dijous, 29 d’abril de 2010

Guardem els esquis!!



La temporada d'esqui de muntanya per mi ja ha acabat, despres de quasi 6 mesos remenant-me per la neu. Això si ho he fet de la millor manera possible, participant en una de les curses més emblemàtiques dels alps suïssos. De passada hem aprofitat amb l'Anna i l'Aran per fer el turista per els paissos alpins.
Us faig un resum de aquestos dies:
Sortim de Tremp una tarde direcció a França, anem amb molta calma perquè al petit no se li faci el viatge pesat. La primera nit la fem a Barbazan, que és un poblet molt maco i paradís del btt. Al mati següent ruta amb la btt amb l'Anneta i l'Aran, tarde carretera i manta cap a Romans... mati ruta btt i tarda cap a Camonix, tarda ruta btt i a dormir a Suïssa.

Aqui comencen els nervis... quedem a Täsch amb el Garreta i el Sala que son els altres membres de l'equip que participarem a la Patrouille dels Glaciers.

La cursa es tracta de una travessa amb esquis des de Zermatt a Verbier que son uns 55kms i uns 4 mil i pico m/d. Es participa en equips de 3 i hi ha una part del recorregut on s'ha d'anar encordat. Gran part de la cursa es fa de nit. No hi ha una sortida en masa, son varies sortides a diferentes hores... nosaltres vam triar les 00.00 o siqui les 12 de la nit.
La primera horeta de la cursa es fa a peu amb bambes, esquis i botes a l'esquena, amb un trot cochinero ens plantem a la primera transició on abandonem les bambes i ens calcem els esquis...
Ufff que be, els esquis van millor als peus que a l'esquena. A la 1 de la nit estem als peus de la cara nord del Cerví, és de nit pero la mitja lluna ens deixa veure la silueta d'aquest gran cim... brutal!!
El ritme que portem aquest any és més alegre, no ens entretenim tant. Poc després ens encordem i cap a munt... la Tête Blanche ens espera.
La nit no és molt freda, però a 3800 fotia bastanta rasca, els ditets em van quedat bonics...
La baixada encordats la fem prou ràpida i sense caure, portem bona llum i la neu està perfecta, petita pujada i ens desencordem!!!
Baixada cap a Arolla on fem un avituallament que ens ha preparat la Marta (Merci!!!!!!!) i després pujadeta de uns 1000mts.
Anem creuant valls i passant colls, tant a peu com amb esquis. portem un bon ritme i no parem d'avançar gent...
Abans de l'embassament de Dix ja és completament de dia i anem una mica tovets però el ritme es prou bò... Un parell de pujadetes més i ja fem la gran baixada fins a Verbier.
Total 9h 23min...3ers de la nostra categoria de la sortida del dimecres. 1100 participants!!Natres.. Molt contents!!! Al 2008 vam trigar 11h 40min. Patint el mateix hem baixat mes de 2 hores. Poc a poc anem aprenent!


Doncs la cursa un èxit, però lo millor els dies que hem passat amb familia per els poblets i les valls alpines.
La combinació... família, esqui, btt i turisme és bestial!!!

Han estat 9 dies increibles... l'Aran no se'n enrecordarà però el tio ha disfrutat al màxim i nosaltres més.

Ara toca rodar amb la btt aprofitant la verdor de la primavera...

dimarts, 27 d’abril de 2010

la France... e moolt gran!

Pos jo que em pensava que ja no tornaria a la guarde... avui m'he endut un disgust! es veu que només eren unes vacances! Però quines vacances més guays!!!! Hem anat a la France amb els papis i la superfurgo i m'ho he passat genial amb els papis per mi solet i dient "orvuà!" a tothom, ah! i "bonjú!" una semaneta més i parlo millor el francès que el català!
Us fai un petit resum... a vere si m'enrecordo de tot!!!
Vam marxar una tarda després de berenar d'aquí casa... mooooolt rato de furgo fins que vam parar... mama me diu que sóc un exagerat, però es que no m'agrada gens ta lligat tan rato!

