fer els 60!

Les pujades són durilles ja que són bastant empinades i amb molta pedra suelta, s'ha de treure la tècnica i buscar una bona línia per pedalar sense fer molta força ja que sinó la roda comença a derrapar i ets pell; així que plat xic i bona lletra. Avanço encara aquí alguns que caminen i altres que cauen. He tingut sort i ho he pogut fer tot sobre la bici, la llàstima és que a les baixades tirades per pista bona sóc pell de canó i els tios m'adelanten com volen, jo no me la vull jugar aquí, com diu una colega de bici... més val baixar més a poc a poc però poder pedalar els mesos següents! Així que em resigno i penso que els enganxaré a les pujades!

Cada vegada faig més trams en solitari, la cursa ja s'ha estirat molt i no em topo amb ciclistes durant una bona estona. Això em fa relaxar-me una mica, tot sumant el cansament que porto només tinc ganes de que m'agafi algú i anar mano a mano uns quilòmetres, però no és el cas així que em toca automotivar-me i pedalar, tinc sort que la gent que mira la marxa m'anima molt, sóc la primera noia i m'ho recorden constantment, i això em fa posar-me les piles.

Vec un cartell, 7km arribada, que bé! perque ja em comença a fer mal l'esquena! però aquests 7 quilòmetres són enrevessats, pujades, senders de planejar, més pujada i jo que estic desituada total, amb la mirada busco cap on pot estar Benabarre, però no m'en surto! Quina ràbia em fa estar tant desorientada!

Finalment arribo al poble, últimes pujades i meta... buuuffff!!! Per fi! 1a noia del circuit llarg. Em donen obsequis, una tassa i una samarreta talla M, no hi ha talla petita? -pregunto- Doncs s'ha acabat! doncs si que ho feu bé això! Que hi farem!

Per allà m'esperen el Dani, l'Albert i el Javi, tots s'ho han passat genial! El Dani ha fet tercer amb la seva estimada rígida, molt de mèrit, perque no crec que fos dia d'anar amb rígida total!

Finalment un bon dinar i molt contenta del dia i de mi mateixa.

Aviat penjaré clasificacions i fotos!!!
Classificació: AQUÍ

Primeres pedalades

2011-04-13T14:55:00.004+02:00

Durant aquest mes he sortit amb l'Albert Cabrera, alias "cunyao", a fer algunes rutilles de btt per aquí vora casa. El definiria: "pujant ojo no et despistis i baixant ni veure'l"... així que tralla a la màquina! i és que sempre passa igual... els tios per poc que fan ja ni els veus! genètica, aaaaiiiixxx... menys mal que amb poques coses més ens superen...;-)))

Així que diumenge tocava provar hores damunt la bici, em va ser molt fàcil, ja que ell mateix em va proposar la ruta: Sant Corneli, doncs fet!

A les 10,30 del matí de diumenge ja sortiem direcció Vilamitjana - Suterranya - Orcau - sender petjades - Basturs - Cal Borrell - Collades - cim Sant Corneli - BAIXADA! - Font de la "O" (per cert, a tooope de gent) i cap a Tremp.

48Km molt rodadors (bbbuuuffff!!!) amb 4 horetes pedalades, no està mal! però veient la cara de l'Albert a l'arribada de casa... potser ens hem passat!?!? segur que no, perque ja m'ha assegurat que diumenge vinent vindrà a la pedalada de Benabarre, això de la bici enganxa!!!

Fa pocs dies del meu inici de temporada sobre rodes, 2 dies de bici de carretera, i alguns mes de btt. Avui tenia planejat de fer la volta al Boumort, però per un costipat inesperat del peke ho hem passat a més endavant, potser divendres? El que és segur que diumenge anirem a fer la pedalada de Benabarre, i potser si em trobo bé m'animo a fer la Nargona la setmana vinent... però com sempre a casa nostra fins a l'últim moment no es pot assegurar res... i no és bonic això!?

No acabem de deixar la neu

2011-04-05T17:42:00.004+02:00

Ja comença a fer caloreta, han canviat l'hora i el dia ja allarga més. Ve molt de gust agafar la bici anar a caminar, correr, escalar. L'esquí de muntanya ha passat a un segon plànol entre setmana, però el cap de setmana encara hi han curses maques per aqui als pirineus i més concretament al Pallars Sobirà.

El cap de setmana passat hi havia campionat d'espanya per equips a Certescans però degut a la meteo van modificar el recorregut i al final la prova no puntuava pel campionat. Molts dels "pros" no van voler córrer perque la prova anava per les pistes de Tavascan mig plovent i amb poca visibilitat. Amb Wein teniem clar de córrer ja que és un bon entrenament per properes curses i a més a més ja erem allà i haviem d'aprofitar.

La cursa constava de pujar per les pistes fins al reenvio i de baixada per fora les pistes fins a l'alberg de la Pleta. Això mateix dos vegades, total uns 1100m/d.

Amb Wein vam sortir prou ràpids, les sensacions eren prou bones per lo poc que haviem esquiat últimament. Al devant va passar el Toti Bes i un parell de guardia civils, el Toti (Anava desaparellat i fora de cursa) va desaparéixer enmig de la boira però amb els g.civils anàvem fent la goma. A la segona pujada Wein va tindre alguna molèstia al bessó i vam afluixar una mica, però per darrera no venia ningú en una bona estona, així que ens vam acomodar i finalment vam fer una segona molt bona posició. Amb el premi vam fer calaix per pagar-nos l'inscripció del Tour del Rutor (9-10 Abril, Italia)

I sense tocar més els esquis, ahir vam córrer una de les clàssiques de la Copa Catalana... El Bassiero. Així que un grupet de Pallaresos vam fer cap a l'aparcament de la Peülla a la Bonaigua. El recorregut pintava molt bé i la meteo semblava que ens respectaria encara que les temperatures fossin altes. Haviem de fer 4 pujades per les zones de Gerber, Cabanes i Amitges i pujant al cim del Bassiero (quasi 2900m). El recorregut era molt maco i l'entorn era bestial. En total uns 1850m/d en 3 hores, que em van passar volant.

En aquesta ocasió els "pros" tampoc no hi eren però ells s'ho van perdre...Però el Wein i jo al peu del canó.

Des de la Sortida vam anar primers seguits del Met i el Periku de Camprodon. Anàvem prou distanciats com per anar estressats i vaig disfrutar la cursa moltíssim. En la primera pujada em va costar una mica agafar el ritme, tenia les cames una mica adolorides d'una ruta llargueta amb la Btt dos dies abans. Però despres de la primera baixada amb neu molt tova degut a les altes temperatures, em vaig poder reviscolar una mica. A partir de llavors vam anar amb un ritme cómode i a les baixades piano piano però tot i així vam fer alguna cambusseta. Finalment vam acabar primers i molt contents de tot plegat.

Amb el premi ens pagarem part del viatge de la setmana vinent... de conya!!!!!!!!

Una cursa diferent!!

2011-03-12T17:05:00.006+01:00

A finals d'Abril participarem en una de les curses més emblemàtiques del esqui-alpinisme mundial: La Mezzalama. És una travessa en progressió, en equips de tres, per glaceres i cims de més de 4000m. La sortida serà a Cervinia (Valtournenche. It.) i la arribada a Gressoney(Italia). Però aquest cop farem un reportatge perquè tothom es faci una idea de com és estar a la pell de un equip que hi participa.
Esperem que us agradi!
http://desnivel.com/esqui/la-mezzalama-desde-dentro

Què bonics que son els Dolomites...

2011-02-28T10:15:00.012+01:00

Sempre m'havien parlat dels Dolomites, que era un lloc molt especial plè de partets, boscos i corriols. És un lloc que realment tenia ganes de visitar. Hi havia passat molt a prop però no hi havia estat mai. L'excusa perfecta per anar-hi era una cursa per equips anomenada La Sellaronda i "el colmo" va se que el Wein estava per allà amb la Furgo i em podia vindre a recollir a l'aeroport de Milà. Amb 1h i 40min d'avió em vaig plantar a Milà. El Gerard es va pasar tot el dia anterior al cotxe per arribar-hi. Això si, jo només vaig estar 3 dies i ell en va estar 10 voltant per la zona.

La cursa tècnicament és molt asequible ja que tot l'itinerari es seguint pistes retracades i sense fer cap conversió. Les baixades son totes molt ràpides i si no se't dona be de baixar amb schuss ja te'n pots oblidar de baixar de les 4h de cursa. També s'ha de dir que la meteorologia ens va acompanyar. Sabent que al 2010 les temperatures van oscil.lar entre els -15 a -20 ºC aquest any vam, estar de sort.

L'horari i l'itinerari la fan una cursa molt especial, ja que la sortida és a les 18.00h i fas tot l'itinerari de nit amb la llum dels frontals (la nova adquisició xinesa va funcionar a la perfecció... molta llum i autonomía)

El realment maco és que un cop arribaves als colls veies unes llumetes al fons de la vall i sabies que allà hi havia el caliu del públic.

En els pobles normalment fas una transició i aprofites per avituallar-te una mica. Sobre tot el que més impressiona és l'ambient que hi ha... la gent es desviu animant des del primer fins a l'últim corredor.

La veritat és que el públic ho te molt be per animar perque inniven (Porten neu amb camions) alguns dels carrers dels pobles per integrar-los al recorregut. Això s'agraeix molt desprès de lliscar per la foscor i la sol.litud, una mica de caliu de les llums, els ànims de la gent i algun tè calent que entrava de fàbula.

En total eren uns 42 kms i 2800m/d i vam trigar unes 4h15min.

Jo vaig tindre molt bona cursa, poc a poc vaig millorant la tècnica de lliscar ràpid amb la mínima despesa d'enegia i això en una cursa rel.lativament plana és importantíssim. El Wein va tindre un dels pitjors dies de la temporada degut a un mal de peus que no el deixava avançar tot lo ràpid que haguès volgut.Ens vam haver d'aconformar amb un 82a posició de 400equips. Només uns 40 equips van baixar de les 4h

Uns dies per Vilassar

2011-02-24T19:56:00.002+01:00

Per acabar de fer marxar els virus, res millor que un canvi d'aires... i quins privilegiats que som amb caseta al mar i amb caseta a la muntanya! Això s'ha d'aprofitar!!!

Castell de Burriac

Aviat la bici pasarà davant els esquís..

2011-02-15T20:49:00.002+01:00

Aquest hivern no està nevant gaire, cada cop em costa més de pujar a lliscar amb els esquís. Les activitats entresetmanals son bàsicament, a part d'estar per la família: Btt, córrer i fer el manteniment d'algun sender. Així que les sortides amb els esquís son de cap de setmana i de "qualitat" participant amb algunes de les nombroses curses que tenim pel Pirineu.
El divendres sortia de la feina m'anava una mica Just de pujar a Boí on feien una Cronoescalada de 1100m/d. Però com em van dir que es retrasaria la sortida vaig fer una tirada de cotxe Cervera-Plà de l'Ermita fent escala a Tremp per recollir el material i algo de menjar. Un cop allà retrobament amb els companys/es de fatigues i tambe algun mitic com el Vendri que despres de baixar de Goriz i fer escala a Barna va apareixer a Boí.
La cursa sortia de la corva de la carretera que encara la vall de St Martí i el Port de Rus. El primer tram seguia una pista amb neu gelada i una mica guarrilla, però per mi perfecte, despres enfilavem el cami vell cap a Raspes Roies. En algun tram vaig anar primer, pero poca estoneta eh!! de seguida em van pasar el Joan Turné i el Vendri, però manteniem el grup unit juntament amb el Guilla i Garreta.
El Turné es va posar al capdevant i es va distanciar una mica, al darrera el Guilla el Vendri i Jo fent estira i arronsa. Quan el terreny era guarrillo el vendri i jo retallavem al turné i al Guilla. Però l'ultrim tram era per pista amb 2 murs importants. Aixi que el Turné i el Guilla es van distanciar i poc després arribavem el Vendri i jo. Molt content, bon ambient i despres carn a la brasa i sorteig de material, ah i forfet de pistes gratis. Bestial!!

Dissabte l'Anneta i l'Aran em van dir que m'acompanyaven a Luchon (Sol no hi hagués anat) On es feia una cursa molt maca i alpina per les Peyreagudes. Degut que a la zona de Burg d'Oueil on s'acostuma a celebrar, no hi havia prou neu.
L'Aran va passar mala nit i no vam dormir gaire. A part jo tenia una mica de mal de panxa... Però a les 8 del matí ja estavem fent el control d'Arva a la sortida. L'itinerari prometia, Moltes conversions, canals, arestes, portejos, pasamans i baixades amb tot tipus de neus. Una cursa molt maca!!

Les sensacions van ser prou bones les 2 primeres pujades, sense errades i disfrutant al màxim dins del top 10. La tercera pujada em vaig prendre un Gel perque tocava, pero la panxa no estava per porqueries i no em va sentar massa be. Pujant vai afluixar una mica i a les baixades intentava llençar-me més. Hi havia un autòcton que a les baixades anava com un tiro, i jo intentava seguir-lo.
Al final 8è!!! Durant la cursa no vaig defallir massa, pero just acabar em van vindre tots els mals. Sort que l'Anneta i l'Aran m'esperaven a prop de l'arribada i vam decidir no quedar-nos a dinar i anar tirant cap a Tremp. Sort que l'Anneta conduia la Camper perque jo vaig quedar ben cansat...

