dissabte, 12 de juliol de 2008

diumenge, 6 de juliol de 2008

Espardenyada Raiers 2008

Ahir es va celebrar la 1a Espardenyada a la festa dels Raiers de La Pobla de Segur, i com que també hi havia caminada popular vaig decidir apuntar-m'hi amb mon pare per fer aquest preciós recorregut xino-xano i de pas veient com passavem els corredors que competien a la cursa.
La caminada popular tenia sortida lliure de 8,00 a 8,30 del matí. Nosaltres per intentar no agafar tanta calor al final vem decidir matinar i començar a caminar a les 8 en punt, hora que el sol ja començava a picar. La primera pujada acompanyada amb mon pare es va fer força dura per ell, a causa d'antibiòtic que s'esta prenent sumat a la falta de costum de pujar costa amunt, i és que el camí de Montsor una cosa que té es que es força costerut; per tot això em proposa que jo vagi tirant al meu ritme i ell ja anirà fent, jo accepto ja que sé que al haver-hi organització i controls si té algun problema no es trobarà sol.
Começo a caminar costa amunt a un ritme molt còmode però que em permet anar agafant a molta gent que participa a la caminada populat, veig que la forma no es perd un dia per l'altre!
Aviat em trobo el 1er avituallament, on tenen aigua i aquarius... que bé que entra beguda fresca! Em diuen que els corredors que han sortit a les 9,00 del poble només els queden uns 20min per plantar-se allí on erem... quins fieres! Jo continuo pujant i xerrant amb gent que comparteix la ruta tot caminant, al·lucino amb una nena que deu tenir poc més de 10 anys i puja a un ritme ràpid caminant, es diu Berta i no m'estranyaria qur d'aquí uns anys en sentissim a parlar.
Abans d'arribar a la pista que condueix a Montsor m'avança el 1er corredor, Xavier Espiña, va molt ràpid i sobrat i vec que li treu força ventatge al segon Danielet Terrissetes amb cara cansat apareix tot corrent pel sender... el vec més tocat i em confirma que està cansat, però jo l'animo a que intenti agafar al de davant, tot seguit Xixarron, al seu ritme i fent posses per la foto, li dic que avui és el dia de guanyar al Terrisse però em sembla que els canvis de ritme no són lo seu! Darrera d'ells Garreta, l'Axel , el Barri i altres fent tb la pujada de Montsor corrent... A Montsor m'avança la Silvia, 1a noia, l'animo i li confirmo que va primera. Al poble mateix de Montsor hi ha el 2on avituallament, on hi ha Pasta, Oliveres i altres amb una taula amb begudes, pa amb tomata, fruita i embotits... que bó!!! m'agafo una llesca de pa, un vas d'aigua i disfruto veient més gent passar de la cursa, alguns van morts, i es que fa força caloreta!
Seguidament em disposo a fer la baixada, cada vegada és menys gent la que em passa, els de la cursa ja han passat tots, i augmento les precaucions ja que tot baixant hi ha molta pedra solta i tb apreta més la calor, la baixada es fa llarga... encara que de cames em trobo super bé i moltes vegades tinc tentacions de fica'm a córrer... caminant la baixada es fa mooooolt llarga! Sort que a mitja baixada em trobo el 3er avituallament, Paco bike amb el qual xerro una estoneta, després tram final fins a La Pobla. Total 3hores justes per fer tot el tomb, 2 de pujada i una de baixada.
Al Poble m'esperen el Dani i el Xixi els quals m'expliquen que han quedat finalment 3er i 4rt ja que un boig els ha adelantat baixant i no l'han pogut seguir. Els felicito i descansem tot esperant a l'Aleix que no sabem ben bé que se na fet. Al cap d'una estoneta arriba amb l'organització (Pasta) a arribat a Montsor i d'allí ha baixat amb cotxe; ben fet! penso, ja que la baixada se li hagués fet més massa llarga i la calor cada vegada apretava més.
Per acabar, esmorzar popular, samarreta d'obsequi i entrega de premis on el Dani s'emporta una caixa de Cava.
Molt ben organitzat i esperem tornar-hi l'any que ve!

Reportàtge fotogràfic:




















dimecres, 2 de juliol de 2008

Suport a la Pedals Non-stop

Doncs en el meu estat no he pogut participar a la Pedals, però finalment hi he anat d'acompanyant; donant suport als ciclistes del Pallars i animant a tota aquesta gentada que han decidit passar hores i hores i més hores sobre la bici per aconseguir un repte personal com aquest.
Personalment, m'he quedat amb les ganes i la motivació de fer-ho un altre any i aconseguir arribar sencera al final d'aquesta mega volta passant per les 4 comarques que componen el parc nacional.
Recomano llegir una crònica interessant al blog del DANI: http://danielterrisse.spaces.live.com/