dimarts, 28 de desembre de 2010

Marató de Festes

Dies plens de celebracions, l'aniversari de l'Aran, Cagar el Tió, Nadal, Sant Esteve, Cucaliu (parc infantil a Tremp), Sants Innocents,... i tot això sense haver d'anar al cole... si és que les festes de Nadal són un xollo!!! A l'Aran el tenim al·lucinant!
El dia 24 de desembre vam celebrar el seu aniversari, 2 anyets, amb sopar, pastís i regals! Ens ho vam passar tots molt bé i més veient la cara que feia quan obria cada regal, quan bufava les espelmes del pastís, quan cantàvem tots la cançó d’aniversari feliç... quin peque més guapo!!! i és que no puc evitar que em caigui la baba quan parlo d'ell, quan el miro i el veig tant feliç... quins sentiments més brutals que m’ha fet despertar aquest marrec! Aquella mateixa nit,amb els regals oberts i la panxa plena  decidim fer cagar la tronca tot aprofitant que teníem a tota la família reunida, "va Aran que la Tronca ja s’ha escalfat prou aquests dies al costat del foc, a veure si li fem cagar algun regalet", algun??? quina bestialitat, sort que vaig posar la condició que tenien que ser tonteries perquè potser n’hi havia 30 de cosetes... l'Aran ja no sabia on mirar, estava totalment flipat amb tant de regal, el troncot tapat amb la manta no deixava de cagar torrons, caramels i petites tonteries... no té fre això!? Doncs vam decidir posar-li... hi han moltes cosetes que ja  no les vam treure de l’amagatall, ja les portaran els reis mags ,perquè estàvem arribant al punt de indiferència davant de tant paper d’embolicar... quina bogeria!!! Pobret si és que ja té raó molta gent que néixer el dia 24 és una putada! m’ho hauré de plantejar de cara a un altre peque!

Però aquí no s’acaba tot, que va! aquesta setmana Cucaliu cada tarda, amb castells inflables, joguines que no tenim a casa, molts nens bons i altres no tant, i sobretot molts i molts virus per posar l’organisme a prova... si superem això aquesta setmana, incluint la despenjada del ninot dels Sants Innocents avui a les 7 de la tarda a una temperatura de 0 o amb una mica de sort 2 o 3 graus, podrem anar el divendres a la festa de Fi d'Any infantil... que per cert és molt xula! amb lacasitos enlloc de raïm! Recomanat totalment!!!
Així que si superem aquest final d'any que tenim súper súper enfeinat, ens podem plantejar un inici del 2011 amb la mateixa o més energia... ja que queda anar a veure el patge real, als reis mags, ah! i hem de baixar a Bcn a visitar la família, que aquest any al passar el Nadal a Tremp tenim pendent moltes abraçades per la capital, clar! i segur que cau algun que altre regalet...(inevitable!) la meva pregunta seria, com podem educar als nens envers aquest consumisme compulsiu i desmesurat?! no trobo resposta!
I aquesta és la súper marató de festes, sense esquí de muntanya, sense bici, sense córrer però amb un cansament evident, una acumulació d’activitats i exercicis nous que quan arriben les 10 de la nit a casa, estem destrossats!

El papa i la mama volem que les festes de Nadal no durin tant! ens hem canviat de bàndol... som uns traïdors!!!

dimarts, 21 de desembre de 2010

Venem la Camper Globecar Family Scout L

Una vegada que ja sabem que lo nostre és aquest món de l'autocaravaning, tenim ganes d'ampliar i provar una cosa més específica i amplia... una sra. autocaravana!
I per anar a més sempre has de deixar coses pel camí, en aquest cas la super Camper Globecar Familyscout L.
Nosaltres hem estat i estem molt contents amb aquest vehicle, tal com va de motor i tal com és l'aprofitament del camper, només dir que hi ha 4 places de viatge i 5 de nit. El perque de posar-la a la venta... apart de que com tots ja sabeu a casa nostra els cotxes no duren més de 3 anys... cul inquiet del Dani que li agrada anar canviant, pensem que volem una cosa més amplia, un vehicle més llarg i específic per anar al què es va... tenim demostrat que al tenir un altre cotxe la camper només l'agafem per marxar a dormir fora.
Així que feta la introducció passo a especificar el producte:


Camper de 4 plazas para viajar y 5 para dormir. Matriculacion en abril 2007.38.000kms a fecha de Diciembre 2010. Instalación Propano con 2 botellas, Caldera calefacción y agua caliente Thruma. Baño con ducha independiente, con posibilidad de ducha exterior. Cama Abatible sobre cabina, Mosquiteras y oscurecedores en las ventanas. Escalón eléctrico. Aire acondicionado en cabina. 110l. Aguas limpias y 110 sucias. Portabicicletas 2 bicis. Toldo Fiamma 45. Claraboyas con gran luminosidad. Vehículo: Renault Master Motor 2.5 dci 120Cv. Longitud 5,95mts.
35.800€
Fotos interiors:







Si esteu interessats també us podeu posar amb contacte amb Dani al 626 90 99 48 o danielterrisse@hotmail.com

dilluns, 13 de desembre de 2010

Finde Familyscout a Andorra

Aquest cap de setmana en familia han sigut uns dies per carregar piles, per valorar tot el que tenim, el que som i planejar tot el que tenim ganes de fer, però sobretot per disfrutar cada moment amb la millor companyia del món!

Divendres vam arribar a Andorra cap a les 7 de la tarda, directament vam anar al Viladomat de les escales mecàniques, sí sí, el del centre d'Andorra! es  veu que es diu Andorra2, doncs allà mateix a liar-la!!!
Mentres l'Aran ho canviava tot de lloc natres tampoc no vam ser menys i ens vam comprar ulleres, cascs i pales... aquest estiu a la platja fent castells de sorra serem els reis ;-)))
Quan ja tancaven i casi ens han de fer fora decidim buscar un lloc on sopar i dormir... doncs cap a Meritxell... aparcament super tranquil amb gronxadors i caminets... brutal!

