diumenge, 21 de febrer de 2010

Vall Fosca 2010

Sortida a les 9,30 del matí des de la Central Elèctrica de Capdella... la Vane i jo som les primeres de passar el control Arva, ens posem a primera fila... però què fem? millor a segona! examinem els contrincants... buuufff! estem massa endavant i només hi ha que tios megaforts i coneguts... tem fatal!

10 segons, 9, 8, 7, 6....3, 2, 1...a tooooope! sortim corrents amb els esquís a l'esquena, encara no he fet 2 passos i ja m'ha adelantat una 50ena de tios... buaaaa! La Vane va davant i jo vaig fent com puc, no em vull cascar al tram a peu, som 800 metres primer per asfalt i després per pista. Finalment posem esquís, per fi! mai havia desitjat tant posa'm els esquís! Vec a la Vane que m'espera per tirar, també sento a Barri que m'anima i pim pam poso esquís i darrera la Vane com una botja! Va ràpid la tia i no la puc seguir, encara que ho intento! Vaig fent al ritme que em permet el cos sense casca'm massa ja que encara he de fer una 1600m/desn. cara amunt així que més val fer-ho amb cap. Cada vegada em sento més còmoda i em noto millor i això m'anima! La pista se'm fa relativament curta i de cop ja sortim a la Vall de Filià...


Comença la zona de conversions, zeta cap aquí zeta cap allà i això reconec que em va molt millor que no pas lliscar per una pistota... així que adelantem a alguna parella. La Vane va fineta davant i jo intento no queda'm enrera... va perfecte que es posi a davant perque així jo no m'adormo! Pugem a la cresta dels Verdins on es fa una miqueta de tap i hem d'abaixar el ritme tot profitant per recuperar i xerrar entre natres. El paisatge és fantàstic, sembla tot un pastís de nata! que contentes que estem! mirem enrera i hi ha una carretada de gent impresionant, "va anna que anem molt bé!" em va dient la Vane.
1er canvi de pells. Ens animen molt! i s'agraeix perque et dóna una subidon brutal! Cara avall... "anna recte!" doncs sense pensar-m'ho!
Posem pells! Ens tornen a animar a sacooo! que guay! I una altra vegada cap amunt a agafar el ritme. Vaig molt bé, puc seguir a la meva companya sense problemes i anem adelantant parelles! Són 2oo metres de desnivell de pujada però són força plans i costen de passar. Finalment arribem al canvi! Jaume, Pasta i altra gent que no aconsegueixo identificar ens animen i ens diuen que anem 3eres! Què dius!!??? A por el podium cridem amb la Vane!!! Jajajajaa
Baixada... voltereta! em poso de peu, la Vane m'anima, "pals endavant anna!" intento fer el què em diu, va realment bé perque així m'obliga una mica a tirar el cos endavant i no vaig tant enrera. Arribem al canvi, posem pells, Axel, Xeti, Gonzalo... tots estant animant-nos i tirant fotos! Glop de power i cap a la 3a pujada!


Em trobo super bé... les sortides no són lo meu però per aguantar hores no tinc tant problema. Pugem a ritmet suau però bò, ens carreguem a alguna parella més i pim-pam pim-pam. La Vane va davant, jo darrera, ara ja no xarrem anem fent desitjant arribar a dalt. Els equips que ja han arribat a dalt baixen pel costat de la nostra traça... mira el Dani! Eeeee!!! Danielet i Chichi estan fent la baixada... buuff! chichi deu haver petat, penso, perque no és normal que vagin tant enrera. També veiem a la Marta i la Gemma i darrera a les 2ones... doncs sí, anem 3eres però hem d'assegurar la baixada (jo sóc un paquet i estic acollonida!). De cop veiem un noi que ens crida i ens anima "les SeSe! molt bé que esteu molt fortes!" és Llovich que es preocupa per la seva dona i per mi! "anem bé, anem bé "li contestem. Per fi arribem a dalt, Miquel fa reportatge fotogràfic mentre ens anima, també hi ha la Silvia i més gent de Pobla... brutal! Canvi ràpid!Avall!!!! Primer em tiro a sacoooo, darrera ve la Vane... la neu està molt remenada d'haver passat tanta gent i al voler fer giros les cames se'm carreguen molt "He de parar!" li crido a la Vane, "afluixa però no paris" em contesta. Em poso al seu darrera i deixo que em marqui els giros, faig el que ella fa, no he de pensar i les cames m'aguanten, per fi la frase que més m'agrada "Anna, recte! ara recte!" a tooope! m'encarrilo recte a fondo avall, agafem la pista i anem força ràpid. És divertit! cridem, riem i comencem a estar segures que el 3er lloc no ens el treuen! Arribem a la zona on ens hem de treure esquís, els posem a la motxilla, i corren avall com unes motivades! Estem super contentes, avancem equips que baixen caminant i per fi... ARRIBADA! Bestial! El Gerard, el Dani, Llovich, Javi... tots ens animen i nosaltres ens emocionem molt!!! Jajajajaaaa



Classificacions

dimecres, 17 de febrer de 2010

Carnaval

Carnaval vol dir que t'has de vestir raro, raro... jo he tingut 2 dies de Carnaval:
Divendres a la guarde, papas em van vestir de corredor de muntanya, i com deia la meva "senyu" anava de la Vall Fosca, ole ole! jo no sé si això era un disfraç perque a casa anar vestit així no té res de raro...