Per la tarda a casa una mica de febre i mal de panxa, pero amb un parell de dies ja vaig estar be.
L'Aran pobret va anar empitjorant i al final vam anar al metge. Però ara ja està del tot bé. ES EL MILLOR!!

Cap a Luz St. Saveur

2011-02-04T17:55:00.004+01:00

Aquest 29 i 30 de gener tocava anar a Luz St. Saveur a participar en una de les millors curses del Pirineu, l'Altitoy.És una cursa de dos dies on les etapes acostumen a ser bastant alpines, amb grans corredors, arestes, pales gelades, neu pols, etc...

La meteo no pintava massa be cap dels dos dies, però el dissabte encara vam veure una estoneta el sol després de la nevada de la nit, el diumenge va ser una mica pitjor degut a la poca visibilitat que hi havia en algunes parts del recorregut.És una cursa per equips (2 corredors) i en principi havia de córrer amb el Garreta, però com la Marta a l’últim moment es va quedar sense parella vam proposar a l’organització la possibilitat de fer l’únic equip mixt de 3 corredors. Al final ens van acceptar.Per una part estava una mica desmotivat per no poder donar guerra als rivals ni tenir la sensació de anar al màxim. Però per una altra part vaig pensar que gaudiria més de la cursa i que ens divertiríem força.

La primera etapa va ser maquíssima i força tècnica, pels voltants del Midí de Bigorre. Amb bona neu i estones de sol. Com a equip vam funcionar a la perfecció, ajudant-nos en els canvis i donant-nos suport durant el recorregut. Vam portar un ritme molt constant que ens va fer recuperar moltes posicions al final de l’etapa on la gent que havia sortit ràpid ja anava tocada.Al final vam acabar els 21ens amb un temps d’unes 3h28min en una etapa de 2.200m/d, i la segona noia a més de 30 min de la Marta.Després dutxeta al Ceveo, dinar a la Camper, unes cerveses per Luz, escoltar el brifing de l’etapa de diumenge, sopar i dormir a la Camper tots 3.

El diumenge van retallar el recorregut degut al mal temps que feia (nevant fluixet i boira) El itinerari era part del de dissabte amb una pujada nova. Com la etapa era més curta la cursa va ser més ràpida. Tota l’estona anàvem envoltats de gent i les baixades eren més disputades i això perjudica en un equip de tres. Tot i així ens en vam sortir prou be. Em sembla que vam fer 23ens amb un temps de 1h 51min per fer un recorregut de 1400m/d.

Al final molt contents en una cursa sense errades i amb molt bon ritme...

Era Val d'Aran i Era Pujada.

2011-01-27T21:04:00.004+01:00

Pensava que la Crono d’Espot seria la última de la temporada, per les males sensacions i lo poc que vaig disfrutar. Doncs mira si he trigat poc a fer-ne una altra... 6 dies!
Com al final vam decidir de no anar a Gavarnie vam escollir amb Fonti d’anar a Era Pujada al plà de Beret. És una crono diferent, més familiar i es corre per la tarda. El recorregut prometia més que a Espot al ser en un 80% fora pista, amb canvis de neu i conversions. Havia caigut una nevadeta al matí i el paisatge estava impressionant amb les últimes llums del dia. La temperatura a l’hora de la sortida era de –13ºC tot i així com és tot cara amunt, samarreta tècnica mono i megadorsal, jejejej.

També s’havia apuntat el Wein i jo com que corro amb ell algunes curses, estava encuriosit per veure com anava. Entre les males sensacions d’Espot i lo poc que pujo a la neu, volia saber si estava a l’alçada de cara a l’Altitoy(Luz St Saveur) de la setmana vinent.

La cursa:Sortida en massa de uns vuitanta i pico corredors, intento posar-me al primer grup... aixeco la vista i veig a Wein en segona posició i tibant com un boig. Jo esforçant-me per no perdre l’estela del grup amb una molt bona quarta posició(per mi) i en aquells moments em passa pel cap: “Quina feinada que tindré aquesta temporada per seguir al Garrets” Però d’altra banda podia aguantar be el ritme dels del davant sense que em marxessin... estava motivat i el recorregut m’agradava, era força entretingut.

Així que jo a lo meu, a Wein el tenia cada cop més a prop però abans de em va passar el Turné d’Andorra que fara parella amb el Guillamó de la Seu. Per cert el Guilla ja estava caçant al primer... Com van aquesta gent!Em poso rera Wein i quan em trobo be em poso al seu costat i com a bon company em facilita posar-me a la traça bona. Quan el passo m’envaeix una certa tranquilitat i segueixo al meu ritme.

A la part alta hi ha una mica de boira i la llum ja escasseja però es pot intuir l’arribada, això ajuda a medir esforços. El primer que ara va tercer manté un bon ritme, però el meu és millor que el seu així que a pocs metres de l’arribada li ensenyo les espátules dels esquís... tot i així em reservo una mica per aguantar la seva resposta. I just abans d’arribar a meta... El hachaso final!! El que em va fer ell a mi vull dir... jejej Ho vaig provar però no vaig poder. Al final quart i tercer català a menys d’un minut del primer en una pujada de 650m/d i amb un temps de 33min 14seg. Durant la cursa no em vaig donar conte de que tenia al Fonti a menys d’un minut i que venia per mi!!

Al acabar posar-nos el plomes i cap avall amb el frontal ràpid per no gelar-nos.Després hi havia un sopar a Bagergue i entrega de premis, però no ens vam quedar... jo tenia ganes de veure a l’Anneta i al Pititet, aixi que cop de cotxe per la bonaigua nevada i cap a caseta!

Aviat nou sender zona Antenes

2011-01-26T16:25:00.004+01:00

Avui he fitat una nova línia de sender des de la pista que puja a les antenes (desviament amb pal indicador) fins a la pista de sota casa Casssasses (on hi ha un cable tancant la pista). És un sender que evita passar pel camp de casa Cassasses.

Encara està força brut ja que avui només he anat a mirar quina línia es pot seguir, i una vegada trobada aquesta, he tallat quatre rames i he posat algunes fites. Si algú el vol anar a provar hi ha petits trams que encara no estan enllaçats, per això que crec que millor esperar. Segurament aquesta setmana vinent, potser divendres mateix hi tornem a anar amb el Dani i el comencem a marcar bé.

Us deixo unes fotos perque aneu veient de què us parlo:

Crec que serà força assequible, encara que hi ha punts concrets on s'haurà de baixar la bici... També serà un bon sender per anar a córrer, tot pujant cap a les antenes ja que just a la pista de la última foto va a donar el sender que ve de comportes.

Ja us informaré quan estigui tot marcat!

Mala pata!

2011-01-18T22:12:00.002+01:00

Un moment de no res, una tonteria, un aparent inofensiu "tobogan"... un mes de guix!

Quan va cridar de dolor ja vaig veure que s'havia fet mal de veritat, el Dani el va agafar li vam treure la sabata, li vam mirar la cama, es queixava de dolor, senyalava la cama esquerra... anem a urgències! L'Aran no deixava de plorar, estava tens i el Dani i jo cada vegada patiem més... cada minut que passava sense que vingués el metge ens anavem imaginant coses més greus, seqüeles, operacions... un molt mal moment!!!!

Plaques, més espera i finalment ens diuen que té una fisura a la tibia, doncs mira dintre del mal m'he alegrat força! Ara ens toca esperar al traumatoleg; amb l'antiinflamatori sembla que l'Aran està una mica millor i comencem a jugar i fer tonteries... Finalment arriba l'especialista de... el pis de sota, però tranquilament hagués pogut venir de Barcelona... buuufff! quines esperes més llargues! Una bota ben xula a la cama que haurà de portar 4 setmanes!!!!! pobret!

Doncs ara toca adaptació a la cama rígida de l'Aran, ell pobret es porta super bé, quasi no es queixa i enten que la cama s'està curant i ha de fer bondat... però el que més li agrada és que no ha d'anar al cole... punyetero!!!

CronoEspot

2011-01-18T10:25:00.010+01:00

Aquest any era la segona edicio d'aquesta cursa, amb la diferència que enguany era campionat d'espanya de cronoescalades. Això vol dir que hi havia lo millor del país i de Andorra també. Tambe s'ha de dir que a la mateixa sortida tambe hi erem nosaltres "el pueblo" disposats a donar guerra. Deviem ser uns 260 corredors/es.

La cursa consistia en pujar de la part baixa de l'estació fins a l'arribada de la nova cadira de la Pala, en total uns 750m/d. No sembla gaire peró fer-ho a un ritme elevat es pot fer molt llarg.

Amb aquest tipus de curses no em diverteixo massa, és més aviat un repte personal per veure lo ràpids que som capaços de pujar o per la satisfacció d'avançar amb algun conegut. Tot i així procuro fer-ne poques.

Pel que fa a la meva cursa va estar prou bé pel tipus de preparació que porto ultimament (Sortides alpines, de neu crosta i baixades per canals gelades... és el que hi ha)

En la meva cursa hi va haver dos parts... la primera: "no estamos tan mal!" i la segona: "Bufff, Quan falta?"

Això vol dir que fins a la primera meitat de la cursa em vaig trobar prou be, codejant-me amb gent que normalment van bastant devant meu i amb bones sensacions. Però a la segona meitat se'm va sortir la punta de la pell i després d'ajupir-me a col.locar-la em va costar molt de recuperar el ritme que portava... de fet ja no el vaig recuperar. Jjeje

Al final hi havia una part amb força conversions amb neu guarrilla que em va donar una mica d'aire fresc per acabar d'arribar a dalt. Això i els ànims de l'Anneta em van servir per fer l'apretadeta final.

Classificacions...

http://cronoespot.web4race.com/classificacions/

Comencem les curses d'esqui de muntanya...

2011-01-12T20:37:00.001+01:00

EL dia 9 de gener vam decidir anar a les Angles(Fr.) per començar la temporada de competicions d'esquí de muntanya. Sabiem que a la zona no hi habia massa neu però ens van garantir una cursa "alpinilla", així que cop de camper i tota la family cap a la france. L'indret era nou per nosaltres i ens va sorprendre de lo maco que era: el terreny no es massa escarpat amb muntanyes arrodonides i força llacs a les fondalades. Terreny ideal a l'estiu per investigar algun centre de btt. L'altre dia em va dir Mariano que per allà feien alguna prova de copa del mon de Mtb.

Pel que fa a la cursa va ser força entretinguda i molt ben aconseguida per la quantitat de neu que tenien. La meteo va ser millor del que pintaven. Les sensacions a estones molt bones però com el tema de lliscar el porto justet a les planícies de les Bulloses em va passar fins l'apuntador! Poc a poc anirem aprenent!

Cursa Bassiero 2010 amb l'Anneta

A la sortida marujeo amb els coneguts i poc despres ja estavem enfilant la primera pujada per les pistes. El ritme de sortida com sempre altíssim, quan portavem 5 minuts de cursa la meva millor posició devia ser el 30 i pico... ufff Era l'últim del grup capdavanter que poc a poc s'anava estirant com un fideu.

Em trobo al Marc Reixach i li dic: "tio que anem últims!! ens hem d'espavilar" Aixi que apretem una mica i poc a poc van caient alguns corredors que afluixen el ritme després de la seva sortida fulgurant. Abans del primer canvi hi ha una zona sense desnivel però amb força bonys i arbres... menos mal!! Els que en saben no poden lliscar amb comoditat i vaig recuperant posicions.

Per fi la primera baixada... no gaire pronunciada però molt obligada en els viratges i anar encerat ajudava. Tambe vaig guanyar alguna posició.

Un cop a baix ens tocava la pujada més llarga de la cursa... de desnivell i de distància. La pujada era molt suau, pasavem pel damunt d'alguns estanys glaçats. Quin fart de lliscar!!! Per allà em van passar un parell de corredors i a més a més em vaig distanciar molt del grup del davant... Amb resignació i esforç van anar passant els metres fins enfilar una zona de conversions on em vaig trobar d'alló més bé i amb la gran motivació de la canal a peu que hi havia al final per pujar al Carlit. És el tram que em va agradar més i on em vaig trobar millor. Un cop a dalt vam fer una cresta amb algun tram amb cordes fixes molt guapo. Per dalt corrent a saco vaig avançar-ne alguns que anaven amb cura de no fer malbé les tan preciades botes de carboni.

Despres baixada amb esquis a fondo! per caçar-ne algun més...

L'ultima pujada era llargueta però suau, sort que no em va passar ningú... per fí l'ultima baixada per pistes fins a la meta. Buffffff!!

Al Final 13ª posició a 12 minuts del primer despres de 2h 2min de cursa.

Bastant satisfet en general.

El millor de tot la companyia i els ànims de l'Anna i l'Aran.

Inici d'any a Filià

2011-01-02T17:57:00.002+01:00

Són les 9, obro els ulls i ja el vec donant tombs... l'Aran dorm però ell ja fa estona que es remena per casa. M'aixeco, encara que per ganes em quedaria fent el ronso pel llit, miro el dia que fa... fantàstic! no fa ni fred... avui promet! però passen les hores, les 10, les 11 i l'Aran segueix dormint, i el Dani cada vegada està més inquiet... Quin panorama! Li proposo despertar al nen, activitat en solitari... però el tio ja està massa neguitós i ha abandonat el dia... aaaaiiixxx!!! hi ha moments que la mama ha de posar ordre a casa... desperto a l'Aran, truco als avis perque facin de mainaders i el més complicat, decidim l'activitat... córrer, mmmmm.... quin rollo, bici, mmmmm.... on anem? ahir ja vam anar a Tornafort! ah! per cert, brutal el senderillo de baixada, encara que a mi els peraltes i els salts em van una mica grans, està molt currat!