Dissabte amb el sol i la temperatura que fa, toca esquiadeta. Aparquem la furgo al Tarter i pugem el primer tram amb funicular fins a Riba Escorxada (2100). En aquest punt tots 3 posem esquís i a provar...



Una vegada l'Aran decideix que ja n'hi ha prou de d'intentar mantindre's de peu amb aquests pals als peus, carreguem a la motxilla i a fer 400 metrets de pujada, tocant tots els pals que delimiten la pista i apretant a la mama... buuufff com pot ser que un tio amb 15 quilos a l'esquena m'arribi a fer cansar d'aquesta manera...???


Arribem a dalt, tot fent un cim, mengem, disfrutem de les vistes i baixadaaaaaaa!!!

video

Avui ha estat un dia molt divertit i cansat, ara només falten unes compres, encarrecs i tornar cap al nostre aparcament dormitori!

Diumenge, ens aixequem i fa una calor important, avui canviem d'activitat i toca anar a fer trineu... però sembla que això no triunfa gaire així que desem els trastos d'esquiar i anem a caminar cap al Toll Bullidor!!! 


Un camí bonic on l'Aran l'ha caminat tot i tot, ple de fulles i amb un final ple d'escales... 



Ooooohhh!!!!
Resseguim el camí que em fet a l'anada, aquesta vegada l'Aran a coll del papa o de la mama, amb canvis de ritme incorporats, però sobretot molts farts de riure!!! Aaaaiiii que ens agafa el papa!!!!!
Arribem a la furgo on ens espera un bon dinar que vam cuinar ahir a la nit... mmmmm!!!
Ara dormideta fins a Tremp... quin cap de setmana més xulo!

diumenge, 5 de desembre de 2010

dimarts, 23 de novembre de 2010

Tem concentrats

Dissabte, després de passar aventurilles per la zona del Piri (Perves - Pont- Carretera al túnel de Viella) amb força neu, posant i traient cadenes, arrossegant camionets i pujant a la furgo en marxa... vam posar direcció als Alps Francesos, a la zona de Tignes.
Després de 10 hores  de viatge arribem a l'apartament, cansats i amb ganes de dormir i que sigui l'endemà per començar a foquejar!
Avui ja és el 3er dia d'esquí, i el cos ja es comença a avituar a la nova rutina que li estic forçant... quin cansament! Avui he fet 1.700 m/desn. i la segona part del matí he optat per fer pujades en solitari per no estressa'm massa, la gent aquí va molt forta i em feien treure el cor per la boca, solució... al meu aire, i la veritat es que molt millor!
 El primer dia va ser genial, amb solet i bones sensacions, vistes increibles... no podiem demanar més, vam acabar l'esquiada amb 1.400m/desn. El segon dia, ens vam despertar nevant, va continuar el dia nevant i tot i així van caure 1.100m/desn... el javi i jo vam retirar abans, ja que amb els curtits que anem no en tenen mai prou i jo realment ahir estava cruixida!
Així que la cosa pinta dura, ens queden 3-4 dies (depenen si esquiem o no dissabte) d'esquí i metres i no sé pas en quin estat acabarem.
Avui de moment, igual que diumenge a la tarda, anirem una estoneta a la piscina a fer uns llargs amb molta tranquilitat...
Des d'aquí envio molts i molts petonets a l'Aran, que està a la platja amb la iaia i el padrí, passant també unes bones vacances, i pel que sé s'ho està passant genial... et trobem a faltar, sobretot perque l'any passat estavem tots 3 juntets per aquests paratges! Una abraçada bitxitoooo!!!


(penjaré fotos a l'arribar a casa que aquí costen molt de carregar!)

divendres, 19 de novembre de 2010

Ja comencem amb les fustes sota els peus

Ja teniem ganes de anar a lliscar damunt la neueta. No és que hi hagués molta neu, però amb les ganes que teniem haguessim esquiat per sobre un prat englevadet... jejje
La setmana passada vam decidir amb l'Anneta d'anar a Andorra a fer alguna compra i de passada fer un parell d'excursionetes pel principat. Els hi vam comentar a la Vane i a Llovich a vere si volien vindre amb nosaltres amb la camper a fer el hippie pels pirineus. Ells no s'ho van pensar dos cops... així que tots quatre cap a Andorra
El divendres al mati després de parar a fer alguna compra vam pujar cap a Arcalis. La veritat és que no hi havia massa neu, però de sobres per pujar amb un dels cims de la zona. Un cop allà va aparéixer lo Garrets, que ja havia esquiat
varios dies per la vall d'Aran, i no estava disposat a perdre's aquesta sortideta.Així que tots cap amunt. Quin plaer tornar a lliscar per sobre de la neueta, quina frescor...mmmm i quin mal de cames!!. Em sembla que el periòde d'adaptació serà durillo. Però amb la companyia que tenia aquestos dos dies no hi ha mal de cames que valgui.L'Anneta estava molt motivada amb els esquis nous. La Vane i Llovich fotent gresca a saco. Wein posant-nos al dia del material. En un tres i no res va estar a dalt del collet on ens vam treure els esquis i a peu vam arribar al cim...
Catxondeo, bones vistes, bona temperatura i algunes fotos. I després cap avall !!!!La neu no era de les millors però ens ho vam passar de conya... Jo disfrutava veient lo bé que baixava l'Anna... la primera baixada amb neu guarrilla i ella lliscant i girant sense esforç amb un somriure d'orella a orella.
Mmmmm!... Ja trobavem a faltar una esquiadeta amb els amics.
Un cop erem al cotxe decidim anar a fer algunes compres i com era d'esperar vam acabar més tard de lo que ens
pensavem. Com ja era tardet i la gana apretava ens vam entaular en una pizzeria. Havent sopat la desició va ser de dormir al port d'Envalira a uns 2.300m, un cop allà tocava fer una mica de marujeo abans d'anar al llit tot gaudint de la companyia i de la calefacció de la camper.
El dissabte l'excursioneta va ser per les pistes de Pas de la casa i de Grau roig, amb diverses pujades per diferents pistes. La gent està fanatica, semblava que estaven les pistes obertes... hi havia gent amb raquetes, d'altres fent sèries... Ambientillo!!!Més tard van aparéixer la Gemma i la Tina tambe molt motivades. Aquest any promet... només falta que hi hagi neueta. Segur que els/les catalans/es estarem als podis de les curses més emblemàtiques del món de l'esquí alpinisme.
Al migdia un bon dinaret i cami cap al pallars que ens esperava l'Aran... ja teniem moltes ganes de veure'l.

