dissabte, 23 d’octubre de 2010

LA UNIÓ FA LA FORÇA!

Danielet el terribble i Seixetes hem unit forces per fer un bloc en comú més dinàmic i entretingut; a partir d'ara trobareu les nostres entrades en aquesta pàgina, tant les antigues com les noves... els antics blocs passaran a la història... comença una nova etapa!

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Raid btt Can Marçal (Anneta)

A les 6 ja estavem desperts per casa i no pas pels nervis, sinó perque al peke el tenim una mica tocadet amb tos, res important però força emprenyador! A les 6,15 he aconseguit tornar-lo a dormir, just per esmorzar una mica, vestir-nos, carregar les bicis i començar el camí cap a Puig-reig. Segons la via michelin tenim 1,15h de viatge, però al haver poc trànsit amb una horeta arribem al barri de Can Marçal, un conjunt de cases un pèl abans d'arribar a la població de Puig-reig.
Està plè a vessar... aparquem el cotxe guiats pels organitzadors de la pedalada i trobem al Javi allà mateix. Tots 3 anem a buscar dorsals i a veure l'ambient de cursa, fot una rasca considerable i a mi em fa molta mandra canvia'm, només de pensar que he de començar a pedalar pel plà amb culot curt i samarreta se'm posa la pell de gallina... jolin quin canvi de temps! i pel que es veu soc la única que no l'havia previst!
A les 9 ja som al punt de sortida, més o menys, perque hi ha una mica de caos! La direcció la tenim clara però la línia de sortida no ho acaba de ser. Em situo al costat d'una noia amb la qual xarrem i em comenta que també farà la llarga, ens desitgem sort i traca d'inici! Sortida!
Començo a pedalar com una boja! hi ha molta gent davant meu i intento adelantar la màxima possible ara que és carretera perque així després no has de fer canvis de ritme en terreny difícil, però hi ha molta gent i molts pel plà van que se las pelan! Fa molt fred però intento no pensar-hi massa, només que els dits, encara que no els noti em funcionin per apretar el frè ja en tinc prou. Per fi deixem l'asfalt i comença una pujada per pista, és força dreta i dolentota i la gent comença a situar-se al lloc que li pertoca, a mi aquestes em van força bé, disfruto i amb el meu molinillo adelanto a ciclistes molt atrancats, em pregunto perque n'hi ha que es ressisteixen al plat xic. Fem un grupet que més o menys anirem junts tota la pedalada, són una mica rancis i poc xerraires, però també m'està bé així anem per feina i no ens encantem. Tot seguit ens trobem amb els primers senders, es fa una mica de cua ja que encara no portem massa estona pedalant, jo aprofito per beure aigüeta. Els senders són maquíssims, planegen, pugen, baixen; hi ha trams que enllaces senders i més senders creuant pistes, no sabria dir els quilòmetres que em fet per sender però ha estat moooolta estona! Les pistes tampoc eren massa rodadores, o pujaven a sacooo o baixaven; també hem travessat rius per ponts, a sacooo i hem seguit una estona un sender per la vora d'un riu... fantàstic!
Avui, però, les sensacions han sigut diverses, després de troba'm tant bé a la Transiscar a qui diria que em faltava una marxa, les cames perfectes, però em notava cansada, psicologicament em costava concentrar-me per la feina i als senders em notava una mica patosa.
Amb 2hores59min he arribat a Can Marçal, on m'esperaven el Javi i el Dani i on m'han informat que era la primera noia del raid, ostres! que bé!


La parella de trempolins com sempre ho ha fet de conya, encara que per problemes amb l'organització no els hi han reconegut, quin merder que hi ha hagut amb les classificacions! Es veu que els primers de la cursa s'han perdut i després tothom ha anat a reclamar... el que fa la pasta, i es que als 6 primers classificats els donavem premi en metal·lic.
Les noies, per contra, ens hem posat d'acord desseguida (tb hi havia la classificació barrejada pedalada-raid) però com que no hi havia dinerets pel mig ho hem arreglat desseguida! Ens han donat un trofeu a les 3 primeres. La veritat es que ho trobo malament, i no ho dic perque hagi fet primera, sinó per no incentivar i motivar a les noies a participar. 6 premis han donat als nois... no cal que digui res més, no?
Estic amb el Dani que el circuit ha sigut impresionant però a l'organització se li ha escapat de les mans! Esperem que prenguin nota i el pròxim any tot sigui més legal!

