dimarts, 20 de desembre de 2011

Primeres cronos d'esquí de la temporada.

La temporada de curses d'esquí de muntanya ja ha començat i aquí al pirineu normalment es comença amb cronoescalades. Això és degut a que en aquestes dates normalment hi ha poca neu i s'aprofita el treball de les estacions d'esquí per poder lliscar sobre la neu.
La setmana passada vam anar a Vallter aprofitant uns dies de fer el turista per la vall de Camprodon.

Us faig un resum de les sensacions de CronoVallter:
Eren dos pujades d'uns 350m/d per les pistes, amb les baixades neutralitzades i sota la llum de la lluna.
Vaig fer un escalfament una mica pobre, i de seguida es va donar la sortida d'un centenar de corredors, vaig sortir com un coet... els primers 100mts em vaig trobar molt bé, anava amb els 6 primers que estàn amb un nivell altíssim i fins i tot em va donar temps de saludar a l'Anneta i a l'Aran que estaven més endavant animant!!
Però quan vaig haver de respirar fort per poder mantenir el ritme, em notava el coll gelat i amb la sensació de "respirar sang"; jo volia tirar com al principi però el cos no em deixava anar més ràpid, així, vaig estar lluïtant una estona amb mi mateix fins que vaig poder agafar un ritme còmode però bastant més lent. Veia impotent com la gent em passava i jo sense poder reaccionar. De seguida vaig arribar al final de la primera pujada, vaig estar una estona rodant per recuperar-me bé i tot xino xano baixada amb mini frontal cap a la sortida un altre cop. 
Un cop abaix vaig explicar l'experiència a la meva mànager-entrenadora i al meu super-fisio (Anneta i Aran) sel's hi va escapar algun somriure del pet que vaig fotre... jejej. Així que la propera pujada que em quedava la pensava disfrutar i em vaig esforçar en pujar amb bona tècnica... tot plegat vaig ser uns 30 i pico segons més lent que a la primera, això sí, disfrutant!!
Classificat el 15è... content i amb la lliçó ben apresa. Poca cosa té a veure el meu rendiment a l'estiu que a l'hivern, però any rere any vaig llimant les diferències. Poc a pooooc!!!

enllaç amb el video: punxa aquí!




I aquest cap de setmana he participat en la Vertical Ski-pallars que s'ha celebrat a Port-Ainé; organitzada impecablement pel Club d'esquí de la Pobla.
Per condicions meteorològiques la resta del meu equip (family) han decidit i encertat de quedar-se a Tremp fent excursionetes aprofitant el solet que feia a la conca; i els esquiadors degut a la neu  només ens han  permès de fer una pujada de 480m/d (del hotel a la Torreta de l'Orri).
Aquest cop la cursa la vaig plantejar diferent...
Un bon calentament... que amb el fred que feia (-20º de sensació)  ajudava a no estar parat. Com era campionat d'espanya hi havia molt "pata negra", el ritme seria altíssim, així que jo a la meva. Vaig fer una sortida rapideta, però de seguida vaig agafar el meu ritme, les sensacions eren bones anava avançant corredors però també veia com els del davant desapareixien entre el vent i la neu.
En els trams més plans vaig intentar de lliscar d'una manera efectiva i als murs un ritme constant em van permetre acabar molt sencer en un Pic de l'Orri amb ambient siberià. Un cop ben abrigat cap avall a l'Hotel a fer una mica de marujeo...

dissabte, 10 de desembre de 2011

Busquem la neu... a Vallter!

Només havia visitat una vegada l'estació de Vallter 2000, i com passen els anys!, d'això ja en fa quasi bé 10... quines coses, quan els anys passen tant ràpid me'n dóno conte que em faig gran, que 6 anys passen com abans me'n passaven 3 i que la vida no s'atura i cada vegada agafa més velocitat. Des que tinc a l'Aran tinc la sensació que això no té frè i que he d'aprofitar cada instant, viure conscient cada acte d'aquesta obra que no es torna a repetir mai.
Doncs res, feta la reflexió, i decidida a tirar el rellotge les escombraries deixo constància dels nostres 3 dies amb la furgo per Ripoll i la Vall de Camprodon.
Dimecres marxem de la boira pallaresa direcció Vic; l'excusa d'aquesta sortida és que el Danielet participi a la crono de Vallter amb esquís de muntanya i així inauguri temporada amb pells; però realment el més important és gaudir amb el peque, tots tres, d'uns dies de solet i pinya familiar.


Visitem Ripoll, visitem Camprodon i compartim moments divertits amb altres amics que ens trobem per la zona i que també participaran a la crono de Vallter. El temps és genial i despertar-se amb el solet a la cara, dins el llit de la furgo, tot veient per la finestra els pics nevats de les muntanyes és una estampa preciosa.
Dijous ja dinem a les pistes de Vallter 2000, a les 17,30h el Dani té cita per donar-ho tot als 700m de desnivell positiu totals de la crono repartits ens 2 pujades de 350m aproximadament.

Ja és fosc i és maquíssim fer d'espectador d'aquestes proves i veure com les muntanyes s'omplen de llumetes amunt i avall sota una lluna plena i un cel estrellat. L'Aran i jo ho gaudim d'allò més tot animant al papa, a la Marta, al Gerard i a tots els esquiadors que s'esforcen a fer les pujades molt i molt ràpid, la temperatura és bona i no passem massa fred.


A les 7 de la tarda ja ha acabat quasibé tothom i després d'una bona dutxa a la furgo anem al sopar que han preparat els de la cursa. Un bon plat de pasta, una amanida i repartiment de premis i sorteig de material; tot amanit amb somriures i molt bon ambient... ara només ens queda una bona dormida a 2000 metres d'alçada a la nostra caseta mòbil.
Divendres, últim dia abans de tornar a caseta, disfrutem d'un matí de sol tot fent una excursió per un sender mig nevat per la vora de les pistes d'esquiar. Com es nota que són les pistes amb més neu del pirineu, està tot colapsat i si no fos perque amb l'Aran hem anat a buscar racons on poguer estar tranquils la situació és força agoviant. Finalment ens trobem amb el papa a l'hora de dinar, ell ha anat amb esquís i nosaltres esperem poguer-ho fer algun dia d'aquest hivern... tenim paciència i sabem que tot arribarà!

Ara des de casa recordem aquests tres dies, mirant les fotografies i pensant quina serà la pròxima excursió!