divendres, 5 de novembre de 2010

Visitant Montcortés per asfalt

Avui, alguns agosarats ja han anat a xafar neueta, però Dani i jo hem decidit que ja tindrem prou temps d'esquiar i que ara amb el bò que fa encara podem disfrutar d'una bona sortideta amb bici. 
Vora les 11 del matí i quan el solet ja comença a escalfar hem sortit de Tremp amb la bici de carretera direcció la Pobla de Segur. El Dani ja se m'ha escapat a la sortida de Tremp, i he tingut clar que avui tocava patir!!!
Així que pel meu propi bé he dicidit posa'm a roda i no deixar-la fins a Gerri, on hem arribat després d'una horeta de sortir de casa. 

A partir d'aquí he agafat el meu ritmet d'anar fent amb tot el molinillo possible ficat i anar pujant. La pujada per Bretui és dura i llargueta però amb la bici de carretera se m'ha fet entretinguda i curta... mai havia pedalat per aquesta carretera i jo amb cotxe amb marejo fàcilment si hi han moltes corbes... així que aquí teniu la resposta!


Arribats a l'estany de Montcortés, parem a recuperar forces, unes galetetes tipo les que portava el Kilian al Kilimanjaro no poden fallar! ;-) i alguna foto a la meva llebre tampoc.

A partir d'aquí comença una baixada, primer disfrutona i després amb aire de cara que ens molesta una mica... solució? Tira tu Dani i jo a rebufo!!! I així hem anat fent fins a Tremp.
A casa amb 3 hores justetes parant i tot! i jo destrossada! sort que tenia la llebre que em parava l'aire sinó encara hi seria! Quin patiment això de la bici de carretera!!!

dimarts, 2 de novembre de 2010

Video resum raid Btt Can Marçal

http://www.engarrista.com/content/view/298/28/

Es pot veure lo bonic que va ser el circuit, lo ràpid que anaven els primers, el Dani a rebufo i jo amb la calma fent giros davant la càmara ;-)

dissabte, 23 d’octubre de 2010

LA UNIÓ FA LA FORÇA!

Danielet el terribble i Seixetes hem unit forces per fer un bloc en comú més dinàmic i entretingut; a partir d'ara trobareu les nostres entrades en aquesta pàgina, tant les antigues com les noves... els antics blocs passaran a la història... comença una nova etapa!

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Raid btt Can Marçal (Anneta)

A les 6 ja estavem desperts per casa i no pas pels nervis, sinó perque al peke el tenim una mica tocadet amb tos, res important però força emprenyador! A les 6,15 he aconseguit tornar-lo a dormir, just per esmorzar una mica, vestir-nos, carregar les bicis i començar el camí cap a Puig-reig. Segons la via michelin tenim 1,15h de viatge, però al haver poc trànsit amb una horeta arribem al barri de Can Marçal, un conjunt de cases un pèl abans d'arribar a la població de Puig-reig.
Està plè a vessar... aparquem el cotxe guiats pels organitzadors de la pedalada i trobem al Javi allà mateix. Tots 3 anem a buscar dorsals i a veure l'ambient de cursa, fot una rasca considerable i a mi em fa molta mandra canvia'm, només de pensar que he de començar a pedalar pel plà amb culot curt i samarreta se'm posa la pell de gallina... jolin quin canvi de temps! i pel que es veu soc la única que no l'havia previst!
A les 9 ja som al punt de sortida, més o menys, perque hi ha una mica de caos! La direcció la tenim clara però la línia de sortida no ho acaba de ser. Em situo al costat d'una noia amb la qual xarrem i em comenta que també farà la llarga, ens desitgem sort i traca d'inici! Sortida!
Començo a pedalar com una boja! hi ha molta gent davant meu i intento adelantar la màxima possible ara que és carretera perque així després no has de fer canvis de ritme en terreny difícil, però hi ha molta gent i molts pel plà van que se las pelan! Fa molt fred però intento no pensar-hi massa, només que els dits, encara que no els noti em funcionin per apretar el frè ja en tinc prou. Per fi deixem l'asfalt i comença una pujada per pista, és força dreta i dolentota i la gent comença a situar-se al lloc que li pertoca, a mi aquestes em van força bé, disfruto i amb el meu molinillo adelanto a ciclistes molt atrancats, em pregunto perque n'hi ha que es ressisteixen al plat xic. Fem un grupet que més o menys anirem junts tota la pedalada, són una mica rancis i poc xerraires, però també m'està bé així anem per feina i no ens encantem. Tot seguit ens trobem amb els primers senders, es fa una mica de cua ja que encara no portem massa estona pedalant, jo aprofito per beure aigüeta. Els senders són maquíssims, planegen, pugen, baixen; hi ha trams que enllaces senders i més senders creuant pistes, no sabria dir els quilòmetres que em fet per sender però ha estat moooolta estona! Les pistes tampoc eren massa rodadores, o pujaven a sacooo o baixaven; també hem travessat rius per ponts, a sacooo i hem seguit una estona un sender per la vora d'un riu... fantàstic!
Avui, però, les sensacions han sigut diverses, després de troba'm tant bé a la Transiscar a qui diria que em faltava una marxa, les cames perfectes, però em notava cansada, psicologicament em costava concentrar-me per la feina i als senders em notava una mica patosa.
Amb 2hores59min he arribat a Can Marçal, on m'esperaven el Javi i el Dani i on m'han informat que era la primera noia del raid, ostres! que bé!