Bé doncs anem a esquiar??? Venga vaaaaa doncs a fer pells per Filià!

Dit i fet a la 1 del migdia sortim de Tremp direcció la Vall Fosca. Amb mitja hora ja som a la pista de Filià. Dani s'arremanga el jersei, treu mitja llengua fora i comença a disfrutar com un marrec cotxe amunt... és brutal com s'ho passa el tio fent relliscar el cotxe cap aquí, cap allà. Finalment quasi fem tota la pista, deixem el cotxe just abans d'un pas canadenc, on tot seguit hi havia una super placa de gel... "pa cagar-se"... on jo vaig dir desseguida que per allà no passava... no sé pas que hagués fet ell però quan em va parlar de que hagués sigut una putada treure el cotxe del barranc... em vaig espantar! com li agrada jugar-se-la sobre rodes, i el pitjor de tot, que en conec un altre de petit petit que va pel mateix camí.... que patiré!

Doncs bé, una vegada aquí, comença l'esquiada. La temperatura és ideal i la tranquilitat que hi ha per aquesta vall és impresionant; dóna gust foquejar per aquests indrets tant xulos! Anem pujant pel mig de la vall, no hi ha gens de neu! amb prou feines es pot fer el port de Filià i cap a la dreta el pic de Filia tb crec que es podria trampejar, però poca, poca neu... si continua així... la cosa pinta a caco! Nosaltres decidim anar a fer el Port de Filià.

Es puja super bé, la neu tampoc està massa dura i anem fent bé... prop del coll ja fa més airet gelat, però fins aquí calor.

Una vegada al coll, fotos, una bona menjada i cap avall que són les 3 i mitja de la tarda. Baixant, com que la neu està força dura no rasques enlloc, una vegada a la vall tractem d'anar fent ginkama fins a la pista on ens deixem anar fins al cotxe.

1a esquiada de l'any 2011... 1a esquiada de la temporada fora pistes per mi... tot un èxit d'inici d'any!

Marató de Festes

2010-12-28T18:07:00.005+01:00

Dies plens de celebracions, l'aniversari de l'Aran, Cagar el Tió, Nadal, Sant Esteve, Cucaliu (parc infantil a Tremp), Sants Innocents,... i tot això sense haver d'anar al cole... si és que les festes de Nadal són un xollo!!! A l'Aran el tenim al·lucinant!
El dia 24 de desembre vam celebrar el seu aniversari, 2 anyets, amb sopar, pastís i regals! Ens ho vam passar tots molt bé i més veient la cara que feia quan obria cada regal, quan bufava les espelmes del pastís, quan cantàvem tots la cançó d’aniversari feliç... quin peque més guapo!!! i és que no puc evitar que em caigui la baba quan parlo d'ell, quan el miro i el veig tant feliç... quins sentiments més brutals que m’ha fet despertar aquest marrec! Aquella mateixa nit,amb els regals oberts i la panxa plena decidim fer cagar la tronca tot aprofitant que teníem a tota la família reunida, "va Aran que la Tronca ja s’ha escalfat prou aquests dies al costat del foc, a veure si li fem cagar algun regalet", algun??? quina bestialitat, sort que vaig posar la condició que tenien que ser tonteries perquè potser n’hi havia 30 de cosetes... l'Aran ja no sabia on mirar, estava totalment flipat amb tant de regal, el troncot tapat amb la manta no deixava de cagar torrons, caramels i petites tonteries... no té fre això!? Doncs vam decidir posar-li... hi han moltes cosetes que ja no les vam treure de l’amagatall, ja les portaran els reis mags ,perquè estàvem arribant al punt de indiferència davant de tant paper d’embolicar... quina bogeria!!! Pobret si és que ja té raó molta gent que néixer el dia 24 és una putada! m’ho hauré de plantejar de cara a un altre peque!

Però aquí no s’acaba tot, que va! aquesta setmana Cucaliu cada tarda, amb castells inflables, joguines que no tenim a casa, molts nens bons i altres no tant, i sobretot molts i molts virus per posar l’organisme a prova... si superem això aquesta setmana, incluint la despenjada del ninot dels Sants Innocents avui a les 7 de la tarda a una temperatura de 0 o amb una mica de sort 2 o 3 graus, podrem anar el divendres a la festa de Fi d'Any infantil... que per cert és molt xula! amb lacasitos enlloc de raïm! Recomanat totalment!!!

Així que si superem aquest final d'any que tenim súper súper enfeinat, ens podem plantejar un inici del 2011 amb la mateixa o més energia... ja que queda anar a veure el patge real, als reis mags, ah! i hem de baixar a Bcn a visitar la família, que aquest any al passar el Nadal a Tremp tenim pendent moltes abraçades per la capital, clar! i segur que cau algun que altre regalet...(inevitable!) la meva pregunta seria, com podem educar als nens envers aquest consumisme compulsiu i desmesurat?! no trobo resposta!

I aquesta és la súper marató de festes, sense esquí de muntanya, sense bici, sense córrer però amb un cansament evident, una acumulació d’activitats i exercicis nous que quan arriben les 10 de la nit a casa, estem destrossats!

El papa i la mama volem que les festes de Nadal no durin tant! ens hem canviat de bàndol... som uns traïdors!!!

BON NADAL!

2010-12-25T23:42:00.002+01:00

Venem la Camper Globecar Family Scout L

2010-12-21T21:55:00.001+01:00

Una vegada que ja sabem que lo nostre és aquest món de l'autocaravaning, tenim ganes d'ampliar i provar una cosa més específica i amplia... una sra. autocaravana!

I per anar a més sempre has de deixar coses pel camí, en aquest cas la super Camper Globecar Familyscout L.

Nosaltres hem estat i estem molt contents amb aquest vehicle, tal com va de motor i tal com és l'aprofitament del camper, només dir que hi ha 4 places de viatge i 5 de nit. El perque de posar-la a la venta... apart de que com tots ja sabeu a casa nostra els cotxes no duren més de 3 anys... cul inquiet del Dani que li agrada anar canviant, pensem que volem una cosa més amplia, un vehicle més llarg i específic per anar al què es va... tenim demostrat que al tenir un altre cotxe la camper només l'agafem per marxar a dormir fora.

Així que feta la introducció passo a especificar el producte:

Camper de 4 plazas para viajar y 5 para dormir. Matriculacion en abril 2007.38.000kms a fecha de Diciembre 2010. Instalación Propano con 2 botellas, Caldera calefacción y agua caliente Thruma. Baño con ducha independiente, con posibilidad de ducha exterior. Cama Abatible sobre cabina, Mosquiteras y oscurecedores en las ventanas. Escalón eléctrico. Aire acondicionado en cabina. 110l. Aguas limpias y 110 sucias. Portabicicletas 2 bicis. Toldo Fiamma 45. Claraboyas con gran luminosidad. Vehículo: Renault Master Motor 2.5 dci 120Cv. Longitud 5,95mts.

35.800€

Fotos interiors:

Si esteu interessats també us podeu posar amb contacte amb Dani al 626 90 99 48 o danielterrisse@hotmail.com

Finde Familyscout a Andorra

2010-12-13T18:44:00.003+01:00

Aquest cap de setmana en familia han sigut uns dies per carregar piles, per valorar tot el que tenim, el que som i planejar tot el que tenim ganes de fer, però sobretot per disfrutar cada moment amb la millor companyia del món!

Divendres vam arribar a Andorra cap a les 7 de la tarda, directament vam anar al Viladomat de les escales mecàniques, sí sí, el del centre d'Andorra! es veu que es diu Andorra2, doncs allà mateix a liar-la!!!

Mentres l'Aran ho canviava tot de lloc natres tampoc no vam ser menys i ens vam comprar ulleres, cascs i pales... aquest estiu a la platja fent castells de sorra serem els reis ;-)))

Quan ja tancaven i casi ens han de fer fora decidim buscar un lloc on sopar i dormir... doncs cap a Meritxell... aparcament super tranquil amb gronxadors i caminets... brutal!

Dissabte amb el sol i la temperatura que fa, toca esquiadeta. Aparquem la furgo al Tarter i pugem el primer tram amb funicular fins a Riba Escorxada (2100). En aquest punt tots 3 posem esquís i a provar...

Una vegada l'Aran decideix que ja n'hi ha prou de d'intentar mantindre's de peu amb aquests pals als peus, carreguem a la motxilla i a fer 400 metrets de pujada, tocant tots els pals que delimiten la pista i apretant a la mama... buuufff com pot ser que un tio amb 15 quilos a l'esquena m'arribi a fer cansar d'aquesta manera...???

Arribem a dalt, tot fent un cim, mengem, disfrutem de les vistes i baixadaaaaaaa!!!

Avui ha estat un dia molt divertit i cansat, ara només falten unes compres, encarrecs i tornar cap al nostre aparcament dormitori!

Diumenge, ens aixequem i fa una calor important, avui canviem d'activitat i toca anar a fer trineu... però sembla que això no triunfa gaire així que desem els trastos d'esquiar i anem a caminar cap al Toll Bullidor!!!

Un camí bonic on l'Aran l'ha caminat tot i tot, ple de fulles i amb un final ple d'escales...

Ooooohhh!!!!

Resseguim el camí que em fet a l'anada, aquesta vegada l'Aran a coll del papa o de la mama, amb canvis de ritme incorporats, però sobretot molts farts de riure!!! Aaaaiiii que ens agafa el papa!!!!!

Arribem a la furgo on ens espera un bon dinar que vam cuinar ahir a la nit... mmmmm!!!

Ara dormideta fins a Tremp... quin cap de setmana més xulo!

Reportatge fotogràfic Tignes

2010-12-05T21:55:00.002+01:00

Una gran setmana d'esquí, metres, neu pols, fred i mooolt bona companyia!!!

Tem concentrats

2010-11-23T16:30:00.001+01:00

Dissabte, després de passar aventurilles per la zona del Piri (Perves - Pont- Carretera al túnel de Viella) amb força neu, posant i traient cadenes, arrossegant camionets i pujant a la furgo en marxa... vam posar direcció als Alps Francesos, a la zona de Tignes.

Després de 10 hores de viatge arribem a l'apartament, cansats i amb ganes de dormir i que sigui l'endemà per començar a foquejar!

Avui ja és el 3er dia d'esquí, i el cos ja es comença a avituar a la nova rutina que li estic forçant... quin cansament! Avui he fet 1.700 m/desn. i la segona part del matí he optat per fer pujades en solitari per no estressa'm massa, la gent aquí va molt forta i em feien treure el cor per la boca, solució... al meu aire, i la veritat es que molt millor!

El primer dia va ser genial, amb solet i bones sensacions, vistes increibles... no podiem demanar més, vam acabar l'esquiada amb 1.400m/desn. El segon dia, ens vam despertar nevant, va continuar el dia nevant i tot i així van caure 1.100m/desn... el javi i jo vam retirar abans, ja que amb els curtits que anem no en tenen mai prou i jo realment ahir estava cruixida!

Així que la cosa pinta dura, ens queden 3-4 dies (depenen si esquiem o no dissabte) d'esquí i metres i no sé pas en quin estat acabarem.

Avui de moment, igual que diumenge a la tarda, anirem una estoneta a la piscina a fer uns llargs amb molta tranquilitat...

Des d'aquí envio molts i molts petonets a l'Aran, que està a la platja amb la iaia i el padrí, passant també unes bones vacances, i pel que sé s'ho està passant genial... et trobem a faltar, sobretot perque l'any passat estavem tots 3 juntets per aquests paratges! Una abraçada bitxitoooo!!!

(penjaré fotos a l'arribar a casa que aquí costen molt de carregar!)

Ja comencem amb les fustes sota els peus

2010-11-19T08:54:00.006+01:00

Ja teniem ganes de anar a lliscar damunt la neueta. No és que hi hagués molta neu, però amb les ganes que teniem haguessim esquiat per sobre un prat englevadet... jejje

La setmana passada vam decidir amb l'Anneta d'anar a Andorra a fer alguna compra i de passada fer un parell d'excursionetes pel principat. Els hi vam comentar a la Vane i a Llovich a vere si volien vindre amb nosaltres amb la camper a fer el hippie pels pirineus. Ells no s'ho van pensar dos cops... així que tots quatre cap a Andorra
El divendres al mati després de parar a fer alguna compra vam pujar cap a Arcalis. La veritat és que no hi havia massa neu, però de sobres per pujar amb un dels cims de la zona. Un cop allà va aparéixer lo Garrets, que ja havia esquiat varios dies per la vall d'Aran, i no estava disposat a perdre's aquesta sortideta.Així que tots cap amunt. Quin plaer tornar a lliscar per sobre de la neueta, quina frescor...mmmm i quin mal de cames!!. Em sembla que el periòde d'adaptació serà durillo. Però amb la companyia que tenia aquestos dos dies no hi ha mal de cames que valgui.L'Anneta estava molt motivada amb els esquis nous. La Vane i Llovich fotent gresca a saco. Wein posant-nos al dia del material. En un tres i no res va estar a dalt del collet on ens vam treure els esquis i a peu vam arribar al cim...
Catxondeo, bones vistes, bona temperatura i algunes fotos. I després cap avall !!!!La neu no era de les millors però ens ho vam passar de conya... Jo disfrutava veient lo bé que baixava l'Anna... la primera baixada amb neu guarrilla i ella lliscant i girant sense esforç amb un somriure d'orella a orella.
Mmmmm!... Ja trobavem a faltar una esquiadeta amb els amics.
Un cop erem al cotxe decidim anar a fer algunes compres i com era d'esperar vam acabar més tard de lo que ens pensavem. Com ja era tardet i la gana apretava ens vam entaular en una pizzeria. Havent sopat la desició va ser de dormir al port d'Envalira a uns 2.300m, un cop allà tocava fer una mica de marujeo abans d'anar al llit tot gaudint de la companyia i de la calefacció de la camper.
El dissabte l'excursioneta va ser per les pistes de Pas de la casa i de Grau roig, amb diverses pujades per diferents pistes. La gent està fanatica, semblava que estaven les pistes obertes... hi havia gent amb raquetes, d'altres fent sèries... Ambientillo!!!Més tard van aparéixer la Gemma i la Tina tambe molt motivades. Aquest any promet... només falta que hi hagi neueta. Segur que els/les catalans/es estarem als podis de les curses més emblemàtiques del món de l'esquí alpinisme.
Al migdia un bon dinaret i cami cap al pallars que ens esperava l'Aran... ja teniem moltes ganes de veure'l.

