dimecres, 30 de juny de 2010

Corrent pel Pedraforca


L'inscripció de la cursa Saldes-Pedraforca era l'excusa ideal per fer una visita per primera vegada amb aquest emblemàtic cim. En principi haviem de córrer l'Anneta i jo, i l'Aran es quedaria a Tremp amb els Iaios. Pero com l'Anna al final no estava massa fina, vam anar tots tres, i nomès vaig córrer jo.
El dissabte a la tarda ja erem a Saldes recollint dorsals i mirant la gent que hi havia inscrita, semblava que tots els bons s'havien posat d'acord per vindre.
Durant tarda rebo una trucada de l'Albert Roca del Buff, per dir-me a veure si m'anava bé córrer amb ells un raid al nord de França... Però quan?? "Doncs el dimarts que ve marxem amb avió" Uffffffff que just!! I a més a més s'ha de patinar i jo només m'havia posat uns patins dos cops a la vida. Després de comentar-ho amb l'Anna els hi vaig dir que sí; és una oportunitat de córrer un raid amb un dels millors equips del món i això no passa cada dia.
Bueno tornem al Pedra...
El diumenge al matí a les 8.45h sortien les dones i quinze minuts després ho feiem nosaltres.
El primer tram era amb una pujada suau i algun mur fins arribar al refugi Estasen que era on començaba la pendent més forta. Jo vaig començar bastant enrera i fins al refu em va costar de recuperar posicions, però un cop el terreny es va posar més tècnic i costarut em va ser mes fàcil de recuperar.
El tram final de la pujada al pollegó superior és maquíssim, és una trepada fàcil, però que li dona un toc més tècnic. Res a comparar a altres curses de muntanya que havia fet per Catalunya.
La primera part del descens era molt tècnica, un destrepe per pedres relativament sobades que ens feuen arribar a la canal central del Pedraforca. A partir d'allà ens esperava una baixada rapidíssima per una tartera de pedres... m'encanten les tarteres!!! Encara que aquesta al principi estava durissima però quan arribabem al terreny pedregós et podies tirar a saco!!
Pensava que a la baixada em passaria gent però no va ser així això de les tarteres encara se'm dona bé...uff menys mal! amb lo que costa avançar a la gent pujant.
De seguida vam ser abaix, on hi havien uns plans. Miro enrera i veig un paio que se'm apropava a tot gas... ui ui!! Jo apreto tot el que puc però la meva gambada pel pla deixa molt que desitjar, però no li vull posar fàcil i m'exprimeixo al màxim per arribar esprintant junts fins a l'arribada.
Al final 1h 49min per fer 1300m/d i 13 kms arribant en la 15a posició.
Mengem algo amb l'Anneta i l'Aran i tornem a Tremp a buscar uns patins per posar-me a patinar de seguida... a veure si n'aprenc!

dilluns, 28 de juny de 2010

Per fi A PAPA!

Papa ha tornat a casa després d'una setmana d'estar amb mama solets. Ha tornat més prim moreno i plè de llagues... quin dolent! segur que no ha parat de fer coses i més coses!!!!
Amb mama hem estat per Tremp, hem anat a la piscina, al lago i m'ho he passat força bé, però claro a mi m'agrada tenir a papa i mama junts i fins avui no ho he aconseguit! Ja me començava a preocupar!

Però per fi aquesta tarda ens hem tornat a passejar els 3 sota la pluja que a mi m'agrada molt! xafar xarcos, mullar-me el cap... que guai!!!!!! Així que per celebrar-ho hem anat a comprar una coca de sucre ben grossa... uuuuaaaalaaaa! quin berenar!!!
Mentres berenavem papa ens ha explicat tot el que ha fet, bici, córrer, patinar, remar... jolin! moltes coses!!!! Encara que jo i mama ja ho sabiem perque el seguiem per internet! Sabeu... amb el seu equip han quedat 3ers!!! ole ole!!!



