dimarts, 28 d’octubre de 2008

L'habitació agafa color!

Ja tenim un pas més! Sembla que l'habitació de l'Aran tira endavant, i com a mostra unes fotos:

El Teix ha participat com a supervisor de l'obra, el Dani com a currante... i jo com que no puc fer massa esforç, he fet el disseny i unes fotos del procés!















Així que ja tenim l'habitació casi enllestida... només falta posar el sòcol, montar els mobles i... ja pot arribar l'Aran!

L'habitació agafa color!

Ja tenim un pas més! Sembla que l'habitació de l'Aran tira endavant, i com a mostra unes fotos:

El Teix ha participat com a supervisor de l'obra, el Dani com a currante... i jo com que no puc fer massa esforç, he fet el disseny i unes fotos del procés!















Així que ja tenim l'habitació casi enllestida... només falta posar el sòcol, montar els mobles i... ja pot arribar l'Aran!

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Llenya per casa

Avui, teniem l'intenció d'anar a buscar bolets, però amb la dèria que ha agafat mig Catalunya per anar a cercar aquests fongs, hem decidit buscar una activitat on estiguessim més tranquils i no ens donés la sensació d'estar al mig de les rambles.
I que millor que anar a tallar llenya! ja que per aquest hivern necessitem combustible doble per escalfar al que ha de venir.
Així que ens hem vestit per l'ocasió... no hem trobat les camises de quadres!, i ens hem endisat en la boira que cobria tota l'Espona.
Tractor engegat, motosserra en mà.... a l'ataque!!!!!!!

Bé, el meu a l'ataque el dic amb la boca petita, ja que quan portavem 1 hora fent llenya ja no em podia ni moure... quina vella que estic feta!!!
La meva feina a partir d'aquest moment ha sigut aprendre a fer anar el tractor John Deere últim model... quina passada! m'ho he passat super bé! Jo crec que estic feta per això... així que si algun dia d'aquests us diuen que l'Anna ho ha deixat tot i se n'ha anat a fer de pagesa... pot ser veritat, jijijij!!!
En resum, un matí de llenyataires molt divertit! i feina feta!!!

Llenya per casa

Avui, teniem l'intenció d'anar a buscar bolets, però amb la dèria que ha agafat mig Catalunya per anar a cercar aquests fongs, hem decidit buscar una activitat on estiguessim més tranquils i no ens donés la sensació d'estar al mig de les rambles.
I que millor que anar a tallar llenya! ja que per aquest hivern necessitem combustible doble per escalfar al que ha de venir.
Així que ens hem vestit per l'ocasió... no hem trobat les camises de quadres!, i ens hem endisat en la boira que cobria tota l'Espona.
Tractor engegat, motosserra en mà.... a l'ataque!!!!!!!

Bé, el meu a l'ataque el dic amb la boca petita, ja que quan portavem 1 hora fent llenya ja no em podia ni moure... quina vella que estic feta!!!
La meva feina a partir d'aquest moment ha sigut aprendre a fer anar el tractor John Deere últim model... quina passada! m'ho he passat super bé! Jo crec que estic feta per això... així que si algun dia d'aquests us diuen que l'Anna ho ha deixat tot i se n'ha anat a fer de pagesa... pot ser veritat, jijijij!!!
En resum, un matí de llenyataires molt divertit! i feina feta!!!

dijous, 23 d’octubre de 2008

Artec btt marató " El infierno del nordeste"

