dissabte, 19 d’abril de 2008

BTT Serra de Prades

Ara hauria d'estar estudiant, però com sempre busco excuses a l'hora de posar-m'hi, i què millor que explicar la semaneta al bloc.
Setmana de mal temps fora de casa.
Dilluns i dimarts se'm va girar feina, ja que vaig acceptar d'acompanyar al Jordi a la sortida de btt de Prades, així que no vaig fer gaire cosa més que estar davant de llibres i l'ordinador.
La ruta, com cada any consisteix d'anar del Monestir de Prades a Cambrils, passant per Siurana i el refugi de la Mussara. La gent aquest any estaven força motivats i això sempre s'agraeix, ja que així no els has d'apretar tant! Que dic motivats, super motivats!!! Ha plogut, ha fet fred, fang a les rodes fins al punt que aquestes no giraven, ruta nocturna, però tothom pedalant... a no ser que es lesionessin!!! que ja n'hi ha hagut d'aquests, concretament 4, 2 dels quals han tingut que abandonar la ruta; i m'agradaria recordar la caiguda de 2 xavals... impressionant i vista de primera línia: matí de pluja, dia d'orientació amb sortida des del refu de Siurana, jo donava les sortides cada 5 min. les quals es feien amb parella, en principi s'havia de fer un sender bastant complicat, però degut a l'aigua decidim fer la baixada per carretera. Finalment jo surto amb la última parella deixant-me guiar per ells. Anem baixant, ells dos davant i jo darrera... ve un petit revolt i un d'ells toca el fre... vec com la roda de darrera li derrapa i se li descontrola la bici... directe cap a la tanca super-mega-hiper-perillosa del costat de la carretera! xoca contra la tanca i volen ell i la bici pels aires... però això no s'acaba aquí, l'altre noi que anava davant s'espanta al sentir la frenada i caiguda de l'altra i pam! de cap contra la tanca!!! Impressionant!!!!! Paro i començo a cridar a veure si s'han fet mal, el segon en caure s'aixeca desseguida, no ha estat res, pero el Pere no es mou de terra, la bici trinxada totalment, i veiem que té sang a la cama i tremola, el Miki i jo pensem el pitjor! Agafo la emisora i intento contactar amb el Sebas... no em sent, el truco, em penja! El Pere comença a reaccionar li mirem si té alguna cosa més que la ferida, i sembla que tot és superficial, menys mal, perque s'hagués pogut fer molt i molt mal! Finalment el Sebas contesta i baixa a buscar al liciat. Mai havia vist un pinyo tan espectacular!! I ja veieu, els senders són perillosos però la velocitat de la carretera i l'asfalt humit crec que ho són molt més!
L'altra part de ruta molt bé, molt a gust, la gent molt receptiva i amb ganes de pedalar, que al fi i al cap és el més important!
Finalment divendres arribem a la platja amb algun petit mal entès, i és que n'hi ha que sempre volen tenir la raó tot i anar ben perduts!

dimarts, 15 d’abril de 2008

Setmana de pluja i celebracions

Doncs aprofitant que per fi plou, què millor que quedar amb els amics i celebrar desde aprobats en el carnet de conduir a casaments, noves feines i qualsevol cosa que aporti una mica de felicitat!!!!
Fotos:

dissabte, 5 d’abril de 2008

RUQUERIES

Les ruqueries que es poden arribar a fer una matí d'abril acompanyada del Terrible són infinites, i jo encara ric ara, així que les penjaré al bloc, perquè sense cap dubte això és disfrutar d'una ruta amb bici.Per cert, aquesta ruta és per la zona de Pessonada, un sender que es van currar a finals de l'any passat el Dani amb el Pasta i altres de Pobla; molt guapo! val la pena fer-lo perquè es molt divertit i si es vol dificultat també n'hi ha de manera optativa!
Per acabar un comentari del Xerpa: