diumenge, 14 de setembre de 2008

Ermita de St. Salvador

Dia de la diada, dia de festa. He de buscar un lloc on puguem anar a caminar però no ens trobem tota la gent que avui deu estar per la muntanya...
Miro el mapa i entre Rivert i Toralla trobo una ermita anomenada Sant Salvador a la qual s’hi accedeix per una pista forestal des de Toralla, però segur que hi deu haver un antic camí o algun accés des del poble de Rivert... podem provar, aventura total!

Agafem el cotxe i amb un moment ens plantem al poble de Rivert, com ens pensàvem no hi ha cap indicació d’aquesta ermita al poble; mirant la direcció que teòricament hem de seguir surt una pista que segons el mapa va a donar al Corral de la Via i allà mor, provem!!! Tot seguint aquesta pista veiem que hi ha un camí antic abandonat però la pista el fa malbé i no podem veure per on continua, haurem de continuar per la pista un tros més.
Finalment, veient que cap camí puja en direcció l’ermita decidim pujar camp a través per l’aresta d’una serra on no hi ha tanta vegetació i podem anar avançant de manera còmode per carrerades, com més amunt més evident es fa la línia a seguir, fins i tot, trobem grans fites de pedres, hem fet bé!

Per fi arribem a 1.200m d’alçada, al cap de la Serra de Sant Salvador, davant mateix ens queda la Vall de Serradell... impressionant! La pena és que hi ha força calitja.
Carenegem fins arribar a l’ermita de Sant Salvador.

Com sempre, fotos, tonteries, una mica de combustible i descans; que feliços que som fent aquestes coses!!!

Decidim fer el descens per la pista forestal que marca al mapa, ja que baixa amb menys pendent i a mi m’anirà millor per l’esquena, a demés tot pujant hem observat que de la pista que va a Toralla hi ha un nou ramal que el fan arribar fins al Corral de la Via i d’aquí a Rivert, així no tindrem problema per tornar al cotxe... tot i que la tornada es fa bastant llargaaaa...Finalment a les 2 del migdia arribem al cotxe, una mica d’estiraments, omplim garrafes d’aigua a la font de Rivert i baixada cap a Tremp amb la feina feta; ara ja pot ploure!!!

Ermita de St. Salvador

Dia de la diada, dia de festa. He de buscar un lloc on puguem anar a caminar però no ens trobem tota la gent que avui deu estar per la muntanya...
Miro el mapa i entre Rivert i Toralla trobo una ermita anomenada Sant Salvador a la qual s’hi accedeix per una pista forestal des de Toralla, però segur que hi deu haver un antic camí o algun accés des del poble de Rivert... podem provar, aventura total!

Agafem el cotxe i amb un moment ens plantem al poble de Rivert, com ens pensàvem no hi ha cap indicació d’aquesta ermita al poble; mirant la direcció que teòricament hem de seguir surt una pista que segons el mapa va a donar al Corral de la Via i allà mor, provem!!! Tot seguint aquesta pista veiem que hi ha un camí antic abandonat però la pista el fa malbé i no podem veure per on continua, haurem de continuar per la pista un tros més.
Finalment, veient que cap camí puja en direcció l’ermita decidim pujar camp a través per l’aresta d’una serra on no hi ha tanta vegetació i podem anar avançant de manera còmode per carrerades, com més amunt més evident es fa la línia a seguir, fins i tot, trobem grans fites de pedres, hem fet bé!

Per fi arribem a 1.200m d’alçada, al cap de la Serra de Sant Salvador, davant mateix ens queda la Vall de Serradell... impressionant! La pena és que hi ha força calitja.
Carenegem fins arribar a l’ermita de Sant Salvador.

Com sempre, fotos, tonteries, una mica de combustible i descans; que feliços que som fent aquestes coses!!!

Decidim fer el descens per la pista forestal que marca al mapa, ja que baixa amb menys pendent i a mi m’anirà millor per l’esquena, a demés tot pujant hem observat que de la pista que va a Toralla hi ha un nou ramal que el fan arribar fins al Corral de la Via i d’aquí a Rivert, així no tindrem problema per tornar al cotxe... tot i que la tornada es fa bastant llargaaaa...Finalment a les 2 del migdia arribem al cotxe, una mica d’estiraments, omplim garrafes d’aigua a la font de Rivert i baixada cap a Tremp amb la feina feta; ara ja pot ploure!!!

divendres, 12 de setembre de 2008

Visita al Meüll i Arbull

D'això ja fa uns dies...