Sopar, dumí i ... solet,solet!!!!!!!

Era molt important que fes solet de dia ja que sinó no podiem agafar la bici!
Casi cada matí feiem bici o caminavem per algun lloc molt xulo, ja que ens va fer molt bons dies, després furgo, vull dir dumí per recuperar forces, dinar i jugar als parques que ens anavem trobant! que eren molts i molt divertits!
I tot fent això anavem coneixent ciutats, pobles, poblets i llocs "trè jolí!"

El nostre itinerari, que me la xivat mama, ha sigut el següent:
Tremp - Barbazan - Romans - Chamonix - Trien - Tasch - Zermatt - Verbier - Chamonix - Prat sur Ardy - Ugine - Talloires - Annecy - Chambles - Ussel - Cahors - Barbazan - Tremp.
Tot això visitant 2 països diferents, França i Suïssa (Trien, Tasch, Zermatt i Verbier).

A Suïssa, més que res i vam anar per acompanyar a papa a una cursa de les seves, d'aquestes que es fan amb esquís. Allà on la van fer estava tot ple de militars amb uns camions super xulos, que ja m'hagués a mi agradat pujar-hi, però eren molt serios i me feia cosa preguntals-hi.

Pos papa va fer la cursa amb 2 nois més i van tardar tota una nit per arribar allà on nosaltres només vam tardar una dormida de les meves... deuria ser molt llarga perque tothom li va dir que ho va fer molt bé... potser perque ho van fer a les fosques!? no sé... li hauré de preguntar.

I una vegada acabada la cursa, ens en vem tornar cap a França.

Tot això ha durat una setmaneta on m'ho he passat molt bé i vull repetir aviat!!!

dissabte, 17 d’abril de 2010

Ral.li Cec

La temporada d'esqui de muntanya ja s'acaba, per molta gent el Ral.li que organitza el C.e.c. és la última cursa d'esquí de muntanya de la temporada.
Com és per equips en principi havia de córrer amb el Jordi Serra, però com al final es va desdir, vam decidir d'anar amb el Xavi Guillamó
Aquest any han traçat una cursa exigent, tant tècnicament com per el desnivell.
Hem sortit del refugi de St Nicolau (Boca sud del tunel de Vielha) amb un tram a peu no gaire llarg, que ens portava fins la neu on ens calçàvem els esquis i lliscàvem direcció al Port de Rius. La resta del recorregut ha estat força entretinguda, amb dos canals a peu equipades amb cordes fixes, baixades amb neu costra, amb neu dura, llacs per practicar el pas patinador... Tot pasant per: Tuc de Sarrahera, Lac Redon, Tuc de conangles, lac de Rius per tornar finalment on per primera vegada ens haviem calçat els esquis.
Amb el Guilla hem anat força bé, a part d'alguns problemes tècnics amb els esquis que ens han fet perdre alguns minuts. Hem disfrutat del dia assolellat i de les bones vistes que hi havia del parc Nacional quan coronavem algun cim.

Finalment hem acabat el recorregut de 3000m/d en 4h 06min col.locant-nos en 7a posició.

Un gran recorregut amb un dia genial i una companyia millor!!
El dia 21 de Abril ens esperen els militars Suissos a Zermatt per correr l'última cursa amb esquis de la temporada. Últimament ja no vaig gaire a esquiar i quan l'Aran ens deixa, anem a pedalar o a córrer amb l'Anna. Ara mateix és el que ens ve més de gust.

dijous, 8 d’abril de 2010

Video Pierra Menta 2010

El Toni Mestres voltava per allà i va fer unes bones gravacions de la cursa.
Video del dos primers dies de TN produccions en català: http://www.tnproduccions.com/neu_ca.html cal escollir el reportatge del 17-03-10

Espero que us agradi i així us animeu per la propera!!!

dimarts, 6 d’abril de 2010

Per fi l'estreno!

