dijous, 29 d’octubre de 2009

Ermitanyos + Girona = intensiu BTT

Dissabte 24 d'octubre, l'Aran fa 10 mesos; i decidim fer la prova de foc...

passar una nit separat de la mama! L'excusa, pedalada d'Ermitanyos a Balaguer; així, com que marxem dissabte truco a la Mireieta per fer un soparet amb una bona colla de curtits.
La furgo és el nostre hotelet a la vora del riu, al costat d'on es donarà la sortida al matí següent de la pedalada d'Ermitanyos.

ERMITANYOS

Sortim vora les 9 del matí acompanyada del Danielet, J.Martin-Prim i dels Garret's. Jo ja vec que em cansaré força ja que la companyia és d'alt nivell... no sé si podré aguantar les 3 ermites a aquest ritme, els meus "entrenos" no donen per tant!!!!
Pim-pam pim-pam i arribem a la 1a ermita, Cérvoles. Ens espera un bon pa amb tomata i pernilet... mmmmmm... que bò!!!
Ara és el moment, decideixo trucar a ma mare per veure com a passat la nit amb el dimoniet de casa, diu que bé, només s'ha despertat 2 vegades... ja vec que a mi em fot el pèl aquest nen!!!! Buuufff però els meus pits el troben a faltar... una molèstia important amb la qual no havia contat... tinc els pits tan durs i inflats que no me'ls noto ni meus!
Continuem la pedalada... sender brutal de 4km! pista per descansar, un altre sender ciclable de pujada... pista, sender guapíssim....
2a ermita, Montalegre... plego! no puc més! la pujada m'ha desfét! estic trinxada!!! Baixada... uauuuuuu! els senders et fan oblidar el cansament! a l'encreuament de Sant Llorenç em trobo al Santi fent de cap d'urbanos, el tio es fa respectar! Així que em quedo a xerrar amb ell i l'Anna i decidexo tornar xino xano cap a Balaguer, per avui ja en tinc prou! En canvi, els curtits que m'acompanyaven no dubten a tirar cap a Camarasa... ens veiem al cotxe!!!!

Finalment dinar sobre la gespa un bon plat de fideuà i cap a casa a donar el pit al nenet.

GIRONA

Diumenge mateix decidim marxar el dia següent a Girona... miro l'agenda i em va perfecte.
Arribem a Girona cap a les 8 de la tarda, negra nit a aquesta època de l'any, parem al Decathlon a fer unes compres molt i molt xules... a partir d'ara l'Aran anirà a la piscina i ja té tot l'equipament!!!
Com que no es pot fer gaire cosa més, busquem un lloc ben planet i ben bonic per passar una nit sota els estels... dins la furgo, claro!
Dimarts l'Aran ens aixeca a les 8 del matí... s'ha acabat dormir! Mirem per la finetra i només veiem que boira i més boira... Ooooooh!!!! però mentres esmorzem i ens canviem surt el solet... fantàstic!
Ens dirigim amb les bicis cap al punt d'informació, agafem tota la paperassa necessària per passar un dia de lujo per Girona: al matí via verda i a la tarda visita a la city... Perfecte!


Un dia genial per la ciutat de Girona... ho hem visitat tot amb bici, ens han acabat sortint 60km.

dijous, 22 d’octubre de 2009

I després de pluja...Ca-Co!!!

Quin dia de pluja brutal! Ha caigut força aigua i el que és més interessant... ha caigut neueta al pirineu; segur que n'hi ha que ja deuen estar amb les dents ben llargues esperant el moment de trepitjar aquesta 1a capa blanca!
Al migdia, però, ha parat de ploure, el cel s'ha obert i ha sigut el moment de sortir del niu...
Tràmits per deixar unes horetes a l'Aran amb els avis i... tonto l'últim! A les 5 haviem quedat amb Wein a La Pobla.
La ruta estava decidida: Tomb a Montsor, per mi perfecte!!!
El paisatge que anavem veien tot pujant era fantàstic! Ha quedat un dia clar i les llums de la tarda et feien sentir únic en aquest indret. El Gerard i el Dani no callaven ni un moment, i jo anar escoltant i quan tenia esma hi deia la meva, total, que amb un moment hem sigut a dalt... o això m'ha semblat! Tema principal de conversa: esquís, botes, neu, grampons... "que tienen los hombres en la cabeza???" em sembla que m'ha quedat bastant clar!