Avui volia anar a caminar, però estic força cansada de cames i necessito alguna ruta més suau. Miro el mapa i s'em passa pel cap anar amb el cotxe a visitar el poble del Meüll que m'han comentat que han arreglat el castell del poble i hi ha discrepàncies entre la gent de la comarca sobre la manera que ha quedat tot plegat. Com sempre el meu xerpa m'acompanya!


Agafem el C3 i carretera cap a la corba de la "pera" on s'agafa la pista que ens portarà al poble de Meüll. Arribem al cap de 30min aprox. d'haver sortit de Tremp. Meüll queda just al coll d'un petit turó i hi fa força vent, aquí l'hivern ha de ser bastant cru... sense llum, aigua i amb aquest airet! Mirem l'obra que han fet amb l'antic castell que estava a punt de caure a terra, crec que tot el que sigui intentar recuperar una antiga construcció, encara que li donin tocs moderns, es un bé pel poble i la comarca. Com que ens estem gelant de fred, després de fer un tomb pel poble agafem el cotxe i l'aparquem en un encreuament tornant cap a la carretera de Montllobar on hi surt una pista amb més mal estat que l'anterior.
A partir d'aquí comencem a caminar per una pista tot planejant fins uns trossos on hi ha un remolc i una pista amb un cartell on indica que la pista per on continuem és "propietat particular" i tb que vigilem amb el gos, el Dani agafa una pedra tot guardant-se-la a la mà i anem tirant per aquesta pista fins que veiem un noi que està pintant una porta d'un tancat.


És el propietari d'Arbull, l'ermita és l'única edificació que no li van voler vendre; així que ell guarda la clau i tot aquell que s'acosta per aquest paratge li obra la porta perque pugui visitar-la.

Doncs així ho vem fer, visita a l'ermita, menjar una mica juntament am unes gallines propietat d'aquest noi i finalment desfer el camí fins al cotxe.

Un dia diferent i un nou paratge conegut a la comarca.

Visita al Meüll i Arbull

D'això ja fa uns dies...

Avui volia anar a caminar, però estic força cansada de cames i necessito alguna ruta més suau. Miro el mapa i s'em passa pel cap anar amb el cotxe a visitar el poble del Meüll que m'han comentat que han arreglat el castell del poble i hi ha discrepàncies entre la gent de la comarca sobre la manera que ha quedat tot plegat. Com sempre el meu xerpa m'acompanya!


Agafem el C3 i carretera cap a la corba de la "pera" on s'agafa la pista que ens portarà al poble de Meüll. Arribem al cap de 30min aprox. d'haver sortit de Tremp. Meüll queda just al coll d'un petit turó i hi fa força vent, aquí l'hivern ha de ser bastant cru... sense llum, aigua i amb aquest airet! Mirem l'obra que han fet amb l'antic castell que estava a punt de caure a terra, crec que tot el que sigui intentar recuperar una antiga construcció, encara que li donin tocs moderns, es un bé pel poble i la comarca. Com que ens estem gelant de fred, després de fer un tomb pel poble agafem el cotxe i l'aparquem en un encreuament tornant cap a la carretera de Montllobar on hi surt una pista amb més mal estat que l'anterior.
A partir d'aquí comencem a caminar per una pista tot planejant fins uns trossos on hi ha un remolc i una pista amb un cartell on indica que la pista per on continuem és "propietat particular" i tb que vigilem amb el gos, el Dani agafa una pedra tot guardant-se-la a la mà i anem tirant per aquesta pista fins que veiem un noi que està pintant una porta d'un tancat.


És el propietari d'Arbull, l'ermita és l'única edificació que no li van voler vendre; així que ell guarda la clau i tot aquell que s'acosta per aquest paratge li obra la porta perque pugui visitar-la.

Doncs així ho vem fer, visita a l'ermita, menjar una mica juntament am unes gallines propietat d'aquest noi i finalment desfer el camí fins al cotxe.

Un dia diferent i un nou paratge conegut a la comarca.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Castell de Mur

El Dani i jo tenim tot el matí per fer alguna cosa, només amb l'obligació de passar per l'Espona a agafar tomaquets i enciams abans d'arribar a casa a dinar; així que decidim visitar el Castell de Mur tot deixant el cotxe a Guàrdia.

El camí comença planejant per la vora d'uns trossos fins que travessa un barranc, a partir d'aquest moment s'enfila fent "giragonces" tot anant a buscar la pista que porta al Castell de Guàrdia (avui no l'hem visitat) i finalment a Collmorter. Un cop arribats en aquest punt el més dur de la ruta ja ho hem superat i només queda la pujadeta final fins al Castell.
A dalt mengem un platan i una poma i descansem tot mirant les vistes que es veuen des d'aquest punt.
Un cop recuperats baixem pel mateix sender de pujada.