Raid Btt Cal Marçal (Danielet)

La setmana passada ens van fer bona propaganda de una marxa btt a Puig-Reig. L'Anna i jo aprofitant que passavem uns dies a Vilassar i ho tenim relativament aprop ens vam preinscriure de seguida. El Xavi també desideix venir desde Lleida.

Donen calers als 6 primers i com la palla va cara, toca apretar de valent per estar al davant.
De bon matí feia un fred de collons, 3ºC, i natres de curt! La gent per això ja s'ho sabia perque anaven força abrigats, incluït Javier, que raro, eeehhh!
A les 9 es donava la sortida i hi havia molta gent, però no tots els ciclistes feien el raid, els de la pedalada de 30 kms i la pedalada de 5kms tenien el mateix inici de recorregut, així que a la sortida potser erem uns 300 ciclistes.

Desprès de fer una mica de comèdia amb la línea de sortida han encès una traca per donar el tret de sortida, llavors...gassss!! Osti tu com surt la gent, quines bèsties! després d'uns 10min al màxim tenia el coll ben gelat i això que he sortit amb el paravent posat! però poc a poc he anat agafant el meu ritme i la gent esperitada ha anat perdent el seu. N'hi havia alguns que quan els passava li donaven la culpa a la bici i estic segur que no la tenia perquè l'estona que he anat darrera seu no fallava, d'altres anaven al màxim amb una respiració rapidíssima (com la de un gos quan està acalorat) Buffffff!!!, d'altres quan venia un tram una mica més difícil que pedalar per una pista quasi paraven a mirar-s'ho. Però jo a lo meu, anar sobrevivint.

Hi havia moooolts kms de senders maquíssims, tant de pujada com de baixada... però que molt guapos i amb humitat però sense gaire fanguet... Perfecte!!

Durant la cursa hem anat mano mano amb un noi de Berga que anava molt fort a la pista, però pels senders l'avançava. Just quan el tio m'explicava que s'ho coneixia, hem badat!!! Ens hem saltat l'entrada d'un sender amb pujada i hem continuat pe una pista durant un parell de kms fins que ens hem trobat un grup de 3 que baixaven dient-nos que per allà no era... Buenoooooo... que hi farem, a recular toca. Ja m'he pensat que amb aquesta errada Jabvier em passaria al davant, però encara tenia l'esperança d'atrapar-lo.
Un cop retrobat el sender, que per cert era bestial hem anat fent fins que passat un pont de fusta han aparegut uns tres ciclistes a molt bon ritme per una pista que no era part del recorregut... i m'he dit: Mite'ls els reis dels atajos!!. Desprès m'he assabentat de que també s'havien equivocat.
Més endavant n'han aparegut dos més d'una altra pista i aquestos si que havien fet atajo segur perquè m'enrecordava d'ells ja que feia poc que els havia avançat.
Tot i aquestos "espontaneos" jo a lo meu, disfrutant al màxim dels senders i apretant fort per anar avançant a la gent que em trobava.
Com he sortit relativament lent durant tota la cursa he avançat gent i ningú m'ha avançat. Això motiva!!
De seguida han passat els 48kms de la cursa. A la arribada hi havia un follon de gent de les altres pedalades i desprès m'he assabentat que no m'han apuntat a l'arribada.
Agoite'l al Fonti, que ja feia estona que rondava per allà. Just! M'ha avançat quan m'he distret. I li he dit... mira les classificacions perquè segur que rascaràs algo. Si si, en un principi estava el 5è però despres de les protestes de molts per la senyalització no sé com ho han fet i a mi m'han dit 6è però ha vingut un altre cridant que el 6è era ell. Aix que amb el Xavi hem agafat i hem marxat... Ja us ho fareu!!

