dissabte, 27 d’octubre de 2012

Escalada als Nerets

Estem assentats amb mama davant l'ordinador de casa; m'agrada molt l'ordinador! jugar a jocs, veure videos pel Youtube i cada vegada més coses que vai descobrint... 
Escriu mama perque jo encara no en sé gaire, no us penseu, el meu nom, el de la meva germaneta i algun altra més ho faig sense problemes però mama ho fa més ràpid i quasi escriu al mateix temps que jo parlo... quina passada!!! (estic segura que molt aviat tb l'Aran ho farà -Anna-).
Doncs em disposo a explicar una excursioneta amb escalada inclosa al Roc de Nerets que vam fer l'altre dia amb papa mentre mama estava al cole i la Noa amb la iaia, sí, ara la mama tamé va al cole a fer anglès, com jo! són coses que no ens agraden gaire però s'han de fer, a que sí mama?!
Doncs al sortir del cole, l'altre dia, vam agafar el cotxe amb papa i vam començar a puiar direcció les antenes. És un camí una mica dolent que s'ha de fer amb jeep però naltres tenim un cotxe super xulo que puie molt i molt amunt, jo fai de copi perque així ajudo a papa a veure totes les pedres i forats... 
Vam aparcar el cotxe just després de la roca que hauriem d'escalar i ens vam disposar a fer un bon berenar! mmmm.... un cacaolat boníssim i un entrepà! mentres anem jugant amb uns cotxes petits que hem agafat de casa i els fem passar entre pedres molt grans! Com els cotxes que vam anar a veure a Andorra que puiaven per unes costes molt dretes, a vegades amb el cable però a vegades sense... era una passada! Així que una vegada tots els cotxes havien acabat el circuitillo montat ens vam disposar a escalar!
Primer va puiar papa a montar la corda, jo me vai quedar a baix mirant-lo, perque claro! després me tocava a mi! Així que me vai quedar amb tots los moviments i després... toma ya! com un "rayo" cap a demón!


No us penseu! no és pas fàcil puiar per les pedres! has de mirar on poses els peus, on poses les mans, que no hi haiguin plantes punxoses que mos podrien fer mal i vigilar tb la corda amb que papa m'agafa, que a vegades molesta i a vegades me xine una mica massa, semblo un pernil! però claro! millor això que no pas caure enrera i rascar-me els genolls o les mans! Així que ja veieu que té lo seu la escalada!


Per fi a dalt! Jolin que xuloooo! des de dalt es veuen moltes coses, el nostre poblet, el lago, les antenes, el cotxe aparcat, i el sol que ja està marxant... però sabeu que!? a natres ens va tocar més estoneta el sol que no pas els que estaveu a Tremp!


La baixada va ser encara més divertida! Vam destrepar per darrera la roca, un tram super mega difícil que fins i tot a papa li va costar, però entre els dos ho vam poguer superar! Després cap a Tremp amb el cotxe... que tamé té la seua aventurilla!


  • Si algú vol anar a escalar a aquesta roca, sapigueu que hi ha un ancoratge quimic amb anella montat a la part de sobre de la roca (Uns 10 m. d'alçada), Lo ideal es portar una baga llarga i posar-la a la reunió, així no fregarà tant la corda. La roca és bastant bona i la pujada-baixada és fàcil. Hi ha la possibilitat d'escalar-la per diverses cares.  Es troba pujant pel camí de les antenes (Roc de Neret) la corba abans de la última rampa. Si algú prefereix venir algun dia que natres hi tornem a anar que deixi per aquí un missatge i quan hi tornem l'avisarem.
  • Per la zona de les antenes tenim varies rutes curtetes per fer amb nens que ja anirem penjant (d'escalada només hi ha això). 

divendres, 19 d’octubre de 2012

Activitats variades.

