dissabte, 29 de novembre de 2008

Neueta fresca prop de casa.

Avui neu a les proximitats de Tremp! Està fent una tardor freda i blanca... preparant terreny per una temporada d'esquí que promet... MOLT!!!
Hem anat a fer un tomb amb el Jimny per la Vall Fosca i mireu com està tot... aquest any toca esquí de muntanya sí o sí... no hi ha excusa!


Aquestes altres fotos són de la Serra del Caragol, a sobre les Vinyes... neu, neueta envoltant la Conca:

Neueta fresca prop de casa.

Avui neu a les proximitats de Tremp! Està fent una tardor freda i blanca... preparant terreny per una temporada d'esquí que promet... MOLT!!!
Hem anat a fer un tomb amb el Jimny per la Vall Fosca i mireu com està tot... aquest any toca esquí de muntanya sí o sí... no hi ha excusa!


Aquestes altres fotos són de la Serra del Caragol, a sobre les Vinyes... neu, neueta envoltant la Conca:

dimarts, 25 de novembre de 2008

Raquetejant per Llessuí

A les 10 del matí, tipo "dominguers", hem agafat el Jimny i carretera i manta direcció al Pallars Sobirà, objectiu: raquetejar/foquejar per les antigues i ara abandonades pistes de Llessuí.
Sort que amb el suzuki hem pogut arribar força amunt, quasi a la cafeteria, perque sinó no val la pena anar-hi! La neu està molt ventada i no hi ha gruix fins a 2100m aprox.

Una vegada en aquest punt ens hem equipat respectivament amb el material super-mega-tècnic que portavem avui (ho dic pels meus pantalons de xandall adidas, que com he comprovat avui no estan fets per passar un dia amb borrufa de neu a 2500m.) i hem començat la ruta... objectiu: caminar una mica i intentar fer una mica de bronzo si els nuvols m'ho permitien.La caminata genial, i es que com m'he trobat prou bé he fet més desnivell del previst... uns 300m. Una passada, jajaja!!! En aquest punt ens hem trobat amb el Dani que baixava de fer el tuc de la Cometa, tot gelat per cert, i hem baixat tot xino-xano per sota els postes dels remontadors fins on teniem el cotxe... un plaer! no pensava que a aquestes alçades el meu cos estaria per fer aquestes coses,... ja vec que l'Aran serà un curtit de mena!
Com hem acabat prou aviat, i el cos ens demanava menjar urgent, hem baixat fins a la Pobla de Segur a fer un menú al bar Pirineu (9,90€)... fideus a la casssola ben calentets i peixet a la planxa... molt bó! Encara que sempre passa igual, amb els menús menges més del que no pas ho faries a casa... i això en el meu cas i amb la panxa que arrossego vol dir que no em puc ni moure... panxa comprimida... quin malestar! Necessito caminar una mica, fer baixar el dinar...
Doncs el Dani té la solució: agafem pista forestal amb el Jimny i "canya al mono"! Ja dic jo que pariré abans d'hora amb aquest conductor intrépido!
Hem agafat la pista que surt del pont dels palillos cap a l'Ermita de Sant Pere Màrtir i una vegada per dalt, sense arribar a l'ermita, hem baixat a observar el paisatge i estirar les cames... Mmmm! quina olor a bolet a comentat el Dani, al moment ja no el veia, el tio estava "acotxat" buscant fongs com un boig... i es que ha trobat una llanega! però només una... hem estat buscant durant una bona estona, per cert, amb un gel que fa avui al pallars que "deu-ni-dó", però no hem trobat res més interessant. Així tornada cap a caseta a descansar i a gaudir de la llar de foc, que avui prou ens ho mereixem!!!

Raquetejant per Llessuí

A les 10 del matí, tipo "dominguers", hem agafat el Jimny i carretera i manta direcció al Pallars Sobirà, objectiu: raquetejar/foquejar per les antigues i ara abandonades pistes de Llessuí.
Sort que amb el suzuki hem pogut arribar força amunt, quasi a la cafeteria, perque sinó no val la pena anar-hi! La neu està molt ventada i no hi ha gruix fins a 2100m aprox.