La parella de trempolins com sempre ho ha fet de conya, encara que per problemes amb l'organització no els hi han reconegut, quin merder que hi ha hagut amb les classificacions! Es veu que els primers de la cursa s'han perdut i després tothom ha anat a reclamar... el que fa la pasta, i es que als 6 primers classificats els donavem premi en metal·lic.
Les noies, per contra, ens hem posat d'acord desseguida (tb hi havia la classificació barrejada pedalada-raid) però com que no hi havia dinerets pel mig ho hem arreglat desseguida! Ens han donat un trofeu a les 3 primeres. La veritat es que ho trobo malament, i no ho dic perque hagi fet primera, sinó per no incentivar i motivar a les noies a participar. 6 premis han donat als nois... no cal que digui res més, no?
Estic amb el Dani que el circuit ha sigut impresionant però a l'organització se li ha escapat de les mans! Esperem que prenguin nota i el pròxim any tot sigui més legal!

Raid Btt Cal Marçal (Danielet)

La setmana passada ens van fer bona propaganda de una marxa btt a Puig-Reig. L'Anna i jo aprofitant que passavem uns dies a Vilassar i ho tenim relativament aprop ens vam preinscriure de seguida. El Xavi també desideix venir desde Lleida.

Donen calers als 6 primers i com la palla va cara, toca apretar de valent per estar al davant.
De bon matí feia un fred de collons, 3ºC, i natres de curt! La gent per això ja s'ho sabia perque anaven força abrigats, incluït Javier, que raro, eeehhh!
A les 9 es donava la sortida i hi havia molta gent, però no tots els ciclistes feien el raid, els de la pedalada de 30 kms i la pedalada de 5kms tenien el mateix inici de recorregut, així que a la sortida potser erem uns 300 ciclistes.

Desprès de fer una mica de comèdia amb la línea de sortida han encès una traca per donar el tret de sortida, llavors...gassss!! Osti tu com surt la gent, quines bèsties! després d'uns 10min al màxim tenia el coll ben gelat i això que he sortit amb el paravent posat! però poc a poc he anat agafant el meu ritme i la gent esperitada ha anat perdent el seu. N'hi havia alguns que quan els passava li donaven la culpa a la bici i estic segur que no la tenia perquè l'estona que he anat darrera seu no fallava, d'altres anaven al màxim amb una respiració rapidíssima (com la de un gos quan està acalorat) Buffffff!!!, d'altres quan venia un tram una mica més difícil que pedalar per una pista quasi paraven a mirar-s'ho. Però jo a lo meu, anar sobrevivint.

Hi havia moooolts kms de senders maquíssims, tant de pujada com de baixada... però que molt guapos i amb humitat però sense gaire fanguet... Perfecte!!

Durant la cursa hem anat mano mano amb un noi de Berga que anava molt fort a la pista, però pels senders l'avançava. Just quan el tio m'explicava que s'ho coneixia, hem badat!!! Ens hem saltat l'entrada d'un sender amb pujada i hem continuat pe una pista durant un parell de kms fins que ens hem trobat un grup de 3 que baixaven dient-nos que per allà no era... Buenoooooo... que hi farem, a recular toca. Ja m'he pensat que amb aquesta errada Jabvier em passaria al davant, però encara tenia l'esperança d'atrapar-lo.
Un cop retrobat el sender, que per cert era bestial hem anat fent fins que passat un pont de fusta han aparegut uns tres ciclistes a molt bon ritme per una pista que no era part del recorregut... i m'he dit: Mite'ls els reis dels atajos!!. Desprès m'he assabentat de que també s'havien equivocat.
Més endavant n'han aparegut dos més d'una altra pista i aquestos si que havien fet atajo segur perquè m'enrecordava d'ells ja que feia poc que els havia avançat.
Tot i aquestos "espontaneos" jo a lo meu, disfrutant al màxim dels senders i apretant fort per anar avançant a la gent que em trobava.
Com he sortit relativament lent durant tota la cursa he avançat gent i ningú m'ha avançat. Això motiva!!
De seguida han passat els 48kms de la cursa. A la arribada hi havia un follon de gent de les altres pedalades i desprès m'he assabentat que no m'han apuntat a l'arribada.
Agoite'l al Fonti, que ja feia estona que rondava per allà. Just! M'ha avançat quan m'he distret. I li he dit... mira les classificacions perquè segur que rascaràs algo. Si si, en un principi estava el 5è però despres de les protestes de molts per la senyalització no sé com ho han fet i a mi m'han dit 6è però ha vingut un altre cridant que el 6è era ell. Aix que amb el Xavi hem agafat i hem marxat... Ja us ho fareu!!

L'Anneta ha fet 1a noia però al principi també li han dit que ha fet 2a(han colat una de la pedalada de 30 que havia fet 5 minuts menys que ella)Sort que les noies han fet pinya i de seguida s'han posat d'acord.
Diu que no s'ha trobat del tot bé, que anava cansada (L'Aran porta dos nits donant guerra amb la tos) Però s'ho ha passat de conya hi a més a més ella no ho reconeix però ha fet molt bon temps.


Divertint-nos per Vilassar


L'Anna al pòdium
Com a conclusió final: El raid de Can Marçal ha sigut guapíssim, hem seguit un recorregut amb un percentatge molt al de sender, de pujada, de baixada, pel costat del riu, trams tècnics, altres molt ràpids; 48km molt trencacames i exigents! El punt negatiu l'ha tingut l'organització, que per fer 20 anys que fan la trobada ha estat molt mal orgnitzada!

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Anem fent muntan bique entre moltes d'altres coses.


