dimarts, 18 de setembre de 2012

Nargona 2012

La Noa dorm protegida pel Teix als peus del llit i l'Aran és a l'escola, sembla que és un bon moment per fer una petita crònica de la meva primera pedalada després de tenir a la peke de casa que divendres passat va fer 8 mesos.
Igual que després de tenir a l'Aran, la meva primera inscripció va ser a la Nargona 2009, pedalada popular que fan a Coll de Nargó. Aquesta vegada per això vaig dubtar fins l'últim moment d'apuntar-m'hi perque no teniem cangurs pels nens i el Dani o jo ens havíem de quedar sense participar-hi. Finalment vam decidir que jo pedalaria!
El dia 9 de setembre a les 9 del matí donaven la sortida de la pedalada. El dia abans havia fet un bon xàfec i ens esperava un terreny una mica fangós. Em despedeixo de la Noa i el Dani (l'Aran encara dorm a la furgo) i començo a pedalar per una forta pujada asfaltada. Des del principi les sensacions són molt bones. Primer planegem per un petit sender i pista fins a la carretera, a partir d'aquesta agafem una pista en pujada molt i molt llarga. Estic motivada perque vaig adelantant a gent, vaig agafant també a alguna noia i penso que amb una mica de sort encara m'enduré alguna bossa de macarrons que regalen a les 3 primeres... doncs a pedalar fort -penso-!
Arribem al primer avituallament en pujada on em trobo una altra noia, intento seguir-la d'aprop el que queda de pujada, va fent més o menys al meu ritme i això m'agrada!
Per fi, i després de molta estona de pujada arribem al punt on comença el primer sender de baixada. Buuuufffff! Tot començant a baixar noto que la pujada m'ha cansat força i això ho pago tot baixant que vaig.... fatal! decideixo baixar-me el seient i continuar a poc a poc i bona lletra!
A la noia de davant ja no la veig, i m'adelanten algun que altra ciclista, la ruta torna a pujar, torna a baixar, les pujades són dures i els senders de baixada són molt divertits i ràpids, m'ho passo molt bé intentant no forçar més del compte. En un control de pas del recorregut em diuen que vaig 3a.
Quan ja quasi bé arribem a Coll de Nargó, a l'últim sender impresionant caic i doblego la maneta del frè, pujo a la bici però vec que els dits no m'arriben a agafar la maneta! la intento doblegar i per sort me n'he sortit! buuuaaaahhh! perque quedava una bona baixada! més endavant adelanto a la noia que va segona i em diu que ha punxat la roda! Llàstima! m'ha regalat la segona posició! 
Arribo a l'arc d'arribada amb 3 hores 19 minuts, segona noia després de la Ramona que ho ha fet molt bé.
Un plaer poder tornar a participar en una pedalada i trobar-me tant bé!

dimarts, 4 de setembre de 2012

Escapada d'estiu amb l'autocaravana.

L'excusa per fer maletes aquesta vegada va ser la cursa Cristalp que es fa a Suïssa i on el Dani i estava apuntat. En total teníem 10 dies, 5 abans de la cursa i 4 després per fer turisme i gaudir de la France i Suïssa a la nostra manera, amb l'autocaravana!
Dilluns 13 vam sortir de Cervera on havíem fet nit al parc del bombers del papa, genial, amb aigua i llum a tuttiple i moltes distraccions per l'Aran. Així que sortint ben aviadet i parant a esmorzar al Bruc a mitja tarda ja erem passat Orange, per fer nit prop de les Gorges de l'Ardèche a Sant Martín d'Ardeche.


Aquest és un lloc molt turístic amb un riu ample i cabalós que al mes d'agost el tenen hiper-explotat, igual durant una tarda baixen 1000 kayaks... I sense exagerar! Nosaltres a la nostra, buscan llocs per aparcar la nostra caseta mòbil, banyat-nos al riu i fent turisme amb les bicis.




Tots els càmpings de la zona estaven complerts així que vam anar buscant fins que a la platja de sota el càmping de "Les Gorges" vam trobar una zona d'aparcament per vans que pagant 5€ podies passar 24h. i podies gaudir d'uns magnífics banys amb aigua gelada, ideal per la circulació i piques sense miralls ni llums. I vam estar 1 nit i de conya!


Dimecres 15, després d'un dia sencer per la zona d'Ardeches, toca continuar el viatge direcció Chamonix on hi arribem a mitja tarda i al.lucinem de la mà de turistes que es mouen per la zona, no trobarem cap raconet per nosaltres, pensem, però a la gent li agrada està tota amontegada al mateix lloc i al mig del bosquet, entre camins ciclebles i de trekking trobem un raconet solitari ideal per nosaltres.

Visitem el poblet alpí, fem un beure en una terrasseta amb vistes al Montblanc i ens regalem una super pizza per sopar.... Mmmmmm.... Boníssima! I a dormir amb la calefacció engegada i amb soroll de pluja de fons... Buff quan hi penso me'n tornaria desseguida... Quin estiu estem passant a Catalunya! El dia següent bici en família i algunes proves i vacil·lades al bikepark del poble que per cert es una passada!

Dia 17, divendres! ja divendres!!! Sembla mentida però quan estàs a gust i amb la gent que estimes el temps passa volant. Doncs toca arribar a Suïssa, a Sion, on hi ha tot el muntatge d'entrega de dorsals de la Grand Raid Cristalp.
I de Sion a Verbier, on busquem un petit raconet entre xalets per aparcar la nostra furgo. Aquí fem un tomb pel poblet, xarrem amb altres corredors catalans de la cursa i el Dani es fa a la idea del tute que haurà de fer l'endemà, costa canviar de xip després d'una setmana de family a tope!

Dia de cursa: Jo m'aixeco amb el Dani... no sé l'hora que és però encara és fosc. Esmorzem, es prepara les coses, li desitjo molta sort i preparo l'autocaravana, els nens, tot apunt per marxar direcció Grimentz. A les 6,15 surto de Verbier, entre ciclistes que escalfen motors... quina madra pedalar a aquesta hora, penso! Els nens els porto dormint i el viatge es tranquil. Una vegada arribats a Grimentz em mosquejo una mica amb l'otganització ja que a tot arreu fan pagar francs suïssos per aparcar! quin morro que tenen! no donen facilitats en res! i a sobre pagar i venga pagar, com si el Dani no hagués pagat prouta pasta! Finalment aparco a "tumà pal cul" però estem tranquils i no hi ha massa moviment, ho aprofitem treiem la tauleta a fora, els nens esmorzen i descansem una estoneta, són les 8 del matí i el papa encara tardarà a arribar. De tant en tant em van enviant missatges al mòbil de llocs de pas del Dani... (una cosa bona de la cursa!) sembla que li ha passat alguna cosa perque hi ha llocs que va amb força retard, l'únic que espero és que no s'hagi fet mal!
Finalment i amb l'Aran adormit de tant esperar al papa, el Dani arriba a les 3 i mitja de la tarda, tot sencer i ens fa una rialla, jo ja estic tranquila!


Recollim trates i marxem de Grimentz, busquem un càmping per poder descansar i passar la nit i tot el dia següent.


Diuemge 19, després d'una bona verdureta per dinar, marxem del càmping direcció Ginebra. La intenció és fer nit  abans d'aquesta ciutat i demà visitar-la amb les bicis.
Vich, el nom d'aquest poble ens agrada per parar, aparquem al costat d'uns gronxadors. És un poblet petit que ens sembla que podrem estar força tranquils. Un gatet petit ens dóna la benvinguda i da tant en tant ens fa visites, fins i tot el tio agafa confiança i ens el trobem per dins l'autocaravana; als nens els hi encanta i ens recorda al Teix que el tenim a Vilassar amb la iaia.


Fem una visita al poblet abans de sopar. Estar ple de vinyes i pomeres i els nens no se'n poden estar...


Dilluns, avui toca visita a la city! Però abans fem unes compres en un "Aldi" que es troba a la sortida de Vich. Aquests supermercats són grans, semblants al Lidl, però hem de vigilar amb la compra perque només podem pagar amb metal·lic (€uros que el canvi seran francs) o targeta mastercard, així que ho hem de quadrar el millor possible!
Genève: aparquem vora la ONU, es impresionant i mega gran tot aquest muntatge. El Dani té la brillant idea d'agafar el GPS per no perdrens! Agafem les bicis i avall a trobar el llac Leman. És un dia de molta calor i a les fonts ens anem mullant el cap i a les ombres descansem una estona. Després de voltar i voltar decidim dinar a la gespa de vora al llac.


A mitja tarda ens despedim de Suïssa i tornem cap a França a fer quilòmetres ja de tornada cap a casa.
Amb l'Ipad hem trobat la solució a les tirades llargues de cotxe; a l'Aran li encanta jugar a alguns jocs que hem descarregat i el tio s'ha fet el rei del petit aparell tàctil.
Així que anem baixant i passat Grenoble parem en un poblet anomenat Voreppe; a primer cop d'ull sembla un lloc bastant avorrit i lleig però amb el riu que té una petita bassa per banyar-nos i el centre que es prou bonic, hi conservem un molt bon record. Bon lloc per fer parada i per dormir amb furgo; tenen una aparcaments grans i tranquils.



Dimarts 21, avui toca dia de platja, així que quilòmetres cap al sud a buscar el mar. Hem decidit anar a Leucate, un poblet de la Narbona molt "playero" i amb ambient surfero. Arribem a mitja tarda i ens trobem una zona d'acampada de furgos sense serveis però on et fan pagar 7€ per dia, està super ple d'autocaravanes, al·lucinant! nosaltres trobem lloc fora de la zona, així que aparquem i ens estalviem pagar, total, estem igual de bé que tots!


Ens banyem al mar, ens dutxem, fem un tomb a veure autocaravanes, sopem i a dormir aviat. Durant la nit bufa un aire molt fort que al Dani i a mi no ens deixa descansar del tot, sort que els pekes són unes marmotes!
I dimecres, últim dia d'autocaravana, avui entrada a Catalunya i fem cap a Vilassar de Mar, on ens hi quedarem un dies.
Ha sigut una setmaneta en familia ideal!