Dissabte pel carrer me vai disfressar de pingüino, molt calentet i tothom me deia que estava tant guapo... claro! jo sempre tic guapo! jijijii Aquest dia hi havia molta gent disfressada pel poble, tant nens com papas com botigues... ha sigut un Carnaval divertit!!!

dilluns, 15 de febrer de 2010

Setmana de Carnaval.

Setmaneta freda i amb aire gelat... quina rasca!
Aquesta setmana no he tingut ni ganes de pujar a esquiar: massa aire, massa gel... vull neu primavera, dies de calor! però de moment no vec la fi a aquest hivern tant fred i amb tant de gel.
Resum setmaneta:
-Dimarts 9: a Tremp plou. Poca cosa es pot fer... Així que amb Dani decidim anar a fer el "circuit" de Tremp, que encara que està una mica enfangat ens serveix per quedar-nos bé tot cansant-nos una mica.
-Dimecres 10: Per fi! Tenia moltes ganes de pujar a San-Co i avui és el dia! Així que després de deixar a l'Aran a la "guarde", agafem el cotxe i cap a Aramunt... uosti! arribem a Aramunt i tot el camp de futbol és un aparcament militar! buuuuuffff! tots els militars tipo ramat caminen per la pista direcció a Sant Corneli... no pot ser els hem d'adelantar sinó som pell!!! Així que pujada a fondoooo (per mi, no pel Dani) fins a l'Ermita de dalt al cim... quin cansament! però ha sigut divertit! De baixada ens trobem a tota la "patolea" pujant a ritmillo i renegant un de l'altre... ara, si aneu a fer un san-co no tingueu por de perdre-us perque està super fresat el camí!
-Dijous 11: Piscina. Aquest any estic nadant molt poc, però es que és una passada la gent que hi ha a la piscina... una merda!
- Divendres 12: Dia de carnaval a la guarderia de l'Aran... corredor de muntanya: amb pantalonets curts sobre unes mitges de llana, samarreta de colomina, dorsal de la Vall Fosca i botelleta d'hidratació! Brutaaaal! Mentres ell celebra el carnaval amb els companys d'escola jo em retrobo amb la Maria... que ja tocava! De moment ja hem planejat soparet per dijous vinent!
-Dissabte 13: Avui toca fer una mica de pells per preparar la Vall Fosca 2010. Decidim anar a Llessuí. De primer ja tenim conducció 4x4... ja sé perque el Dani sempre vol anar a Llessuí!!! Avui em torno a posar els meus esquís "Hagan reptile". Pujada dura... no estic massa fina i la pujada es fa llarga; tot el contrari de la baixada... la neu està fatal, tot ventat, però els meis esquís van de conya! que bé!!!!!
-Diumenge 14: Tornem a anar a la neu. Avui apart del Dani, m'acompanyen Jabvier i Wein. Pugem per Pigolo, i cap a Entremonts. Tot està com un vidre i la meva panxa encara està tocada... m'arrossego! però no abandono! (no sé que és pitjor!)
Baixada per "hiel" i neu ventada, a trams guai i a trams força perillós! A veure si neva per la cursa, perque ara està tot... una mica dur!
Aquesta setmana que ve intentaré sortir algun dia amb esquís, volem provar amb Javi la "goma" pel dia de la prova, anar algun dia a la piscina i esperar a que nevi un pamet per no patir tant el dissabte.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Quants dies?!