Ultimament estem variant bastant les activitats: anant a córrer, friarrai, escalar, patinar, jugar amb l'Aran, compra-venda de cotxes... Però en l'àmbit competitiu on més disfrutem és amb la Btt. Així que la setmana pasada vam decidir amb el Javi de fer la última cursa del Challenge Ribagorza, cap dels dos l’haviem fet i això va ser lo que ens va fer acabar de decidir a anar-hi. D’altra banda sabiem que perdríem tot el matí per 30 min.de cursa. El cuquet de la competició sempre el tenim present.
Pel que fa a la cursa, era cronoescalada individual(sortia un corredor cada minut). El recorregut (cutrillo) ascendent de 10kms pero amb molt poc desnivell. Hi havia alguna baixadeta i molts trams de "falso llano" on la gent amb potència feia molta feina, llavors s'arribava a la traca final... el camí es feia cada cop més costarut i força descompost, on dubtaves si posar el plat petit o no i posar-se dret era molt difícil. L'arribada era tan senzilla com dos nois sentats rera una taula, l'un amb un cronòmetre i l'altre amb una llibreta. Si volies beure o menjar alguna cosa t'havies de deixar caure per una carretereta que et portava a Benabarre.
Pel que fa a mi les sensacions van ser dolentes en el moment de la cursa... perquè al no tindre referències amb els altres corredors ni conéixer el recorregut el patiment va ser constant. El dia abans habia anat a córrer un parell d'hores i tenia les cames embotidíssimes. Vaig arribar a dalt al màxim, sabia que cada segon anava car i valia la pena esgarrapar-ne algun.
El nivell en aquestes proves és molt alt degut a que donen calers al 5 primers. Jo tenia bastant clar que no tenia possibilitats degut al tipus de prova i sensacions que vaig tindre. La sorpresa va ser meva quan van penjar les classificacions i em vaig veure 5è absolut i 4rt de la meva categoria.
Lo primer que va passar pel cap va ser: "No estamos tan mal" Ultimament agafo la bici menys sovint i sense fer estrebades.
El Javi va trigar pocs segons més que jo a fer el recorregut, i en molt bona posició...aixì que tots dos vam acabar prou satisfets, i amb algun caleró a la butxaca.

Transiscar
L'altre dia mentre estava treballant em va trucar l'Anneta per dirme que ens apuntavem a la Pedalada d'Agramunt... a mi em va semblar perfecte. L'Aran es quedava amb padrí i amb la Iaia i el Javi també estava apuntat.
Així doncs tots tres cap a Agramunt que hi falta gent...
La pedalada éra molt ràpida, 56 kms de planície i pujades de no més de 100m/d. Senders molt macos i intercalats pel recorregut per sortir de la monotonia de la pista. Nombrosos avituallaments (on ja sabia que no pararia) i una bona organització que va donar servei a uns 400 ciclistes.
Abans de la sortida ens vam desitjar sort i sense adonar-nos ja estavem pedalant entre la multitud a un ritme frenètic entre cops de colze, frenades, pols i ebufècs. A les sortides hi ha molts gent valenta porten ritmes impossibles de seguir i sempre penso lo malament que estic, però a mesura que pasen alguns kms aquesta sensació s'esvaeix i es transforma en motivació per tibar al davant. Abans del km 10 ja em poso en 2a posició tirant d'un grup nombrós. Jo agafo el meu ritme, si em vol passar algu que em passi, no em capfico mai i sempre miro endevant. Se que molts dels que hi han al darrera son carreteros i saben anar molt be a roda. Els atacs seràn inevitables. Però això no és carretera i a més a més hi han senders... Carreteros ho teniu pelut!! jajaj... (tot això m'ho anava dient a mi mateix mentre anava sentint per darrera que anaven patint) Jo tambe patia, es clar! però anava al devant seu. A les pujades tirava de la meva cadència sense arrebentar-me més del conte, guardant-me pels futurs atacs...
Aixi vaig anar fent fins al km 40 on el Miquel Llaudet va fotre un atac brutal...quina potència! Sabia que no li podia perdre l'aspiració... als trams plans amb reptxos suaus ho donava tot per mantindre'm al seu darrera i a les trialeres i trams més tècnics aprofitava per recuperar una mica. El grup es va trencar i nomes vam quedar ell i jo com a 2on i 3er i anavem atrapant al Robert Pedrosa que va marxar escapat des dels primers kms.
El Miquel tenia la idea de deixarme als plans i per això tots dos vam portar un ritme molt alt que va fer reduïr les distàncies amb el Robert.
Aquest estira i arronsa es va allargar fins al km 53 on hi havia una trialera on el Miquel va tindre algun problema i em va permetre esgarrapar-li uns 30seg per poder creuar l'arribada en 2a posició... Mooolt content!!
A menys de 3 minuts darrera meu entrava el Javi en 5a posició i a uns 10 minuts va arribar el Saül(Uc Tremp) que també ho va fer molt bé.
A 34min va arribar l'Anneta com a primera noia amb un avantatge d'uns 5 minuts respecte a una noia de Ponts que corre amb un equip. I 73a de la general d'uns quasi 300 ciclistes que van fer el circuit llarg.
Si amb algú se li dona realment bé la bici és a l'Anna. Entre setmana pedala molt poc i a les curses és capaç de portar un ritme molt alt.
Després de hidratar-nos i de picar alguna coseta mentre feiem marujeo, ens hem tornem cap a Tremp tot comentant les nostres sensacions damunt la bike.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Transiscar 2010

