dimecres, 5 de novembre de 2008

Comença la Neu !!

Com que recenment han caigut gruixos considerables al Pirineu, s'ha despertat el neguit d'obrir alguna traça amb els esquis de muntanya. Alguns amics ja ho han fet ja sigui pels voltants de Goriz, per Andorra o per la Vall Fosca. Tots han coincidit que la neu estava brutal. Jo com de moment me'n he d'anar a Madrid amb el Jordi (Xixi) a buscar la nostra nova adquisició, m'haure de resignar a recordar curses i travesses inoblidables amb esquis. Una de les que apunto a l'Agenda per aquesta temporada es el Trofeo Mezzalama. Us adjunto una cronica de la cursa que vaig fer l'any passat i que tenia penjada al Space(msn)

Cronica Mezzalama '07

La setmana del 23 al 29 de abril hem anat amb el Jordi(xixi) a fer un stage alpí per poder preparar la cursa del dia 29 "La Mezzalama" Una cursa que es porta fent desde el 1931 bianualment. Encara que va fer una parada d'uns quants anys, suposo que eren temps de guerres i la gent no estava per curses ni travesses.
Es una cursa on la dificultat principal es l'alçada. El recorregut passa majoritariament per sobre dels 3820m. d'alçada. Arribant fins als 4260m del cim del Castor i als 4150m del pas del Naso del Liskam.
Te un desnivell positiu acumulat d'uns 2860m/d i el negatiu de uns 3150m/d i una distancia de 45 kms.
El trajecte no es molt tecnic, encara que te uns metres per fines arestes i per zones de glacera amb algunes esquerdes. El factor que mes condiciona es la Meteo, que en aquestes alçades qualsevol petita molestia es pot convertir en un gran problema. Estar ben aclimatat a l'alçada es un factor important per poder acabar la travessa en condicions. En cas contrari, les migranyes i els marejos perjudicaran notablement el nostre rendiment. Els canvis de ritme en aquestes alçades han ser progressius, si no, dona la sensacio de que et vagi a sortir el cor per la boca.
Una altra caracteristica a part que la cursa es corre en equips de tres, es que els equips han d'anar encordats amb una corda de 20 metres durant un 80% de la cursa. Cosa que evidentment s'ha d'entrenar, perque sobre tot els descensos a tota pastilla de tres persones encordades es espectacular i alhora tambe pot ser desastros.
Beno despres de passar tota la setmana fent nombroses activitats per les valls de Chamonix, Aosta i Cervinia. El dia 29 ens vam de spertar a les 3.30 de la matinada en un Hotel de 4**** de Cervinia on s'allotjaven els equips.
A les 4.15 acabavem d'esmorzar. No vegis la gana que teniem a les 3.30 de la matinada. jajaja semblavem zombis voltant per l'hotel.
A les 5.00 estavem a la linea de sortida preparant la corda i fotent-nos pets dels nervis del patiment que ens esperava. El Jordi i Jo estavem una mica preocupats pel nou fitxatje que vam fer per poder correr la cursa, ja que el la persona que havia de vindre es va rajar com un covard (calderilla). Un Noi Vasc que es diu Jon que no havia corregut mai cap cursa d'esqui de muntanya, pero amb bastanta experiencia per aquestes contrades sen's va oferir per correr.
A la sortida ho havien unes 700persones super apretades entre esquis, bastons i cordes. Kin lio!!!
A les 5.30a.m es va donar la sortida. Encara era fosc pero les primeres rampes estaven iluminades amb focos.
Ens pensavem que el ritme de sortida seria frenetic i caotic. Pero es va sortir amb relativa trankilitat. Una mica d'empentes, cops de colze i trepitjades de corda i el grup poc a poc s'anava estirant... Ens esperava una pujada de de 1800m/d. Quan es va encordat es va un devant de l'altre. La nostra estrategia va ser de posar al Jordi en primera posicio... ja que es el que es capaç de mantindre el ritme mes constant, en segon lloc jo que feia la funcio de tractor del tercer de l'equip. I el Jon ens anava dient com estava.
El que teniem clar es que haviem de passar el primer control abans de les 8 del mati, o del contrari quedariem fora de la cursa. Tota l'estona anavem mirant l'altimetre i calculant el que ens podia quedar. Al final vam fotre una bona tibada perque ens pensavem que no arribariem. EL Jon ja anava bastant petat perque anava dospunts per sobre del seu ritme habitual, pero amb el Jordi el vam estirar i al final vam passar sobrats pel control del coll del Breithorn 3826m(5 min)
On era el control ja tocava el solet... jo tenia les mans completament gelades no parava de moure els braços a veure si sem escalfaven una mica. Al control hi havia tè calent i una mica de fruits secs, a part d'una bona xerrupada al powergel.
A partir d'aki la base era un bona tecnica de lliscament fins a la base del Castor, encara que hi havia algun flanqueig una mica puta.
Al Passo di Verra que era el control de la base del Castor, ens van fer posar crampons i esquis a l'esquena. I au recte cap amunt... a buscar la carena. Hi havia un tram on van posar unes escales de ferro per superar una rimaya. Buff vaja embus que es va fer, per lo menos 3 minuts parats perque un encantat s'avia quedat enganxat amb la baga d'ancoratge.
En aquell punt feia força fred, obaga, a una 4000mts i uns -6º. Sort que una vegada arribaves al fil de l'aresta ja hi tocava el sol. L'aresta era bastant fineta amb pales de neu força pendents a banda i banda... seguint el fil vam arribar al cim Cim del Castor (4226m) BESTIAL!!!.
Despres de destrepar del cim baixavem a peu un bon tram fins que ens podiem tornar a posar els esquis. Algun flanqueix xunguillo fins arribar al 2on control de pas Ghiacciato del Felik (3719m) pasem amb 30min de sobres. En Jon es fot tope content p erque veu que sera capaç d'acabar... el que no s'esperava es que encara quedava un falnqueig etern fins al Liskam. A l principi hi havia un tram en descens amb esquis amb gel viu on hi havien instalat unes cordes fixes... bufff quin cangueli. Vam passar de les cordes i vam confiar amb els nostres cantells dels esquis i amb la corda que anavem lligats entre natres. Tot un exit!!!
Despres un plato enorme en lleugera pujada... bufffffff allo semblava " La festa dels Zombis" En Jon nomes feia que bufar i preguntar quan quedava. Amb el Jordi l'animavem i li deiem que es deixes estirar i que inntentes agafar el ritme... Alla vam adelantar al menys uns 6 equips. Els adelantavem i ni reaccionaven... estaven mooorts!!! En Jon flipava!!!
Al final l'ultim esforç d'ascensio fins al Naso del Liskam(4150m) Alla vam atrapar uns guardia civils espanyols que havien petat... Era un tram de flanqueig una mica expo.. la traça estava excavada en una pala inacabable de neu dura. Qualsevol errada dels tres ens faria baixar per un tobogan de neu on no es veia el final. Ui Ui...
Despres un descens fins al refugi Mantova-Gnifetti a uns 3600. En el descens en Jon es va reviscolar... joderr com baixavem, tooope xuscats i lligats entre natres, al limit de varies patacades monumentals. Encara ens en vam sortir prou be!!!
A partir del refugi ens van fer desencordar per primera vagada despres d'unes 6h d'anar encordats... KIN ALLIBERAMENT!!!!! ara si que podriem correr de veritat!!... La baixada era laboriosa ple de passadissos de neu entre mig de les pedres, pales amb neu transformada i un fart de posar i treure esquis per superar trams de padres i riuets.
Al final ens treiem els esquis quan faltaven encara uns 700m/d fins a l'arribada.
Esquis al coll i correr per una pista eterna amb botes d'esquiar. Mmmm al final una baixada per prats ens conduïa fins a l'Arribada Gressoney (1637m) Kina emocio despres de 7h 55min de manxarli. El public animant a tooope i la satisfaccio de fer una de les curses mes importants i dures del mon de l'esqui de muntantya.
BRUTAL!!!!!!!!!!!!!
despres unes 2h d'autocar fins a Cervinia que es on era el punt de sortida!!!
Jordi i Jon, merci per compartir amb mi aquestos moments inoblidables!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

8 comentaris:

  1. Joo, que travesia mas guapa. Como me gustaria saber esquiar y poder hacer ni que sea solo alguna rutilla cutre de esqui de fondo.
    Aunque por mucho que supiera, no seria capaz de meterme en una travesia tan tremenda, eso es demasiado para mi.

    ResponElimina
  2. Hola Noe!!! Ya sabes que todo es empezar y echarle horas. Nada es imposible. Solo te falta la tecnica porque el fondo y el coco los tienes preparados de sobra!!
    Un saludo!

    ResponElimina
  3. Ei Terri, per l'any vinent ja t'has apuntat a l'Ironbike i a la Mezzalama, sense passar per alt que d'aquí un mes i mig aprox. seràs pare.
    Jo vull que expliquis com t'ho vas fent dia a dia per fer-ho tot... perque els teus dies també tenen 24 hores, no?
    Així que no tantes cròniques de curses... volem coneixer la personeta que entrena dia a dia darrera d'aquest curtit terribleeee!

    ResponElimina
  4. pos si que se ta girat feina noi, vos dir que no vols abarcar massa?
    deixa curses pels altres que lo de ser pare sa de disfrutar.

    venga bestiota, a toooope fins petar.

    ResponElimina
  5. Qui eee aquest flipat anònim que hi entén tant de tot?

    ResponElimina
  6. jo disfrutare al maxim del meu fill i de l'Anna pero hi ha temps per tot, i si m'ho puc permetre ho fare. Perque em surt dels ous... jejej
    Aquest comentari es per contestar a l'anonim. Que no te valor de posar el seu nom.

    ResponElimina
  7. Així es contesta Terri!!!!
    I aquí no petarà ningú, i menys el Danielet!

    ResponElimina
  8. apali! aqui hi ha maraña!
    Tranquil dani que d'envejosos el món n'està ple.
    T'admiro per totes les curses que fas, ets un campió de cap a peus.
    Com diu l'anneta a mi tambe m'agradaria que expliquessis com entrenes, si es que ho fas.
    Un saludo desde el vallès.
    Victor.

    Segueixo sempre el teu bloc però no tinc la sort de coneixet.

    ResponElimina