Ara espero que no marxi fins d'aquí molts dies, o que si ho fa poguem anar els tres juntets, estem tant bé! jijiji

Avui tamé estic molt content perque mama m'ha dit que al juliol i agost no aniré a la guarde, anirem a aprendre nedar amb mama! uaaaaaalaaaaaa!!!! que bé!!!! mama diu que al setembre ja en sabré, que guai!!!


Ara me'n vai a domir ben content!



Bona nit a tooooots!!!!

dimarts, 8 de juny de 2010

Disfrutant amb la Btt...

Després de recuperar-me de l'últim trancaso que em va encomanar l'Aran, i d'això fa unes 3 setmanes, em dedico a la bicicleta de muntanya amb la motivació de participar en la primera edició de la Tracks del Diable Non Stop.
He intentat combinar rodatges llargs (un parell) i sortides amb nombrosos canvis de ritme i com no, alguna jornada de correr. A part de petites excursionetes amb l'Aran.
Tots els dies he gaudit força de la bike, però quan algun dia he sortit amb Jabvier he vist lo molt que em faltava. També he anat seguint els rodatges de alguns Pallaresos...bufff Estan mooolt valents i porten mooolts kms.
Pero bueno, jo a lo meu. No m'he preocupat massa de series ni comeddies, si em venia de gust fer ruta llarga i la familia ho permetia, doncs ruta llarga. Si tenia una estoneta al mati mentre l'Aran era a la guarderia, doncs gassss!!
Si em deien d'anar a fer friarrai per senders de somni... doncs de cap!!, si l'Anneta em deia d'anar amb bike a st Corneli i pujar corrents, motxilla i sabates a l'esquena. Alguna petita escalada amb el Xixi a Collegats i algun dia de piscina per fer anar el tronc superior i anar fent... Jo li dic sortir a divertir-me, però molts li'n diuen entrenar.

El cap de setmana passat vam anar a Sabiñànigo amb l'Anna i l'Aran. El diumenge L'Anneta feia una mitja marató de muntanya anomenada Puyada a Oturia. Però ja vam marxar el divendres amb la camper i vam dormir a la ciutat medieval de Aínsa, el dissabte l'Anna va anar a caminar amb l'Aran i jo vaig fer una ruta molt maca i plena de senders pels voltants de l'embassament de Mediano seguint el Gps que pràcticament estrenava. Això del Gps i el Wikiloc et dona un ventall de rutes inacabable... bestial!
El diumenge amb l'Aran vam fer el seguiment de la Mama durant la cursa, animant-la a toope i de passada animant als millors corredors de la nació. L'Anna ho va fer molt bé i es va trobar valenta, i nosaltres vam passar un matí genial veient-la.

Aquest cap de setmana m'ha tocat córrer a mi. L'Objectiu: Tracks del Diable.
És una cursa de Btt seguint un track amb el Gps pels voltants llunyans de Torelló, 9 avituallaments amb un dinar entre mig. En principi diuen uns 200kms amb 5800m/d i un 40%del recorregut per corriols... Erem un 51 inscrits dels cuals 3 eren noies. La baixa participació ja feia sospitar de la duresa del circuit. MMmmm, com m'agraden aquestes embolades.

La nit abans de la cursa vam fer un soparet improvitzat a la Camper amb la Noe, el Jaume, Jabvier i el Lluís. El tema de la sobretaula ja us el podeu imaginar...