L'Anneta ha fet 1a noia però al principi també li han dit que ha fet 2a(han colat una de la pedalada de 30 que havia fet 5 minuts menys que ella)Sort que les noies han fet pinya i de seguida s'han posat d'acord.
Diu que no s'ha trobat del tot bé, que anava cansada (L'Aran porta dos nits donant guerra amb la tos) Però s'ho ha passat de conya hi a més a més ella no ho reconeix però ha fet molt bon temps.


Divertint-nos per Vilassar


L'Anna al pòdium
Com a conclusió final: El raid de Can Marçal ha sigut guapíssim, hem seguit un recorregut amb un percentatge molt al de sender, de pujada, de baixada, pel costat del riu, trams tècnics, altres molt ràpids; 48km molt trencacames i exigents! El punt negatiu l'ha tingut l'organització, que per fer 20 anys que fan la trobada ha estat molt mal orgnitzada!

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Anem fent muntan bique entre moltes d'altres coses.


Ultimament estem variant bastant les activitats: anant a córrer, friarrai, escalar, patinar, jugar amb l'Aran, compra-venda de cotxes... Però en l'àmbit competitiu on més disfrutem és amb la Btt. Així que la setmana pasada vam decidir amb el Javi de fer la última cursa del Challenge Ribagorza, cap dels dos l’haviem fet i això va ser lo que ens va fer acabar de decidir a anar-hi. D’altra banda sabiem que perdríem tot el matí per 30 min.de cursa. El cuquet de la competició sempre el tenim present.
Pel que fa a la cursa, era cronoescalada individual(sortia un corredor cada minut). El recorregut (cutrillo) ascendent de 10kms pero amb molt poc desnivell. Hi havia alguna baixadeta i molts trams de "falso llano" on la gent amb potència feia molta feina, llavors s'arribava a la traca final... el camí es feia cada cop més costarut i força descompost, on dubtaves si posar el plat petit o no i posar-se dret era molt difícil. L'arribada era tan senzilla com dos nois sentats rera una taula, l'un amb un cronòmetre i l'altre amb una llibreta. Si volies beure o menjar alguna cosa t'havies de deixar caure per una carretereta que et portava a Benabarre.
Pel que fa a mi les sensacions van ser dolentes en el moment de la cursa... perquè al no tindre referències amb els altres corredors ni conéixer el recorregut el patiment va ser constant. El dia abans habia anat a córrer un parell d'hores i tenia les cames embotidíssimes. Vaig arribar a dalt al màxim, sabia que cada segon anava car i valia la pena esgarrapar-ne algun.
El nivell en aquestes proves és molt alt degut a que donen calers al 5 primers. Jo tenia bastant clar que no tenia possibilitats degut al tipus de prova i sensacions que vaig tindre. La sorpresa va ser meva quan van penjar les classificacions i em vaig veure 5è absolut i 4rt de la meva categoria.
Lo primer que va passar pel cap va ser: "No estamos tan mal" Ultimament agafo la bici menys sovint i sense fer estrebades.
El Javi va trigar pocs segons més que jo a fer el recorregut, i en molt bona posició...aixì que tots dos vam acabar prou satisfets, i amb algun caleró a la butxaca.