Ens aixequem aviat després d'una nit de xupitos al restaurant del pont de Claverol, per cert, recomanable totalment!;  no tinc gens de gana, però intento menjar-me uns cereals amb una mica de llet de soja.
Passem a buscar el Javi a les 7:40h. posem les bicis al nou portabicis de bola que ens hem comprat! brutal! i comencem a tirar cap a Agramunt, el Dani, el Javi i jo mateixa... com sempre!
Arribem i tothom ja està força apunt, queden 15 minuts per la sortida i encara ens queda feina a fer. Anem a buscar els dorsals, ens canviem, fem un últim repàs a les bicis (ara ho faig sempre!)i anem cap a la línia de sortida on ja hi és tothom.
En aquesta foto sortim el trio... cadascú la seva bola!
El Dani i el Javi es queden a davant de tot però jo els hi desitjo sort i tiro una mica enrera, ja que encara que és una pedalada conec les cares de la gent que hi ha davant i no sortiran pas a passejar, bé, jo tampoc però el ritme de davant de tot trobo que és tant bèstia que millor no veure'l!
3,2,1... sortida neutralitzada amb moto a davant... la moto deu anar a fondo perque jo vaig a tot el que puc i els de davant els vec marxar mooolt lluny. Primer tram per dins d'Agramunt, agafem pista i plat gran i a tibar!!! Em trobo força bé però no em vull pas passar de forces, he de controlar penso! Al cap d'un moment tot planejant vec que m'adelanta una noia tot rodant força ràpid! no la puc seguir però tota l'estona la vaig veient, s'ha quedat uns 50 metres davant meu i anem al mateix ritme! guai guai! ja sé quin és el meu objectiu a la cursa (perque no ens enganyem... de pedalada això no té res!).

La gent va a fondo i vec alguna que altra caiguda bastant lletja, les pistes són molt ràpides i en molts trams hi ha sorreta fina que dóna força pel cul sobretot a les corbes en baixada! A mi això em fa apretar força el frè... i em fa que anem quasi tota la cursa amb un noi que baixant m'atrabava i pujant l'atrapava jo amb ell... un plaer!

Arriba un punt, en una pujada força llargueta, que deicideixo adelantar a la noia que tota l'estona anava davant meu, estic segura que baixant i planejant em tornarà a caçar però em vec amb forces per tibar. Decideixo la resta de la pedalada anar a tope i no mirar enrera!!! Em trobo molt bé i estic molt contenta del ritme que estic portant. Els senderillos són molt nets i fàcils, però molt bonics, la pista... buuufff! plat gran i a mueerte i les baixades per pista, el més perillós! 
Finalment i després de 57km arribo a Agramunt... mooolt contenta! El Dani i el Javi animant-me! Ole ole!!!
2 hores 49 minuts, 5 minuts més tard arriba l'altra noia, la Ramona la vaig a felicitar ja que hem fet primera i segona i ha sigut molt divertit poguer anar força juntes durant tota la pedalada, amb noies això no acostuma a passar!!!
Me'n entero també que el Dani ha fet 2on amb 2h16min i el Javi 5è amb 2h19min! Quins cracks!!!
Marxem a dinar a Tremp mooolt contents! ja hem fet el dia!
Classificacions 

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Bordillets a Kollegats.

Per fi i ja fa un  temps va sortir a la venta la guia d'escalada de Collegats, natres ens la vam comprar desseguida però la teniem morta de fàstic a l'estanteria de casa... no hi ha temps per fer tot el què volem fer i l'escalada de moment a quedat a segon plà... o tercer potser!
Aquest últim mes, després d'haver fet interessants sortides amb btt, tinc més ganes de fer activitats menys aeròbiques i més explosives... bé, que tenia ganes de tornar a escalar! un esport que fa uns anys feiem molt sovint (quasi cada dia anavem a fer "bordillets") i des que ens vam decidir participar més a les curses (duatlons, btt, córrer) ho vam deixar força de banda.
Per mi l'escalada té un problema força important, no s'hi pot anar sol, cosa que amb els altres esports ja m'he acostumat a fer. Així que he tingut que convencer al Dani per fer un matí d'escalada...i la veritat no m'ha costat gens de fer-ho!
Així que el matí de divendres ens el vam passar escalant a la carretera vella de Collegats. Vam escalar en un sector de vies fàcils que no consta a la guia, el menciona com a sector en construcció, així que la guia que haviem recupera't de l'estanteria de casa no ens va servir de gaire.
Una vegada a la paret decidim començar per les vies de més a l'esquerra i anar fent-les totes. 5 en total: Les tres primeres una mica estranyes, la millor la quarta, molt bonica!!!. 
Sensacions: Em costa posar-me bé a la paret i trobar els petits forats. És un calcari molt abrasiu. De tant de temps sense anar-hi noto que tinc els dits molt tous i em fan mal desseguida, igual que els peus... buuufff!!! els peus de gat em fan patir de valent sort que als passets més complicats m'ajuden a progressar tot confiant-hi... s'agafa molt! i hi ha punts on no hi ha massa cosa i la confiança... fa fàstic! però és essencial!
Al Dani el vaig veure en progressió, com sempre, al principi li costa una mica però amb poca estona s'adapata a l'activitat i la roca. 
Bé, un matí genial, amb solet, bona temperatura i companyia excel·lent!

