dimecres, 27 d’abril de 2011

Aprenent... a caure!


Avui amb mama hem fet un sender amagat, un camí una mica brut que li falta de tisores; quan papa el vegi segur que el deixa ben net. Jo de mentres vaig provant de baixar amb la moto... i mama que no té seny!? macatxis a vegades semblen ells els nens!!!

Aran.

dissabte, 23 d’abril de 2011

II Ruta dels Salvatges


Diumenge de rams. Benabarre. II Marcha de Btt "Ruta dels Salvatges". 3 circuits: 23, 39 i 58km.
Sortim de Tremp amb la furgo, el Javi, l'Albert i jo i allà ens espera el Dani que hi ha anat directe de Cervera.
Dani i Javi tenen molt clar que faran el recorregut llarg, l'Albert està segur que farà el mitjà però jo no en tinc ni idea de res, porto només algunes setmanes pedalant i no sé ni a quin ritme podré anar ni que podrà aguantar el meu cos, estic de proves!
A les 9,30 donen la sortida, som unes 250 persones i jo m'intento posar pel mig de tanta gent. Vec moltes noies... que guai! perque costa veure noies a les pedalades, doncs aquí potser n'hi ha una vintena.
Tret de sortida! intento avançar gent ràpid per no quedar-me enrera, primer donem un tomb al poble de Benabarre i finalment sortim per una pista rodadora tot planejant. Les primeres sensacions de sortida són bones, tot i que sempre és la part que menys m'agrada de les curses, fins que un mateix no pot agafar el seu ritme és durillo! Aviat ja agafem el primer sender tot planejant - baixant - pujant, tinc sort i no es fa gaire tap, així que podem disfrutar del corriol! Són senders llargs i nets i fent poca pista n'enpalmem varis. Brutal!!!! M'ho passo genial i tinc un dia bò pels senders -penso-. Les sensacions de ritme també són bones, vaig adelantant a gent i tinc cama per pujar les pujades força ràpid.
Desviament de la cursa de 23, nosaltres agafem una pista que planeja vora un barranc amb pedres de riu i que realment fa de mal pedalar. Has de buscar una bona línia per no quedar-te enganxat entre sorreta i pedra rodona. Em trobo super bé i puc continuar avançant, aquí començo a temer el ritme que estic portant... queden molts quilòmetres i jo no en porto pas tants acumulats aquest any com per anar tant pinxa... estic segura que els últims quilòmetres pagaré totes aquestes avançades que estic fent, però m'és igual ara, em trobo bé doncs fotem-li'n! 
Les pujades no són massa llargues 5-6km i empalmen amb senders super xulos de baixada, així que de descansat no en pots anar gaire. 
Desviament cursa de 39, vaig a bon ritme i la gent m'anima dient que sóc la primera noia, així que no puc abandonar ara ;-) som-hi! sense mirar i a fer els 60!
Les pujades són durilles ja que són bastant empinades i amb molta pedra suelta, s'ha de treure la tècnica i buscar una bona línia per pedalar sense fer molta força ja que sinó la roda comença a derrapar i ets pell; així que plat xic i bona lletra. Avanço encara aquí alguns que caminen i altres que cauen. He tingut sort i ho he pogut fer tot sobre la bici, la llàstima és que a les baixades tirades per pista bona sóc pell de canó i els tios m'adelanten com volen, jo no me la vull jugar aquí, com diu una colega de bici... més val baixar més a poc a poc però poder pedalar els mesos següents! Així que em resigno i penso que els enganxaré a les pujades!
Cada vegada faig més trams en solitari, la cursa ja s'ha estirat molt i no em topo amb ciclistes durant una bona estona. Això em fa relaxar-me una mica, tot sumant el cansament que porto només tinc ganes de que m'agafi algú i anar mano a mano uns quilòmetres, però no és el cas així que em toca automotivar-me i pedalar, tinc sort que la gent que mira la marxa m'anima molt, sóc la primera noia i m'ho recorden constantment, i això em fa posar-me les piles.
Vec un cartell, 7km arribada, que bé! perque ja em comença a fer mal l'esquena! però aquests 7 quilòmetres són enrevessats, pujades, senders de planejar, més pujada i jo que estic desituada total, amb la mirada busco cap on pot estar Benabarre, però no m'en surto! Quina ràbia em fa estar tant desorientada!
Finalment arribo al poble, últimes pujades i meta... buuuffff!!! Per fi! 1a noia del circuit llarg. Em donen obsequis, una tassa i una samarreta talla M, no hi ha talla petita? -pregunto- Doncs s'ha acabat! doncs si que ho feu bé això! Que hi farem!
Per allà m'esperen el Dani, l'Albert i el Javi, tots s'ho han passat genial! El Dani ha fet tercer amb la seva estimada rígida, molt de mèrit, perque no crec que fos dia d'anar amb rígida total!