Una vegada en aquest punt ens hem equipat respectivament amb el material super-mega-tècnic que portavem avui (ho dic pels meus pantalons de xandall adidas, que com he comprovat avui no estan fets per passar un dia amb borrufa de neu a 2500m.) i hem començat la ruta... objectiu: caminar una mica i intentar fer una mica de bronzo si els nuvols m'ho permitien.La caminata genial, i es que com m'he trobat prou bé he fet més desnivell del previst... uns 300m. Una passada, jajaja!!! En aquest punt ens hem trobat amb el Dani que baixava de fer el tuc de la Cometa, tot gelat per cert, i hem baixat tot xino-xano per sota els postes dels remontadors fins on teniem el cotxe... un plaer! no pensava que a aquestes alçades el meu cos estaria per fer aquestes coses,... ja vec que l'Aran serà un curtit de mena!
Com hem acabat prou aviat, i el cos ens demanava menjar urgent, hem baixat fins a la Pobla de Segur a fer un menú al bar Pirineu (9,90€)... fideus a la casssola ben calentets i peixet a la planxa... molt bó! Encara que sempre passa igual, amb els menús menges més del que no pas ho faries a casa... i això en el meu cas i amb la panxa que arrossego vol dir que no em puc ni moure... panxa comprimida... quin malestar! Necessito caminar una mica, fer baixar el dinar...
Doncs el Dani té la solució: agafem pista forestal amb el Jimny i "canya al mono"! Ja dic jo que pariré abans d'hora amb aquest conductor intrépido!
Hem agafat la pista que surt del pont dels palillos cap a l'Ermita de Sant Pere Màrtir i una vegada per dalt, sense arribar a l'ermita, hem baixat a observar el paisatge i estirar les cames... Mmmm! quina olor a bolet a comentat el Dani, al moment ja no el veia, el tio estava "acotxat" buscant fongs com un boig... i es que ha trobat una llanega! però només una... hem estat buscant durant una bona estona, per cert, amb un gel que fa avui al pallars que "deu-ni-dó", però no hem trobat res més interessant. Així tornada cap a caseta a descansar i a gaudir de la llar de foc, que avui prou ens ho mereixem!!!

dilluns, 24 de novembre de 2008

Un cop de mà a casa!

Aquests darrers dies hem anat de compres, ultimant els preparatius de l'habitació de l'Aran. Montant mobles de l'Ikea amb l'Anna i polint detalls del que ens podrà fer falta per quan arribi el petit.
Com el meu pare ultimament ha vist que estava bastant per casa i que ell esta una mica costipat, m'ha demanat a vere si el podia ajudar a sembrar un parell de camps que li quedaven abans de que ploguès. Així que avui despres de desenganxar el cultivador del tractor, hem enganxat la sembradora i l'hem emplenat d'uns 480kgs de llavor, el que equival a uns 12 sacs de 40 kgs. I llavors cap al camp!!
Primer m'ho ha hagut d'explicar perquè jo ho he vist fer moltes vegades pero ja no m'en enrecordava masa. Un cop aclarits els dubtes... a la feina! La veritat és que ho he acabat amb una horeta mentre ell com no pot estar parat anava treient rocs del camp. Un feina que sempre li he vist fer i que és un bon entreno per les lumbars.
Un cop hem acabat cap a la casa a tancar el tractor i cap a Tremp a dinar.
La veritat és que m'ho he pasat molt bé...

Això si per la tarde he anat a correr una estoneta per esbravar-me mentre a cotes altes estava nevant... preparant el terreny per demà!!

dissabte, 22 de novembre de 2008

Visita al Maresme

Aquesta setmana ha sigut un no parar... de comprar! Quin estrés!!!
No vull ni contar quants € ens hem gastat, però l'Aran encara no ha sortit i ja us dic jo que té de tot... i més coses que m'haguessin encolomat si no fos perque el Dani posava seny a les compres, i es que ma mare és pitjor que una botiguera a comissió!!!
També hem de donar les gràcies a la Maleni... la meva tieta preferida! Ens ha aconseguit una cuna, una cuna de viatge i una trona, tot super novet d'una companya seva de feina i de primera calitat! quan estigui montat a l'habitació ja faré una foto perque ho pogueu veure tot, ja que aquesta setmana posem el sòcol i comencem a montar mobles.
Vull agrair des d'aquí també els regalets que la gent ens va fent... MOLTES GRÀCIES! Sabatetes super xules, robeta super mini i altres cosetes que segur que ens seran d'utilitat, encara que no tant de temps com voldriem!
Últims regalets que ens han fet:

El que també m'he comprat a Mataró d'oferta, són uns kets per l'any que ve fer alguna que altra cursa de muntanya (que ja tinc mirada al calendari)... i es que tinc un mooono!!!


A Vilassar però, també he fet altres coses, com quedar amb antigues companyes de classe que feia.... anys i anys i anys que no veia ni en sabia res i com que ens vam retrobar pel Facebook vam decidir quedar i fer petar la xerrada! Em va fer molta il·lusió; per uns instants em va fer la impressió de què no havien passat els anys, bé, mentres no em mirava la panxa!!! Espero que es repeteixi aviat!