A les 6h07 comença la cursa. Teníem tot el dia per endevant però vam sortir realment ràpid. Els 30 primers kms estaven marcats per si no volies engegar el Gps i així la bateria et durès tota la ruta. Tot i estar marcat, nomes vam trigar un parell de kms per equivocar-nos tot el grup capdavanter, girem tots en bloc i cap enrera fins trobar el cami bò... poc a poc ens anem endinsant en el bosc per senders realment macos. Quan ja portavem uns 15kms en una entrada de sender en baixada, no ens fixem en les marques i tirem avall, quan arribem al fons del barranc ens donem conte de que per allà no anem be. Així que el grupet de 4 que ens hem perdut remuntem fins l'entrada correcta. Anem dels últims però poc a poc anem recuperant la posició. En algun repetxo Jabvier te problemes de transmissió i jo li dic que vagi tirant xino xano.
Poc desprès s'acaben les banderes i engego el Gps... la veritat es que es va molt be seguint la fletxeta.
Al Javi no el vaig veure més,(de moment) i això que vaig agafar un ritme molt conservador i a les rampes dures anava al mínim esforç perque ens havien avisat que allò era molt dur. Suposo que el Javi devia fer el mateix.
El recorregut era variadíssim, tant de paisatge com tècnicament. És un tomb molt maco. Les hores anaven passant... anar menjant i bebent molt sovint, tant en marxa com en bones parades als avituallaments.
Tot recuperant posicions em trobo al Jaume (Ribi) que porta un ritme molt còmode però sense entretenir-se. Vaig amb ell uns kms fins que noto que el seient es mou, i just quan paro a mirar que li passa se'm desfà de la tija i em cau a terra. Sort que portava l'allen del 4 que em feia falta (només porto la del 4 i la del 5mm) Li dic al Jaume que vagi tirant que jo m'espavilo, així que recolzo la bici i munto el seient (5min). Torno a engegar i quan m'assento noto que està massa aixecat de la punta...mmm quin mal els ouets!! Pero no paro fins al proper avituallament on ho torno a ajustar.
Torno al meu ritme conservador, em trobo força be, menjo i bec constantment. Part de l'itinerari ja l'havia trepitjat amb la btt durant l'Artec, la Transcatalunya o el Bikemaraton de la Vall de Ges. Alguna pujada pestosa ja la coneixia i em dosificava millor. Com canvia si coneixes el recorregut...!!
Durant una de les pujades en un mal canvi de marxes degut a una branca doblego una malla de la cadena... paro, trec el tronxa, reparo(5min) i amuuunt
Després de passar nombroses valls i pobles que ara no recordo arribem al dinar on em trobo un grup de 4 persones dinant un plat de pasta ben gros. Bufff feia molta calor i a mi no em venia gens de gust. Em faig un plat de fruita ben gran, una barreta i una cocacola... aquet va ser el meu dinar(15min) acabo abans que el grup i vaig tirant a poc a poc per pair.
Al cap d'uns kms el grupet del darrera m'enganxa i jo m'enganxo amb ells durant uns 50kms aprox. Un es va despenjar i en vam atrapar un altre d'ampajarat. Ens van dient que en tenim uns 9 al devant però que han passat fa estona... la veritat és que no em preocupa. Continuen els senders i paisatges ferèstecs i sobre tot molta calor, però em trobo molt bé. Tot i així mantinc el ritme. Un cop a l'ultim avituallament on reomplo el botellí, engreixo la cadena i menjo una mica... apareix lo Jabvier que va mano mano amb un altre... Van per feina aquest parell!!!
Marxem junts fins a la meta. Aquest ultim tram de 20kms vam anar més ràpid, fotent palos amb baixada... jejej.
Per fi arribem a Torelló despres de 13h 10min arribem 10ens. A mi em surten 6200m/d i 205kms... però les sensacions molt bones degut al ritmet amb "coneixement" que he portat.
Mooolt content, em despedeixo del Javi el Jaume i el Pep de Torelló que va fer molt bon paper, i vaig cap a Vilassar a Sopar i veure a la Family


Proper objectiu: La cursa de Saldes-Pedraforca (Córrer) ja em puc espavilar a anar a córrer algun dia, per no patir massa durant la cursa.

