dijous, 14 de juny de 2012

Triatló de muntanya de Balaguer

El dimecres de la setmana passada vaig veure un enllaç (que va penjar la Mireieta) de la triatló al Fcbk, llavors em va entrar el cuquet de fer-la tot i que no havia nadat gens des de fa uns 3 mesos, però el que realment m'atreia és el curradíssim circuit de btt de 25 kms que hi ha, en les altres 2 modalitats només havia de "sobreviure".
En un principi pensava nadar sense neoprè, però vaig pensar que si obligaven a a portar-lo em quedaria fora de la cursa, així que li vaig demanar al Toni Canals.
Després de sortir de la feina a Cervera vaig passar per Tremp a buscar la familia i el material. I puntuals, després de preparar-ho tot estava a la linea de sortida a dins de l'aigua gelada amb un neoprè que no em deixava girar gaire el coll. A toooope!




Nadant vaig agafar un ritme còmode i en poc més de 11 min ja sortia de l'aigua després d'haver nadat uns 750mts. Vaig quedar sorprès de com un neoprè tant fi podia surar i lliscar tant bé per l'aigua... Quina meravella!
 
L'Anna, l'Aran i la Noa animant a tooope mentre feia la transició per agafar la btt. M'havia de treure el neopré, posar-me el casc i calçar-me les sabates. Que a gust que em trobava sense el neopré! i és que vaig sortir una mica aturdit de l'aigua.
Ara m'esperava la diversió, el que m'apasiona de les curses... disfrutar de la bici mentre vas avançant gent, sentir com respiren al pasar-los, com actuen, l'intercanvi de mirades/gestos/paraules, notar-te valent per poder atrapar una altra "víctima". I dic amb la bici perque és on més vegades aconsegueixo aquestes sensacions que m'agraden.
Bueno continuo... el recorregut de la bici eren 25kms de autèntic mtb amb algun tram a peu i molt de sender tant de pujada com de baixada. Amb l'emoció que portava vaig cometre un error en el traçat i vaig (jo i 4 mes) desfer el camí per assegurar-me de que anàvem bé. Però un cop al itinerari novament va tornar la "batalla" que em va fer entrar tercer en la transició del córrer i aconseguint el segon millor temps de la btt desprès de l'Erik que va anar com un coet!

Un cop al córrer només havia de vigilar que no em pasessin, però tot i així em vaig trobar prou còmode fotent gambades pels voltants de Balaguer amb la sensació de que els talons em tocaven al clatell. El circuit l'esperava més avorrit i va ser prou entretingut amb fortes pujades/baixades, esglaons, senders, asfalt, herba... molt complert per tindre només 4 kms.

Al final 3er i molt content d'haver disfrutat tant competint i  com l'Anna l'Aran i la Noa es divertíen veient-me i animant-me. Ho vam celebrar fent un bon dinar en un restaurant de Camarasa