Divendres ja tornavem a pujar cap a Tremp, amb tots els mobles, una planta d'Euroflor per l'entrada de casa, els xins meullant com botjos, ma mare amb les maletes perque ja es queda pel pallars fins que neixi l'Aran, i altres bosses... total: com a gitanos! la furgo carregada fins a dalt!
Una vegada a Tremp relaaaax i piscina... un autèntic plaer tornar a caseta.


Visita al Maresme

Aquesta setmana ha sigut un no parar... de comprar! Quin estrés!!!
No vull ni contar quants € ens hem gastat, però l'Aran encara no ha sortit i ja us dic jo que té de tot... i més coses que m'haguessin encolomat si no fos perque el Dani posava seny a les compres, i es que ma mare és pitjor que una botiguera a comissió!!!
També hem de donar les gràcies a la Maleni... la meva tieta preferida! Ens ha aconseguit una cuna, una cuna de viatge i una trona, tot super novet d'una companya seva de feina i de primera calitat! quan estigui montat a l'habitació ja faré una foto perque ho pogueu veure tot, ja que aquesta setmana posem el sòcol i comencem a montar mobles.
Vull agrair des d'aquí també els regalets que la gent ens va fent... MOLTES GRÀCIES! Sabatetes super xules, robeta super mini i altres cosetes que segur que ens seran d'utilitat, encara que no tant de temps com voldriem!
Últims regalets que ens han fet:

El que també m'he comprat a Mataró d'oferta, són uns kets per l'any que ve fer alguna que altra cursa de muntanya (que ja tinc mirada al calendari)... i es que tinc un mooono!!!


A Vilassar però, també he fet altres coses, com quedar amb antigues companyes de classe que feia.... anys i anys i anys que no veia ni en sabia res i com que ens vam retrobar pel Facebook vam decidir quedar i fer petar la xerrada! Em va fer molta il·lusió; per uns instants em va fer la impressió de què no havien passat els anys, bé, mentres no em mirava la panxa!!! Espero que es repeteixi aviat!

Divendres ja tornavem a pujar cap a Tremp, amb tots els mobles, una planta d'Euroflor per l'entrada de casa, els xins meullant com botjos, ma mare amb les maletes perque ja es queda pel pallars fins que neixi l'Aran, i altres bosses... total: com a gitanos! la furgo carregada fins a dalt!
Una vegada a Tremp relaaaax i piscina... un autèntic plaer tornar a caseta.


dilluns, 17 de novembre de 2008

Cap de setmana per Goriz

Aquesta cap de setmana he fet una visita al Jordi que esta treballant al refu de Goriz. Hi he anat acompanyat del Gerard i la Marta.
Vam marxar el divendres al mati i carregats amb els esquis a la motxilla vam caminar fins a les Clavijas del Soaso, una vegada superada la miniferrata ja ens vam poder posar els esquis i arribar al refu, on ens esperava el Jordi amb el plat a taula... bufffff. Més no podiem demanar. Una vegada alla vam colaborar amb les tasques del refu, catxondeo, algun ping-pong, xerrada sobre la ruta de l'endemà i aviat a dormir.
Al dia seguent vam fer el cim del Marboré (3248m) que encara no havia fet i és un dels més característics de la zona. La neu canviava d'estat constantment, així que va ser una bona sortida per posar-nos les piles. Al cim hi feia bastant vent i no vam poder estar masa estona , però el paisatge és bestial. La baixada divertida fins anar a buscar el Fraile on hi ha una cananeta molt guapa per baixar. Desprès de unes cuantes conyes i arrebossades per la neu vam arribar al refu i vam continuar amb les tasques del refu, i alguna sessió que altra de messenger per comunicarme amb l'Anna i explicar-nos les novetats.
El diumenge vam matinar una mica més perquè la sortida era una mica més llarga. El jefe del refu ens va mostrar un ititnerari alternatiu aparentment ideal.
En un principi la ruta era sortir del refu, anar al Taillon, tornar al refu i baixar al parking. Però ens van aconsellar que una vegada fet el Taillon(3144m) baixessim per les clavijas de Salarons cap al cotxe. Les clavijas teoricament són fàcils de baixar, el problema que vam tindre es que una vegada vam ser al circo de Carriata no veiem les fites ni l'inici de las clavijas, degut a que estaven colgades per la neu. Així que varem tindre que tornar a pujar a los llanos de Salarons, saltar a los llanos de Millaris per la collada de Salarons. Desprès fer una altre collet i tornar al refu. Menjar una mica i avall cap al cotxe. Lo que havia de ser una sortideta de 4 hores i 1200m/d, va acabar sent de 2300m/d i 9h 15min. Menjant una barreta una poma i 2 principe. A part del ventet constant que va fer durant tot el dia, jejeje
A les 23.00 arribava a Trem
p, bastant tovet, amb 4000m/d acumulats el finde.
Amb això he aprés que no sempre s'ha de fer cas als guardes dels refus...jejej