Enllaços de les curses: www.tracksdeldiable.com
www.puyadaoturia.org



Tu a la platja i jo a la muntanya

Què estrany es fa estar sense tu, la casa es fa més gran i l'espai queda ple de silencis... Aran et trobem a faltar!
Tu deus ser amb la iaia i el padrí, dinant, dormint, jugant i passant-ho d'allò millor! I tant que sí! Així ho has de fer.Tu i jo encara no ens haviem separat més d'un dia, i diumenge amb un any i mig que tens em va costar molt de fer-ho! Buuuuffff... Quin grà massa que n'està fent aquesta, pots pensar, però és que tenir un fill és una amor completament diferent a cap altra cosa, fa poc vaig llegir que tenir un fill per una mare era acceptar que per sempre el teu cor bategarà fora del teu cos... i ho crec totalment.
Ahir vam anar amb papa a caminar a la tarda de Serradell a Pleta Verda, l'última vegada que hi havien pujat ens vas acompanyar, però aquesta vegada papa em va fer cansar de veritat... sort que deia que estava cansat! (ja el coneixes!)


Pleta Verda. Fa 1 any. Tu amb 5 mesets
Se'ns va fer molt estrany no tenir pressa per venir-te a buscar... teniem tot el temps del món, com si voliem quedar-nos a dormir a Pleta Verda... jejeje! t'imagines?
Aquest matí papa se n'ha anat a treballar, ha decidit no fer vaga, i jo m'he despertat ben soleta, bueno el Teix he de dir que em fa molta companyia, no sé pas si ell et troba tant a faltar o gaudeix de la tranquilitat i de la nostra atenció... quin tio!
Iaia ja m'ha dit que les nits les porteu més o menys bé... i que prens biberó?!!! A veure si m'ho ensenyes que jo no ho he vist mai! Però que estàs molt content i això és el que m'importa de veritat!
Res més cuqueta meva, passat'ho molt bé, juga amb la Naia i els altres nens (m'ha dit iaia que ahir vas jugar molt) i fes cas a la iaia i al padrí.
Jo t'espero aquí caseta amb el cotxe de l'aranya, que ja sé que el buscaves i sense voler me'l vaig endur!
Una abraçada moooooolt gran! Besssiiiiitoooooos guapo!!!

La mama.

dissabte, 5 de juny de 2010

La meva primera Mitja de muntanya

La veritat és que no sé ben bé perque m'ha agafat ara tant fort per córrer, un esport que sempre he detestat bastant... ja ho diuen que no pots dir mai "d'aquesta aigua no en beuré".
Així que fa més o menys 1 mes que m'he motivat a casca'm les articulacions, i la setmana passada vaig fer la meva primera mitja marató de muntanya: 21km pels voltats de Sabiñanigo, perque tant lluny? doncs mira, feien campionat d'Espanya de curses de muntanya (Puyada a Oturia, 38km) i al mateix circuit però sense arribar al cim d'Oturia ho feien com a mitja marató... vaig anar a gaudir de l'ambient i a veure com arribaven els cracks de la muntanya.

Dissabte 29 de maig a les 19,30, feien el breafing de la cursa, bé, feien el breafing per la Puyada a Oturia, perque per la mitja no van dir res de res... sort que la major part del circuit coincideix i em vaig poder fer una idea que el matí següent em tocaria córrer de debó... uuuffff!

Diumenge 30 de maig, m'aixeco a les 8, no tinc gens de nervis, estic rarament tranquila abans d'una cursa, esmorzo i comento la jugada amb el Dani que em farà un seguiment amb el peque de casa... que guay!

A les 9,45 donen tret de sortida... poso en marxa el suunto i comencem a córrer pel plà i asfalt durant 1km més o menys, de conya per agafar ritme i pujar pulsacions, de cop agafem un corriol al costat de la carretera i ... cap amuuunt!

