dijous, 18 de març de 2010

Pierna Menta 2010

Aquest any tocava anar a 25 aniversari de la mítica cursa Pierra Menta. El nom li ve donat per un cim característic que hi ha a la zona del Beufortain (França). Vora de l'estació d'esquí d'Areches-Beufort. Durant 4 dies ens movem per els cims i les valls dels voltants. És una cursa d'alt nivell, principalment per l'elevat ritme de cursa que hi ha, però tècnicament tambe és molt exigent. Es una cursa per equips de 2 corredors... el meu company d'aquesta edició és el Gerard Garreta (Wein)
Durant els 4 dies de cursa ens toca pujar uns 10.000 m/d La majoria amb esquis, però una part la farem a peu amb els esquis a l'esquena pujant corredors i arestes tecniquilles.
L'Ambient és increible: la tercera etapa(dissabte) reuneix més de 5000 espectadors al cim del Gran Mont. Animant al màxim des del primer fins a l'ultim dels 400 participants.

Per no fer monòtona la crònica explicaré com és el dia a dia en la cursa... Els desnivells les distàncies i les classificacions son a: http://www.pierramenta.com/

Amb el Wein vam anar prou bé tot i les nostres diferències tècniques tant de pujada com de baixada... ens vam entendre molt bé, i el que és més important... ens ho vam passar de conya!
Per arribar a Areches que és on es fa la verificació de material i l'entrega de dorsals, tenim unes 10 hores de cotxe 6 de quals es fan per autopista, amb els seus correponents peatges.
Un cop allà ens reparteixen per diferents albergs i apartaments, on ens allotjarem, conviurem, menjarem i ens relaxarem els 4 dies.
A la majoria dels equips espanyols ens situen en un alberg anomenat Le Chornais, que està uns 120m/d per damunt del lloc on cada mati sortirem. Nosaltres compartim habitació amb el Guilla i el Marc Reixac. Vam estar moooolt be... cachondeo a tooope, i a part, durant la cursa portavem un ritme molt similar i anàvem plegats gran part del recorregut.









Rutina:

Despertar-se a les 5'15h... uffff quina mandra!! Amb els ulls mig tancats ens posem em mono a mitges i baixem a esmorzar.

Esmorzar: Al menjador hi ha fruita, cereals, infusions, llet, pa, mantega, melmelades... etc. Però la majoria de corredors portem els nostres pastelets de carbohidrats que acompanyem amb una infusió, cereals o una mica de fruita. Hi ha poca gana, però com sabem el que tenim per el devant, ens anem empassant el que tenim al plat.
Un cop ben tips pugem a l'habitació... aprofitem per relaxar-nos una mica, ultimar detalls del material i anar varies vegades al Wc.
A les 7'15h ben equipats baixem esquiant fins al lloc de la sortida de la cursa. Fem una mica d'escalfament, xarrem amb els companys i rivals... comencem a treballar l'atàc psicològic... jejjeej.
Cada equip segons dorsal o clasificació es posa dins de la seva graella de sortida(n'hi ha 3) A l'Entrar a la graella et verifiquen que portis l'Arva en correcte funcionament.
7'30 o 8'00 Sortida de la cursa i uns 2900m/d+ per endevant a un ritme trepidant. tant a les pujades com en els descensos. Aqui no hi ha categoria popular... tothom te un bon nivell. Els primers/eres son inhumans, els/les del mig són màquines, i els/les últims/es son molt forts. A toooope!!

Després de unes 3h i mitja acabem l'etapa. A l'arribada hi ha control de material. No a tothom, es fa un sorteig i a qui toca doncs a ensenyar el que portem a la motxilla: Paravent (cos i cames), Ulleres, Arva, Pala, Sonda(2'40m.), Manta tèrmica, Envenatge compressiu, crampons. Més el que portem posat.
Un cop passada la verificació recuperem liquids i sòlids al pica-pica de l'arribada, i com no parlem del recorregut de la cursa...
Tot estirant les cames pugem cap a Le Chornais... 120m/d extra que algun dia se'ns ha fet pesadet. Un cop allà, el pimer que fem és apuntar hora pel fisio, on anirem més tard. Arribem a l'habitació, alguns estiraments, dutxeta i relax.