Fa molts dies que no faig cap entrada... els mateixos que fa que no em mirava el meu petit racó d'escrits i fotos! Uuuuauuu! brutal! només val la pena tenir un bloc per llegir les entrades fetes fa dies i reviure aquells moments fantàstics!!! Ah! i a sobre els coleguilles et fan els comentaris... què hi ha més bonic que això... bé, moltes coses, però això també és bonic, no?
Vaig mig abandonar el bloc a la tardor... jo és que vaig a èpoques, podria dir que no sóc una persona molt constant, encara que ho intento, per això a vegades el bloc m'ajuda a tornar a agafar amb ganes petites desmotivacions que m'invaeixen... mira tu! cadascú és com és i cadascú sap el que necessita, o no?!
Doncs res, que passat un temps fent de tot, una mica de caco, una mica de pells, una mica massa de mami, i poca cosa de bici torno a escriure... perque en tinc ganes!
Ah! també vaig fer la meva primera cursa d'esquí de muntanya... la podria resumir com: La cursa fantasma amb sala tropical; doncs sí, fantasma perque no han sortit classificacions enlloc, i sala tropical pel mega apartament calentet que ens esperava quan vam acabar la cursa, ben xops d'estar 2hores burxant com una bèstia per pistes d'esquí, sota pluja i neu humida amb visibilitat nula... un plaer! jajajaaaa!!! Així que de moment no he repetit... he preferit anar a animar al Terri , que el tio poc a poc va agafant el ritmillo de l'esquí de muntanya!

Recorrent el Pirineu frances.

Ara portem quatre caps de setmana seguits de curses de neu i esquís. Tres a frança i un al pallars. Amb l'Anneta i l'Aran ho hem recorregut tot!
L'últim finde de gener vam visitar Luz st-Saveur, on es va celebrar l'Altitoy; és una cursa d'esquí de muntanya de dos dies on es cor per parelles. Aquest any el meu company de cursa ha sigut el Gerard Garreta, i hem anat molt bé plegats!
El primer dia va fer molt mal temps i l'organització va traçar un itinerari bastant exigent amb 5 pujades, els seus respectius canvis de pells i unes baixades amb visibilitat reduïda pels voltants de l'estació de Luz Ardiden.
La sortida va ser bastant a saco per poder agafar la posició el més davant possible per evitar embussos (erem uns 700 corredors). Els avançaments eren difícils perque hi havien pocs llocs amb doble traça, o si n'hi havia estaven coberts per la neu ventada; així que a poc a poc i vam anar avançant posicions. Les pujades les feiem prou bé, els canvis eren acceptables, no perdiem massa temps, però a les baixades no anavem prou ràpid com la gent del nostre voltant, i llavors perdiem alguna plaça... hem de fer cames! Així que, tot fent alguna voltereta a les baixades i de unes pujades a bon ritme vam acabar en 17a posició dins un recorregut de uns 2100 metres de desnivell.
La tarda era dedicada a la meva family, passejades amb l'Anna i l'Aran, marujeo pre/post competició i mirar com neva.
El diumenge degut a l''acumulació de neu de dissabte vam sortir de Luz St-Saveur, és a dir des de fons de la vall. El poble feia goig, era plè de gent amb esquís a l'esquena, cascs i motxilles... ambient de cursa alpina!! El temps havia millorat i semblava que sortiria el sol.
L'Anna i l'Aran amb el seu trineu ens van poder veure a la sortida. Va ser impressionant veure 700 participants amb esquís a l'esquena corrent pels carrers del poble i enfilant un sender que ens endinsava dins del bosc (això em va dir l'Anna). Un parell de kms més endavant ens posavem els esquís als peus i gaaaas amunt per una doble traça molt ben marcada damunt dels lloms de neu verge. La primera pujada tenia uns 1100m/d molt variada, trams a peu, per bosc, valls obertes i carenes...va sortir el sol i el paisatge era bestial. A les baixades vam anar un pelet millor que el dissabte. En un dels canvis vaig perdre un powergel, sort que el Gerard em va donar algo per menjar si no el sr. Pajareitor m'hagués fet companyia una estoneta. El tram final altre cop esquís a l'esquena i corrents cap al poble... a saaaaco!!!
Al arribar felicitacions de l'Anna i l'Aran entre d'altres, dinaret lleuger i cap a Tremp. Finalment 18ens de 350 parelles, quasi 4000m/d i unes 5h i quart en cursa.
Per celebrar el meu cumple tornem-hi... cop de camper i cap a Luchon tota la family, l'Aran es coneix la carretera tan bé com jo... sort de l'Anna i Jabvier que van jugant amb ell mentre no dorm.
El viatge d'anada la meteo dolenta com de costum, durant la nit una lleugera nevadeta però el dia de la cursa ha estat espectacular. Bona temperatura, sol i neu pols.
La sortida és a l'estació de Burg d'Oueil, però l'itinerari és totalment fora pista... L'organització s'ha currat un recorregut explèndit de 3 pujades per una zona segura del perill d'allaus.
Aquesta cursa és més familiar, no hi han gaire més de 70 corredors, però el ritme és molt alt.
La familia animant a toope i jo cap amunt com un cohet... les sensacions eren prou bones pujant, em trobo cómode amb el ritme, les conversions les faig ràpid, la traça és entretinguda, el paisatge molt interessant... em puleixo els primers 630m/d emb relativa facilitat... al davant tinc el Alfons Gaston, que em va treient, pero molt poc i al darrera he deixat un bon forat. Al capdavant el Poma i dos gavatxos... aquests sí que estan lluny!

