dissabte, 11 de juliol de 2009

4art any pedalant per Vadiello

Ja fa temps de la primera vegada que la vam fer, un 4 de juny de l'any 2004, amb l'Aleix i el Dani, aquella vegada anavem sobre plànol, anar descubrint cada paratge, cada pujada, cada "pillada" que ens ofereix aquesta ruta que té una mica de tot. Vam finalitzar els 70km i 2250m/dsnv amb 10 hores i 30min! Vam acabar destrossats!!!
4 de juny de 2004 Aleix i jo

Però ens va agradar tant que el Dani i jo no vam dubtar en repetir-la! Al 14 d'abril de 2006 la vam finalitzar amb 8hores i 7min. Al 2007 no vam poguer superar el temps de l'any anterior i ens vam quedar a 8hores 30min. Però aquest any per sorpresa de tots 2 hem baixat el temps:

Vadiello 2009

A les 9,45h del matí, amb la camper aparcada sota uns arbres prop de la presa de Vadiello(700m) ens dispossem a sortir; sembla que farà un dia genial, ni molta calor ni nuvols amenaçadors, així que no ens emportem massa roba d'abric i comencem a pedalar direcció al Cuello Bail (1372m);

arribem a aquest punt després d'una hora de pedalar per pista amb força pedra trencada; recordava millor el seu estat, les pluges han fet de les seves, segur! Ara baixada per pista bastant bona fins al Mesón de Sescún (1021m), la pista aquí es converteix en sender brut i poc ciclable, així que fem la pujadeta fins al cuello Salillas (1107) amb la bici al coll. Parada tècnica al coll, mengem una mica de fruits secs i jo em col·loco la munyequera al braç liciat; ens esperen 4km de sender puja-baixa! Anem fent però el camí està força brut i fa de mal passar amb la bici, però queda molta ruta i s'ha d'anar per feina... tinc les cames plenes d'esgarrapades i punxes!!! Sento remugar al Dani que aquesta ruta si no llimpien els trossos de sender no cal fer-la més... se m'ha tornat finet ara el nen, jijiji!!!


Per fi arribem a la pista que ens portarà al poble de Nocito, abans però hem de creuar el riu Guatizalema 4 vegades! Tenim sort i avui el riu no baixa amb la força d'altres anys (ja estem al mes de juliol) i podem travessar-lo sense descalçar-nos! bién!


Nocito (931m) , parem a dinar... bé, a menjar 2 llesques de pa amb pernil i una mica de fruits secs i abans que se'ns refredin les cames tornem a rependre el camí.
Buuufff!!! sempre que paro a menjar i després agafo la bici les sensacions són... asqueroses! A sobre miro al senyoret ironbiker i el tio fot mania, està més fresc que una rosa!!!
La pista és molt bona i planeja bastant, podem anar rodant a 15 - 20km/h durant uns 8km... i ens va bé per descansar l'esquena i els braços. Però això s'acaba ràpid i desviem per una pista a mà dreta que puja, puja i puja amb pedra trencada cap a Los Fenales on trobem un refugi forestal i aprofitem per reomplir els bidons d'aigua... per cert, una aigua una mica xunguilla de gust, però en aquest punt no hi ha res més i... el què no mata engorda!

Continuem pujant per Los Fenales ara ja amb menys pedra suelta i al fons veiem les dures rampes d'accés a los Llanos de Cupierlo! Ah! també ens bé a guaitar un Trencalòs... brutaaal!!! deuria ser el Chema???!!!
Les dures rampes, per mi inciclables per altres no, les faig caminant, em noto cansada i he de dosificar forces,... encara queda molta ruta!
Llanos de Cupierlo. Fins aquest any odiava aquest tram... molta pedra, objectiu a assoliar a vista i força lluny, les roderes que hem de seguir no les tenim clares.... i tram final amb rampes "invertides" i en mal estat... o sigui un pal tot portant a les cames un 50km. Però ahir la cosa va ser diferent, agafem el primer desviament de roderes a la dreta, després tirem a l'esquerra tot agafant les roderes principals i concentració a tooope, el Dani em va xerrant però jo no contesto, i pim pam pim pam... ja sóc a dalt... Qui va dir que era tan llarg!? Cuello Vallemona 1807m.

Per davant una baixada llarguíssima...