dimarts, 21 de setembre de 2010

Rodant prop de casa

Després d'un matí rodant amb la bici de carretera i cansant-me més del conte per avançar-ne poc decideixo que, encara que els camins estiguin enfangats, necessito sortir amb la btt.
Proposo una ruta prop de casa, i com sempre s'apunten el Dani i el Javi, així que em tocarà cansar-me i portar un ritme sense masses pauses.
Sortim de Senterada direcció a Naens - Cadolla - Pinyana, aquesta pujada feia dies que no la feiem però temps enrera repetiem una volta amb tornada per Adons - bosc de Cérvoles i Erinyà que acabava amb una baixada al poble d'Erinyà bastant dura i pedregosa. Aquesta vegada però la ruta pren un altre camí.
 Corroncui 07/04/2007
Ens plantem a Corroncui amb 1 hora, on reomplim aigua i mengem una mica, ara prenem direcció la carretera de Perves a Viu. Al mateix port de Perves (100 m avall) surt una pista en pujada que seguim, està força trencada i flipo del ritme que posen aquells 2 per pujar-la, com si no notessin la pujada dura i fangosa que estem passant; coll per recuperar i baixada cap al poble de Sentís i després cap a les Esglèsies; és impresionant com ha canviat el temps, m'agafa fred baixant per carretera asfaltada, deuen ser vora la 1 del migdia i tinc la pell de gallina! Genial per anar sobre la bici!
A partir de les Esglèsies ens queda la última pujada del dia, primer asfaltada fins a Buira i a partir d'aquí pista pestosa i costaruda cap al Pui del Far... m'encanten les pistes amb rampes dures i difícils, és on disfruto més! Agafo el meu ritme i xino xano xino xano vaig seguint la pista i buscant amb la mirada per on passen les dos "machines" que tinc per companys de ruta; els conec i sé que tenen un altre nivel, però m'agrada perque tampoc s'allunyen tant com perque els perdi a la vista... calderilla!!! jijijiji
Amb una mica de suor, molt esforç però poc patiment arribo al punt on el Dani i el Javi estan parats buscant bolets, i la veritat és que fa oloreta a fong el bosc, segur que ja n'hi deuen haver forces, però amb la bici fan de mal portar i personalment per fer trixat de bolets prefereixo que es quedin al bosc i que algú altre els aprofiti millor que natres; així que els faig pujar a les bicis i seguir pedalant.
 La Bastida. Any 2007
Ens queda un tram de fora pista per un barranquet ple de vaques pasturant que va a donar a una carretera asfaltada prop del poble de Larén, primer prenem direcció esquerra, ah! no! era a la dreta, sí! ara sí! pugem, baixem, anem mooolt lents (quins collons! amb el que m'estic esforçant sempre me n'he de sentir alguna!) i agafem la pista cap a la Bastida. A partir d'aquí sender pedregós fins a Senterada.
46km amb molt bones vistes i bona companyia,  amb qui he anat?! A sí!... és que la major part de la ruta me l'he passat asbafegant en solitari.
Penjo tracks:

Tomb a la Vall de Bellera

Les fotos són del 2007, hem canviat força!

dimarts, 14 de setembre de 2010

Mines de Liat

Després d'una nit de festa i un matí de resaca... que dur que és tot això! Decidim marxar cap a la Vall d'Aran per diumenge dia 12 fer una ruta que ja feia molt de temps que la teniem en ment: Les Mines de Liat.
Ens aixequem a les 7,30 del matí a la furgoneta que tenim aparcada al poble de Pontaut, sota Canejan. Esmorzem, ens vestim i comencem a pedalar amb força rasca. Dani porta el GPS amb la ruta descarregada i que ens ha de guiar en tot moment, la ruta pinta dura ja que la persona que la va gravar va tardar 11 hores a realitzar-la.
De Pontaut anem pel Camí Reial cap a Les i després cap a Bossost; a partir d'aquí ens desviem del Camí Reial per fer un primer port fins a 1300 metres d'alçada, és una carretera molt tranquila i ben asfaltada per la qual cosa es deixa fer molt bé; ademés cada quilòmetre va informant dels km que queden, el % de pendent mitjà i el pendent màxim, així que no hi ha sorpreses!
Una vegada a dalt baixem per carretera fins a Arres (1267m); aquí agafem el GR-211, el qual seguirem una gran part del dia, aquesta part del sender és molt net i bonic, amb puja-baixes que ens porta pels pobles de Vilamós, Begós i Arròs (956m).

A partir d'aquí agafem una altra vegada carretera asfaltada per tornar a remontar per la Vall de Varradós; una carretera que com l'anterior ens va informant a cada quilòmetre de tot el que ens queda.

Al ser diumenge passen forces cotxes que van a veure el Salt del Pish, una bonica cascada al costat mateix de la carretera. Parem a menjar i descansar vora el Salt i a partir d'aquí continuem per pista forestal fins al Coll de Varradós (2050m).

Just al coll i a mà esquerra surt el GR-211 direcció Les Mines La Reparadora; és un camí per prat alpí ple de carrerades de bestià i que es fa exigent a sobre la bici, a mi m'agafa la primera crisis de la ruta, buuufff!!! estem molta estona per fer poc tros i a ratos hem de portar la bici a l'esquena,... surt tot el cansament de tot el que hem fet, tenint present que encara queda molta ruta per davant...

Per fi deixem el sender i agafem la pista forestal, que encara que puja molt dreta i a trams no es pot pedalar s'agraeix molt més que no pas aquell sender impracticable. Parem vora la Cabana de pas estret i fem l'últim mos de la pujada, 4 estiraments d'esquena, mirem mapa i continuem ja ens queda poc per arribar al punt més alt.

Mines de Liat (2300m), impresionant com en un lloc tant alt i tant lluny de tota civilització hi podia haver tot aquell montatge, cases mig derruides, vagonetes, cables, túnels,... Entrem dins el refugi lliure de les Mines de Liat, amb llits, llar de foc i fins i tot un mirall, perfecte si has de passar una nit en un terreny tan aspre com aquest.

Una vegada vist tot, continuem pel GR-211 que no hem abandonat en tota l'estona i ara toca baixar! De cop una boira ens envolta i ens priva de veure les meravelloses vistes que hi deuen haver... quina pena!