Finalment un bon dinar i molt contenta del dia i de mi mateixa. 
Aviat penjaré clasificacions i fotos!!!
Classificació: AQUÍ

dimecres, 13 d’abril de 2011

Primeres pedalades

Durant aquest mes he sortit amb l'Albert Cabrera, alias "cunyao", a fer algunes rutilles de btt per aquí vora casa. El definiria: "pujant ojo no et despistis i baixant ni veure'l"... així que tralla a la màquina! i és que sempre passa igual... els tios per poc que fan ja ni els veus! genètica, aaaaiiiixxx... menys mal que amb poques coses més ens superen...;-)))
Així que diumenge tocava provar hores damunt la bici, em va ser molt fàcil, ja que ell mateix em va proposar la ruta: Sant Corneli, doncs fet!
A les 10,30 del matí de diumenge ja sortiem direcció Vilamitjana - Suterranya - Orcau - sender petjades - Basturs - Cal Borrell - Collades - cim Sant Corneli -  BAIXADA! - Font de la "O" (per cert, a tooope de gent) i cap a Tremp. 

48Km molt rodadors (bbbuuuffff!!!) amb 4 horetes pedalades, no està mal! però veient la cara de l'Albert a l'arribada de casa... potser ens hem passat!?!? segur que no, perque ja m'ha assegurat que diumenge vinent vindrà a la pedalada de Benabarre, això de la bici enganxa!!!
Fa pocs dies del meu inici de temporada sobre rodes, 2 dies de bici de carretera, i alguns mes de btt. Avui tenia planejat de fer la volta al Boumort, però per un costipat inesperat del peke ho hem passat a més endavant, potser divendres? El que és segur que diumenge anirem a fer la pedalada de Benabarre, i potser si em trobo bé m'animo a fer la Nargona la setmana vinent... però com sempre a casa nostra fins a l'últim moment no es pot assegurar res... i no és bonic això!?

dimarts, 5 d’abril de 2011

No acabem de deixar la neu


Ja comença a fer caloreta, han canviat l'hora i el dia ja allarga més. Ve molt de gust agafar la bici anar a caminar, correr, escalar. L'esquí de muntanya ha passat a un segon plànol entre setmana, però el cap de setmana encara hi han curses maques per aqui als pirineus i més concretament al Pallars Sobirà.

El cap de setmana passat hi havia campionat d'espanya per equips a Certescans però degut a la meteo van modificar el recorregut i al final la prova no puntuava pel campionat. Molts dels "pros" no van voler córrer perque la prova anava per les pistes de Tavascan mig plovent i amb poca visibilitat. Amb Wein teniem clar de córrer ja que és un bon entrenament per properes curses i a més a més ja erem allà i haviem d'aprofitar.

La cursa constava de pujar per les pistes fins al reenvio i de baixada per fora les pistes fins a l'alberg de la Pleta. Això mateix dos vegades, total uns 1100m/d.

Amb Wein vam sortir prou ràpids, les sensacions eren prou bones per lo poc que haviem esquiat últimament. Al devant va passar el Toti Bes i un parell de guardia civils, el Toti (Anava desaparellat i fora de cursa) va desaparéixer enmig de la boira però amb els g.civils anàvem fent la goma. A la segona pujada Wein va tindre alguna molèstia al bessó i vam afluixar una mica, però per darrera no venia ningú en una bona estona, així que ens vam acomodar i finalment vam fer una segona molt bona posició. Amb el premi vam fer calaix per pagar-nos l'inscripció del Tour del Rutor (9-10 Abril, Italia)

I sense tocar més els esquis, ahir vam córrer una de les clàssiques de la Copa Catalana... El Bassiero. Així que un grupet de Pallaresos vam fer cap a l'aparcament de la Peülla a la Bonaigua. El recorregut pintava molt bé i la meteo semblava que ens respectaria encara que les temperatures fossin altes. Haviem de fer 4 pujades per les zones de Gerber, Cabanes i Amitges i pujant al cim del Bassiero (quasi 2900m). El recorregut era molt maco i l'entorn era bestial. En total uns 1850m/d en 3 hores, que em van passar volant.

En aquesta ocasió els "pros" tampoc no hi eren però ells s'ho van perdre...Però el Wein i jo al peu del canó.

Des de la Sortida vam anar primers seguits del Met i el Periku de Camprodon. Anàvem prou distanciats com per anar estressats i vaig disfrutar la cursa moltíssim. En la primera pujada em va costar una mica agafar el ritme, tenia les cames una mica adolorides d'una ruta llargueta amb la Btt dos dies abans. Però despres de la primera baixada amb neu molt tova degut a les altes temperatures, em vaig poder reviscolar una mica. A partir de llavors vam anar amb un ritme cómode i a les baixades piano piano però tot i així vam fer alguna cambusseta. Finalment vam acabar primers i molt contents de tot plegat.

Amb el premi ens pagarem part del viatge de la setmana vinent... de conya!!!!!!!!