Estava més bé del què em pensava i el canell m'ha respòs perfectament, així que ha sigut una baixada per disfrutar i per repetir!!! Llàstima que només la sapiguem fer amb tot el munt de kms anteriors! S'haurà d'estudiar per la pròxima ;-)
I per fi arribem al "Valle de los caídos"... pista que planeja, que puja, que baixa, hem d'anar a aquest coll que és veu,... no! l'altre,... nosé! Vull arribar!
A les baixades em fa mal tot, l'esquena la tinc trinxada i el canell que s'havia comportat fins aquí es comença a queixar... Les pujades molt millor, estic molt contenta de les cames, són la única part del cos que en aquests moments no em fan mal... el Dani, animant-me, "venga que ja ho tenim això!" però jo tinc bona memòria amb això de les rutes i no m'enganya, queda el que queda i ja ho sé prou!
Però per fi veiem la Tejeria, l'últim coll a 908m que hem d'assolir. La pista de pujada és bona i amb un moment ho tenim fet... Bieeeeen!!!! Ara sí que només queda BAIXADA fins a la camper!!!
Ei! però quina furgo que tenim... genial! Ens hem dutxat a l'aire lliure, ens hem canviat, hem begut coca-cola fresqueta (sí, jo tb encara que la odio) i finalment em reprès el camí cap a Tremp.
70 km amb 7h 52min. Molt contents!!!



4art any pedalant per Vadiello

Ja fa temps de la primera vegada que la vam fer, un 4 de juny de l'any 2004, amb l'Aleix i el Dani, aquella vegada anavem sobre plànol, anar descubrint cada paratge, cada pujada, cada "pillada" que ens ofereix aquesta ruta que té una mica de tot. Vam finalitzar els 70km i 2250m/dsnv amb 10 hores i 30min! Vam acabar destrossats!!!
4 de juny de 2004 Aleix i jo

Però ens va agradar tant que el Dani i jo no vam dubtar en repetir-la! Al 14 d'abril de 2006 la vam finalitzar amb 8hores i 7min. Al 2007 no vam poguer superar el temps de l'any anterior i ens vam quedar a 8hores 30min. Però aquest any per sorpresa de tots 2 hem baixat el temps:

Vadiello 2009

A les 9,45h del matí, amb la camper aparcada sota uns arbres prop de la presa de Vadiello(700m) ens dispossem a sortir; sembla que farà un dia genial, ni molta calor ni nuvols amenaçadors, així que no ens emportem massa roba d'abric i comencem a pedalar direcció al Cuello Bail (1372m);

arribem a aquest punt després d'una hora de pedalar per pista amb força pedra trencada; recordava millor el seu estat, les pluges han fet de les seves, segur! Ara baixada per pista bastant bona fins al Mesón de Sescún (1021m), la pista aquí es converteix en sender brut i poc ciclable, així que fem la pujadeta fins al cuello Salillas (1107) amb la bici al coll. Parada tècnica al coll, mengem una mica de fruits secs i jo em col·loco la munyequera al braç liciat; ens esperen 4km de sender puja-baixa! Anem fent però el camí està força brut i fa de mal passar amb la bici, però queda molta ruta i s'ha d'anar per feina... tinc les cames plenes d'esgarrapades i punxes!!! Sento remugar al Dani que aquesta ruta si no llimpien els trossos de sender no cal fer-la més... se m'ha tornat finet ara el nen, jijiji!!!


Per fi arribem a la pista que ens portarà al poble de Nocito, abans però hem de creuar el riu Guatizalema 4 vegades! Tenim sort i avui el riu no baixa amb la força d'altres anys (ja estem al mes de juliol) i podem travessar-lo sense descalçar-nos! bién!


Nocito (931m) , parem a dinar... bé, a menjar 2 llesques de pa amb pernil i una mica de fruits secs i abans que se'ns refredin les cames tornem a rependre el camí.
Buuufff!!! sempre que paro a menjar i després agafo la bici les sensacions són... asqueroses! A sobre miro al senyoret ironbiker i el tio fot mania, està més fresc que una rosa!!!
La pista és molt bona i planeja bastant, podem anar rodant a 15 - 20km/h durant uns 8km... i ens va bé per descansar l'esquena i els braços. Però això s'acaba ràpid i desviem per una pista a mà dreta que puja, puja i puja amb pedra trencada cap a Los Fenales on trobem un refugi forestal i aprofitem per reomplir els bidons d'aigua... per cert, una aigua una mica xunguilla de gust, però en aquest punt no hi ha res més i... el què no mata engorda!

