dimarts, 29 de maig de 2012

Duatló de muntanya de les Paüles

Ja tenia ganes de fer una sortideta familiar amb la furgo, ara ja fa caloreta i podem gaudir més de l'autocaravana amb els nens. L'excusa per sortir era la Duatló de les Paüles (Ribagorça) que entra dins del circuit Xm Nutrisport Series.
 Aquesta duatló servia per triar 2 corredors i una corredora per participar dins l'equip de la selecció espanyola de curses de muntanya en l'Skybike, dins dels Skygames que es celebraràn aquest mes vinent a la ribagorça.
Tot fent els preparatius li vam comentar a l'Albert si volia vindre amb nosaltres i passar una nit de motorhome amb la superfamily i l'endemà seguir el recorregut de la cursa. El tio no s'ho va pensar 2 cops, així que dissabte a la tarda tots 5 cap a l'Aragó. Visita a les amistats de pont de Suert, i cap a les Paüles a sopar, geladet amb visita turística al poble i tots/es cap al cau a dormir com angelets.
Diumenge al matí em llevo dues hores abans de la sortida i de seguida esmorzo, tot seguit porto la bossa a l'organització amb el material que necessitaré al tram de córrer. Hi ha poca gent pero molt "pata negra" M'agrada!!! Jo ja sé que el podi no el rascaré pero vull donar guerra amb la bici i així fer força nosa per allà al davant en el tram a peu...jeje
Torno a la furgo motivat i desperto a "cunyao" que dorm com un soc, les nenes i l'Aran encara dormen. Quan falta poc per la sortida es desperta l'Anneta i em desitja sort. Oleeee!! Ja estic a punt!!

Sortida!!
Els "pata negra" surten " aaa fonduuu nanuuu" jo surto valent però a lo meu, els primers 10min de cursa em costen bastant, tot i això vaig dels 10 primers amb vistes del grup del davant... 


La maquinaria es va posant a lloc i vaig guanyant posicions fins a arribar amb el grup dels 5 primers que van tots afilerats. Un cop allà em quedo al darrera i espero a veure com funcionen. Hi ha un punt on el terreny s'aplana una mica i em trobo molt bé, la 29er hi ajuda, en un cop d'inèrcia els avanço tots 5 de cop i amb velocitat... penso: he quedat com un flipat i al primer repetxo ja em faran la pell...


Però ja em quedo al davant i veig com dos del grup es van despenjant; Que bé! quin subidón estar al davant de atletes com en Freixer, Agustí Roc, Joan Freixa, etc.


Un cop a la transició sortim 4 junts cap un llarg flanqueig plà que ens durà al llom del cim que pujarem. Com és plà i no és lo meu em passen 4 corredors en 2kms, sort que en els trams durs de pujada els retallo una mica la distància que em treuen en els trams plans.


Just  abans de coronar em passa l'Agustí amb un bon ritmet, l'animo i baixant l'intento seguir però les meves cames diuen que em posi tranquil.
Transició amb l'Albert i la Vane animant a toooope, agafo trastes i a fooondo avall amb la bici. Hi han un parell de repetxos però em trobo valent i veig a l'Agustí al davant... gassss.  L'avanço i entro a meta un minut al seu davant.


Al final 5è pero molt content i molt sencer al final.

Veure la family animant a toope a l'arribada m'encanta! És una sensació super gratificant. Aviat estaré jo amb els nens animant a l'Anneta en alguna cursa.


Tot seguit arriba el tito tot content de la ruta que ha fet i de poder veure'ns passar per allà dalt. Ens canviem i anem cap a Benasc a fer gasto al Barrabes i a dinar (Gràcies Albert).
 Tranquilitat i furgo cap a Tremp.
Cap de setmana fantàstic!

dijous, 17 de maig de 2012

Anoia Race Tour amb BTT

Aquesta setmana passada a casa no hem estat massa finets; i el divendres a la nit després de veure que tant l'Aran, l'Anneta com l'avi Fernando ja estaven millor, vaig decidir d'inscriure'm a l'Anoia Race Tour amb BTT, que organitzava Ocisport.
 L'Anoia és una comarca que no he voltat gaire i la proximitat amb el pallars han sigut els factors que han fet treure'm la mandra d'anar-hi sol.

El recorregut, d'uns 115kms amb uns 3000m/d amb navegació Gps, ha estat plè de corriols i pistes ràpides, però sobre tot hem passat molta calor (32º). Jo ja sabia que amb les meves escapadetes amb la btt mentre l'Aran és al cole, el recorregut se'm faria llarg, però he intentat disfrutar al màxim del recorregut i gaudir dels nombrosos avituallaments per no defallir.