Visitant Montcortés per asfalt

2010-11-05T22:41:00.002+01:00

Avui, alguns agosarats ja han anat a xafar neueta, però Dani i jo hem decidit que ja tindrem prou temps d'esquiar i que ara amb el bò que fa encara podem disfrutar d'una bona sortideta amb bici.

Vora les 11 del matí i quan el solet ja comença a escalfar hem sortit de Tremp amb la bici de carretera direcció la Pobla de Segur. El Dani ja se m'ha escapat a la sortida de Tremp, i he tingut clar que avui tocava patir!!!
Així que pel meu propi bé he dicidit posa'm a roda i no deixar-la fins a Gerri, on hem arribat després d'una horeta de sortir de casa.

A partir d'aquí he agafat el meu ritmet d'anar fent amb tot el molinillo possible ficat i anar pujant. La pujada per Bretui és dura i llargueta però amb la bici de carretera se m'ha fet entretinguda i curta... mai havia pedalat per aquesta carretera i jo amb cotxe amb marejo fàcilment si hi han moltes corbes... així que aquí teniu la resposta!

Arribats a l'estany de Montcortés, parem a recuperar forces, unes galetetes tipo les que portava el Kilian al Kilimanjaro no poden fallar! ;-) i alguna foto a la meva llebre tampoc.

A partir d'aquí comença una baixada, primer disfrutona i després amb aire de cara que ens molesta una mica... solució? Tira tu Dani i jo a rebufo!!! I així hem anat fent fins a Tremp.
A casa amb 3 hores justetes parant i tot! i jo destrossada! sort que tenia la llebre que em parava l'aire sinó encara hi seria! Quin patiment això de la bici de carretera!!!

Video resum raid Btt Can Marçal

2010-11-02T23:01:00.002+01:00

http://www.engarrista.com/content/view/298/28/

Es pot veure lo bonic que va ser el circuit, lo ràpid que anaven els primers, el Dani a rebufo i jo amb la calma fent giros davant la càmara ;-)

LA UNIÓ FA LA FORÇA!

2010-10-23T09:40:00.002+02:00

Danielet el terribble i Seixetes hem unit forces per fer un bloc en comú més dinàmic i entretingut; a partir d'ara trobareu les nostres entrades en aquesta pàgina, tant les antigues com les noves... els antics blocs passaran a la història... comença una nova etapa!

Raid btt Can Marçal (Anneta)

2010-10-17T19:59:00.003+02:00

A les 6 ja estavem desperts per casa i no pas pels nervis, sinó perque al peke el tenim una mica tocadet amb tos, res important però força emprenyador! A les 6,15 he aconseguit tornar-lo a dormir, just per esmorzar una mica, vestir-nos, carregar les bicis i començar el camí cap a Puig-reig. Segons la via michelin tenim 1,15h de viatge, però al haver poc trànsit amb una horeta arribem al barri de Can Marçal, un conjunt de cases un pèl abans d'arribar a la població de Puig-reig.

Està plè a vessar... aparquem el cotxe guiats pels organitzadors de la pedalada i trobem al Javi allà mateix. Tots 3 anem a buscar dorsals i a veure l'ambient de cursa, fot una rasca considerable i a mi em fa molta mandra canvia'm, només de pensar que he de començar a pedalar pel plà amb culot curt i samarreta se'm posa la pell de gallina... jolin quin canvi de temps! i pel que es veu soc la única que no l'havia previst!

A les 9 ja som al punt de sortida, més o menys, perque hi ha una mica de caos! La direcció la tenim clara però la línia de sortida no ho acaba de ser. Em situo al costat d'una noia amb la qual xarrem i em comenta que també farà la llarga, ens desitgem sort i traca d'inici! Sortida!

Començo a pedalar com una boja! hi ha molta gent davant meu i intento adelantar la màxima possible ara que és carretera perque així després no has de fer canvis de ritme en terreny difícil, però hi ha molta gent i molts pel plà van que se las pelan! Fa molt fred però intento no pensar-hi massa, només que els dits, encara que no els noti em funcionin per apretar el frè ja en tinc prou. Per fi deixem l'asfalt i comença una pujada per pista, és força dreta i dolentota i la gent comença a situar-se al lloc que li pertoca, a mi aquestes em van força bé, disfruto i amb el meu molinillo adelanto a ciclistes molt atrancats, em pregunto perque n'hi ha que es ressisteixen al plat xic. Fem un grupet que més o menys anirem junts tota la pedalada, són una mica rancis i poc xerraires, però també m'està bé així anem per feina i no ens encantem. Tot seguit ens trobem amb els primers senders, es fa una mica de cua ja que encara no portem massa estona pedalant, jo aprofito per beure aigüeta. Els senders són maquíssims, planegen, pugen, baixen; hi ha trams que enllaces senders i més senders creuant pistes, no sabria dir els quilòmetres que em fet per sender però ha estat moooolta estona! Les pistes tampoc eren massa rodadores, o pujaven a sacooo o baixaven; també hem travessat rius per ponts, a sacooo i hem seguit una estona un sender per la vora d'un riu... fantàstic!

Avui, però, les sensacions han sigut diverses, després de troba'm tant bé a la Transiscar a qui diria que em faltava una marxa, les cames perfectes, però em notava cansada, psicologicament em costava concentrar-me per la feina i als senders em notava una mica patosa.

Amb 2hores59min he arribat a Can Marçal, on m'esperaven el Javi i el Dani i on m'han informat que era la primera noia del raid, ostres! que bé!

La parella de trempolins com sempre ho ha fet de conya, encara que per problemes amb l'organització no els hi han reconegut, quin merder que hi ha hagut amb les classificacions! Es veu que els primers de la cursa s'han perdut i després tothom ha anat a reclamar... el que fa la pasta, i es que als 6 primers classificats els donavem premi en metal·lic.

Les noies, per contra, ens hem posat d'acord desseguida (tb hi havia la classificació barrejada pedalada-raid) però com que no hi havia dinerets pel mig ho hem arreglat desseguida! Ens han donat un trofeu a les 3 primeres. La veritat es que ho trobo malament, i no ho dic perque hagi fet primera, sinó per no incentivar i motivar a les noies a participar. 6 premis han donat als nois... no cal que digui res més, no?

Estic amb el Dani que el circuit ha sigut impresionant però a l'organització se li ha escapat de les mans! Esperem que prenguin nota i el pròxim any tot sigui més legal!

Raid Btt Cal Marçal (Danielet)

2010-10-17T16:20:00.003+02:00

La setmana passada ens van fer bona propaganda de una marxa btt a Puig-Reig. L'Anna i jo aprofitant que passavem uns dies a Vilassar i ho tenim relativament aprop ens vam preinscriure de seguida. El Xavi també desideix venir desde Lleida.

Donen calers als 6 primers i com la palla va cara, toca apretar de valent per estar al davant.
De bon matí feia un fred de collons, 3ºC, i natres de curt! La gent per això ja s'ho sabia perque anaven força abrigats, incluït Javier, que raro, eeehhh!
A les 9 es donava la sortida i hi havia molta gent, però no tots els ciclistes feien el raid, els de la pedalada de 30 kms i la pedalada de 5kms tenien el mateix inici de recorregut, així que a la sortida potser erem uns 300 ciclistes.

Desprès de fer una mica de comèdia amb la línea de sortida han encès una traca per donar el tret de sortida, llavors...gassss!! Osti tu com surt la gent, quines bèsties! després d'uns 10min al màxim tenia el coll ben gelat i això que he sortit amb el paravent posat! però poc a poc he anat agafant el meu ritme i la gent esperitada ha anat perdent el seu. N'hi havia alguns que quan els passava li donaven la culpa a la bici i estic segur que no la tenia perquè l'estona que he anat darrera seu no fallava, d'altres anaven al màxim amb una respiració rapidíssima (com la de un gos quan està acalorat) Buffffff!!!, d'altres quan venia un tram una mica més difícil que pedalar per una pista quasi paraven a mirar-s'ho. Però jo a lo meu, anar sobrevivint.

Hi havia moooolts kms de senders maquíssims, tant de pujada com de baixada... però que molt guapos i amb humitat però sense gaire fanguet... Perfecte!!

Durant la cursa hem anat mano mano amb un noi de Berga que anava molt fort a la pista, però pels senders l'avançava. Just quan el tio m'explicava que s'ho coneixia, hem badat!!! Ens hem saltat l'entrada d'un sender amb pujada i hem continuat pe una pista durant un parell de kms fins que ens hem trobat un grup de 3 que baixaven dient-nos que per allà no era... Buenoooooo... que hi farem, a recular toca. Ja m'he pensat que amb aquesta errada Jabvier em passaria al davant, però encara tenia l'esperança d'atrapar-lo.
Un cop retrobat el sender, que per cert era bestial hem anat fent fins que passat un pont de fusta han aparegut uns tres ciclistes a molt bon ritme per una pista que no era part del recorregut... i m'he dit: Mite'ls els reis dels atajos!!. Desprès m'he assabentat de que també s'havien equivocat.
Més endavant n'han aparegut dos més d'una altra pista i aquestos si que havien fet atajo segur perquè m'enrecordava d'ells ja que feia poc que els havia avançat.
Tot i aquestos "espontaneos" jo a lo meu, disfrutant al màxim dels senders i apretant fort per anar avançant a la gent que em trobava.
Com he sortit relativament lent durant tota la cursa he avançat gent i ningú m'ha avançat. Això motiva!!
De seguida han passat els 48kms de la cursa. A la arribada hi havia un follon de gent de les altres pedalades i desprès m'he assabentat que no m'han apuntat a l'arribada.
Agoite'l al Fonti, que ja feia estona que rondava per allà. Just! M'ha avançat quan m'he distret. I li he dit... mira les classificacions perquè segur que rascaràs algo. Si si, en un principi estava el 5è però despres de les protestes de molts per la senyalització no sé com ho han fet i a mi m'han dit 6è però ha vingut un altre cridant que el 6è era ell. Aix que amb el Xavi hem agafat i hem marxat... Ja us ho fareu!!

L'Anneta ha fet 1a noia però al principi també li han dit que ha fet 2a(han colat una de la pedalada de 30 que havia fet 5 minuts menys que ella)Sort que les noies han fet pinya i de seguida s'han posat d'acord.
Diu que no s'ha trobat del tot bé, que anava cansada (L'Aran porta dos nits donant guerra amb la tos) Però s'ho ha passat de conya hi a més a més ella no ho reconeix però ha fet molt bon temps.

Divertint-nos per Vilassar

L'Anna al pòdium
Com a conclusió final: El raid de Can Marçal ha sigut guapíssim, hem seguit un recorregut amb un percentatge molt al de sender, de pujada, de baixada, pel costat del riu, trams tècnics, altres molt ràpids; 48km molt trencacames i exigents! El punt negatiu l'ha tingut l'organització, que per fer 20 anys que fan la trobada ha estat molt mal orgnitzada!

Anem fent muntan bique entre moltes d'altres coses.

2010-10-11T09:26:00.001+02:00

Ultimament estem variant bastant les activitats: anant a córrer, friarrai, escalar, patinar, jugar amb l'Aran, compra-venda de cotxes... Però en l'àmbit competitiu on més disfrutem és amb la Btt. Així que la setmana pasada vam decidir amb el Javi de fer la última cursa del Challenge Ribagorza, cap dels dos l’haviem fet i això va ser lo que ens va fer acabar de decidir a anar-hi. D’altra banda sabiem que perdríem tot el matí per 30 min.de cursa. El cuquet de la competició sempre el tenim present.
Pel que fa a la cursa, era cronoescalada individual(sortia un corredor cada minut). El recorregut (cutrillo) ascendent de 10kms pero amb molt poc desnivell. Hi havia alguna baixadeta i molts trams de "falso llano" on la gent amb potència feia molta feina, llavors s'arribava a la traca final... el camí es feia cada cop més costarut i força descompost, on dubtaves si posar el plat petit o no i posar-se dret era molt difícil. L'arribada era tan senzilla com dos nois sentats rera una taula, l'un amb un cronòmetre i l'altre amb una llibreta. Si volies beure o menjar alguna cosa t'havies de deixar caure per una carretereta que et portava a Benabarre.
Pel que fa a mi les sensacions van ser dolentes en el moment de la cursa... perquè al no tindre referències amb els altres corredors ni conéixer el recorregut el patiment va ser constant. El dia abans habia anat a córrer un parell d'hores i tenia les cames embotidíssimes. Vaig arribar a dalt al màxim, sabia que cada segon anava car i valia la pena esgarrapar-ne algun.
El nivell en aquestes proves és molt alt degut a que donen calers al 5 primers. Jo tenia bastant clar que no tenia possibilitats degut al tipus de prova i sensacions que vaig tindre. La sorpresa va ser meva quan van penjar les classificacions i em vaig veure 5è absolut i 4rt de la meva categoria.
Lo primer que va passar pel cap va ser: "No estamos tan mal" Ultimament agafo la bici menys sovint i sense fer estrebades.
El Javi va trigar pocs segons més que jo a fer el recorregut, i en molt bona posició...aixì que tots dos vam acabar prou satisfets, i amb algun caleró a la butxaca.