Castell de Mur

El Dani i jo tenim tot el matí per fer alguna cosa, només amb l'obligació de passar per l'Espona a agafar tomaquets i enciams abans d'arribar a casa a dinar; així que decidim visitar el Castell de Mur tot deixant el cotxe a Guàrdia.

El camí comença planejant per la vora d'uns trossos fins que travessa un barranc, a partir d'aquest moment s'enfila fent "giragonces" tot anant a buscar la pista que porta al Castell de Guàrdia (avui no l'hem visitat) i finalment a Collmorter. Un cop arribats en aquest punt el més dur de la ruta ja ho hem superat i només queda la pujadeta final fins al Castell.
A dalt mengem un platan i una poma i descansem tot mirant les vistes que es veuen des d'aquest punt.
Un cop recuperats baixem pel mateix sender de pujada.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Serra de la Campaneta

Tenia ganes de fer una ruta diferent, buscant un lloc on no he estat gaires vegades, i tot mirant el mapa vaig recordar que tota la zona de la Serra de la Campaneta era desconeguda per mi.
Aquesta serra es troba separada del Montsec de Rubies i té vistes impressionants sobre aquest i sobre tota la Conca Dellà. Es troba al municipi de Gavet de la Conca, sobre el poble de Sant Salvador de Toló.


Tota decidida, li explico al Dani la meva intenció... i tot i que la ruta que marcava el llibre que volia seguir era força dubtosa ell m’anima encara més i decidim fer-la aquella mateixa tarda; també s’apunten a la caminada ma germana i el novvio, com més serem més riurem!
Quedem a les 16,30 de la tarda, amb previsió de com que cap de nosaltres mai a estat a la zona tinguem marge de temps i no se’ns faci fosc. Amb la furgo direcció al Coll de Comiols comencem a visionar la petita serra que ens espera. Al deixar la furgoneta ja veiem que de senders marcats no se’n veuen masses... cap! Així que ens guiem per la línia elèctrica i anem pujant sota aquesta... Ah! Per cert quins guarros els de les línies, tots els aïllants de ceràmica estan abandonats per allí sota, mig enterrats, així que si algun agent rural es passeja per allà que ho tingui en compte! Bé, tot seguint la línia i sense rastre de cap mena de sender – camí – fita o alguna cosa que ens pugui guiar arribem a l’avantcim. Des d’aquí ja hi ha més bona vista i tirem algunes fotos tot fent el jabalí.

Continuem pujant cap al Tossal del Vigatà (1241m) i ens comencem a trobar restes de trixeres de la guerra civil, sembla mentida que en aquest mateix lloc que ens trobàvem haguessin viscut situacions tant extremes! El Dani està molt emocionat i no para d’anar amunt i avall com un cabirol en busca d’alguna resta de la guerra, quin flipat! ; jo també em sento molt contenta d’haver triat aquesta ruta.


Sense adonar-nos ja som a dalt al cim dins de trinxeres i refugis, planegem direcció al coll i ara hem de trobar un baixador que ens porti al Castell de Toló, el qual ja veiem des d’on som. Ni senders ni fites ni res... continuem baixant tipus jabalí amb les cames ben esgarrinxades i per fi arribem al pla de sota el Castell.

El Castell de Toló està molt derruït, només queda una paret en peu, quina llàstima, perque crec que aquestes coses s’haurien d’intentar recuperar. Tirem fotos, mengem una mica i continuem baixant cap al poble de Toló, ara sí, per un sender antigament empedrat i molt abandonat; el poble de Toló no sembla estar habitat, tot i que més avall uns “hippys” s’estan arreglant una masia ben xula.


Finalment abans de que es pongui el sol arribem al cotxe, cansants però molt contents de descubrir paratges nous per la nostra comarca.
Si algú després de llegir aquesta crònica vol repetir la ruta que tingui en compte que, com he dit, no hi ha cap tipus de sender a part del que puja de Toló al Castell, són tot corriols de bestiar. Ara, si val la pena? A mi m’ha agradat molt... no és molt difícil (jo no estic per fer segons quines coses) i en tot moment et pots orientar fàcilment. Amb 3hores com a màxim fas el tomb caminant tranquilament.