Continuem pujant per Los Fenales ara ja amb menys pedra suelta i al fons veiem les dures rampes d'accés a los Llanos de Cupierlo! Ah! també ens bé a guaitar un Trencalòs... brutaaal!!! deuria ser el Chema???!!!
Les dures rampes, per mi inciclables per altres no, les faig caminant, em noto cansada i he de dosificar forces,... encara queda molta ruta!
Llanos de Cupierlo. Fins aquest any odiava aquest tram... molta pedra, objectiu a assoliar a vista i força lluny, les roderes que hem de seguir no les tenim clares.... i tram final amb rampes "invertides" i en mal estat... o sigui un pal tot portant a les cames un 50km. Però ahir la cosa va ser diferent, agafem el primer desviament de roderes a la dreta, després tirem a l'esquerra tot agafant les roderes principals i concentració a tooope, el Dani em va xerrant però jo no contesto, i pim pam pim pam... ja sóc a dalt... Qui va dir que era tan llarg!? Cuello Vallemona 1807m.

Per davant una baixada llarguíssima...



Estava més bé del què em pensava i el canell m'ha respòs perfectament, així que ha sigut una baixada per disfrutar i per repetir!!! Llàstima que només la sapiguem fer amb tot el munt de kms anteriors! S'haurà d'estudiar per la pròxima ;-)
I per fi arribem al "Valle de los caídos"... pista que planeja, que puja, que baixa, hem d'anar a aquest coll que és veu,... no! l'altre,... nosé! Vull arribar!
A les baixades em fa mal tot, l'esquena la tinc trinxada i el canell que s'havia comportat fins aquí es comença a queixar... Les pujades molt millor, estic molt contenta de les cames, són la única part del cos que en aquests moments no em fan mal... el Dani, animant-me, "venga que ja ho tenim això!" però jo tinc bona memòria amb això de les rutes i no m'enganya, queda el que queda i ja ho sé prou!
Però per fi veiem la Tejeria, l'últim coll a 908m que hem d'assolir. La pista de pujada és bona i amb un moment ho tenim fet... Bieeeeen!!!! Ara sí que només queda BAIXADA fins a la camper!!!
Ei! però quina furgo que tenim... genial! Ens hem dutxat a l'aire lliure, ens hem canviat, hem begut coca-cola fresqueta (sí, jo tb encara que la odio) i finalment em reprès el camí cap a Tremp.
70 km amb 7h 52min. Molt contents!!!



dilluns, 6 de juliol de 2009

amb la caseta mòbil a la Vall Farrera!

Un cap de setmana per desconnectar de la calor de la conca i estrenar la nova caseta mòbil!


Com nens amb joguines noves... ara provem això, ara allò...! Però... quin luxe, menjar sentats davant una taula, poder mouren's drets, gaudir de la pluja que cau a fora, Genial!
Però tot no va ser estar dins del camper:
Diumenge a les 10 del matí, i amb tot el terra moll d'estar plovent tota la nit, comencem a caminar des d'Alins per un camí antic direcció a Norís.
Norís. el camí ens estar agradant molt i decidim continuar direcció a Tor, pujant i baixant colls, passant per passos aèris i penjats... és impresionant per on feien passar abans els camins...
Parem a menjar, observem un isard que atravessa el camí com un suïcida, passem calor a les solanes i ens mullem els peus a les obagues; busquem ceps en un bosc de pi roig... ni rastre! veiem com fan pràctiques els bombers del GRAE amb l'helicòpter... i per fi arribem a Tor.
Tenim sort i just a l'arribar a Tor un home s'ofereix a baixar-nos amb cotxe fins Alins.... SÍ!!!! No ens ho pensem dos vegades i gaudim de la baixada asseguts al jeep tot intentant resseguir amb la mirada el camí que ens ha portat fins a Tor.
A les 2 del migdia som a Alins, a la nostra caseta mòbil a punt per dinar i descansar...
Ara, només fem plans per poder tornar a fugir uns dies de la calor sofocant de la conca amb la nostra caseta mòbil... pròxim objectiu... els alps italians! Uuuuaaaauuuu!!!!

amb la caseta mòbil a la Vall Farrera!

Un cap de setmana per desconnectar de la calor de la conca i estrenar la nova caseta mòbil!