12'30h Dinar, el menú va variant i no esta pas malament, acabat el menú porten una taula de formatges del pais que son boníssims i després postre.
Hi ha gent que va al bar de l'alberg a fer un cafè o una infusió, nosatres pugem a l'habitació i descansem. Uns dormen, però jo amb el carregament de cafeina que porto al cos dels powergels de l'etapa, m'aconformo amb escoltar música i relaxar-me una estoneta.

15.30h Massatge de 30 minuts per tornar les fibres al seu lloc... Ara si que em va de poc de dormir-me. Surto com nou fins que torno a pujar les escales i em dono conte de que lo que fem aquestos dies no és de broma... jejej.
Ara aprofitem per fer un cop dull al material a veure si li hem fet molt mal, mimem els esquis esmolant-los els cantells i encerant les soles. Mirem les botes que no hi hagi res trencat (Les Gignoux de carbono anaven petant i despres la gent els hi portava i el tio els hi deia que baixessin més suau... jajajaj). Baixem al poble on es celebra una fira de material, les principals marques exposen les seves novetats i la gent va afluixant la mosca. Jo compro algun detallet per l'Anneta i penso que li puc portar a l'Aran però no hi havia res per nens.

18,00h Brifing de la cursa on ensenyaven imatges de l'etapa del dia i explicaven com seria la de demà i la meteo que faria. Nosaltres no hi vam anar cap dia perque a Le Chornais ja te'n assabentaves de tot(més que al brifing)

19'00h Sopar, tambe és prou bo i variat. Després anem a fer una infusió i conectar-nos una mica a l'ordinador per pasar novetats a la familia. L'Anna cada dia m'enviava una foto de l'Aran que em feia moltíssima il.lusió. Els vaig trobar mooolt a faltar. Va tornar aquell sentiment de quan de petit anava de colònies i em separava dels pares uns dies, doncs ara em tornava a passar amb l'Anneta i l'Aran... jejjej

Cap allà a les 22'00h ja erem al llit envoltats de tot el material a punt per donar guerra al dia seguent.

Aquesta és la rutina d'una de les curses alpines més maques dins del món de l'esqui de muntanya.
També comentar que en la penúltima baixada de l'últma etapa, el Gerard va patir una caiguda i es va fisurar el maleol (turmell). 10 dies de inactivitat i despres poc a poc a donar guerra.
A part d'aquest final ens ho vam passar de conya tant en competició com a l'alberg.
Un altre any hi tornarem!!!!

7 comentaris:

  1. Dani enhorabona, poca broma amb la cursa;10000 metros jo no els he fet en tot l´hivern,imagino que en 4 dies et deuen fer mal totes les parts del cos...jeje...
    Vaig estar a tiro de venir a veureus però Bielillo mu va impedir per causes majors.L´any que bé si podem fotrem canya amb les asquelles.
    El Feliu sempre recorda unes paraules del Lucas:Qui no ha corregut la Pierra,no en té ni idea de curses de ski de montanya.
    Ja esta tot dit!
    Per cert ànims a Garret!!

    ResponElimina
  2. Em sembla acollonant el que heu fet... i jo que no m'he posat mai uns esquis!!!
    La crònica bestial... la descrius tal com ens agués agradat viure l'experiència als que som a l'altre costat de la pantalla!
    Espero que Wein es recuperi aviat!
    Selluleiter!

    ResponElimina
  3. Vaya caña!! Y los paisajes son impresionantes solo de ver las fotos, no quiero ni imaginar estar alli metido.
    Felicidades por la aventura.

    ResponElimina
  4. OLE i OLE CAMPIÓ!!!!!
    No he mirat les classificacions per tenir-te que felicitar perquè fer una cursa d'aquest nivell i disfrutant-la tant amb el company només ho poden fer els CRACKS...ni inhúmans, ni els màquines, ni els molt forts només gent com tu que entenen el que fan i ho disfruten a tope.

    Salut CRACK!!!

    ResponElimina
  5. Uooooooooooo!!!! Quina crònica, quina cursa i quins quatre dies!! Brutal!!!

    ResponElimina
  6. A veure si aquestos ciclistes us animeu a posar-vos uns esquis a sota les potes, jjejje... M'en alegro que us agradin les nostres aventures!!
    Una abraçada!

    ResponElimina