A l'arribar a Montsor, ja eren les 6 passades i hem tornat a flipar com les últimes llums del dia il·luminaven aquest poble abandonat, és que només per aquestes petites coses val la pena fer el què fem... estar per aquests paratges i superar-te poc a poc per intentar pujar més ràpid et fa sentir més viu que mai! Deu ser això el que enganxa del curtiment!!!
La baixada ha sigut en la mateixa línia, aquells 2 xerrant i jo corrent per no quedar-me enrera... sempre passa igual!

Ja tinc un altre dia de Ca-Co a la butxaca!!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Via verda del carrilet.

N'havia sentit a parlar ja fa temps, però no és el tipus de ciclisme que a mi més m'agrada; personalment prefereixo grans desnivells, senders, pedres,... bueno, una mica de dificultat per anar-me superant poc a poc; això de pedalar pel plà sense cap mena d'entrebanc no li trobo l'al·licient, o li trobava potser hauria de dir ara, perquè en les meves ciscumstàncies actuals això ha canviat.
Diumenge 11 d'octubre:
Ens aixequem molt aviat, vora les 7 del matí per anar donar ànims i despedir-nos del Dani i el Javi que participen a l'Artec btt marató que surt del poble de Sant Esteve d'en Bas, també veiem a la Noe i l'animem, tenen 110 km per davant; així que l'Aran i jo tenim tot el dia lliure per conèixer més a fons la Vall d'en Bas.
Fins a les 9 - 9,30 la boira no s'aixeca i aprofitem per endressar cosetes de la furgo i fer el mandrós, però l'Aran no té masses ganes de descansar, així que ens posem en marxa per anar a fer un tomb. Ben abrigats (amb gorro i tot) comencem a pedalar sense direcció clara..., no ens coneixem la zona i no sabem cap on anar. Ens trobem al Ramon, que a causa d'haverse deixat el casc ha decidit no participar a la pedalada, així que ja som 3 els que farem de turístes tot lo dia.

Primer decidim seguir una mica les marques de la cursa... malament! camí dolent i jo amb el nen fa de mal passar, així que li dic: "has sentit a parlar de les vies verdes de la garrotxa? Les hem de trobar com sigui!!!" Doncs allà mateix en passava una: Via Verda del Carrilet

La seguim direcció Sant Feliu de Pallerols, brutaaaal! és bonica i és perfecte per circular-hi amb el nen. Ens anem troban a força gent i és que a l'anar bastant plana i estar tant neta fa que sigui fàcil per tothom agafar la bici de muntanya i anar a fer una quants quilòmetres! Genial! Les antigues estacions de tren estan restaurades amb petits bars on la gent fa parades per agafar energia i poguer seguir endavant, nosaltres no som menys i parem a fer uns entrepans i a jugar a l'herba amb l'Aran. Tot esmorzant ens posem al dia de les vies verdes i preguntem cap on va la que estem seguint; si continuem en la mateixa direcció que fins ara Girona i si tornem enrera podem visitar Olot. Dit i fet, una vegada amb la panxa plena el nostre objectiu és visitar la ciutat d'Olot.
Ens han informa't que tenim uns 15km fins a la capital de la Garrotxa, així que anem pedalant tranquils, primer desfent el camí que haviem fet des de Sant Esteve d'en Bas i després pedalant direcció les Preses. Hi ha força gent pedalant, i això a l'Aran li agrada perque es distreu amb tothom que passa. Hi ha gent de tot tipus, també n'hi ha que corren, passegen o que descansen vora el camí. En definitiva, un projecte ideal per fomentar l'esport i la vida amb contacte amb la natura, que tardarem a veure això a les nostres terres!!!