La veritat es que no m'havia decidit a particitar-hi fins a 3 dies abans de la cursa. Vaig pensar que seria una bona ocasió per conéixer la Vall d'en Bas, i realment ho va ser, ara la conec bastant be.
La cursa consistia en pedalar durant 110kms superant uns 4000m/d positius acumulats. Vaig pensar que no tindria problema en finalitzar el recorregut degut al rodatge que portava de l'estiu...
Bueno, m'estalviaré la descripció del viatge. Nomes dire que vam sortir cap allà: El Jabbvier, el Jordi(no se el cognom) i jo. Amb la furgo del Javi que és on vam dormir tots tres.
Després dels preparatius previs a la cursa i de visitar el Wc, tots tres estavem a la linea de sortida... envoltats de mooolta gent(crec que deviem se uns 400) A la part del davant hi habia figures del món del btt com Israel Nuñez o l'Ivan Oluego(Fa descens, pero ves-li al darrera a les pujades!!)tambe l'olimpic Joan Llaneras, entre d'altres bons que no conec. Abans de veurel's ja sabia que no hi habia opcions a podium, encara que jo sempre guardo alguna esperança en les curses llargues, però veient el panorama no hi havia opcions...
El speaker feia una descripció del recorregut que va endarrerir la sortida uns 15 minuts. Després vaig veure que el tio no en tenia ni p.. idea, o que realment ens estava enganyant el molt cabró!
Bueno, després del rollo que ens va fotre, per fi es dona la sortida. Com a totes les curses... Molt ràpida. Al principi hi ha un tram d'asfalt que en teoria és neutralitzat, això em permet de posicionar-me més endevant. Per allà em vaig trobar a la Noe que només havia xerrat amb ella per internet i després de saludar-nos vam continuar cadascú al seu ritme.
Una vegada va marxar el cotxe, vam començar per una pista bastant costeruda que anava fent llaçades, després la baixada per un sender guapíssim... vaig pensar: "osti tu que bé que m'ho passare!". La propera pujada ja no em va agradar tant encara que es podia anar forçant a sobre la bici. Cada vegada hi havia més fang...Jo anava pensant que només seria aquell tram i que després vindria lo bo. Més endevant una pujada argilosa d'aquelles que no et deixa girar les rodes. Peu a terra i bici al coll, que amb les rodes plenes de fang pesa un mort. Lo únic que em consolava es que anava avançant gent. Les sabates ja perden el seu color original i agafen un to marró que no abandonarant fins al final. Aquesta pujada tenia una 3kms i tots eren a peu... difícil pedalar, a no ser que volguessis gastar tota l'energia en aquella pujada. Una vegada pasat aquesta merda de tram, vaig pensar que una vegada rodéssim pel pla ja n'avançariem més. Una vegada penso això pujo del plat petit al mitjà i... crak! Peto la cadena. La reparo i mentres... la poca gent que havia avançat em torna a passar. Pel plà es rodava fatal... més i més fang. Buffff. Portavem 3h de cursa i només portavem 35 o 40 kms. Jo encara tenia fe de que la cosa milloraria(no podia anar a pitjor) i oi tant que hi va anar. Quan ens van fer baixar per una trialera que ni els que fan trialsin hi baixen... allò era surrelista! No ho havia vist mai. Sorties de un lloc xungo i anaves cap a un de pitjor.
També ens van fer pujar al cim del Puigsacalm. Abans del cim hi havia un de la organització que et feia anar a peu. El problema no era aquest... ja feia uns 20 minuts que ja hi anavem a peu. Allà tambe passaves uns 20minuts mes patejant. Costa amunt encara pero baixar per un prat amb la bici al costat era de rucs. Lo unic bo que tenia el tram és que veies a la gent del darrera i sabies com anaves de posició. De tant en tant anava passant ciclistes. Uns renagaven molt els altres deien que si agafaven al organizador el pelaven, d'altres reparant la bike. No se si hi havia algu que disfrutès.
Les bicicletes ja eren totes marrons... la cadena era un troç de fang. La mecànica patia, nosaltres patiem. Els dels avituallaments et deien ara ja no hi havia més fang... Mentida!!!! Cabrons i a sobre mentiders.
Jo portava un ritme semblamt al Chema del Albi, això feia que ens anessim trobant en moltes parts de la cursa... Estavem flipant. Va costar molt arribar al km 90, ja portavem unes 8 hores lluitant contra el fang i els senders inciclables. Ja només voliem arribar. Jo estava petat pero la gent que anava enrera no sabia com s'ho faria per passar els controls ja que jo no anava molt sobrat de temps i això que vaig anar gran pert de la cursa dels 10 primers.
Per fi l'últim avituallament. El tio ens diu que ja es tot baixada i que amb una horeta feiem meta. I una merda!! Ni tot baixada ni una horeta. Repetxons i més repetxons. A sobre torno a trencar la cadena... joderrr! No s'acabava mai. Bueno despres de carenejar una bona estona, em trobo al Chema que anava caminant, havia punxat i ja no tenia més camares. Li deixo la meva i continuo, sembla que ja la cosa comença a baixar... Tot baixant a bon ritme... el que les forces i els reflexes permetien, sento algú que em demana pas. Collons qui deu ser aquest paio. Un cop em passa em poso al seu darrera. El tio baixava finíssim, donava gust de veure'l baixar.Era l'Ivan Oluego jejej. Aquell tram el vaig disfrutar moltíssim. També perquè ja sabia que l'arribada era a prop. Després de l'apretada final vam arribar junts a la meta, 8è i 9è classificats amb més de 9 hores de cursa.
Per fi s'havia acabat. mentre no arribaven el Jabbvier i el Jordi vaig menjar una mica vaig fer 4 estiraments i vaig netejar la bike. Com no una mica de marujeo per allà.
En conclusió: Una de les curses més dures de btt que mai he fet. Però per lo mal traçat que estava. I per la quantitat de fang que hi havia. Nomes cal veure les xifres. Que de 400 n'acabin 50. És un fracàs total. L'organitzador no en te ni p... idea d'anar amb bike o bé el tio sen's ha bacilat. Un altre any li fotra lo pèl a sa mare!!
Aixo si l'entorn era brutal.. fagedes i senders maquíssims(els ciclables). L'organització bastant cutre, no per la falta o qualitat dels avituallaments sino per ocultar informació al ciclista que anava de sorpresa en sorpresa.