Transiscar
L'altre dia mentre estava treballant em va trucar l'Anneta per dirme que ens apuntavem a la Pedalada d'Agramunt... a mi em va semblar perfecte. L'Aran es quedava amb padrí i amb la Iaia i el Javi també estava apuntat.
Així doncs tots tres cap a Agramunt que hi falta gent...
La pedalada éra molt ràpida, 56 kms de planície i pujades de no més de 100m/d. Senders molt macos i intercalats pel recorregut per sortir de la monotonia de la pista. Nombrosos avituallaments (on ja sabia que no pararia) i una bona organització que va donar servei a uns 400 ciclistes.
Abans de la sortida ens vam desitjar sort i sense adonar-nos ja estavem pedalant entre la multitud a un ritme frenètic entre cops de colze, frenades, pols i ebufècs. A les sortides hi ha molts gent valenta porten ritmes impossibles de seguir i sempre penso lo malament que estic, però a mesura que pasen alguns kms aquesta sensació s'esvaeix i es transforma en motivació per tibar al davant. Abans del km 10 ja em poso en 2a posició tirant d'un grup nombrós. Jo agafo el meu ritme, si em vol passar algu que em passi, no em capfico mai i sempre miro endevant. Se que molts dels que hi han al darrera son carreteros i saben anar molt be a roda. Els atacs seràn inevitables. Però això no és carretera i a més a més hi han senders... Carreteros ho teniu pelut!! jajaj... (tot això m'ho anava dient a mi mateix mentre anava sentint per darrera que anaven patint) Jo tambe patia, es clar! però anava al devant seu. A les pujades tirava de la meva cadència sense arrebentar-me més del conte, guardant-me pels futurs atacs...
Aixi vaig anar fent fins al km 40 on el Miquel Llaudet va fotre un atac brutal...quina potència! Sabia que no li podia perdre l'aspiració... als trams plans amb reptxos suaus ho donava tot per mantindre'm al seu darrera i a les trialeres i trams més tècnics aprofitava per recuperar una mica. El grup es va trencar i nomes vam quedar ell i jo com a 2on i 3er i anavem atrapant al Robert Pedrosa que va marxar escapat des dels primers kms.
El Miquel tenia la idea de deixarme als plans i per això tots dos vam portar un ritme molt alt que va fer reduïr les distàncies amb el Robert.
Aquest estira i arronsa es va allargar fins al km 53 on hi havia una trialera on el Miquel va tindre algun problema i em va permetre esgarrapar-li uns 30seg per poder creuar l'arribada en 2a posició... Mooolt content!!
A menys de 3 minuts darrera meu entrava el Javi en 5a posició i a uns 10 minuts va arribar el Saül(Uc Tremp) que també ho va fer molt bé.
A 34min va arribar l'Anneta com a primera noia amb un avantatge d'uns 5 minuts respecte a una noia de Ponts que corre amb un equip. I 73a de la general d'uns quasi 300 ciclistes que van fer el circuit llarg.
Si amb algú se li dona realment bé la bici és a l'Anna. Entre setmana pedala molt poc i a les curses és capaç de portar un ritme molt alt.
Després de hidratar-nos i de picar alguna coseta mentre feiem marujeo, ens hem tornem cap a Tremp tot comentant les nostres sensacions damunt la bike.

Transiscar 2010

2010-10-10T17:47:00.001+02:00

Ens aixequem aviat després d'una nit de xupitos al restaurant del pont de Claverol, per cert, recomanable totalment!; no tinc gens de gana, però intento menjar-me uns cereals amb una mica de llet de soja.

Passem a buscar el Javi a les 7:40h. posem les bicis al nou portabicis de bola que ens hem comprat! brutal! i comencem a tirar cap a Agramunt, el Dani, el Javi i jo mateixa... com sempre!

Arribem i tothom ja està força apunt, queden 15 minuts per la sortida i encara ens queda feina a fer. Anem a buscar els dorsals, ens canviem, fem un últim repàs a les bicis (ara ho faig sempre!)i anem cap a la línia de sortida on ja hi és tothom.

En aquesta foto sortim el trio... cadascú la seva bola!

El Dani i el Javi es queden a davant de tot però jo els hi desitjo sort i tiro una mica enrera, ja que encara que és una pedalada conec les cares de la gent que hi ha davant i no sortiran pas a passejar, bé, jo tampoc però el ritme de davant de tot trobo que és tant bèstia que millor no veure'l!

3,2,1... sortida neutralitzada amb moto a davant... la moto deu anar a fondo perque jo vaig a tot el que puc i els de davant els vec marxar mooolt lluny. Primer tram per dins d'Agramunt, agafem pista i plat gran i a tibar!!! Em trobo força bé però no em vull pas passar de forces, he de controlar penso! Al cap d'un moment tot planejant vec que m'adelanta una noia tot rodant força ràpid! no la puc seguir però tota l'estona la vaig veient, s'ha quedat uns 50 metres davant meu i anem al mateix ritme! guai guai! ja sé quin és el meu objectiu a la cursa (perque no ens enganyem... de pedalada això no té res!).

La gent va a fondo i vec alguna que altra caiguda bastant lletja, les pistes són molt ràpides i en molts trams hi ha sorreta fina que dóna força pel cul sobretot a les corbes en baixada! A mi això em fa apretar força el frè... i em fa que anem quasi tota la cursa amb un noi que baixant m'atrabava i pujant l'atrapava jo amb ell... un plaer!

Arriba un punt, en una pujada força llargueta, que deicideixo adelantar a la noia que tota l'estona anava davant meu, estic segura que baixant i planejant em tornarà a caçar però em vec amb forces per tibar. Decideixo la resta de la pedalada anar a tope i no mirar enrera!!! Em trobo molt bé i estic molt contenta del ritme que estic portant. Els senderillos són molt nets i fàcils, però molt bonics, la pista... buuufff! plat gran i a mueerte i les baixades per pista, el més perillós!

Finalment i després de 57km arribo a Agramunt... mooolt contenta! El Dani i el Javi animant-me! Ole ole!!!

2 hores 49 minuts, 5 minuts més tard arriba l'altra noia, la Ramona la vaig a felicitar ja que hem fet primera i segona i ha sigut molt divertit poguer anar força juntes durant tota la pedalada, amb noies això no acostuma a passar!!!

Me'n entero també que el Dani ha fet 2on amb 2h16min i el Javi 5è amb 2h19min! Quins cracks!!!

Marxem a dinar a Tremp mooolt contents! ja hem fet el dia!

Classificacions

Bordillets a Kollegats.

2010-10-03T11:51:00.001+02:00

Per fi i ja fa un temps va sortir a la venta la guia d'escalada de Collegats, natres ens la vam comprar desseguida però la teniem morta de fàstic a l'estanteria de casa... no hi ha temps per fer tot el què volem fer i l'escalada de moment a quedat a segon plà... o tercer potser!

Aquest últim mes, després d'haver fet interessants sortides amb btt, tinc més ganes de fer activitats menys aeròbiques i més explosives... bé, que tenia ganes de tornar a escalar! un esport que fa uns anys feiem molt sovint (quasi cada dia anavem a fer "bordillets") i des que ens vam decidir participar més a les curses (duatlons, btt, córrer) ho vam deixar força de banda.

Per mi l'escalada té un problema força important, no s'hi pot anar sol, cosa que amb els altres esports ja m'he acostumat a fer. Així que he tingut que convencer al Dani per fer un matí d'escalada...i la veritat no m'ha costat gens de fer-ho!

Així que el matí de divendres ens el vam passar escalant a la carretera vella de Collegats. Vam escalar en un sector de vies fàcils que no consta a la guia, el menciona com a sector en construcció, així que la guia que haviem recupera't de l'estanteria de casa no ens va servir de gaire.

Una vegada a la paret decidim començar per les vies de més a l'esquerra i anar fent-les totes. 5 en total: Les tres primeres una mica estranyes, la millor la quarta, molt bonica!!!.

Sensacions: Em costa posar-me bé a la paret i trobar els petits forats. És un calcari molt abrasiu. De tant de temps sense anar-hi noto que tinc els dits molt tous i em fan mal desseguida, igual que els peus... buuufff!!! els peus de gat em fan patir de valent sort que als passets més complicats m'ajuden a progressar tot confiant-hi... s'agafa molt! i hi ha punts on no hi ha massa cosa i la confiança... fa fàstic! però és essencial!

Al Dani el vaig veure en progressió, com sempre, al principi li costa una mica però amb poca estona s'adapata a l'activitat i la roca.

Bé, un matí genial, amb solet, bona temperatura i companyia excel·lent!

Rodant prop de casa

2010-09-21T00:04:00.000+02:00

Després d'un matí rodant amb la bici de carretera i cansant-me més del conte per avançar-ne poc decideixo que, encara que els camins estiguin enfangats, necessito sortir amb la btt.

Proposo una ruta prop de casa, i com sempre s'apunten el Dani i el Javi, així que em tocarà cansar-me i portar un ritme sense masses pauses.

Sortim de Senterada direcció a Naens - Cadolla - Pinyana, aquesta pujada feia dies que no la feiem però temps enrera repetiem una volta amb tornada per Adons - bosc de Cérvoles i Erinyà que acabava amb una baixada al poble d'Erinyà bastant dura i pedregosa. Aquesta vegada però la ruta pren un altre camí.

Corroncui 07/04/2007

Ens plantem a Corroncui amb 1 hora, on reomplim aigua i mengem una mica, ara prenem direcció la carretera de Perves a Viu. Al mateix port de Perves (100 m avall) surt una pista en pujada que seguim, està força trencada i flipo del ritme que posen aquells 2 per pujar-la, com si no notessin la pujada dura i fangosa que estem passant; coll per recuperar i baixada cap al poble de Sentís i després cap a les Esglèsies; és impresionant com ha canviat el temps, m'agafa fred baixant per carretera asfaltada, deuen ser vora la 1 del migdia i tinc la pell de gallina! Genial per anar sobre la bici!

A partir de les Esglèsies ens queda la última pujada del dia, primer asfaltada fins a Buira i a partir d'aquí pista pestosa i costaruda cap al Pui del Far... m'encanten les pistes amb rampes dures i difícils, és on disfruto més! Agafo el meu ritme i xino xano xino xano vaig seguint la pista i buscant amb la mirada per on passen les dos "machines" que tinc per companys de ruta; els conec i sé que tenen un altre nivel, però m'agrada perque tampoc s'allunyen tant com perque els perdi a la vista... calderilla!!! jijijiji

Amb una mica de suor, molt esforç però poc patiment arribo al punt on el Dani i el Javi estan parats buscant bolets, i la veritat és que fa oloreta a fong el bosc, segur que ja n'hi deuen haver forces, però amb la bici fan de mal portar i personalment per fer trixat de bolets prefereixo que es quedin al bosc i que algú altre els aprofiti millor que natres; així que els faig pujar a les bicis i seguir pedalant.

La Bastida. Any 2007

Ens queda un tram de fora pista per un barranquet ple de vaques pasturant que va a donar a una carretera asfaltada prop del poble de Larén, primer prenem direcció esquerra, ah! no! era a la dreta, sí! ara sí! pugem, baixem, anem mooolt lents (quins collons! amb el que m'estic esforçant sempre me n'he de sentir alguna!) i agafem la pista cap a la Bastida. A partir d'aquí sender pedregós fins a Senterada.

46km amb molt bones vistes i bona companyia, amb qui he anat?! A sí!... és que la major part de la ruta me l'he passat asbafegant en solitari.

Penjo tracks:

Tomb a la Vall de Bellera

Les fotos són del 2007, hem canviat força!

Mines de Liat

2010-09-14T10:22:00.001+02:00

Després d'una nit de festa i un matí de resaca... que dur que és tot això! Decidim marxar cap a la Vall d'Aran per diumenge dia 12 fer una ruta que ja feia molt de temps que la teniem en ment: Les Mines de Liat.

