Via verda del carrilet.

N'havia sentit a parlar ja fa temps, però no és el tipus de ciclisme que a mi més m'agrada; personalment prefereixo grans desnivells, senders, pedres,... bueno, una mica de dificultat per anar-me superant poc a poc; això de pedalar pel plà sense cap mena d'entrebanc no li trobo l'al·licient, o li trobava potser hauria de dir ara, perquè en les meves ciscumstàncies actuals això ha canviat.

Diumenge 11 d'octubre:

Ens aixequem molt aviat, vora les 7 del matí per anar donar ànims i despedir-nos del Dani i el Javi que participen a l'Artec btt marató que surt del poble de Sant Esteve d'en Bas, també veiem a la Noe i l'animem, tenen 110 km per davant; així que l'Aran i jo tenim tot el dia lliure per conèixer més a fons la Vall d'en Bas.
Fins a les 9 - 9,30 la boira no s'aixeca i aprofitem per endressar cosetes de la furgo i fer el mandrós, però l'Aran no té masses ganes de descansar, així que ens posem en marxa per anar a fer un tomb. Ben abrigats (amb gorro i tot) comencem a pedalar sense direcció clara..., no ens coneixem la zona i no sabem cap on anar. Ens trobem al Ramon, que a causa d'haverse deixat el casc ha decidit no participar a la pedalada, així que ja som 3 els que farem de turístes tot lo dia.

Primer decidim seguir una mica les marques de la cursa... malament! camí dolent i jo amb el nen fa de mal passar, així que li dic: "has sentit a parlar de les vies verdes de la garrotxa? Les hem de trobar com sigui!!!" Doncs allà mateix en passava una: Via Verda del Carrilet

La seguim direcció Sant Feliu de Pallerols, brutaaaal! és bonica i és perfecte per circular-hi amb el nen. Ens anem troban a força gent i és que a l'anar bastant plana i estar tant neta fa que sigui fàcil per tothom agafar la bici de muntanya i anar a fer una quants quilòmetres! Genial! Les antigues estacions de tren estan restaurades amb petits bars on la gent fa parades per agafar energia i poguer seguir endavant, nosaltres no som menys i parem a fer uns entrepans i a jugar a l'herba amb l'Aran. Tot esmorzant ens posem al dia de les vies verdes i preguntem cap on va la que estem seguint; si continuem en la mateixa direcció que fins ara Girona i si tornem enrera podem visitar Olot. Dit i fet, una vegada amb la panxa plena el nostre objectiu és visitar la ciutat d'Olot.
Ens han informa't que tenim uns 15km fins a la capital de la Garrotxa, així que anem pedalant tranquils, primer desfent el camí que haviem fet des de Sant Esteve d'en Bas i després pedalant direcció les Preses. Hi ha força gent pedalant, i això a l'Aran li agrada perque es distreu amb tothom que passa. Hi ha gent de tot tipus, també n'hi ha que corren, passegen o que descansen vora el camí. En definitiva, un projecte ideal per fomentar l'esport i la vida amb contacte amb la natura, que tardarem a veure això a les nostres terres!!!

Finalment, visitem Olot i tornem cap a St. Esteve on ja deu faltar poca estona perque arribin els ciclistes extrems. Arribem a la zona polisportiva on hi ha muntada l'arribada de la cursa. Dinem i descansem per les ombres, fa una calor que no es pot aguantar! Arriba el Javi i el Jordi, em trobo a la Noe que també m'explica la seva experiència. A partir de les 14h. comencen a arribar els primers de la marató, bé, el primer que arriba ben sol, deixant un marge de temps de més d'1 hora al segon. Finalment arriba el Dani (11è) i molt satisfet de la seva cursa.



Haurem de repetir l'estada a la Vall d'en Bas, ideal per quan l'Aran comenci a fer les primeres pedalades!