Primeres cronos d'esquí de la temporada.

La temporada de curses d'esquí de muntanya ja ha començat i aquí al pirineu normalment es comença amb cronoescalades. Això és degut a que en aquestes dates normalment hi ha poca neu i s'aprofita el treball de les estacions d'esquí per poder lliscar sobre la neu.

La setmana passada vam anar a Vallter aprofitant uns dies de fer el turista per la vall de Camprodon.

Us faig un resum de les sensacions de CronoVallter:

Eren dos pujades d'uns 350m/d per les pistes, amb les baixades neutralitzades i sota la llum de la lluna.

Vaig fer un escalfament una mica pobre, i de seguida es va donar la sortida d'un centenar de corredors, vaig sortir com un coet... els primers 100mts em vaig trobar molt bé, anava amb els 6 primers que estàn amb un nivell altíssim i fins i tot em va donar temps de saludar a l'Anneta i a l'Aran que estaven més endavant animant!!

Però quan vaig haver de respirar fort per poder mantenir el ritme, em notava el coll gelat i amb la sensació de "respirar sang"; jo volia tirar com al principi però el cos no em deixava anar més ràpid, així, vaig estar lluïtant una estona amb mi mateix fins que vaig poder agafar un ritme còmode però bastant més lent. Veia impotent com la gent em passava i jo sense poder reaccionar. De seguida vaig arribar al final de la primera pujada, vaig estar una estona rodant per recuperar-me bé i tot xino xano baixada amb mini frontal cap a la sortida un altre cop. 

Un cop abaix vaig explicar l'experiència a la meva mànager-entrenadora i al meu super-fisio (Anneta i Aran) sel's hi va escapar algun somriure del pet que vaig fotre... jejej. Així que la propera pujada que em quedava la pensava disfrutar i em vaig esforçar en pujar amb bona tècnica... tot plegat vaig ser uns 30 i pico segons més lent que a la primera, això sí, disfrutant!!

Classificat el 15è... content i amb la lliçó ben apresa. Poca cosa té a veure el meu rendiment a l'estiu que a l'hivern, però any rere any vaig llimant les diferències. Poc a pooooc!!!

enllaç amb el video: punxa aquí!

I aquest cap de setmana he participat en la Vertical Ski-pallars que s'ha celebrat a Port-Ainé; organitzada impecablement pel Club d'esquí de la Pobla.

Per condicions meteorològiques la resta del meu equip (family) han decidit i encertat de quedar-se a Tremp fent excursionetes aprofitant el solet que feia a la conca; i els esquiadors degut a la neu  només ens han  permès de fer una pujada de 480m/d (del hotel a la Torreta de l'Orri).

Aquest cop la cursa la vaig plantejar diferent...

Un bon calentament... que amb el fred que feia (-20º de sensació)  ajudava a no estar parat. Com era campionat d'espanya hi havia molt "pata negra", el ritme seria altíssim, així que jo a la meva. Vaig fer una sortida rapideta, però de seguida vaig agafar el meu ritme, les sensacions eren bones anava avançant corredors però també veia com els del davant desapareixien entre el vent i la neu.

En els trams més plans vaig intentar de lliscar d'una manera efectiva i als murs un ritme constant em van permetre acabar molt sencer en un Pic de l'Orri amb ambient siberià. Un cop ben abrigat cap avall a l'Hotel a fer una mica de marujeo...