Artec = KK

Descripció premsa:
http://www.esmtb.com/Artec_Marato_BTT_Vall_d_en_Bas_mtb3060

Activitats d'aquests últims dies...

Com ara últimament no us explico res, us fare un resum de les activitats d'aquestes ultimes jornades:
L'activitat principal d'aquestos dies ha estat les llargues caminades que hem fet amb l'Anna, visitant nombrosos castells i ermites de les nostres terres.
Despres tambè hem assistit a les classes pre-part. Les hem trobat moooolt interessants, es de les poques classes que el temps em passa volant. No hi ha res com estar motivat per aprendre el que t'expliquen! Llàstima que em motivin tan poques assignatures universitaries... Jjejje
Com no, Btt de jabalins, que feia molts dies que no tocava la Orange (bici gorda). Amb el Pasta hem fet nombrosos descensos pels Pallars i l'Alt Aran. Fent algun descobriment que altre i disfrutant de les baixades per senders perduts.
Visita llampec al meu amic i parella de curses d'esqui de muntanya (Jordi Serra) al refugi de Goriz que és on treballa actualment. Disfrutant al màxim de la vall d'Ordesa i Mont perdut, trobant-me la meva primera flor de neu (Edelweiss), coronant uns 4 tresmils en 2 dies i fotent-li canya al sobrat del J.M. Vendrell.
Nombroses escalades a vies emblemàtiques de les parets de Terradets i Collegats amb la companyia del Furi del Barri i de Zapater.
Btt de llarga distancia amb la Pedals d'Occitania. Vam fer el recorregut amb dos dies per paratges increibles del Pirineu francès. Fent diariament uns 100kms i quasi 3000mts/d una bona part d'ells per corriols envoltats de faigedes, castanyers i avellaners. Amb la companyia del Xavi Zapater i dos amics seus i ara meus que son l'Aleix i el Marc. Dos maquines del Btt!!
Tambè una mica de bricolatge per casa preparant l'habitació de l'Aran.
I com no Cuidant i Estimant més que mai a l'Anna que esta guapíssima en aquesta etapa tant bonica de les nostres vides!