Finalment, visitem Olot i tornem cap a St. Esteve on ja deu faltar poca estona perque arribin els ciclistes extrems. Arribem a la zona polisportiva on hi ha muntada l'arribada de la cursa. Dinem i descansem per les ombres, fa una calor que no es pot aguantar! Arriba el Javi i el Jordi, em trobo a la Noe que també m'explica la seva experiència. A partir de les 14h. comencen a arribar els primers de la marató, bé, el primer que arriba ben sol, deixant un marge de temps de més d'1 hora al segon. Finalment arriba el Dani (11è) i molt satisfet de la seva cursa.



Haurem de repetir l'estada a la Vall d'en Bas, ideal per quan l'Aran comenci a fer les primeres pedalades!

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Collseroles i Artecs

Aquesta setmana ha tocat cursa entre setmana i també, de postres, al cap de setmana.
El dilluns per la tarda marxàvem tota la family amb la furgo cap a Bcn, voliem aprofitar d'anar a comprar cuatre rukeries que ens feien falta, així que vam anar a l'Illa.
Després de fer gasto vam quedar amb el Xixi el "madrile" per explicar-nos les últimes novetats i marujeos. Un cop ens haviem posat al dia vam anar a dormir a la vora de la Torre de Collserola que és el lloc on havia de córrer el dia següent. Allà ens vam trobar amb el Santi de Lleida/Balaguer i vam estar xerrant una estona abans d'anar a dormir.
Al matí ens vam aixecar amb la calma i no vam esmorzar gaire perquè sabiem d'altres anys que per vora la sortida hi havia servei de càtering... mmmm!!
En un principi no hi havien massa nervis perque la preparació específica per aquesta cursa havia estat nul.la, per tant el resultat no podia ser gaire bò.
La cursa era tipo cronoescalada individual, o sigui... en aquest cas cada minut sortia un corredor escales amunt.
Mentre parlavem amb els coneguts que ens trobem a la majoria de curses ja em va camençar a agafar l'ansietat de arrebentar-me per aquelles escales metal.liques... jejej.
De seguida va ser el meu torn... un petonet a l'Anna i a l'Aran que em desitgen sort. Un cop a la linea de sortida màxima concentració, les pulsacions pugen soles peque el cos ja sap que en pocs segons es posarà al màxim de rendiment. 3, 2, 1... amuuunt!!!!
Començo amb relativa agilitat però sense posar-me al límit de seguida, se que encara que son 3 minuts i mig, la pujada es fa llaaaarga.
Fins a la meitat em trobo molt bé, el ritme és per fer uns 3min 10 segons. Em sorprenc de l'estona que vaig aguantant... Però quan ja porto tres quarts de pujada, les cames les tinc tant carregades d'àcid làctic (Això diuen els bons) que no les puc arrossegar! Diu calla!!! doncs, si no tinc cames m'impulsarè amb els braços, ajudant-me de la barana... bufff! poc em dura l'alternativa. Acabo caminant als replans, sort que ja era a dalt.
Arribo amb un temps de 3min 28 seg!! Que no estamos tan mal... penso! encara que el primer fes 3min 03seg jejej
A dalt m'espera la family per felicitar-me. Tot seguit baixem a menjar i a beure, entrega de premis besos i despedidas i cap a Tremp!
La resta de la setmana l'hem passat anant a pedalar una mica, a buscar bolets, treballant algo i escalant.

