dilluns, 17 de novembre del 2008

Cap de setmana per Goriz

Aquesta cap de setmana he fet una visita al Jordi que esta treballant al refu de Goriz. Hi he anat acompanyat del Gerard i la Marta.
Vam marxar el divendres al mati i carregats amb els esquis a la motxilla vam caminar fins a les Clavijas del Soaso, una vegada superada la miniferrata ja ens vam poder posar els esquis i arribar al refu, on ens esperava el Jordi amb el plat a taula... bufffff. Més no podiem demanar. Una vegada alla vam colaborar amb les tasques del refu, catxondeo, algun ping-pong, xerrada sobre la ruta de l'endemà i aviat a dormir.
Al dia seguent vam fer el cim del Marboré (3248m) que encara no havia fet i és un dels més característics de la zona. La neu canviava d'estat constantment, així que va ser una bona sortida per posar-nos les piles. Al cim hi feia bastant vent i no vam poder estar masa estona , però el paisatge és bestial. La baixada divertida fins anar a buscar el Fraile on hi ha una cananeta molt guapa per baixar. Desprès de unes cuantes conyes i arrebossades per la neu vam arribar al refu i vam continuar amb les tasques del refu, i alguna sessió que altra de messenger per comunicarme amb l'Anna i explicar-nos les novetats.
El diumenge vam matinar una mica més perquè la sortida era una mica més llarga. El jefe del refu ens va mostrar un ititnerari alternatiu aparentment ideal.
En un principi la ruta era sortir del refu, anar al Taillon, tornar al refu i baixar al parking. Però ens van aconsellar que una vegada fet el Taillon(3144m) baixessim per les clavijas de Salarons cap al cotxe. Les clavijas teoricament són fàcils de baixar, el problema que vam tindre es que una vegada vam ser al circo de Carriata no veiem les fites ni l'inici de las clavijas, degut a que estaven colgades per la neu. Així que varem tindre que tornar a pujar a los llanos de Salarons, saltar a los llanos de Millaris per la collada de Salarons. Desprès fer una altre collet i tornar al refu. Menjar una mica i avall cap al cotxe. Lo que havia de ser una sortideta de 4 hores i 1200m/d, va acabar sent de 2300m/d i 9h 15min. Menjant una barreta una poma i 2 principe. A part del ventet constant que va fer durant tot el dia, jejeje
A les 23.00 arribava a Trem
p, bastant tovet, amb 4000m/d acumulats el finde.
Amb això he aprés que no sempre s'ha de fer cas als guardes dels refus...jejej

Això si la ruta paisatges i companyia bestials!!!

4 comentaris:

  1. que no hi ha neu al Pallars que has "emigrat" fora!??

    ResponElimina
  2. Eiiii!!!
    quines endivieeessss!!! jajajaja!!!
    Bueno... ja vec que vas aprofitar força l'últim finde lluny de casa, jo et vai trobar molt a faltar!

    ResponElimina
  3. Quina bona pinta que fa tot plegat!!!
    El video és mooooolt guapo....el soroll de la neu és bestial i sembla que disfruteu. Quina enveja que m'està agafant arrrgh!!!!
    La pròxima vegada fes més fotos i videos que pels llangardaixos del secà com jo ens encanta veure les coses que feu els essers sobre-humans de les muntanyes.

    Salut

    ResponElimina
  4. Dani, no sé si has leido lo que te dije en mi blog. Si quieres ese finde ya que estas aqui, quedamos para un café y Jaume (mi chico) te puede contar mas cosas del IronBike ya que lleva 6 ediciones en la espalda. Incluso te puedo enseñar los libros con las etapas para que te vayas haciendo una idea. Ya diras algo.
    Saludos
    Noe

    ResponElimina