Duatlo de muntanya Vilallonga de Ter (XM)

Com ara fa dies que no escric res sobre les meves activitats he decidit d’explicar-vos la meva primera duatló d’aquest any.

Vaig decidir d’apuntar-me tres dies abans de la cursa, i sort que l’Anna m’acompanya i em dona suport perquè no se pas si hi hagues anat tot sol.

Físicament en el tram de Btt sabia que no tindria cap problema però en el tram a peu seria tota una sorpresa degut a que a part de sortir a trotar pels voltants del poble, moltes hores de caminar i un dia al Peguera a fondo... no havia fet res específic.

Doncs el dissabte desprès de dinar varem anar tirant amb la furgo cap a Vilallonga, un poblet on no havíem estat mai i que és prou bonic. La pluja ens va acompanyar durant tot el trajecte però per sort un cop varem ser allà va parar.

Un cop agafats els dorsals vam donar un tomet pel poble per fer temps fins a l’hora de l’explicació de la cursa del dia següent.

El briefing va estar molt be a part de la intervenció d’un noi del país que ens explicava el recorregut... buffff quines feinades!!!!!

Un cop acabat vam anar a Camprodon a fer el turista i a sopar. Desprès de sopar, furgo i cap a Vilallonga on estaven la Mireia i el Xavi sopant en la pensió on eren allotjats. Desprès de xerrar durant una bona estona, uns cap a la pensió i natres cap a la furgo a dormir.

El diumenge ja em vaig aixecar abans que sonés el despertador. A les 7 ja era a dins de la furgo dient ruqueries i molestant a l’Anna perquè s’aixequés... No hi podia fer més!! Abans d’esmorzar ja vaig haver d’anar de ventre(JIjiji)

Mentre jo feia els últims preparatius l’Anna em va portar la bossa que l’organització m’havia de pujar fins a la transició. A la bossa hi havia unes sabates per córrer i la ronyonera amb aigua i gel.

Un cop tot a punt vaig anar a escalfar una mica amb la bici, però com tota l’estona em trobava algun conegut no vaig poder fer massa be la feina.

Per fi la sortida!!!! Mmmm.... ara ja em trobava millor. Els moments abans de sortir per mi son una agonia!!

El primer tram era neutralitzat, havíem d’anar rere una moto que anava a 80k/h per lo menys. Bufff... Un cop vam deixar la carretera principal va començar la cursa. El ritme encara va ser mes fort. Sort que de seguida la carretera pujava fort. I la gent anava afluixant. Poc a poc vaig anar avançant fins al grup capdavanter. El que em va acabar d’ajudar va ser una pujada amb molta pendent i amb herba acabada de segar, a part d’algunes pedres. Lo que se’n diu “guarrilla” però que a mi se’m dona be. No es que no pateixi, però veig que els altres pateixen més (jeje). Durant aquest tram vaig anar pujant amb el Toti Bes, comentant les preciositats de la pujada(Vull dir lo guarrilla que era). Desprès vam passar amb una pista encimentada i finalment amb una pista bastant bona amb una pendent constant. Allà pensava que m’avançaria bastanta gent, pero vaig poder mantindre un ritme bastant bo i còmode per mi. Uns kms abans de la transició em va atrapar lo Joan Farnós i vam pujar una estona junts, abans de la transició ell va afluixar una mica i jo vaig entrar quart. Jo sabia que la bici m’aniria prou be però al ritme dels bons no m’ho pensava...