Això si la ruta paisatges i companyia bestials!!!

dissabte, 15 de novembre de 2008

Alletament matern

Vull parlar d'aquest tema perque des que estic embarassada han sigut varies les persones que me n'han parlat de diferent manera. A partir d'aquí, i pensant que es una cosa molt important per la etapa que m'arribarà, m'he aficionat a llegir varis autors, un dels que recomano tant per la fàcil lectura com per les idees que expressa és el pediatra Carlos Gonzalez autor d'entre d'altres "Un regalo para toda la vida".Tota aquesta lectura, juntament amb la meva llevadora m'han fet entrendre que la lactancia materna no és una eina per conseguir la salut de la criatura, sinó una part d'aquesta mateixa salut, no és un mitjà sinó un fi; forma part del cicle sexual i reproductiu de tota dona, un dret que ningú ens pot prendre, ni a la dona ni a la criatura.
Segur que alguna vegada heu sentit dir a dones que no podien donar el pit als seus fills perque no tenien prou llet, o aquesta era dolenta o simplement que un dia sel's ha acabat sense saber el perque, quina mala sort, no? Deuen ser coses que es tenen o no es tenen? I no és molta casualitat que això passi sovint a Europa però en canvi a l'Africa no passi mai? Hi ha dones de raça lletera com les vaques? però atenció, les vaques lleteres són mamífers seleccionats al llarg de milers d'anys; qualsevol altre mamífer que fabriqués tanta llet com aquestes vaques seria un animal malalt.
Així podem afirmar que qualsevol dona té la mateixa llet. Llavors, què es fa malament a la nostra societat?
Intervenció!!! Aquesta és la resposta, hem arribat a un punt que abans de deixar fer ja tenim altres camins per intervenir abans de que les coses vagin malament, perque tot sigui millor... millor que de manera natural? Està clar que a vegades és necessari però hem arribat a un punt que per "protocol" ja s'estableixen aquests processos, i res ja no és natural!
Deixem els horaris, els biberons per si es queda amb gana,...El secret: Lactancia a demanda.
Lactancia a demanda de la criatura i de la mare, un vincle afectiu únic i irrepetible, dur? segurament, tots els inicis són durs, amb qualsevol aspecte, però una vegada tot encaminat ha de ser la cosa més bonica del món.

Alletament matern

Vull parlar d'aquest tema perque des que estic embarassada han sigut varies les persones que me n'han parlat de diferent manera. A partir d'aquí, i pensant que es una cosa molt important per la etapa que m'arribarà, m'he aficionat a llegir varis autors, un dels que recomano tant per la fàcil lectura com per les idees que expressa és el pediatra Carlos Gonzalez autor d'entre d'altres "Un regalo para toda la vida".Tota aquesta lectura, juntament amb la meva llevadora m'han fet entrendre que la lactancia materna no és una eina per conseguir la salut de la criatura, sinó una part d'aquesta mateixa salut, no és un mitjà sinó un fi; forma part del cicle sexual i reproductiu de tota dona, un dret que ningú ens pot prendre, ni a la dona ni a la criatura.
Segur que alguna vegada heu sentit dir a dones que no podien donar el pit als seus fills perque no tenien prou llet, o aquesta era dolenta o simplement que un dia sel's ha acabat sense saber el perque, quina mala sort, no? Deuen ser coses que es tenen o no es tenen? I no és molta casualitat que això passi sovint a Europa però en canvi a l'Africa no passi mai? Hi ha dones de raça lletera com les vaques? però atenció, les vaques lleteres són mamífers seleccionats al llarg de milers d'anys; qualsevol altre mamífer que fabriqués tanta llet com aquestes vaques seria un animal malalt.
Així podem afirmar que qualsevol dona té la mateixa llet. Llavors, què es fa malament a la nostra societat?
Intervenció!!! Aquesta és la resposta, hem arribat a un punt que abans de deixar fer ja tenim altres camins per intervenir abans de que les coses vagin malament, perque tot sigui millor... millor que de manera natural? Està clar que a vegades és necessari però hem arribat a un punt que per "protocol" ja s'estableixen aquests processos, i res ja no és natural!
Deixem els horaris, els biberons per si es queda amb gana,...El secret: Lactancia a demanda.
Lactancia a demanda de la criatura i de la mare, un vincle afectiu únic i irrepetible, dur? segurament, tots els inicis són durs, amb qualsevol aspecte, però una vegada tot encaminat ha de ser la cosa més bonica del món.

