diumenge, 26 d’agost de 2012

Grand Raid Cristalp... Noves experiències

És una de les curses que tenia pendents, em motivava conéixer els paratges per on a l'hivern passem amb esquis a la mítica cursa de la Patrouille des glaciers. De passada vam marxar tota la familia a Suïssa a passar 10 dies fent de turistes. 
Faré una explicació de la cursa, l'Anneta ja farà un resum fotogràfic del viatge.
La cursa en números: 126kms i 5350m/d positiu acumulat. Temps pedalat 7h40min temps total 8h59min. Meteo: sol i uns 30º de mitja.
Pobles per on es passa: Verbier, La Tzoumaz, Hérémence, Évolène, i Grimentz.
La cursa és tècnicament molt asequible, hi ha senders però poc tècnics encara que hi han trialeres puntualment. Fins a Nendaz molta pista i poc sender, a partir d'aqui el recorregut és més variat i entretingut. La duresa de la cursa és basicament la distància i el desnivell, però és relativament ràpida.L'organització dins la cursa és excepcional. Els avituallaments son bons i no cal portar botellins a la bici a cada avituallament donen botellins Isostar, Els mecànics són eficients i n'hi han molts, el tema mèdic no el conec però imagino que estarà a l'alçada.
Perfil de la cursa

La meva vivència...
Sortida a les 6.30 amb uns 750m/d per "despertar-nos" una mica. Som uns 700 bikers que fem l'itinerari llarg, però aquesta pujada ja serveix per afilerar-nos. Em trobo prou bé, fa fresqueta i porto un bon ritme. Abans de coronar la primera pujada passem per un tunel estret d'uns 200mts on uns animals han fotut un grup electrògen per iluminar-lo i posar música heavy en l'interior, a l'entrada hi posa: "Welcome to hell!!" Jjejej.
Coronem i calculo que vaig dels 50 primers amb un grupet que anem fent relleus als trams plans i a les baixades es va moooolt ràpid. Em trobo a un que en una corva ha sortit recte, però veig que es posa de peus i diu que tot ok... quin bolet que s'ha fotut el paio!!
Segueixo amb el grup, anem avançant gent però també n'hi ha que ens passen, anem molt ràpid, el gps em marca una mitja de 21kms/h i això que no hi ha res plà. Em trobo bé i no noto que estigui forçant massa.
En un tram puja baixa per sender hi ha una baixada dreta i intentant avançar em surto de la traça i la roda del davant es posa dins d'un forat i queda parada, jo salto pel davant com si fos un "potro" i caic de peus... ufff salvat!!  Però veig com la bici surt volant i cau de costat sobre unes pedres uns metres més avall. MERDA!!  Baixo corrent a veure que li ha passat perque ha "sonat" fatal. La patilla del canvi trencada i un radi partit pel mig i un altre doblegat. "OooOh ja he acabat!!"  Només portava unes 2h 40min de cursa. Amb les poques eines que porto trec el canvi el poso a la butxaca i munto una singlespeed que va una mica forçat. Mentre vaig fent a estones a peu penso en poder acabar però son massa kms i desnivell el que em queda. Espero amb ansia arribar al mecànic que hi ha en el proper avituallament a veure si trovem sol.lució per poder seguir. Arribo i el tio ja es fot les mans al cap, em felicita per "l'apanyo" que he fet i em diu amb un francès alemanat que li sembla que al proper avituallament hi ha recanvi de la patilla, Jo flipo molt!! Està lluny i hi han uns 600m/d amb singlespeed, però sense pensar-m'ho pujo a la bici per anar tirant i per darrera sento "arrete!! Stop!!" Collons que passa?! El tio em diu que d'aqui 15min ve un amb una moto amb la patilla, que li deixi la bici i que aprofiti per beure i menjar! Increible!! 
A l'Ironbike hi havia uns mecànics molt bons, però això és massa. Mentre menjo i bec veig com canvien els radis de la bici, els hi dono una càmera que portava perquè al canviar el radi s'ha de fer malbé la cinta del tubeless i em diuen que me la guardi, que encara em queda molta cursa. Bestial!
Al cap d'uns 20 min arriba una moto plena de pegatines i un tio amb una motxilla enorme. Porta la patilla! 10 min més i tinc la bici millor que nova!! Merci beaucup!
Amb el "subidón" que porto faig la següent pujada a tooope!! A la part de dalt tinc alguna molèstia al quadriceps dret, en el primer tram he begut molt poc perque feia fresqueta i ara ja ho començo a pagar, però no li dono massa importància i continuo.
És just a la part de dalt on hi ha un sender puja baixa en un tram complicat he de posar el peu al terra de cop. Just quan el poso, se'm queda el quadriceps ben enrampat, no puc doblegar la cama!! Quan decideixo baixar de la bici i passar l'altra cama per sobre del seient... Se'm queda l'altra ben enrampada!!! Ui ui quin mal!! Em tiro al terra amb les dos cames completament estirades enmig del sender, les bicis que venen al darrera paren i pregunten, els i dic que estic enrampat que ja passarà, m'aparten la bici del mig del sender mentre jo m'arrossego sentat amb les cames estirades a la vora perque pugui passar la gent.
Mentre em relaxo una mica agafo el botellí i vaig bevent. Les cames es comencen a recuperar però em fan força mal, penso en el que em queda i se que  si vaig fent a poc a poc tornaré a poder pedalar bé. Prenc la decisió de acabar al minim esforç i ritme tropical, a veure si puc acabar i disfrutar de les vistes que fins al moment no havia vist gaire. Així ho vaig fer!!
Als avituallaments arrasava... i a les pujades anava fent, baixades a tooope! 
Només tenia un dubte: un tram de 30 minuts amb bici al coll per arribar a dalt del pas de Lona, a veure si m'enramparé allà tambe??
Però un cop allà em vaig trobar prou sencer i vaig gaudir de la pujada!
Després d'una baixada d'uns 1300m/d per sender pedregós arrivo al final on m'esperaven l'Anneta i els nens... l'Aran ja s'havia adormit de tant esperar al papa. De moment no m'han dit res de pagar el recanvi... Però gracies a ells he pogut acabar. El preu de la inscripció és car però l'organització respón.
Finalment 134 de la general de uns 680 corredors i 51 de la meva categoria. I el que és més important, no m'he fet mal i he pogut gaudir del recorregut!





Gràcies a l'Anneta i als nens que em van vindre a recollir a Grimentz!

dimecres, 1 d’agost de 2012