Com nens amb joguines noves... ara provem això, ara allò...! Però... quin luxe, menjar sentats davant una taula, poder mouren's drets, gaudir de la pluja que cau a fora, Genial!
Però tot no va ser estar dins del camper:
Diumenge a les 10 del matí, i amb tot el terra moll d'estar plovent tota la nit, comencem a caminar des d'Alins per un camí antic direcció a Norís.
Norís. el camí ens estar agradant molt i decidim continuar direcció a Tor, pujant i baixant colls, passant per passos aèris i penjats... és impresionant per on feien passar abans els camins...
Parem a menjar, observem un isard que atravessa el camí com un suïcida, passem calor a les solanes i ens mullem els peus a les obagues; busquem ceps en un bosc de pi roig... ni rastre! veiem com fan pràctiques els bombers del GRAE amb l'helicòpter... i per fi arribem a Tor.
Tenim sort i just a l'arribar a Tor un home s'ofereix a baixar-nos amb cotxe fins Alins.... SÍ!!!! No ens ho pensem dos vegades i gaudim de la baixada asseguts al jeep tot intentant resseguir amb la mirada el camí que ens ha portat fins a Tor.
A les 2 del migdia som a Alins, a la nostra caseta mòbil a punt per dinar i descansar...
Ara, només fem plans per poder tornar a fugir uns dies de la calor sofocant de la conca amb la nostra caseta mòbil... pròxim objectiu... els alps italians! Uuuuaaaauuuu!!!!

divendres, 3 de juliol de 2009

Compte enrere...




Ja estic acabant el meu rodatge de l'Ironbike. Des que vaig acabar la temporada amb esquís que m'he dedicat més que res a rodar amb bici aquest objectiu que ens vam marcar un dia de l'any passat amb Fonti... una curtida de les bones! Le veritat és que serà una gran experiència per posar el cos a prova, en tinc moltes ganes...
Aquesta temporada els esquís i les pells les vam poguer allargar fins a finals d'abril, recordant que al novembre ja vem començar a gaudir d'aquest esport, ha sigut mig any d'esquí de muntanya... brutaaal, i això que em pensava que amb l'arribada de l'Aran podriem fer poca cosa, però amb l'Anna ens ho combinem genial!!!
Així que després de la suspensió de la Mezzalama tocava canviar el xip i començar a pedalar a veure com responien les cames.
Les primeres setmanes rutes per la conca de Tremp amb 50 - 60 km i uns 1500 - 2000 de desnivell acumulat, unes 3 sortides a la setmana... la cosa sembla que va bé! Planegem un cap de setmana a França amb el Javi, Jordi, Laia, Anna i Aran amb l'objectiu de fer ports de muntanya amb carretera. Cauen l'Aspin, Val Louron, Pla d'Adet i altres colls de la zona... les sensacions són boníssimes i em motiven a seguir pedalant amb força les setmanes següents alternant carretera i btt. El 17 de maig m'apunto a la cursa de Btt de Besians... És una cursa nova per mi perque és un circuit a 6 voltes, i em pensava que seria molt monòton, però la veritat és que va estar guay!


Poc a poc les rutes d'entre setmana vaig aner fent-les mes llargues i amb mes desnivell, segurament vaig fer gran part dels camins del terme.
La majoria dels dies he anat sol, però alguns dies he pedalat amb l'Anneta, el Mariano, la Mireia, el Fonti, el Jordi de Torres.
Els caps de setmana feia mes intensitat (tipo treure la fèl) amb alguna cursa o pedalada, com per exemple Open d'espanya Btt a Vall de Ges, o per la Nargona.
Com he anat a caminar molt carregant a l'Aran a les espatlles, les cames s'han posat a tò per fer curses tipus km vertical. Així que vaig anar al Vertical Quiri i desprès a Andorra a fer el Km vertical de Canillo de les Goretex series.
I la setmana pasada vam decidir a última hora d'anar a fer la Pedals de foc Non-stop. Com va ser un rampell, no ens vam preocupar de la inscripció i juntament amb el Fonti, el Jordi i Sopi, vam anar a fer el recorregut.
La idea era fer-ho tots junts pero a partir del km 20 ja anavem cadascú al nostre aire.
La veritat és que va anar prou bé, vam fer el recorregut amb unes 12h 20min... això sí, tots vam passar gana. Jo vaig fer els 220kms i 6000 de dsv amb 3 barretes i 3 gels... al final només pensava en menjar.
Aquesta setmana he fet una de les últimes sortidetes llargues, ha estat per la Vall Fosca, per fugir de la calor i pedalar en alçada que sempre va bé... Van sortir uns 3000 de desv i 70kms, amb algun tramet a peu (30min)
A partir d'ara les sortides seran més curtetes i amb una mica més de ritmillo.
Els que en saben d'entrenaments es posaran les mans al cap, però la veritat és que sempre vaig per sensacions, i fent el que em ve de gust... Les series, les dietes, els pulsometres i demés, la veritat es que no en faig massa cas, i així em va... jejej