La transició me la vaig prendre “sin prisa pero sin pausa” i llavors cap amunt... Lo Joan m’havia avançat durant la meva transició de marmota. Al principi tenia les cames ben embotides, però sabia que aquell dolor poc a poc aniria marxant (o no)

Vaig anar agafant ritme fins a atrapar a lo Joan, vam comentar les sensacions i vaig anar tirant esperant que els bons m’agafessin. Sabia que el Joan Domenec, el Xavi Zapater i el Pere Aurell pujaven com a locomotores i baixaven encara millor. Però jo a lo meu, trobant el meu ritme anava molt còmode i ràpid. Abans del pic em va atrapar el Joan Domenec que anava molt fort pero quan em va avançar va afluixar una mica i no em va treure massa. Un cop al pic de Fontlletera(2575m) feiem una baixada duna 500m/d fins al refugi de Coma de vaca passant per la collada dels tres pics. Les cames baixant al principi bastant be, però a mesura que anava baixant notava que em faltava rodatge i que hauria d’afluixar una mica. Just abans d’arribar a baix em va passar el Pere Aurell que baixava com un Jabalinot, com encara quedava molt jo no em vaig ni inmutar, prou feina que tenia!

Un cop abaix ens tocava la segona ascensió fins al pic del Balandrau (2585m). El Xavi Zapater m’havia reduït distancies però encara em quedava marge. Les cames en aquesta segona pujada es van comportar molt be i vaig poder adelantar al Joan Comta i treure una mica mes de distancia al Xavi. Un cop a dalt del Balandrau baixada llarga fins a la transició. Uns 200mts abans em va adelantar el Xavi Zapater, jo vaig tirar algun cartutxo de reserva i vaig seguir-lo d’aprop. Una vegada a la transició... Sorpresa!! Hi havia l’Anna animant me a tooope i a part em va indicar on tenia la bici i em va agafar els trastos que vaig deixar. Unes fotos i subidooon!!!!


Sabia que el Zapater baixa molt be però encara tenia esperances d’atrapar-lo. El que sabia casi segur és que pocs m’avançanien a no ser de tindre algun fallo macànic.

Em vaig posar a rodar fort pel plà, amb el vent de cara intentant agafar un bon ritme, veia que anava escurçant distancia amb el xavi i que per darrera no hi havia ningú... Bestial!!!!!

Vam deixar la pista principal i vam agafar un cami abandonat amb molta pendent i ple de forats regateres i pedres. Vaig baixar fort pero sense apurar per no punxar. Una mica més endavant em vaig trobar al Xavi Zapater que havia punxat. Vaig parar i li vaig donar el meu esprai per tubeless. Vaig continuar tot sol i disfrutant al màxim... moments bestials que son lo que t’enganxen amb aquestes curses. Desprès d’algun corriol, alguna pujadeta vaig arribar a la meta al final en 5a posició!!!

Temps total: 3h 04 min dels quals 1h08 en btt, 1h 23min en el córrer i 31min en el descens en btt

El recorregut tenia uns 45kms i uns 2200m/d

La Mireia va fer 3a despres d’haver patit molt degut a que no es trobava massa be. Sort en van tindre les altres!!

Desprès marujeo, pica pica, una dutxeta i quan va arribar l’Anna vam anar a dinar amb la Mireia i el Xavi. Un cop paït el dinar tranquilament de viatge cap a Tremp.

Pedals de Foc 2008

Ultimament les meves pedalades es veien influenciades per aquesta cursa de llarga distancia. En principi va començar com un repte personal per veure si seia capaç d'estar tantes hores pedalant i que les cametes aguantessin aquests més de 6000m/d. A mesura que van anar passant els dies anava veient que acabar-ho era perfectament possible. Després del Soplao vaig veure que podia estar molta estona pedalant però que el meu ritme no era lo suficientment ràpid per poder estar a prop dels de devant. Així que les meves sortides a partir de llavors es van fer una mica més curtes pero més intenses... jijij
Bueno. Començo desde divendres a la nit:
La organització ens va instalar a l'Anna al Fontelles al Jordi i d'altres coneguts a l'Hotel Pirene (on va estar molt be per cert). Despres d'un sopar abundant i molt variat vam acabar els preparatius per deixar la bike i el power apunt. Desprès per allà a les 23.00 intentar dormir una mica.
Dissabte a les 3.30 ens llevem i ens fem la pregunta de sempre... estem bojos?? Kina mandra. i a sobre ara hem d'anar a esmorzar. Intento menjar alguna cosa però no tinc gens de gana, els altres veig que tampoc en tenen massa. Al final em foto un plàtan i un préssec a dures penes.
Ja son les 4.45 i amb el Xavi (Fontelles) decidim d'anar tirant cap a la sortida. El Jordi tarda una mica més perquè encara no portava prou pes al camelback, jijijiji.