Transiscar
L'altre dia mentre estava treballant em va trucar l'Anneta per dirme que ens apuntavem a la Pedalada d'Agramunt... a mi em va semblar perfecte. L'Aran es quedava amb padrí i amb la Iaia i el Javi també estava apuntat.
Així doncs tots tres cap a Agramunt que hi falta gent...
La pedalada éra molt ràpida, 56 kms de planície i pujades de no més de 100m/d. Senders molt macos i intercalats pel recorregut per sortir de la monotonia de la pista. Nombrosos avituallaments (on ja sabia que no pararia) i una bona organització que va donar servei a uns 400 ciclistes.
Abans de la sortida ens vam desitjar sort i sense adonar-nos ja estavem pedalant entre la multitud a un ritme frenètic entre cops de colze, frenades, pols i ebufècs. A les sortides hi ha molts gent valenta porten ritmes impossibles de seguir i sempre penso lo malament que estic, però a mesura que pasen alguns kms aquesta sensació s'esvaeix i es transforma en motivació per tibar al davant. Abans del km 10 ja em poso en 2a posició tirant d'un grup nombrós. Jo agafo el meu ritme, si em vol passar algu que em passi, no em capfico mai i sempre miro endevant. Se que molts dels que hi han al darrera son carreteros i saben anar molt be a roda. Els atacs seràn inevitables. Però això no és carretera i a més a més hi han senders... Carreteros ho teniu pelut!! jajaj... (tot això m'ho anava dient a mi mateix mentre anava sentint per darrera que anaven patint) Jo tambe patia, es clar! però anava al devant seu. A les pujades tirava de la meva cadència sense arrebentar-me més del conte, guardant-me pels futurs atacs...
Aixi vaig anar fent fins al km 40 on el Miquel Llaudet va fotre un atac brutal...quina potència! Sabia que no li podia perdre l'aspiració... als trams plans amb reptxos suaus ho donava tot per mantindre'm al seu darrera i a les trialeres i trams més tècnics aprofitava per recuperar una mica. El grup es va trencar i nomes vam quedar ell i jo com a 2on i 3er i anavem atrapant al Robert Pedrosa que va marxar escapat des dels primers kms.
El Miquel tenia la idea de deixarme als plans i per això tots dos vam portar un ritme molt alt que va fer reduïr les distàncies amb el Robert.
Aquest estira i arronsa es va allargar fins al km 53 on hi havia una trialera on el Miquel va tindre algun problema i em va permetre esgarrapar-li uns 30seg per poder creuar l'arribada en 2a posició... Mooolt content!!
A menys de 3 minuts darrera meu entrava el Javi en 5a posició i a uns 10 minuts va arribar el Saül(Uc Tremp) que també ho va fer molt bé.
A 34min va arribar l'Anneta com a primera noia amb un avantatge d'uns 5 minuts respecte a una noia de Ponts que corre amb un equip. I 73a de la general d'uns quasi 300 ciclistes que van fer el circuit llarg.
Si amb algú se li dona realment bé la bici és a l'Anna. Entre setmana pedala molt poc i a les curses és capaç de portar un ritme molt alt.
Després de hidratar-nos i de picar alguna coseta mentre feiem marujeo, ens hem tornem cap a Tremp tot comentant les nostres sensacions damunt la bike.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Transiscar 2010

Ens aixequem aviat després d'una nit de xupitos al restaurant del pont de Claverol, per cert, recomanable totalment!;  no tinc gens de gana, però intento menjar-me uns cereals amb una mica de llet de soja.
Passem a buscar el Javi a les 7:40h. posem les bicis al nou portabicis de bola que ens hem comprat! brutal! i comencem a tirar cap a Agramunt, el Dani, el Javi i jo mateixa... com sempre!
Arribem i tothom ja està força apunt, queden 15 minuts per la sortida i encara ens queda feina a fer. Anem a buscar els dorsals, ens canviem, fem un últim repàs a les bicis (ara ho faig sempre!)i anem cap a la línia de sortida on ja hi és tothom.
En aquesta foto sortim el trio... cadascú la seva bola!
El Dani i el Javi es queden a davant de tot però jo els hi desitjo sort i tiro una mica enrera, ja que encara que és una pedalada conec les cares de la gent que hi ha davant i no sortiran pas a passejar, bé, jo tampoc però el ritme de davant de tot trobo que és tant bèstia que millor no veure'l!
3,2,1... sortida neutralitzada amb moto a davant... la moto deu anar a fondo perque jo vaig a tot el que puc i els de davant els vec marxar mooolt lluny. Primer tram per dins d'Agramunt, agafem pista i plat gran i a tibar!!! Em trobo força bé però no em vull pas passar de forces, he de controlar penso! Al cap d'un moment tot planejant vec que m'adelanta una noia tot rodant força ràpid! no la puc seguir però tota l'estona la vaig veient, s'ha quedat uns 50 metres davant meu i anem al mateix ritme! guai guai! ja sé quin és el meu objectiu a la cursa (perque no ens enganyem... de pedalada això no té res!).