Ens aixequem a les 7,30 del matí a la furgoneta que tenim aparcada al poble de Pontaut, sota Canejan. Esmorzem, ens vestim i comencem a pedalar amb força rasca. Dani porta el GPS amb la ruta descarregada i que ens ha de guiar en tot moment, la ruta pinta dura ja que la persona que la va gravar va tardar 11 hores a realitzar-la.
De Pontaut anem pel Camí Reial cap a Les i després cap a Bossost; a partir d'aquí ens desviem del Camí Reial per fer un primer port fins a 1300 metres d'alçada, és una carretera molt tranquila i ben asfaltada per la qual cosa es deixa fer molt bé; ademés cada quilòmetre va informant dels km que queden, el % de pendent mitjà i el pendent màxim, així que no hi ha sorpreses!
Una vegada a dalt baixem per carretera fins a Arres (1267m); aquí agafem el GR-211, el qual seguirem una gran part del dia, aquesta part del sender és molt net i bonic, amb puja-baixes que ens porta pels pobles de Vilamós, Begós i Arròs (956m).

A partir d'aquí agafem una altra vegada carretera asfaltada per tornar a remontar per la Vall de Varradós; una carretera que com l'anterior ens va informant a cada quilòmetre de tot el que ens queda.

Al ser diumenge passen forces cotxes que van a veure el Salt del Pish, una bonica cascada al costat mateix de la carretera. Parem a menjar i descansar vora el Salt i a partir d'aquí continuem per pista forestal fins al Coll de Varradós (2050m).

Just al coll i a mà esquerra surt el GR-211 direcció Les Mines La Reparadora; és un camí per prat alpí ple de carrerades de bestià i que es fa exigent a sobre la bici, a mi m'agafa la primera crisis de la ruta, buuufff!!! estem molta estona per fer poc tros i a ratos hem de portar la bici a l'esquena,... surt tot el cansament de tot el que hem fet, tenint present que encara queda molta ruta per davant...

Per fi deixem el sender i agafem la pista forestal, que encara que puja molt dreta i a trams no es pot pedalar s'agraeix molt més que no pas aquell sender impracticable. Parem vora la Cabana de pas estret i fem l'últim mos de la pujada, 4 estiraments d'esquena, mirem mapa i continuem ja ens queda poc per arribar al punt més alt.

Mines de Liat (2300m), impresionant com en un lloc tant alt i tant lluny de tota civilització hi podia haver tot aquell montatge, cases mig derruides, vagonetes, cables, túnels,... Entrem dins el refugi lliure de les Mines de Liat, amb llits, llar de foc i fins i tot un mirall, perfecte si has de passar una nit en un terreny tan aspre com aquest.

Una vegada vist tot, continuem pel GR-211 que no hem abandonat en tota l'estona i ara toca baixar! De cop una boira ens envolta i ens priva de veure les meravelloses vistes que hi deuen haver... quina pena!

Anem baixant per un sender força pedregós i amb forces ziga zagues, a mesura que anem baixant la boira va marxant i es converteix en un mar de núvols a sobre nostre, veiem el tallat que tenim a mà dreta, cascada impressionant, neu, i es que fa força rasca en aquest indret! Anem tirant fotos i fem algun video i de cop PAM! a terra, he notat que picava amb el nas a una pedra, m'aixeco i em miro al Dani, de la manera que em mira ja vec que està impresionat, em toco el llavi (que és on em fa mal) i em queda la mà tota plena de sang.... oh-oh! penso, però de cop em començo a marejar i no puc pensar gaire més; m'estiro, cames amunt i poc a poc tot torna a la normalitat. Em toco les dents, les tinc totes, em toco el nas, no em fa massa mal, lo pitjor el llavi que tinc un foradet que hi surt força sang, també del nas em surt sang però ho llimpiem tot amb aigua i sembla que la cosa no és tant greu com semblava, així que a continuar la ruta que encara queda mooolta baixada!
A mesura que vaig baixant no em fan tant mal els morros, encara que me'ls noto adormits, fem bastant més senderillo interessant, encara que el meu cap ara només té la visió d'arribar a la furgo, deixar la bici aparcada i ficar-me a sota la dutxa, ni gana no tinc, ni fred (que en fa força). El sender acaba en una pista que al cap de poc és asfaltada, anem baixant fins a Canejan, una baixada mooolt llarga i freda i al passar pel cruce d'aquest poble decidim remontar per fer l'últim tram per sender. El meu llavi sembla que està millor i jo m'he animat una mica així que acabem la ruta fent el camí antic de Canejan a Pontaut, on ens espera un dinar ben bò i una dutxa ben calenta.
Finalment hem realitzat la ruta de 70km i 2500m desn. amb 9 hores, una ruta mooolt entretinguda.
El meu llavi a hores d'ara (42hores després del cop) està molt inflat i em fa força mal (procés de cicatrització), més per la part interior que no la part externa; el nas no em fa tant mal però potser perque no l'intento moure tant,... espero que poc a poc tot torni al seu lloc.

Transpyrénées Comminges 2010

2010-09-07T16:14:00.000+02:00

L'any passat mentre pedalavem seguint els meravellosos senders del centre de Btt de Comminges (Pirineu Francès), vam veure que anualment es celebrava una cursa o marxa de Btt per la zona, i que el recorregut seguia els millors senders de la contrada i a més a més era llarg i exigent(molt trenca-cames). Mmmmm... això no ens ho podriem deixar perdre l'any vinent!!

Doncs així ho hem fet... cop de camper i L'Aran l'Anneta el Javi i jo cap a Encausse-les-Thermes que és el lloc de la sortida. L'inscripció de la cursa de 70kms val uns 15€ anticipada, i et dona dret a una samarreta, un vas de xupito de plàstic que teòricament l'havies de dur al damunt pels avituallaments, un dorsal, 3 brides i dos folletos de curses de la zona, a més dels 7 avituallaments molt correctes del recorregut...ah, i una zona d'acampada, amb wc i dutxes.
Per la nit nomes erem 5 o 6 cotxes acampats pero al mati la cosa es va anar emplenant ràpid.
A les 8.30h del mati hi ha la sortida de la de 70kms després la de 55, 40 i 25kms amb una diferència de 30 minuts...
Mooolta gent i bon ambientillo.
Bueno la sortida com sempre a gas obert... per unes pistes planes durant uns 4 kms mitja de 32 tragant pols a tope. Com em costa agafar el ritme... ufff. Sort que ja arriba la primera pujada cap al km 7.5.... mmm ja estic millor i les llebres van caient, jeje.
Quan ja vaig a un ritme cómode sento: pss/pss/pss ! i jo responc: "collons". El Psst no era ningú que em cridava, era la meva roda del devant... Ja la coneixia, ja... Sabia que hi havia una punxa que vaig agafar pujant el sender de Vilamolat al Meüll. Aquesta punxa va decidir no acompanyar-me més per aquells meravellosos senders sense punxes, aixi que al marxar va començar a sortir aire amb moquet verd.
Afluixo el ritme per mirar de parar al lloc on no fes nosa a ningu, tot seguit m'enxampa el Xavi i li demano la manxa(que era meva, però que era més grossa que la que portava jo) així que em despedeixo i paro a unflar confiant amb el antipunxades verd. Sento l'aire com surt però se que toca una bona baixada i la força centrífuga m'ajudarà una mica a taponar el forat. Així que gasss avall!! A mirar d'atrapar a la trentena de corredors que tenia al devant entre ells Jabvier.
Torno a agafar el ritmet i a les baixades apuro una mica més que els altres i poc a poc vaig remuntant... torno a fer una parada a comprovar i unflar una mica més la roda... torno a agafar ritmer bó i no és fins el km 23 després de un sender durillo que porta a Malvezie que enxampo a Jabvier. A partir d'aqui ja farem quasi tot el recorregut junts disfrutant a tooope dels senders i anar avançant corredors.
Els senders són increibles tant de pujada com de baixada, n'hi ha de tots els tipus però en general són nets i ràpids amb paisatge molt divers.
Als primers avituallaments no hem parat però al principi d'una de les pujades llargues fem una paradeta a emplenar el botellí. Jo em poso aigua amb gas... ho vaig provar al últim raid i em va anar be. Està boníssima
No savem ben be la posició però creiem que anem dels 5 primers... Natres a lo nostre i vigilar no perdrens.
Ho dic perque en un dels senders just quan estava comentant lo ben marcat que estava el traçat... hem de recular per que ens hem saltat un trencall!!
El que no sabiem és que quan el recorregut passa per un GR les senyals de la cursa desapareixen i això fins que no ens en vam adonar ens va fer perdre una estoneta.
Amb el Javi anem molt be, quina disfrutada... de cop psss/psss/psss/ i dic: "Joliiin amb lo bé que anem!!" Afluixo una mica tot buscant un arbust amb punxes (Arç blanc és ideal) quan en trobo un, paro i li foto una burxa al forat... Una mica d'aire i reparat, crec que no estic més de un minut i a la següent baixada torno a enxampar al Javi i després de uns quants senders puja baixa bastials arribem a meta amb un temps de 4h 23 min en 4a i 5a posició.
Allà hi ha l'Anneta i l'Aran que venien de fer el recorregut de 25 kms amb la bici i la cadireta.
Es una dels recorreguts més macos que he fet, no per la espectacularitat de les vistes si no per l'encant del traçat
Repetirem!!

Camí de l'aigua

2010-09-06T09:58:00.001+02:00

Estic convençuda que quan l'aigua arriba a Pont de Suert, després de baixar pel Noguera de Tor, no arriba pas tant feta pols com jo!Dit això passo a explicar la ruta que vam fer divendres passat:

Deixem el cotxe a Pont de Suert i sortim tot pedalant cap a la Vall de Boí. No passen masses cotxes i puc anar relativament tranquila; i es que jo des seguida m'atabalo quan passen més de 3 cotxes seguits,... no m'acostumo!, De Pont a Barruera es pot rodar força ràpid i còmode i sense córrer massa amb 30 minuts hem fet els 12 km; a partir d'aquí 8 km més fins al balneari, aquest últim tram puja més dret i personalment se'm fa més pesat, finalment amb 1 hora acabem la pujada per asfalt.

A partir d'aquí comença el Camí de l'aigua:

Camí que jo dividiria amb 4 parts bastant diferenciades:

1a part: Del Balneari de Caldes a la carretera.

Tram bonic per fer a peu, però amb molta pedra gran en zona obaga, així que les pedres sembla que portin sabó... buuufff quina inseguretat sobre la bici! També hi ha ponts de fusta molt bonics però igual de relliscosos! Aquest tram és bonic fer-lo una vegada per veure'l però sobre la bici no es disfruta massa.

2a part: Carretera - Boí - Barruera.

Aquest tram del camí de l'aigua, suposo pel tema turístic, el fan pujar al poble de Boí; la pujada es fa per un sender força ciclable però la baixada de Boí a Barruera es per un camí mooooolt empedrat i pedregós... Potser amb la bici doble disfrutaria una mica més, però amb la de rally acabes una mica fart de tanta pedra.

3a part: Barruera – Llesp.

BRUTAL! Impressionant, al·lucinant!... el millor tram del camí de l'aigua. Amb això no vull dir que sigui baixada tota l'estona o que siguin trams molt descansats, NO! Però es passa per bosc net de sotabosc, amb tobogans, puja-baixa tot lo rato que pots anar força ràpid a les petites baixades – planeades i es poden forçar molt les pujades! Ho recomano totalment!

4a part: Llesp – Pont de Suert.

Sembla que el camí de l'aigua ja s'acaba però una part força dura (tenint en compte que portem molta estona de ruta) estar per arribar. Són 2 pujades força sostingudes per sender que et fan acabar de trinxar! Tant si vols com si no arribes a Pont de Suert... cansat!

Tant la 1a part com la 2a, si torno a fer el Camí de l'aigua no les faré... no són trams per disfrutar però sí per conèixer, a més “només” fent de Barruera a Pont acabes igual de rebentat!

Aquests que entreneu, si voleu treballar les sèries en pujades tècniques, aquesta és la ruta!

Per si la voleu baixar amb GPS:

Pont de Suert - Caldes - Camí de l'aigua

Punta Alta 3015m

2010-08-31T08:49:00.001+02:00

Aquest era el repte d'aquest estiu per fer amb l'Aran; l'any passat vam fer el cims de Culebres (3051) i Ballibierna ((3056) i l'experiència havia sigut brutal, així que teniem ganes de repetir-ho!
A les 9 del matí sortim de l'aparcament de Cavallers tots 3 caminant per vorejar el llac, l'Aran es va entrenetint amb les pedres, l'aigua i tot el que troba, però pensem que és important que a estones vagi caminant; tenim tot el dia per davant i la intenció es aprofitar-lo ben bé. Superat el llac i quan ja trobem el solet decidim parar a esmorzar.
A partir d'aquí i fins al refugi Ventosa i Calvell ho fem força ràpid, amb l'Aran a la motxilla tot content i l'únic que ens demana és anar tocant tots els pals pintats de groc que marquen el camí... per tant al Dani li toca fer sessió de "sentadilles" (sempre que no pugui treure el pal per aixecar-li al peque!)

Al refu parem, estirem les cames, mengem, canviem panyal i xarrem amb 3 excursionistes que també pujaran al Punta Alta, ja ens anirem veient... ells comencen a tirar i natres darrera també amb l'Aran primer caminant i al punt que camí es va fer bastant impracticable el vam carregar a la motxilla... i el tio content, quina paciència que té! i lo que li quedava...