ARTEC MARATÓ BTT
Dissabte a la tarde passem a buscar a Jabvier i marxem capa St Esteve d'en Bas. Com anem amb l'Aran fem alguna parada per descansar i estirar les cames i berenar.
Un cop arribem anem a buscar els dorsals i com ja és tard, a menjar-nos el sopar que ja el portàvem fet. De seguida arriben el Jordi Martin i el Ramon (Nou fitxatge) que també corrien el dia següent. Després del marujeo aviat a dormir. L'Aran ja feia estona que dormia.
Sona el despertador a les 7, esmorçar, preparatius i cap a la sortida. El dia estaba emboirat i feia una mica de fresca però sabiem que despres faria solet. L'Anna/Aran agafen la bici amb la cadireta i ens venen a veure la sortida.
Com la idea era d'anar fent sense cap més pretensió, vam posar-nos al darrera dels 400 i pico corredors que feien alguna de les 3 opcions.
Un cop donen la sortida vam estar una estoneta fins que no ens vam moure. Buenooooo pensem... amb Jabvier vam anar avançant gent, com tenia tanta feina en esquivar a la gent no em vaig preocupar si el Javi em seguia, aixi que vaig anar fent a un ritme còmode pensant que ja m'atraparia. Un cop vam arribar a un sender vam estar una estoneta aturats degut als tipics embussos multitudinaris. Llavors vaig aprofitar per mirar a veure si el Javi estava per allà... res de res...
La cursa d'aquest any anava per un altre lloc que no era tant fangós, mooolt maco amb molt de sender, vaig seguir amb el meu ritmet còmode i disfrutant al màxim dels paisatges i del traçat. Sabia que els primers estaven mooolt lluny.
En una de les pujades més llargues del traçat em vaig trobar al Josep de Torelló, el tio fort com sempre, vam anar pedalant gran part del recorregut junts, explicant-nos sensacions projectes i xafarderies. En un avituallament ens vam trobar a un company seu, amb el que aniran a fer la Cape Epic (Sudàfrica)i vam seguir tots tres junts fins que en un punt del recorregut van tenir problemes mecànics i el Josep es va quedar a ajudar-lo, jo els vaig dir que anava fent xino-xano... com veia que no venien vaig tornar a agafar el meu ritme còmode... ja portava uns 95 kms i la veritat es que ja tenia ganes d'arribar.
Tot el que abans eren corriols maquíssims rampes i tobogans, ara eren obstacles que feien que els kilòmetres no passesin en el rellotget de la bici.
El "colmo" va ser quan en el comptakms de la bici ja hi possava 110 i encara veia que era molt lluny de St Esteve...bufff Ja estava bastant cruixit!
Finalment vaig arribar, bastant tou per cert! Amb un total de 123kms i uns 4200m/d en unes 8h i pico. Al final vaig arribar 11è.

A la arribada hi eren tots, l'Anna/Aran, el Javi, el Jordi, i el Ramon, jo no entenia res, però el que sabia segur és que no m'havien avançat. El Javi va tindre problemes mecànics i va fer la opció de 72 kms juntament amb el Jordi. El Ramon finalment no es trobava massa bé i va anar a fer un recorregut per les Vies Verdes amb l'Anna i l'Aran.
I per aquesta temporada ja aparco la bici de competi!

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Torre de Collserola

Dimarts a mi i l'Aran ens va tocar anar a donar ànims al papi... i ben orgullosos ho vam fer!!!
A més ens vam poguer retrobar amb tot ple de curtits que feia temps que no veia... això només té una explicació... fa dies i dies que no faig curses! ;-)
I el resum és aquest:

Felicitar a,
El Dani perque per mi i l'Aran és el millor, sigui quin sigui el resultat!
La Tina que es va sortir... 3min48s!!!! Tot un rècord només igualat per la italiana.
El Santi perque jo sé que s'hagués menjat el doble de crosanets dels que es va menjar, però em va deixar guanyar a mi, ;-)
i l'Aran perque va aguantar com un campió portant-se molt i molt bé!!!

Video: Torre de Collserola 2009

Torre de Collserola

Dimarts a mi i l'Aran ens va tocar anar a donar ànims al papi... i ben orgullosos ho vam fer!!!
A més ens vam poguer retrobar amb tot ple de curtits que feia temps que no veia... això només té una explicació... fa dies i dies que no faig curses! ;-)
I el resum és aquest:

Felicitar a,
El Dani perque per mi i l'Aran és el millor, sigui quin sigui el resultat!
La Tina que es va sortir... 3min48s!!!! Tot un rècord només igualat per la italiana.
El Santi perque jo sé que s'hagués menjat el doble de crosanets dels que es va menjar, però em va deixar guanyar a mi, ;-)
i l'Aran perque va aguantar com un campió portant-se molt i molt bé!!!

Video: Torre de Collserola 2009