dissabte, 19 d’abril de 2008

BTT Serra de Prades

Ara hauria d'estar estudiant, però com sempre busco excuses a l'hora de posar-m'hi, i què millor que explicar la semaneta al bloc.
Setmana de mal temps fora de casa.
Dilluns i dimarts se'm va girar feina, ja que vaig acceptar d'acompanyar al Jordi a la sortida de btt de Prades, així que no vaig fer gaire cosa més que estar davant de llibres i l'ordinador.
La ruta, com cada any consisteix d'anar del Monestir de Prades a Cambrils, passant per Siurana i el refugi de la Mussara. La gent aquest any estaven força motivats i això sempre s'agraeix, ja que així no els has d'apretar tant! Que dic motivats, super motivats!!! Ha plogut, ha fet fred, fang a les rodes fins al punt que aquestes no giraven, ruta nocturna, però tothom pedalant... a no ser que es lesionessin!!! que ja n'hi ha hagut d'aquests, concretament 4, 2 dels quals han tingut que abandonar la ruta; i m'agradaria recordar la caiguda de 2 xavals... impressionant i vista de primera línia: matí de pluja, dia d'orientació amb sortida des del refu de Siurana, jo donava les sortides cada 5 min. les quals es feien amb parella, en principi s'havia de fer un sender bastant complicat, però degut a l'aigua decidim fer la baixada per carretera. Finalment jo surto amb la última parella deixant-me guiar per ells. Anem baixant, ells dos davant i jo darrera... ve un petit revolt i un d'ells toca el fre... vec com la roda de darrera li derrapa i se li descontrola la bici... directe cap a la tanca super-mega-hiper-perillosa del costat de la carretera! xoca contra la tanca i volen ell i la bici pels aires... però això no s'acaba aquí, l'altre noi que anava davant s'espanta al sentir la frenada i caiguda de l'altra i pam! de cap contra la tanca!!! Impressionant!!!!! Paro i començo a cridar a veure si s'han fet mal, el segon en caure s'aixeca desseguida, no ha estat res, pero el Pere no es mou de terra, la bici trinxada totalment, i veiem que té sang a la cama i tremola, el Miki i jo pensem el pitjor! Agafo la emisora i intento contactar amb el Sebas... no em sent, el truco, em penja! El Pere comença a reaccionar li mirem si té alguna cosa més que la ferida, i sembla que tot és superficial, menys mal, perque s'hagués pogut fer molt i molt mal! Finalment el Sebas contesta i baixa a buscar al liciat. Mai havia vist un pinyo tan espectacular!! I ja veieu, els senders són perillosos però la velocitat de la carretera i l'asfalt humit crec que ho són molt més!
L'altra part de ruta molt bé, molt a gust, la gent molt receptiva i amb ganes de pedalar, que al fi i al cap és el més important!
Finalment divendres arribem a la platja amb algun petit mal entès, i és que n'hi ha que sempre volen tenir la raó tot i anar ben perduts!

2 comentaris:

  1. JEjeje... vaja susto!!! Segur que els hi vas fotre canya aquest any... Baaaastonada al ramat!!

    ResponSuprimeix
  2. SALUT XAVALINA...
    fent la volteta , com tothom donç aprofito per saludar-te.
    ha! bones cròniques del que feu... seguiu així companys.

    desde el baix montseny SALUT !!!

    ResponSuprimeix