no sé perque continuo corrent tot i que molta gent ja camina, adelanto 1, 2, 3 i vec una noia, poc a poc l'agafo i també l'adelanto, em trobo super bé i les cames em funcionen a la perfecció... però de cop començo a pensar que potser l'estic cagant, mai he fet una mitja i m'estic deixant els bessons i tot en aquesta pujada... afluixo! agafo un ritme de caminar ràpid i trotar quan és més plà... vaig perfecte! la noia a qui he adelantat la porto darrera meu a uns 10 metres, només espero que la pujada no s'acabi mai, però els 800 metres de desnivell passen ràpid i arribem a dalt on ens espera un control. Ara planeja, baixa, puja, planeja... són corriols super nets i bonics... una passada el paisatge, llastima de no poguer afluixar el ritme! La noia que portava a darrera planeja millor que jo i m'atrapa, anem les dos juntes per tota la carena, comença la baixada... em demana pas, la intento seguir però tinc una mica de "flato" i no puc, em costa adaptar-me a la baixada i els primers metres vaig una mica peix... només falta que una veterana feta un jabalí m'adelanta fent el comentari de "voy a poner un poco de ritmo a la bajada"... collons!!! mai havia tingut tanta sensació de ser una tortugueta baixant! però poc a poc el flato em marxa i puc allargar més la cama... vaig agafant ritme... però ja arribem a baix. Sortim a un riu on trobem un habituallament "Molt bé Anneta!" sento que em crida el Dani... Oooohh!!! que guai veure el Dani i l'Aran allà animant-me! els hi dic que vaig molt bé i continuo corrent sense parar... sento com l'Aran rondina perque no li dic massa cosa... pobreeet!

Ara la cursa es converteix en un puja-baixa per pistes corriolets i barrancs, vaig fent força bé, reomplo aigua, vaig tirant de gel el qual em senta de conya i em vaig trobant a gent que m'anima... s'agraeix! Arribo al punt que la cursa es separa... deixo a la dreta una pujada llarga cap a Oturia... "ara la faria" -penso-, la meva cursa continua per una pista plana que se m'enganxa una mica, em noto el bessó esquerra carregat i penso en quan el Dani el dia abans a la tarda fent-me un massatge em va dir que això de caminar amb el nen a la motxilla el dia abans d'una cursa no va del tot bé, se'm escapa el riure tot corrent i... i no és bonic això! Torno a agafar corriolet de baixada, barranc, pujada... vaig bastant sola i això em deixa relaxar-me una mica! Em torno a trobar a la meva super family animant-me... que guapooos!!! tot i que l'Aran cada vegada que em veu el sento rondinar... jejejejeee!!! me'l menjaria! Dani m'informa que em queda l'últim tram i que m'esperen a l'arribada... siiii!!! L'últim tram es fa llarg, primer és un puja-baixa per terreny arenós sota un sol que apreta, vaig sola i vaig mirant a veure si vec la població de Sabiñanigo... sí! allà està... però de cop i quan pensava que ja arribava em trobo un control que em marca cap amuuunt... buuuufff!!! pujo, pujo i pujo, les cames em responen de conya i el bessó ja no el noto tant. Agafo el noi que anava davant meu, l'adelanto i comença la baixada... senders guapíssims i super nets! Arribo a la carretera, ja som al poble... oloro l'arribada, travessem la carretera per sota, tornem a pujar i venga recta finaaaal, terreny pla, el noi que porto a radera em torna a adelantar, això del plà no ho acabo de portar bé, vec l'arribada, vec al Dani, a l'Aran i... ja estic! paro el Suunto: 2h46min.

Al parar les cames sembla que em fan figa... ja he fet bé de no fer la Puyada... ho hagués pagat a la tornada.
Mai havia corregut una mitja i estic super contenta del paper que he fet, el meu cos ha aguantat i jo he disfrutat, objectiu complert!
Estiraments, dutxeta, dinar i anem a veure i felicitar com arriben els corredors de la Puyada.
El mal de cames i cansament m'ha durat 3 dies ben bons, fins dijous no he pogut tornar a córrer. La pròxima cursa, que ja estic apuntada és: Pedraforca-Saldes, em fa gràcia perque mai he fet aquest emblemàtic pic, són 14 km totals, 8 de pujada i 4 de baixada per tartera... ja patirem!
Au! Salut i canya!!!