Arribo a dalt, trec pells i a fooondo avall, les cames van bé, però no tinc el xip de baixar recte com fan els primers... la neu verge i molt fàcil, disfruto al màxim i penso amb l'anneta que hagués disfrutat també molt... llàstima! Aaaalto... Parem a posar pells i altre cop amunt. Miro referències i els del davant m'han tret bastant... jo que em pensava que anava ràpid!!
A les pujdes recupero una mica la distància... a la següent baixada em tiro més a sacooooo... Bueeeno, sembla que no m'han tret tant. La tercera encara la faig millor... al final hi ha una canal a peu amb esquís a l'esquena, la faig a molt bon ritme, estic totalment sol amb la muntanya, quin bon rollo... Ara baixada a saaaco cap a l'arribada. Aquest cop la baixada és més entretinguda pel mig del bosquet... anar esquivant rames, obstacles i algun "espontaneo" que hi havia a contradirecció.
A l'arribada l'Anna i l'Aran que esta fet el rei del trineu a punt per fer-me una bona abraçada... sou els millors!!!

Finalment 1h46min. per fer 1650m/d i 6a posició
Dinaret familiar... marujeo com no!! i tornada a Tremp.


diumenge, 7 de febrer de 2010

Més neu, més curses, més curtits... no parem!


Avui una altra cursa de neu amb esquís. Papa ha participat i ho ha fet molt i molt bé. Ja us ho explicarà al seu bloc (http://danieletelterribble.blogspot.com/)
1.- Wilfrid Jumere 1:36:13
2.- Marc Solà 1:37:12
3.- Mathieu Peyet 1:39:30
4.- Armand Jesus 1:41:19
5.- Alfons Gaston 1:43:38
6.- Dani Terrisse 1:46:38
7.- Gerard Torrats 1:55:18
8.- Jordi Prats 1:57:18
9.- Tina Bes 1:57:21
10.- Carlos Imirizaldu 1:57:38

Jo com sempre m'ho he passat super bé descobrint noves sensacions i jugant amb coses noves.



Fins aviat!

dilluns, 1 de febrer de 2010

Altitoy

Pos no és pas cap juguina nova que m'han regalat, ni cap paraula que jo hagi inventat; és una cursa que ha fet papa aquest cap de setmana; i què vol dir? pos ni idea!
Divendres després de la guarde ja va començar el viatge cap a la neu, i mira que feia solet aquí Tremp, pos no als papas sempre els agrada anar a buscar el fred i la neueta blanca gelada, i és que ja els començo a coneixer i m'esperava lo pitjor!
Durant el viatge vaig tenir un acompanyant nou, el Barri, que m'explicava que té unes nenes i només em deia que jo era molt bon nen, claro! és que ho sóc quan vull! jijiji
Al final, quan ja estava molt i molt fart d'estar assegut a la cadireta i ja ben fosc, papa va parar el motor... per fi!!!


Un lloc amb moltes cadires, moqueta a terra i gent molt curtida.... sabeu com els conec als curtits? tenen la cara morena i les galtes xupades... no falla! si en veieu algun ja li podeu dir que és un curtit! Pos benu, en aquest pesto vaig estar jugant amb mama, descubrint raconets i despistant als pesats que només volien que dir-me coses i agafa'm; perque hi ha gent que són uns pesats!!! No em coneixen de res i tenen la confiança de crida'm pel nom, i voler agafa'm com si fossim amics de tota la vida... si home! Mama me diu que sóc un furro pero ja m'agradaria veure-la a ella al meu lloc!
Amunt i avall i amb tant curtit per la vora ja vaig endevinar tot solet que això només podia ser una cursa d'aquestes que participa el papa; i no em vaig equivocar... cursa d'esquí de muntanya, d'aquestes que van amb un mallot molt i molt senyit, bototes, casco, pals i esquís als peus; o sigui que més material és impossible portar, quin agobio!
Amb mama la cursa no la vam vere, res! benu el diumenge vam anar a vere la sortida i els corredors van sortir corrent,... i els esquís? pos els portaven a l'esquena! coses rares! i mira que havia nevat molt i molt i jo vaig poder anar de la furgo a on donaven la sortida amb el trineu... ole-ole!

Així que de papa no us puc explicar gaire cosa, a les tardes tava cansat però tampoc penseu que massa... jo crec que ho va fer molt bé!
Amb mama super bé, com sempre, de tant en tan em fot una bronca però riem molt i juguem encara més! i és que no parem! papa es cansa però natres tameeeeé!