La gent va a fondo i vec alguna que altra caiguda bastant lletja, les pistes són molt ràpides i en molts trams hi ha sorreta fina que dóna força pel cul sobretot a les corbes en baixada! A mi això em fa apretar força el frè... i em fa que anem quasi tota la cursa amb un noi que baixant m'atrabava i pujant l'atrapava jo amb ell... un plaer!

Arriba un punt, en una pujada força llargueta, que deicideixo adelantar a la noia que tota l'estona anava davant meu, estic segura que baixant i planejant em tornarà a caçar però em vec amb forces per tibar. Decideixo la resta de la pedalada anar a tope i no mirar enrera!!! Em trobo molt bé i estic molt contenta del ritme que estic portant. Els senderillos són molt nets i fàcils, però molt bonics, la pista... buuufff! plat gran i a mueerte i les baixades per pista, el més perillós! 
Finalment i després de 57km arribo a Agramunt... mooolt contenta! El Dani i el Javi animant-me! Ole ole!!!
2 hores 49 minuts, 5 minuts més tard arriba l'altra noia, la Ramona la vaig a felicitar ja que hem fet primera i segona i ha sigut molt divertit poguer anar força juntes durant tota la pedalada, amb noies això no acostuma a passar!!!
Me'n entero també que el Dani ha fet 2on amb 2h16min i el Javi 5è amb 2h19min! Quins cracks!!!
Marxem a dinar a Tremp mooolt contents! ja hem fet el dia!
Classificacions 

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Bordillets a Kollegats.

Per fi i ja fa un  temps va sortir a la venta la guia d'escalada de Collegats, natres ens la vam comprar desseguida però la teniem morta de fàstic a l'estanteria de casa... no hi ha temps per fer tot el què volem fer i l'escalada de moment a quedat a segon plà... o tercer potser!
Aquest últim mes, després d'haver fet interessants sortides amb btt, tinc més ganes de fer activitats menys aeròbiques i més explosives... bé, que tenia ganes de tornar a escalar! un esport que fa uns anys feiem molt sovint (quasi cada dia anavem a fer "bordillets") i des que ens vam decidir participar més a les curses (duatlons, btt, córrer) ho vam deixar força de banda.
Per mi l'escalada té un problema força important, no s'hi pot anar sol, cosa que amb els altres esports ja m'he acostumat a fer. Així que he tingut que convencer al Dani per fer un matí d'escalada...i la veritat no m'ha costat gens de fer-ho!
Així que el matí de divendres ens el vam passar escalant a la carretera vella de Collegats. Vam escalar en un sector de vies fàcils que no consta a la guia, el menciona com a sector en construcció, així que la guia que haviem recupera't de l'estanteria de casa no ens va servir de gaire.
Una vegada a la paret decidim començar per les vies de més a l'esquerra i anar fent-les totes. 5 en total: Les tres primeres una mica estranyes, la millor la quarta, molt bonica!!!. 
Sensacions: Em costa posar-me bé a la paret i trobar els petits forats. És un calcari molt abrasiu. De tant de temps sense anar-hi noto que tinc els dits molt tous i em fan mal desseguida, igual que els peus... buuufff!!! els peus de gat em fan patir de valent sort que als passets més complicats m'ajuden a progressar tot confiant-hi... s'agafa molt! i hi ha punts on no hi ha massa cosa i la confiança... fa fàstic! però és essencial!
Al Dani el vaig veure en progressió, com sempre, al principi li costa una mica però amb poca estona s'adapata a l'activitat i la roca. 
Bé, un matí genial, amb solet, bona temperatura i companyia excel·lent!