El fet és que la la cursa va anar prou bé. A la sortida ens vam quedar els últims xerrant amb lo Mariano i lo Kek, però poc a poc vam anar remuntant fins que vaig veure que al darrera ja no venien; vaig pensar que "ja m'agafaran" perque la veritat és que el ritme per remuntar era altet pel "xoriço" que ens quedava, però jo a lo meu... les sensacions eren diverses. Al principi de les pujades em notava les cames cansadetes, però un cop s'escalfaven podia anar molt còmode. Els senders eren molt macos i es podia baixar força ràpid dins dels marges de les indicacions de la petita pantalla del Gps. Més d'un cop vaig haver de rectificar per agafar l'entrada d'algun sender amagat, però sense errades importants vaig arribar fins atrapar al 3er amb el que vam anar força quilòmetres junts.
Mentre pedalàvem plegats anava control.lant els "punts febles" ja que sabia que en els últims kms ens jugariem la 3a plaça.

Però les meves estratègies no van servir de res quan vaig veure que la coberta del darrera de la bici perdía aire ràpidament. Vaig parar i al veure que era un tall al costat i que no quedaria ben reparat amb una goma i el líquid sellant no em va quedar més remei que posar càmara i intentar enxampar novament al 3er, tot plegat només havia perdut 5 minuts. Deuríem estar pel km 87 i encara tenia marge, em trobava prou fresc i la bici per aquell terreny anava molt bé així que confiava recuperar-li, però... al cap d'uns 9kms després d'un sender torno a perdre aire del davant, es poquet però no puc apretar a les baixades, així que decideixo parar a unflar (error) es un forat grandet però el sellador el tapa parcialment i m'enganya, així que perdo temps amb la primera unflada. Uff! el que costa donar pressió a una roda de 29 amb una manxa de broma!
El cas és que al cap de 2 kms torno a tindre la coberta fluixa i decideixo posar una goma (que és el que havia d'haver fet primer) i torno a unflar. Just quan acabo veig que arriba un altre per darrera però anava tant tocat que en apretar una mica el deixo enrera, tot plegat arribo a meta 4rt a 6 min del tercer.

Vaig disfrutar molt  i em vaig trobar molt bé tot i la calor i la duresa del recorregut.

divendres, 4 de maig de 2012

Uns dies corrent...

El cap de setmana següent del triatló blanc de Benasc, estava apuntat a la marxa de Carenes. Un itinerari molt maco d'uns 54kms i uns 2700m/d que uneix les poblacions de Pont de Suert i Tremp majoritàriament per sender carener amb molt bones vistes. 

La sortida de la marxa és a les 5 del matí de Pont, però lo bò és que el bus que posa l'organització, i que surt de Tremp, és a les 3:15 del matí!! Ufff


El recorregut comença pels peus de la Faiada de Malpàs, on es fa amb la llum dels frontals; fins al poble d'Adons no comença a despuntar el solet, lloc de sortida dels de la marxa curta i on les vistes són impressionants... Aneto, Maladetes, vall de Manyanet... tot ben nevat.


Durant la marxa vam anar juntament amb el Josep Luz y el Jordi Marco trotant, xerrant, parant a fer necessitats, menjant, alguna foto, resumint... caminant molt poc i corrent molt. La companyia va ser lo millor a part de les vistes per mantenir un bon ritme durant 6h 16min que vam tardar. L'organització va ser molt bona tant en la logística com en els avituallaments i el dinar de germanor estava molt bò.



Encara amb cruiximent muscular, la setmana següent estava un altre cop a la línia de sortida a Pont de Suert on es celebrava la Mitja marató de muntanya de la Faiada, cursa que puntuava per XI Copa Catalana de curses de muntanya.


Aquest cop no vaig poder disfrutar tant del paisatge, ja que la cursa era més ràpida.


Durant la pujada em vaig trobar prou bé arribant a dalt el 6è, però baixant és on vaig notar més la fatiga i em vaig deixar portar per la cursa sense forçar més del que tocava. Finalment vaig arribar a meta el 10è però bastant sencer.

El que tenia clar és que ja necessitava un canvi de modalitat, tant córrer em feia enyorar la bicicleta i per això en els dos últims dies que he pogut sortir ho he fet per pedalar, amb molt bona companyia, tant per carretera amb la colleta o per llocs amb senders increibles per la zona de Gavarra on no havia estat mai, intentant seguir un "sherpa" de luxe com és lo Mariano.
L'Anneta ja m'ho diu..." com la bici no hi ha res "