nou "single"


En este mundo hay mucha gente pero...
No hay nadie como tu... no hay nadie como tu mi amor...
Escolteu: ;-)

nou "single"


En este mundo hay mucha gente pero...
No hay nadie como tu... no hay nadie como tu mi amor...
Escolteu: ;-)

dimecres, 12 de novembre de 2008

Nova adquisició... nova diversió!

Amb el nou cotxet que ens hem comprat, i ara no penseu que parlo del cotxet de l'Aran que també n'hem comprat un però ja us l'ensenyaré quan toqui, hem trobat una diversió i un passatemps fabulós! Massa hem tardat a comprar-nos un 4x4!
Just ahir vam dedicar tot el matí a fer una excursioneta rollo 4x4 + tramet a peu per estirar les cames (cada vegada em canso més i la caminadeta ha de ser més curta) per la zona del Baix Pallars (voltants de Gerri de la Sal), va ser molt divertit, i com a prova us deixaré el reportatge fotogràfic.
Així que ara oblideus de veure'm amb el C3, que està a Soria, i acostumeu-vos al meu nou Suzuki Jimny.
Ah! també comunicar que ja tenim portabicis i aviat també un portaesquís per aquesta "machine", així que aviat podrem anar una miqueta, només una miqueta més amples!

Com veieu, la suma d'elements Jimny + Terrible dóna diversió assegurada!!!

Nova adquisició... nova diversió!

Amb el nou cotxet que ens hem comprat, i ara no penseu que parlo del cotxet de l'Aran que també n'hem comprat un però ja us l'ensenyaré quan toqui, hem trobat una diversió i un passatemps fabulós! Massa hem tardat a comprar-nos un 4x4!
Just ahir vam dedicar tot el matí a fer una excursioneta rollo 4x4 + tramet a peu per estirar les cames (cada vegada em canso més i la caminadeta ha de ser més curta) per la zona del Baix Pallars (voltants de Gerri de la Sal), va ser molt divertit, i com a prova us deixaré el reportatge fotogràfic.
Així que ara oblideus de veure'm amb el C3, que està a Soria, i acostumeu-vos al meu nou Suzuki Jimny.
Ah! també comunicar que ja tenim portabicis i aviat també un portaesquís per aquesta "machine", així que aviat podrem anar una miqueta, només una miqueta més amples!

Com veieu, la suma d'elements Jimny + Terrible dóna diversió assegurada!!!

dissabte, 8 de novembre de 2008

Primer contacte amb la neu

Tothom diu que hi ha molta neu al Piri, els més fanàtics ja porten desnivells importants amb pells, així que, després de la nova adquisició del Suzuki Jimny per part nostra, hem decidit fer un dia complert: Anar a provar el Jimny per la neu + gaudir-ne sobre unes raquetes.
Dissabte a les 9 hem sortit de casa sota un dia ennuvolat amb fines gotes que no ens animaven gaire, tot i així, teniem tantes ganes de sortir a fer monte i tocar neu que això no ha privat que a les 10 comencessim a pujar amb el Jimny per la pista de Filià.
3 al cotxe + esquís + raquetes + pals + botes + motxilles... no s'hi cap! I es que realment el Jimny és un cotxe petit petit, un juguet que puja per tot arreu i que n'estem molt i molt contents, però hi ha una cosa urgent... necessitem un portaesquís!
Hem pogut arribar fins la cabana de Filià, on hem aparcat, ens hem calçat i ens hem despedit.


A partir d'aquí l'aventura a sigut sola... m'ho he passat genial! xino-xano he fet el tomb a la vall de Filià amb tot l'equipament necessari: abric, menjar, càmara de fotos, prismàtics... no m'ha faltat res! la pena és que no he vist cap animaló... bé, pujant amb el cotxe un cabirolet!!!
M'he quedat impressionada de la neu que hi ha a la zona, un tou important! Ara sí, fa una caloreta que com continui així poc durarà! estava degelant a tooope!


El tomet l'he fet tranquilament, anant parant, menjant i fent fotos, i just quan ja tornava cap al cotxe també arribaven els esquiadors de fer el pic de Filià... així que perfecte, començant i acabant junts!