Avui he trobat una estona tranquila per actualitzar el blog, últimament amb els petits cada dia podríem fer una crònica de la jornada perquè estem vivint moments molt interessants. Però em limitaré a explicar les sortides més socials... jeje.
Ja fa uns dies vam anar una colleta d'amics a fer la ruta de l'Ermità amb la btt. Hi ha un itinerari per fer a peu i un altre amb la bici, tots dos pels voltants del Berguedà. El tram de btt és molt descafeïnat hi ha poc sender i massa pista bona i carretera. Així que com som prou eixerits sobre mapa vam fer les nostres variants a lo jabalinot. Això ens va portar a descobrir senders molt interessants. 
Van ser 2 dies d'autèntica btt amb molt bona companyia.

Sortida dissabte Camarasa
D'aquí va sortir la idea d'apuntar-nos amb l'Albert Vilana al Raid del Segre, aixi que cap allà que hi falta gent... 
Els Membres de l'equip erem: Albert Vilana, Toni Muné, Jo i com a super assistència el Josep Luz.
El raid era de dos dies per etapes més una pròleg el divendres. Teniem de fer uns 200kms passant per les següents disciplines: Rogaining, Btt, O-urbà, Ferrata, Espeleo, Kayak, Tir amb arc, Escalada i Parapent. 
A la pròleg del divendres ja vam apretar bastant i vam posar-nos al capdavant, després un bon sopar, a preparar els estris del dissabte i a dormir.
Dissabte etapa reina amb uns 140kms, On ràpidament ens posicionem al capdavant sense cometre errades d'orientació i amb un bon ritme de cursa. Van passant les seccions i anem força cómodes en totes les modalitats.
Finalment despres d'unes 10h i 20 min acabem l'etapa amb un marge de unes 2h (contant els temps de bonificació) respecte els nostres perseguidors. Ambient boníssim i una assistència de les millors! Merci Josep!!!!!!
Orientant pel Montsec
Kayak a Canelles



Un cop acabada l'etapa ens havíem de recuperar una mica per començar la etapa d'orientació nocturna. Però el Toni va rebre una trucada, i per motius familiars va haver d'abandonar-nos. Així que fins aquí va arribar el nostre raid.
LLÀSTIMA!! Anàvem molt bé i estàvem disfrutant. Un altre any serà!


La setmana passada vam fer una escapadeta familiar amb la furgo, visitant paisatges tant variats com son Agramunt i Andorra.
Dissabte al mati jo correria amb btt per la Transiscar mentre l'Anneta i els nens visitaven la fira del torró d'Agramunt.
La Transiscar va estar correcta. Els desnivells son els que son, pero hi ha varietat de senders. Jo em vaig trobar prou bé. Em va costar una mica agafar ritme perquè els primers minuts la gent surt molt forta, però un cop van passant els kms vaig recuperant posicions fins fer un grupet molt bò amb lo Mariano i el Robert Pedrosa. Tenim dos corredors més al davant però poc a poc els hi anem retallant distància. L'ambient entre nosaltres és boníssim i disfruto molt amb ells, fins que el Mariano diu que va perdent aire, després de dir-li si necessita alguna cosa mentre baixàvem bastant ràpid, sento: Peffff... i comença a sortir liquid de la coberta per tot arreu... ummmm. M'ho mereixo per portar una coberta ben apurada. Paro poso cámera i a remuntar posicions. Finalment arribo 8è però amb bones cames despres de 60kms molt ràpids.

Un cop acabada la cursa arriben l'Anna i els nens i els posem a xerrar amb Jabvier i el Tito que també havien fet molt bona cursa. 
Un cop acabat el Marujeo dinem a la furgo i despres carretera cap a les Andorres.
Un cop allà decicim d'anar a dormir a Os de Civís un poblet molt interessant que no hi havia estat mai. El motiu d'anar a aquesta zona es el campionat que fan de trial 4x4 per la zona del Canòlic. 
Hi han els millors pilots i cotxes d'europa, les zones son espectaculars i és molt bonic veure la compenetracio del pilot i el copilot. Tant l'Aran com nosaltres vam disfrutar d'allò més. Allà vam quedar amb el Josep Luz que ens va fer de guia per les zones, portant-nos amb el seu super 4x4. 




Anirem informant...