Saltem rierols, mirem les vaques com mengen i popen i finalment comença la pujada forta cap al cim.
Jo flipo, de veritat flipo molt, amb el ritme que porta el Dani amb el crio darrera... al·lucinant! sé el que és portar el nen a l'esquena i pesa un "colló" i a sobre la pujada no perdona i no hi ha descans possible; adelantem al trio que també pugen al cim... deuen flipar pobra gent i jo si fos ells m'hagués desmotivat tant que potser hagués girat cua, no sé que van fer però no els vam veure més en tot lo dia.Arribem a la tartera de pedres, l'Aran s'adorm, jo vaig buscant les fites i el papa fa el possible per amortiguar els sutracs i no despertar al peke... ens hem passat -penso- és una ruta força llarga i força dura! Sort que de moment l'Aran està responent de lujo!
Quan l'Aran es desperta abans d'arribar al coll i sobre la tartera fem un últim habituallament, ja queda menys!Crestegem fins al cim tot tocant totes les "punxes" que a l'Aran li agraden... OoooOOoooOOoohhh! per fi... estem a 3015 metres d'alçada!!!

La baixada, no la recordavem massa... és per l'altre vessant, haviem de baixar primer als estanys de Comalesbienes i després per aquest mateix barranc anar a donar a l'aparcament... sembla fàcil i curt, no? Buuuuuufffff
Primer, la baixada fins a l'estany es fa dura, el camí es molt empinat i molta part és sobre blocs de pedra gran que fan encara més lenta la baixada.Segon, després de parar als estanys a dinar (no sabem ni l'hora que és) no trobem fites per anar a buscar el barranc de Comalesbienes... ho fem a ull, així que tb perdem temps en aquest punt; després veiem que no s'ha de fer el tomb pels estanys sinó que del primer s'ha de tirar recte direcció al barranc...
Tercer, recordavem una tartera (vam venir fa uns 4-5 anys) on es podia córrer bastant, si més no, baixar ràpid sense petar-nos massa; doncs la tartera només l'hem trobat els 50 metres finals de la baixada.Hem acabat trinxats!!!!!! però contents de veure com l'Aran en tot moment estava content, cantava, feia tonteries, reia de les nostres relliscades... sort n'hem tingut perque avui ens hem passat!! Al cotxe arribavem a les 6 de la tarda, 9 hores després d'haver sortit, i a sobre el peke encara no en tenia prou i no volia saber res del cotxe...

Vull més!!!

2010-08-26T12:47:00.005+02:00

Aquest ta sent un estiu molt divertit! Tic descobrint motes cosetes que mama i papa me van ensenyant!

Sabeu que ja m'aguanto solet a "l'aba" amb els meus super "manguitos"! me costa una miqueta "catar" la boca... i a vegades m'entra massa "aba" i "pam" tragada!!! quin rollo! Això és una de les coses que no m'agrada gens... tragar "aba" o tamé que me vagi l'aba als uls perque no els puc obrir bé... m'enfado mooolt!!! I com que pel lago ja vai allà on vull, aquesta setmana hem fet excursió a la playa... uuuaaaalaaaa!!! quanta aba, quanta sorreta i què enganxosa que és! m'assentava amb papa a jugar a fer castells i tot plè de sorra que no em podia treure fins que mama no venia amb la galleda plena d'aba i me llimpiava, o bé entravem a dins del mar... quines onades! com les saltavem! què divertit!!! Ara, l'aba del mar ta molt dolenta!!! ecs!! i dins l'aba no em deixava anar de la mama o papa... fa una mica de por tot allà tant gran i amb aquestes onades!

Una altra cosa que he fet aquest estiu és una ferrata! Bé, l'he fet de paquet de papa però allí apetxugant estava jo, amb arnés i tot! com un bon escalador!!!

Passavem els mosquetons per les cadenes, pujavem paret amunt tot seguint a la mama i al padrí que anaven davant, miravem el llac que teniem a baix on passaven barquetes que saludavem... molt divertit!!! Una altra cosa que seguirem fent, a que sí papa???

Altres coses que he fet aquest estiu de vacances ha sigut anar a caminar, remar amb la piragua de papa, anar darrera la cadireta de la bici de mama, tamé tinc un carrito que s'enganxa a la bici de papa i anem a comprar... allí hi vaig moolt ample!

Un estiu molt xulo! Ara ens queden les vacances de papa i mama que encara no se on me portaran... a vere a vere... ja explicaré aviat!!!!

Kona Dawg: calçant-me les genolleres

2010-08-23T20:40:00.000+02:00

Feia molt de temps que no tocava la meva estimada doble... massa! Quan l'altre dia la vaig treure del racó on la guardo estava tota plena de pols i amb el líquid antipunxassos ressecat! Total, que això no pot ser i crec que durant aquesta setmana hi he estat posant remei... ara les que s'omplen de pols són les de carretera i la meva estimanda specilized.

La primera sortida rollo doble va ser amb molt bona companyia... no sabria recordar quants ens vam reunir, però "du ni dó"! Vam deixar els cotxes a Esterri d'Àneu i primer per carretera vam pujar fins a Son on vam fer reagrupament i on ens vam trobar amb la Mireieta que estirava les cames amb bici de carretera.
A partir de Son vam agafar una pista i xino xano cap amunt... el plaer d'anar amb la doble es brutal, i és que el ritme amb la meva Kona és diferent, no tenir aquell neguit de voler anar més ràpid, gaudir de la companyia, de la vista, de l'entorn... és una cosa que amb les altres bicis ja no sé fer i amb aquesta ho vull conservar, encara que de tant en tant n'hi ha que m'intenten picar... són malalts de curtiment! aaaiiissshh!!! no tenen remei ;-)))
Coll del Coro, reagrupem, mengem i ens calçem les proteccions i a partir d'aquí.... a disfrutar!

Primer una baixada per bosc d'abets brutal, super net, després pista fins anar a agafar el Calvari, on ens traguem força pols... sembla mentida però per la zona del piri tot està super sec! Una vegada agafem el calvari el primer tram es impressionant, gaudeixo com una nena petita i vec que els meus companys fan el mateix, seguidament hi ha un tram més tècnic i dur amb puja baixa, però jo tinc ganes de provar i no em tallo un pèl, cada vegada m'agrada més pujar senders!
Finalment de Son agafem el camí vell fins a Esterri, molt nét, algunes corbes tècniques, alguna caiguda per voler forçar massa, però brutal! com pot ser que hagi estat tant de temps sense agafar la meva Kona Dawg!!!
La segona sortida amb la meva doble a sigut al Plà de Negua, una classica! Pujada xino xano tot xerrant i disfrutant de cada racó i baixada a toooope! Aquesta vegada hem fet un tram final afegit pel costat del riu, un senderet a trams dificil però molt bonic.

Ferrata i Caminada en familia

2010-08-17T22:53:00.001+02:00

FERRATA OLMO SOLER

Cada estiu, quan mon pare té vacances, acostumem a fer alguna sortideta, caminar o via ferrata; l'any passat vam anar a caminar per la zona de la Vall Fosca, així que aquest any tocava recuperar les vies ferrates... des que tinc a l'Aran no n'haviem fet cap.

Així que divendres 13 d'agost, decidim agafar el cotxe i cap a Corçà, a fer la via ferrata Olmo Soler, una via fàcil i curteta per introduïr al peke de casa al món dels arnesos, mosquetons i parets verticals.
L'experiència molt xula, ho repetirem aviat, ja estem mirant altres ferrates per fer amb l'Aran.

CAMINADA PER LA VALL DE FILIÀ

Avui, ha sigut un altre dia que ens ho hem passat genial tots 3 junts; amb el jimny hem pujat xino xano fins la cabana de Filià i allà ha començat la diversió! Primer el peke pujant caminant, després a l'esquena del papa, després amb la mama (com pesa ja!) tot arribant a un petit cim i finalment baixant com una fletxa! l'haviem de parar!!!

Un matí molt divertit plè de fotos, cançons, tonteries i somriures... que bonics que són aquests moments!!!

Guara me va!

2010-08-15T19:41:00.000+02:00

Fa uns 6 o 7 estius que vam trobar una ruta al Solo bici que sortia de l'embassament de Vadiello i donava el tomb al tozal de Guara. L'expedició la vam fer amb l'Anneta i l'Aleix del Bibliobús... anavem amb bicis pesades, motxilla amb bocata i aigua sola per beure. Vam estar unes 11hores per fer el tomb de 68 kms. El tomb ens va agradar tant que quasi be cada estiu desde llavors la repetim exactament com la vam fer el primer dia. La motivacio era baixar el temps a part de disfrutar dels senders de la zona que son brutals.

L'estiu passat ja vam trobar algun sender bastant brut i trencat on s'havia de caminar una estoneta entre esbarzers. Aquest va ser un dels motius per variar el recorregut que havia dissenyat el "Capitán Pedales" ara fara més de 10 anys. Però el motiu principal va ser saciar el nostre neguit per explorar senders nous i incrementar la distància de la ruta original.

El divendres vam deixar l'Aran a dormir amb els sogres. L'Anneta i jo vam agafar la camper direcció Hosca, uns 5kms abans d'arribar a la capital surt un trencall cap a l'embassament de Vadiello. Amb total son unes 2h de cotxe per bona carretera a ritme tranquil (desde Tremp). Un cop allà soparet tot mirant el mapa, passejadeta sota els estels i a dormir.
A les 8'20h estem sobre les bicis amb ganes d'explorar... fa fresqueta però primer tenim una pujada d'uns 700m/d fins al collado de Bail. El primer tram és una mica pedregós però una vagada agafem les llaçades que ens porten al coll la pujada és molt cómode.
Un cop a dalt continuem la pista tot planejant i desprès de deixar un trencall que ens portaria al fons de la vall continuem planejant uns km fins que la pista s'acava i només ens dona l'opció de seguir per un sender que tampoc perd alçada i ens porta fins al Collado de las Paúlas. Aquest sender s'hauria de desbroçar una mica pero et permet pedalar. Aquí ja pensem que això serà una embolada de les nostres, però com més avancem més bo i més maco és.
Un cop al Coll ve la baixada clau de tota la ruta. Un sender molt net, revirat, amb trams ràpids i vistes increibles que ens porta a l'embassament de Belsué... Brutal!!! amb trams excavats a la roca uffff... encara em poso malalt ara tot escrivint... jajaja!
Un cop passat l'embassament carretera direcció Nocito. Uns kms abans deixarem la carretera per agafar un GR que tendeix a baixar i és maquíssim fins al poble.A Nocito portem uns 30 kms, aprofitem per agafar aigua i menjar una mica (una barreta) després gasssss direcció Bentué i Used. Abans era pista bona però ja fa dos anys que hi van tirar un asfalt gruixut que li treu una mica d'encant.
Després de uns 10 kms abandonem aquesta pista asfaltada per agafar un cami trencat que ens portarà primer al refugi de los Fenales i després a los llanos de Cupierlo. Aquesta és la pujada més dura de la ruta... fins a los fenales és dolent per la pedra plana suelta que hi ha al camí i fins a Cupierlo les pujades són molt pendents però ciclables. Culminem la pujada a uns 1800m d'alçada. Als peus del Tozal de Guara. Les vistes de la Sierra de Guara i del la plana d'Hosca son brutals. El cel està ennuvolat però una finestreta de sol ens ilumina... oooh quines vistes... Llàstima no dur la càmera!!(Pesa massa jijij)
Ara Sender brutal direcció santa Cilia... Mmmm. És un sender molt llarg amb trams ràpids però en general bastant tècnic. Poses a prova els braços i avantbraços. Aquest any estava una mica mes trinxat per les tormentes però vam disfrutar igual.
Després del sender toca dos puja-baixes d'uns 300m/d amb pista trencada que ens porten a la Tejeria i d'allà descens per pista bona fins Vadiello.

Total uns 72kms amb 2300m/d am 5h 10 pedalades amb un ritmillo més que alegre.
Amb l'Anneta vam disfrutar molt... tant del dia com del paisatge. Que maco és anar amb bici....

http://connect.garmin.com/activity/44471609

Recorrent camins poc ciclats però ciclables...

2010-08-11T18:21:00.000+02:00

Fa poc vam participar amb l'Anneta i Jabvier amb una de les proves del Challenge Btt Ribgorza. Son unes curses bastant peculiars ja que en principi es una pedalada popular, però al donar calers als 5 primers classificats i 3 primeres classificades, hi ha un nivell bastant alt en les primeres posicions. El recorregut normalment és bastant lletjot, sense senders i alguna de les proves del Challenge és donar voltes en un circuit. Però som una mica masòques i ja portem anys assistint en alguna de les seves proves.

En aquest cas era a Perarrúa(Graus) 2 voltes amb un circuit de 15 kms de uns 380m/d. A les 10.30 el sol ja picava de valent i nosaltres vam arribar amb el temps just de fer les inscripcions i preparar les bicis.

A la sortida deviem ser un centenar de ciclistes concentrats a la petita plaça del poble. Els carrers eren estrets però no es va fer massa embut.

Només sortir del poble agafavem una pista amb grava suelta on devant meu l'únic que veia era pols... jo calculo que devia haver uns 30 ciclistes al devant. El ritme era altíssim per mi, feia dies que no apretava tant damunt de la bici. Vaig trigar uns 5 kms per agafar el ritme, just en una pujada llargueta de plat petit on al principi em va passar Jabvier amb el seu desarrollo infernal. Bufff, en aquell moment tenia molt mal de cames.

A mesura que anavem pujant m'anava trobant millor i no vaig trigar gaire a tornar a passar a Jabvier.

Despres venien uns plans que estaven plens de roderes i havies de vigilar no fotre't un bolet. Tot i així es podia rodar bastant ràpid. La baixada tambe bastant suelta amb roderes sorra i arrels...gasss!!