Després d'una setmaneta arrossegant costipats (aquest hivern els he agafat tots!) avui m'he estrenat amb la bici de carretera.
A les 10 hem sortit de Tremp, mano a mano amb el Terri, mala companyia o bona segons es miri... i hem tirat cap a Montllobar; a mesura que anava pedalant li anava afagant més confiança a la meva nova "bike". Pim-pam pim-pam i a dalt a Montllobar... com se'n avança! m'ha passat volant, dins el patiment inebitable!
Baixada "d'enxusquets" provant posicions; Pont de Montañana, parem a menjar i comentar la jugada.
Què fas tu? em comenta el xerpa... continuo! no sé pas si era el que realment ell volia sentir, però avui li ha tocat! jijiji Terri!!!! no et queixis que mentres escric això deus estar saltant pedres per Sant Sebastià! non stop!
Doncs així continuem ruta...
Pujada d'Alsamora... buuufff com s'apegue! sort que ja la coneixia de la mountain i se m'ha fet més ligera! Sant Esteve, Beniure, Alzina, Moror... no s'acaba mai! Per fi baixada cap a Guàrdia i carretera principal fins a Tremp.
70km i a la 1 en punt a Tremp per recollir a l'Aran... millor no ho hem pogut fer!
Una estrena brutal... seguiré pedalant!

dilluns, 5 d’abril de 2010

La Mona

Fa tres dies que la gent s'ha tornat botja! potser és que ens veuen prims, però tothom ens convida a menjar pastels amb ous de xocolata, fins i tot la "tita" me n'ha fet una per mi solet on posa "Aran", que sóc jo!



Papa m'ha explicat que aquests pastissos es diuen Mones de Pasqua, perque?? quines coses més rares!!!!


Pos diumenge vam menjar la Mona a casa nostra i avui després de dinar hem anat amb papis i el 4x4 a "Les Esplugues", a Conques on hi havia tiet Xavi i altres menjant-se la Mona al mig del camp i amb foc a terra... que divertit! he jugat molt, he caminat molt, he vist amics meus de la guarde, motos, quads, gent que tocaven els tambors... m'ho he passat molt bé!






Ara estic mooooolt cansat, ja me banyat i he sopat i me'n vaig dormir ja que demà torna a començar la guarderia i m'espera un dia molt llarg!


Un besito a tots! Espero que hagueu passat una bona Semana Santa!

diumenge, 4 d’abril de 2010

Tiet a la VolCat

Dissabte papa i mama no van sortir amb bici... estem tots una mica costipats! Així que vam agafar la furgo, vam passar a buscar l'avi i cap a... no sé on! Anem a veure la Volcat, millor dit, anem a veure a tiet Xavi que participa a a VolCat!



Arribem a un camping, donem un tomb, hi ha moltds cotxes, jo em trobo una pilota, ole ole! papa ho exmina tot i decideix guiar-nos fins a sota un pont on diu que per allà baixaran els ciclistes, ui! que dificil!!!!



Jugant per aquí, per allà, tirant pedres al llac, pujant per sobre de branques, i sobretot veient moltes bicis amb nois que papa diu que estan molt forts... "tant com tu, papa? segur que no!!!"

Finalment tiet Xavi arriba darrera una "xorveta", això va dir ell! ell sempre igual, darrera les nenes! jijiji
L'animem fort! aplaudim! cridem! jajajaaa... i marxem cap a l'arribada al poble d'Àger.
Quanta gent a l'arribada, biciclistes menjant, un senyor que xerrava molt fort, musiqueta per ballar, i el que em va agradar més: uns que arribaven del cel, si,si, baixaven amb uns toldos volant i aterraven allí on erem natres... flipant! quines coses que hi han en aquest món! Jo cada dia al·lucino més! jejejeee...



I per fi l'arribada del Xavi, que també és un campió! Jo de gran vull ser com ell i papa, no paren mai d'anar amb bici... que guay!