Anem baixant per un sender força pedregós i amb forces ziga zagues, a mesura que anem baixant la boira va marxant i es converteix en un mar de núvols a sobre nostre, veiem el tallat que tenim a mà dreta, cascada impressionant, neu, i es que fa força rasca en aquest indret! Anem tirant fotos i fem algun video i de cop PAM! a terra, he notat que picava amb el nas a una pedra, m'aixeco i em miro al Dani, de la manera que em mira ja vec que està impresionat, em toco el llavi (que és on em fa mal) i em queda la mà tota plena de sang.... oh-oh! penso, però de cop em començo a marejar i no puc pensar gaire més; m'estiro, cames amunt i poc a poc tot torna a la normalitat. Em toco les dents, les tinc totes, em toco el nas, no em fa massa mal, lo pitjor el llavi que tinc un foradet que hi surt força sang, també del nas em surt sang però ho llimpiem tot amb aigua i sembla que la cosa no és tant greu com semblava, així que a continuar la ruta que encara queda mooolta baixada!
A mesura que vaig baixant no em fan tant mal els morros, encara que me'ls noto adormits, fem bastant més senderillo interessant, encara que el meu cap ara només té la visió d'arribar a la furgo, deixar la bici aparcada i ficar-me a sota la dutxa, ni gana no tinc, ni fred (que en fa força). El sender acaba en una pista que al cap de poc és asfaltada, anem baixant fins a Canejan, una baixada mooolt llarga i freda i al passar pel cruce d'aquest poble decidim remontar per fer l'últim tram per sender. El meu llavi sembla que està millor i jo m'he animat una mica així que acabem la ruta fent el camí antic de Canejan a Pontaut, on ens espera un dinar ben bò i una dutxa ben calenta.
Finalment hem realitzat la ruta de 70km i 2500m desn. amb 9 hores, una ruta mooolt entretinguda.
El meu llavi a hores d'ara (42hores després del cop) està molt inflat i em fa força mal (procés de cicatrització), més per la part interior que no la part externa; el nas no em fa tant mal però potser perque no l'intento moure tant,... espero que poc a poc tot torni al seu lloc.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Transpyrénées Comminges 2010


L'any passat mentre pedalavem seguint els meravellosos senders del centre de Btt de Comminges (Pirineu Francès), vam veure que anualment es celebrava una cursa o marxa de Btt per la zona, i que el recorregut seguia els millors senders de la contrada i a més a més era llarg i exigent(molt trenca-cames). Mmmmm... això no ens ho podriem deixar perdre l'any vinent!!


Doncs així ho hem fet... cop de camper i L'Aran l'Anneta el Javi i jo cap a Encausse-les-Thermes que és el lloc de la sortida. L'inscripció de la cursa de 70kms val uns 15€ anticipada, i et dona dret a una samarreta, un vas de xupito de plàstic que teòricament l'havies de dur al damunt pels avituallaments, un dorsal, 3 brides i dos folletos de curses de la zona, a més dels 7 avituallaments molt correctes del recorregut...ah, i una zona d'acampada, amb wc i dutxes.
Per la nit nomes erem 5 o 6 cotxes acampats pero al mati la cosa es va anar emplenant ràpid.
A les 8.30h del mati hi ha la sortida de la de 70kms després la de 55, 40 i 25kms amb una diferència de 30 minuts...
Mooolta gent i bon ambientillo.

Bueno la sortida com sempre a gas obert... per unes pistes planes durant uns 4 kms mitja de 32 tragant pols a tope. Com em costa agafar el ritme... ufff. Sort que ja arriba la primera pujada cap al km 7.5.... mmm ja estic millor i les llebres van caient, jeje.
Quan ja vaig a un ritme cómode sento: pss/pss/pss ! i jo responc: "collons". El Psst no era ningú que em cridava, era la meva roda del devant... Ja la coneixia, ja... Sabia que hi havia una punxa que vaig agafar pujant el sender de Vilamolat al Meüll. Aquesta punxa va decidir no acompanyar-me més per aquells meravellosos senders sense punxes, aixi que al marxar va començar a sortir aire amb moquet verd.
Afluixo el ritme per mirar de parar al lloc on no fes nosa a ningu, tot seguit m'enxampa el Xavi i li demano la manxa(que era meva, però que era més grossa que la que portava jo) així que em despedeixo i paro a unflar confiant amb el antipunxades verd. Sento l'aire com surt però se que toca una bona baixada i la força centrífuga m'ajudarà una mica a taponar el forat. Així que gasss avall!! A mirar d'atrapar a la trentena de corredors que tenia al devant entre ells Jabvier.
Torno a agafar el ritmet i a les baixades apuro una mica més que els altres i poc a poc vaig remuntant... torno a fer una parada a comprovar i unflar una mica més la roda... torno a agafar ritmer bó i no és fins el km 23 després de un sender durillo que porta a Malvezie que enxampo a Jabvier. A partir d'aqui ja farem quasi tot el recorregut junts disfrutant a tooope dels senders i anar avançant corredors.
Els senders són increibles tant de pujada com de baixada, n'hi ha de tots els tipus però en general són nets i ràpids amb paisatge molt divers.

Als primers avituallaments no hem parat però al principi d'una de les pujades llargues fem una paradeta a emplenar el botellí. Jo em poso aigua amb gas... ho vaig provar al últim raid i em va anar be. Està boníssima
No savem ben be la posició però creiem que anem dels 5 primers... Natres a lo nostre i vigilar no perdrens.
Ho dic perque en un dels senders just quan estava comentant lo ben marcat que estava el traçat... hem de recular per que ens hem saltat un trencall!!
El que no sabiem és que quan el recorregut passa per un GR les senyals de la cursa desapareixen i això fins que no ens en vam adonar ens va fer perdre una estoneta.

Amb el Javi anem molt be, quina disfrutada... de cop psss/psss/psss/ i dic: "Joliiin amb lo bé que anem!!" Afluixo una mica tot buscant un arbust amb punxes (Arç blanc és ideal) quan en trobo un, paro i li foto una burxa al forat... Una mica d'aire i reparat, crec que no estic més de un minut i a la següent baixada torno a enxampar al Javi i després de uns quants senders puja baixa bastials arribem a meta amb un temps de 4h 23 min en 4a i 5a posició.
Allà hi ha l'Anneta i l'Aran que venien de fer el recorregut de 25 kms amb la bici i la cadireta.
Es una dels recorreguts més macos que he fet, no per la espectacularitat de les vistes si no per l'encant del traçat
Repetirem!!