Poc a poc anava recuperant posicions... sobre tot a les baixades és on feia més feina. Un cop al poble tocava repetir el circuit un altre cop... el segon tomb el vaig fer molt més cómode sense que em passés ningú.

Finalment 1h 23 de cursa intensa a 8 minuts del primer en una 10a posició.

Jabvier va entrar dos minuts darrera meu...ufff per poc em fot la pell...Sort... l'hauria d'haver sentit tot l'estiu la meva derrota.

L'Anneta... ejem-ejem... Va tant sobrada que va fer tot la cursa bastant frenada i ella sense adonar-se'n que la bici anava malament, es pensava que era ella la que no anava be. Li vaig tocar la llanta al final de la cursa i estava bollint!! Però s'ho va passar prou be.

Despres de fotren's un bon tiberi i de fer marujeo amb la Mireieta de Balaguer, vam anar a fer un banyet d'aigua gelada al riu.

La veritat és que necessitava una rostideta així en bona companyia. Per sortir de la monotonia de les obres que estavem fent a casa. Per sort ja hem acabat!!

Com ara està de moda de penjar rutes del Gps també en posare una que vaig el dilluns passat, seguint uns camins pels voltants de Tremp que són poc ciclats però que són molt interessants, tant per les vistes com per lo entretinguts que son. A veure si us animeu a pasar-hi així aniràn quedant més nets!!

http://connect.garmin.com/activity/43865679

Una de frenos...

2010-08-02T10:37:00.000+02:00

Hi havia una vegada... una ciclista o biciclista que li agradava pedalar molt però no tenia massa temps perque també era mama, o sigui, una mama ciclista, perque lo primer és lo primer!

Doncs aquesta noia, que de la vergonya que em fa explicar això diria que no la conec de res, va decidir apuntar-se a una cursa de btt; i fins aquí tot correcte.

Dia D:

Tret de sortida de la cursa, tothom va molt ràpid, el primer tram del és circuit plà i tothom l'avança, la gent està molt forta, li pesen molt les cames... tota mena de sensacions sense dubtar ni un moment de la seva estimada bici, i així 30 km, 2 voltes en un circuit de 15km. Finalment arriba a meta... de les últimes.

Els seus companys de cursa preocupats de què li podia haver passat s'interessen pel seu estat, "no m'he trobat massa bé, així que he agafat un ritme per poder acabar i aquí estic!"

Finalment, un noi més espavilat que ella veu que el fre davanter V-brake està mal posat... i que la bici va força frenada! "tia!!! clar que et trobavas malament i no podies però si vas molt frenada!" i colorin colorado aquesta és l'historia de fer entrenos de lastre...

Ja sabeu... abans d'una cursa s'ha d'examinar la bici! (i qui no ho sap, no??!!!), o potser es posa de moda un tipus d'entrenament per la gent que no podem sortir a pedalar cada dia...! qui lo sà!? jajaaajajaa

I sí, aquesta noia soc jo, la història és real i espero que no es torni a repetir! Un desastre!!!!

De tot se'n aprèn ;-)))

Triador + Montsent

2010-07-26T10:14:00.000+02:00

Sortim de casa a les 11 passades direcció la Vall Fosca, tinc la sensació que avui serà un dia genial!

Vora les 12 comencem a pedalar des del poble fantasma d'Espui... el Triador ens espera! solo los elegidos llegaran! jiijijii

Avui agafo ritmet amb més facilitat que l'altre dia pel Boumort, Dani fa el mateix al seu nivell, per tant, no ens veiem fins a mitja pujada que m'espera. Avui per això, he trobat totes les gràcies a la pujada al triador, m'agrada! les vistes, els petits i no tant petits murs, les ziga-zagues, l'airet fresquet de la zona... brutal! Amb 1hora 15min ens plantem a dalt al poste, però seguim pujant pel mig del prat direcció Montsent fins trobar una zona segura per deixar les bicis (avui és diumenge i s'ha de vigilar). Transició! Fotos, menjar, xerramenca... aquestes transicions sí que m'agraden!

Una vegada enfundats en les nostres salomon (forever) comencem a caminar amb el Montsent davant nostre, el objectiu a coronar! Què bonic!

Dani, impacient com sempre, em diu que quedem a una roca al final del prat, millor que cadascú vagi al seu ritme... i tant!!!

Jo vaig fent i per sorpresa meva i d'algú més Dani no marxa gaire lluny, va fent davant meu i cada 2 per 3 es va girant... m'agafen ganes de riure, però , què deu fer???

Finalment al prat més dret s'enfila més ràpid que jo i em treu distància, òstia òstia m'estic cansant però m'està passant super ràpid la pujada! Buuuufff! Ens trobem a la roca esmentada abans i decidim pujar per una canal de l'esquerra mira't des d'on som. Es puja bé mig grimpant mig caminant, fem alguna foto i continuem a buscar el cim.

Ens creuem amb un noi que ja baixa... ja vec quin serà l'objectiu de baixada...

CIM, 2883m, Fantàstic!!!! Quina vista! quin airet!

Foto, firma i cap a baix!

"Venga Anneta que hem d'agafar a l'excursionista!!!" Sempre igual, quin picat que està fet aquest del Terrisse!

Comencem baixant entre pedres, no gaire ràpid perque les cames es vagin acostumant, arribem al prat i venga treball de quadriceps brutal... buuufff!!! "mita'l que ja el tenim a tir! està fet pols" sento que em crida el Dani... jajajjaaaaa!!! Sempre analitzant al rival! jajajaa

Baixem a fondooo, bé al què em deixen les meves cames i passem per la vora de l'excursionista... vaaaaa!!! però si va xiulant! va de passeig i natres fent piques com a malalts... quina gent!

Arribo a la bici feta pols, tinc flato i les cames s'em pleguen soles; així que ens canviem tranquilament i comencem la baixada final per la pista del triador.

Quina ruta, quin dia, quin cruiximent! Són casi les 4 de la tarda i tenim una gana que no ens hi veiem, així que cotxe cap a Tremp i a dinar! Arribem a casa la iaia i tenim el dinar fet i el peque dormint... si és que millor no podem fer les coses, i millor family no podem tenir!!!

Retrobament amb les XM Duatlons.

2010-07-22T18:28:00.000+02:00

Ara feia molt temps que no participàvem en cap Xm Duatlón Series. És un circuit de duatlons d'alta muntanya, que fa uns anys va començar amb molta força amb la celebració de 6 curses. En l'actualitat nomes se'n fan 3, però de molta qualitat.

Espot va ser el poble on es va calebrar la primera del circuit i com ens quedava a prop de casa no podiem fallar. Així que l'equip Trempolí el formava l'Anneta el Jabvier i jo.

El Javi s'ha de dir que últimament s'ha dedicat a fer molta bike pero fa molts dies que no va a córrer... més que res per les molèsties que te al turmell... si per ell fos ja hauria fet un parell d'ultratrails del Mt Blanc.

La nit abans de la cursa anem a dormir a Espot amb la camper per que així no ens cal aixecar tant d'hora...

La veritat és que aquestes curses les recordava amb molts nervis abans de la sortida, fins i tot en les primeres edicions haviem anat a reconéixer el recorregut setmanes abans de la cursa... erem uns motivats.

En aquest cas estavem tots tres a la sortida però amb la meitat de nervis que en altres ocasions, el recorregut el coneixiem més o menys però no ens haviem preocupat massa de mirar-lo. Jo no anava ni amb la meva bici(la tenien els del Buff), sort que Toneti me la va deixar per la ocasió

Això comença... ens desitgem sort i gasssssssssssss. Sortida neutralitzada a fondo com sempre fins agafar una pisteta estreta però bastant plana on el ritme era brutal... Primer molt mal de cames, però veia que encara avançava a la gent. Anàvem molt junts fins que el grup es va posar en fila per aprofitar el rebufo, via lliure!!, "he de guanyar posicions" així que em surto del rebufo i em foto a tirar pel lateral...quan començo a agafar el ritme toca posar peu a terra i bici al coll uns 50 mts fins enfilar un senderet de terra humit que et donva la sensació d'anar punxat. Uffffffff quin embotiment de cames. JIjIjI.

Uns kms més amunt donàvem a la carretera de l'Or blanc (uns 600mts)i un cop allà agafavem una cami bò que ens duia a les pistes de Super Espot. Aquest cami era perfecte per agafar ritme mantingut, amb algun tobogan a la part de dalt.

Anava adelantant gent, però el mal de cames era exagerat, només podia pedalar dret...Ui Ui... aqui passa algo!! Se'm acudeix de mirar la tija i veig que se'm ha baixat una miqueta però no se quan (al final van ser 5 cms).

Sabent això nomes tocava resignar-me ja que em faltava poc per la transició i a més no portava cap eina per reparar. Tampoc anava tant malament... al final vaig arribar 5è a la transició a prop dels tres del meu devant, dic tres perquè el primer va ser el Joan Comte que va pujar com un cohet!

A la transició m'encanto una mica, i tot trotant em lligo el paravent a la cintura... ja semblo el Barri!!

Corrent em trobo be, aixi que adelanto i tamb n'hi ha algun que m'adelanta... pero les sensacions son bones... estic disfrutant mooolt. El recorregut era alpinillo, amb neueta, tartera, carena i prat moll... bestial.

Primer feiem una pujada fins a un coll al peu de les Picardes, despres baixar fins la vora d'un estany on feiem la última pujada fins al cim de les Picardes per baixar direcció al coll de la Creu d'Eixol i d'allà a la transició. Maquíssim!!!

La major part del recorregut el vaig fer mano mano amb el Joan Farnós tot xerrant de les nostres aventures se'm va passar volant... Abans d'arribar a la Creu d'Eixòl vam agafar al Joan Comte, però en la última baixada em van treure quasi un minut. Transició ràpida i a fondo avall, amb uns 18 minuts feiem els 12 kms que haviem fet de pujada... Al final atrapo al Joan Farnós i arribem junts a meta.

Total uns 40kms i uns 2000m/d en 2h 46 min en 5a posició a uns 6 minuts del primer.

Mot content!!

Poc despres arriba el Javi tot content de lo be que lo havia anat per no haver anat a córrer des de fa anys(Encara no sabia les agulletes que tindria al dia següent).

L'Anneta en el tram de bici es va trobar molt be, però en la segona pujada a peu va petar i la resta de la cursa va anar sobrevivint... Però en el fons mot contenta. I ja ho pot estar perquè amb el poc temps que hi dedica ho fa moooolt be!!

Boumort superat!

2010-07-22T13:15:00.000+02:00

Ja ho hem tornat a fer... tomb al Boumort amb 4 horetes, però amb sensacions molt diferents de l'última vegada:

Boumort 2009

Si vull fer la cursa del setembre he de començar a estar més horetes sobre la meva estimada bici! així que ahir va ser el dia escollit per fer una ruta llargueta per la zona de Boumort amb la comanyia del Dani... xerpa donde vas!!?? i a què ritmo vas cabron!!!!!

Doncs els trets van per aquí...

Les sensacions al començar a pedalar... dolentes! però tant si com no avui el meu cap estava al 100% i tenia ganes de fer la ruta de principi a fi!

La pujada fins a Pessonada la fem per la pista que surt d'Aramunt, és un pèl més llarguet i entretingut que la carretera però més divertit. Aquí les cames em comencen a funcionar i sento que podré aguantar tot el catxo de ruta que em queda... "jo puc"!

Entrem a la reserva i repetxó cap aquí repetxó cap allà... finíssima vaig! jajajaa! la temperatura ideal, passa un airet fresquet i se sent un soroll d'aigua baixar pel riu i totes les fonts que per uns instants ens oblidem de la calor pestosa de la conca!

Font de la Menta: Parem! Ens segueixen uns tabanots que foten unes mossegades bèsties!!! Dani diu que només em venen a mí... perque em poso crem del sol!!! Està fatal! Tu ves sense crema que ja veus com acabes danielet! S'ha acabat el relaxxx, tornem a pujar a la bici i sense parar fins a dalt... tonto l'últim! Buuuaaaahhh! quin cruiximent! Dani em va esperant però no sé que és pitjor, perque quan se'n va el vec marxar amb aquell ritmet i aquell desparpajo que el mataria... ademés a les diagonals de dalt la vista et deixa veure molt camí... i é lo peor! Però com he dit al principi, avui estic motivada i res no em farà agafar el bajón, ni el Dani fent esprints, ni el mal d'esquena ni la pista infinita...

Amb 3 hores des del cotxe arribem al Refugi de Boumort... m'estiro a terra a relaxar l'esquena... buuuuffff com estem!!!!!

Ens queda per davant 1 hora de baixada que fem ràpid ràpid!!!

Doncs sí, amb 4 horetes tornem a estar al cotxe! Igual que l'any passat però amb la diferència que aquesta vegada m'ha donat la sensació que anava com una tortugueta... quin patir!

Lo millor, el banyet del final al lago.... buuuaaaah! això no es paga amb diners!!!!

M'agrada l'estiu!

2010-07-06T15:02:00.004+02:00

Això de l'estiu és una passada!!! Si no fos perque hi ha ratos que fa massa calor jo voldria estar així tot l'any!!!

Moltes estones papa i mama me deixen anar sense panyal, sí, sí amb la tita fora... Anem a banyar, al lago i a la pisci, anem amb bici, no vaig al cole... es que tot és bò!!!!!!!!!

M'agrada l'estiu!