Em despedeixo de l'Anna que em fara d'assistència durant tot el recorregut (Estava inscrita per participar però aquest any no ha pogut ser... Esta preparant una cursa moltíssim més important)
A les 5h 01min sortida... Aqui vaig veure un dels primers errors de l'organització: Nomes hi havia una llista per signar i erem 300 tios/es es va fer una cua de collons i a les 5 la gent encara feia cua. i si no signaves no sé quina era la sanció del seu reglament.
Bueno... els primers van sortir rapidissim, jo per dins del poble em vaig anar situant pel devant... sortejant esglaons papereres, testos... etc desprès vam agafar una pista encimentada amb molta pendent, i cada un més o mens es va posar al seu lloc. Jo no hi veia massa, perque portava un Tikka lligat el manillar que feia menys llum que un misto, però com no era massa dificil doncs a foooondo!!!
Una vegada al tunel vaig agafar al segon grup que eren 3. El ritme era mooolt alt. Vam fer la majoria del tunel a 20/22 kms/h. Molt ràpid per mi, però com veia que els altres patien bastant em consolava jajajaj. ens del devant anaven a un minut nostre i eren 3. Les cames les tenia fresques però sabia que em quedava una eternitat. Valia més no pensar-hi.
Aquesta part del recorregut la coneixia bé, ja no calia el frontal. No vaig dubtar en cap encreuament. Rapidament em vaig desfer del grup i a Vilaller arribava 4rt a 3 min dels primers. Eren les 6h40. Signo el control i marxo ràpid. L'Anna m'espera mes endevant i li dono el Frontal i ella em dona referencies amb els de devant i un plàtan. El coll de Serreres el faig volant, es una pujada comoda menys el principi que és una mica dret. La baixada al principi és molt plana pero desprès ja baixa fort. Arribo a Llesp, l'Anna em diu que vaig a 3min 50 dels primers, poc a poc em van treient minuts. El Javi em diu que el tinc 33min darrera meu. Despres el tram del cami de l'aigua de pujada... m'ho prenc en calma perquè està plè de repetxons, molts els faig a peu. Despres m'assabento que hi han participants que ho esquiven anant per carretera. Vaig tirant a ritmet per la carretera fins a Gotarta on agafem pista fins a Malpas. Agafo aigua a la font (Aprofito per dir: Cagada de l'organització... en una cursa que pagues 166€ d'inscripció no et deixin omplir els botelleros als avituallaments. No ho havia vist mai, i ja he fet alguna que altra cursa durant la meva vida...... VERGONYOS!!!!!!!!)
Continuo fins a Malpàs. Baixo fins al barranc i començo la pujada a Castellars i al coll de Sas. A la cruïlla de Castellars hi ha l'Anna que em dona aigua i una barreta, em diu que ls primers els tinc a 12 minuts pero que n'hi ha un que ha petat i que el trobare aviat... Això motiva!!!!!! Jo em trobava molt bè.
Abans del coll de Sas em trobo al tercer, em diu que ha perdut el road-book i que li fa mal el genoll. Es un noi jove, veig que e les pujades fortes apreta bastant, jo amb platillo i anar fent, quan planeja l'avanço, però a les pujades continua apretant... Jo pensava joderrr, que valent! fotent aquestes exprimides amb lo que queda. A la baixada l'adelanto i se'm posa al darrera fins a Sas. A la pujada fins al coll de Sas el deixo enrera uns metres. Arribo a l'avituallament de prat d'Or (C3) signo i marxo rapid, Miro enrera i no el veig. Baixo fins a la Mola d'amunt, els primers els tinc a 19 minuts (Com anaven els cabrons!!!) Faig la pujada fins al Coll d'Oli. L'ultim tram a peu, tampoc cal fer invents. La baixada es tècnica com a mi m'agrada... no se com anaven els primers pero jo a fooondo. De seguida estic a la Torre de Cabdella. Alla hi ha L'Anna i el Jaume animant a toope. Els primers els tinc a 25 minuts i el cuart a 40 minuts... això va bé!!!