Serra de la Campaneta

Tenia ganes de fer una ruta diferent, buscant un lloc on no he estat gaires vegades, i tot mirant el mapa vaig recordar que tota la zona de la Serra de la Campaneta era desconeguda per mi.
Aquesta serra es troba separada del Montsec de Rubies i té vistes impressionants sobre aquest i sobre tota la Conca Dellà. Es troba al municipi de Gavet de la Conca, sobre el poble de Sant Salvador de Toló.


Tota decidida, li explico al Dani la meva intenció... i tot i que la ruta que marcava el llibre que volia seguir era força dubtosa ell m’anima encara més i decidim fer-la aquella mateixa tarda; també s’apunten a la caminada ma germana i el novvio, com més serem més riurem!
Quedem a les 16,30 de la tarda, amb previsió de com que cap de nosaltres mai a estat a la zona tinguem marge de temps i no se’ns faci fosc. Amb la furgo direcció al Coll de Comiols comencem a visionar la petita serra que ens espera. Al deixar la furgoneta ja veiem que de senders marcats no se’n veuen masses... cap! Així que ens guiem per la línia elèctrica i anem pujant sota aquesta... Ah! Per cert quins guarros els de les línies, tots els aïllants de ceràmica estan abandonats per allí sota, mig enterrats, així que si algun agent rural es passeja per allà que ho tingui en compte! Bé, tot seguint la línia i sense rastre de cap mena de sender – camí – fita o alguna cosa que ens pugui guiar arribem a l’avantcim. Des d’aquí ja hi ha més bona vista i tirem algunes fotos tot fent el jabalí.

Continuem pujant cap al Tossal del Vigatà (1241m) i ens comencem a trobar restes de trixeres de la guerra civil, sembla mentida que en aquest mateix lloc que ens trobàvem haguessin viscut situacions tant extremes! El Dani està molt emocionat i no para d’anar amunt i avall com un cabirol en busca d’alguna resta de la guerra, quin flipat! ; jo també em sento molt contenta d’haver triat aquesta ruta.


Sense adonar-nos ja som a dalt al cim dins de trinxeres i refugis, planegem direcció al coll i ara hem de trobar un baixador que ens porti al Castell de Toló, el qual ja veiem des d’on som. Ni senders ni fites ni res... continuem baixant tipus jabalí amb les cames ben esgarrinxades i per fi arribem al pla de sota el Castell.

El Castell de Toló està molt derruït, només queda una paret en peu, quina llàstima, perque crec que aquestes coses s’haurien d’intentar recuperar. Tirem fotos, mengem una mica i continuem baixant cap al poble de Toló, ara sí, per un sender antigament empedrat i molt abandonat; el poble de Toló no sembla estar habitat, tot i que més avall uns “hippys” s’estan arreglant una masia ben xula.


Finalment abans de que es pongui el sol arribem al cotxe, cansants però molt contents de descubrir paratges nous per la nostra comarca.
Si algú després de llegir aquesta crònica vol repetir la ruta que tingui en compte que, com he dit, no hi ha cap tipus de sender a part del que puja de Toló al Castell, són tot corriols de bestiar. Ara, si val la pena? A mi m’ha agradat molt... no és molt difícil (jo no estic per fer segons quines coses) i en tot moment et pots orientar fàcilment. Amb 3hores com a màxim fas el tomb caminant tranquilament.

Senderista-exploradora!!!

M'he convertit amb una senderista-exploradora!
Les últimes sortides diaries de les meves caminates les he dedicat a buscar zones de la comarca on no havia estat mai, o si més no, no m'hi havia aturat i fer rutes tot cercant ermites perdudes i castells mig derruits.
He de dir que no pensava que als 6 mesos d'aguantar l'Aran estaria tant en forma com em trobo i tindria tantes ganes de fer excursions; de moment (i toco fusta) estic molt contenta!
Ara, no puc posar fotografies... encara estem amb el tema de quin internet posem a casa... i em vaig connectant aquí i allà quan tinc un moment.
Espero poguer-les penjar aviat!!!

Senderista-exploradora!!!

M'he convertit amb una senderista-exploradora!
Les últimes sortides diaries de les meves caminates les he dedicat a buscar zones de la comarca on no havia estat mai, o si més no, no m'hi havia aturat i fer rutes tot cercant ermites perdudes i castells mig derruits.
He de dir que no pensava que als 6 mesos d'aguantar l'Aran estaria tant en forma com em trobo i tindria tantes ganes de fer excursions; de moment (i toco fusta) estic molt contenta!
Ara, no puc posar fotografies... encara estem amb el tema de quin internet posem a casa... i em vaig connectant aquí i allà quan tinc un moment.
Espero poguer-les penjar aviat!!!