Comença el Triador. A mi personalment es una pujada que m'agrada i que conec bé, aixi que apreto on he d'apretar i em reservo als llocs mes durs, mentre anava pujant mirava enrera i no veia a ningu i devant tampoc... semblava que feia la cursa sol!!
Arribo a dalt del Triador em foto fart d'aigua i taronges i continuo a fooondo... ara toca "planejar" de pujada fins al Coll de la Creu Eixol. Es un tram ràpid però que has de saber rodar bé, si no es pot fer molt llarg (20kms).
Al coll demano aigua per omplir i no me la donen, així que agafo el vas per veure i me'l poso al bidó(Ojo k ridicul)
Tot indignat baixo cap a les pistes d'Espot i en contes de baixar per on marca el road-book em foto un lio i no vaig pel bon cami, però penso, mai tant que no donem abaix. Cuan apareixo abaix em trobo un cotxe de l'organització que m'havia estat seguint, animant i fent fotos desde el Triador. Em paren i em diuen que estic desqualificat!!!!!!!!!!!! Ojo la cara que vaig fotre. Em diuen que no he anat per la ruta i que per on havia anat jo havia tallat cami.... Ufff Desprès de negociar una estona quedem que torno a pujar (400m/d i uns 30 minunts) rectifico i baixo. Tot plegat que vaig perdre uns 35minuts i em vaig cascar un bonus extra. El 4rt em va atrapar, vam estar xerrant i vam anat tirant junts. El tio em deia que anéssim junts fins al final, portavem un ritmet bastant semblant, però a les baixades l'havia d'esperar, vam anar xerrant i així es va passar més ràpid el recorregut. Al Cami del Calvari el vaig esperar una estona però desprès per la carretera ens va anar be anar junts perque anavem fent relleus. A Alòs d'Isil hi ha l'Anna i ens diu que els primers estan a 1h10 minuts, li explico lo que m'ha passat empleno aigua i em foto un plàtan. Continuem a bon ritme fins a Mongarri i alla em foto una coca-cola ben fresca que em dona ales!!! Signem al control i marxem volant fins al Pla de Beret(Que no és plà). A la baixada podia haver marxat però el vaig anar esperant. La baixada és molt entretinguda, molt senderet i algun repetxó. Per fi estavem a punt d'arribar desprès de tanta estona pedalant, quan vam arribar feia 12hores i 38 minuts que haviem sortit. Bestial... Jo què em pensava que trigaria unes 14 hores...! I això que vaig estar penalitzat 35 minuts... Jo em pensava que els primers anaven dopats pero la veritat és que sóc capaç de fer-ho amb 12 hores bevent polvos del decatlon, menjant barretes, gels, platans i taronges d'una manera constant.


Mooolt content!! Encara no se la posició que he quedat perque vam arribar junts amb L'Emiliano (45 tacos). els dos junts erem tercers pero l'organització no sé que fara. De totes maneres si em donen premi no el penso anar a buscar, perquè encara que la cursa sigui a Vielha, el premi te'l fan anar a buscar a Barcelona (Ja tenen collons) Ah i només donen maillot al PRIMER de cada categoria... Per mi els de PRO..KE son uns AGARRATS!!

De totes maneres sort que l'Anna, el Jaume, Sopi i més gent estaven ajudant-me i animant per allà i no vaig necessitar rés més. MERCI A TOOOOTS!!!

El Javi va arribar unes 2hores darrera perquè va tindre problemes mecànics i el Jordi a 1horeta i pico carregat com una mula(Porta menjar per 3)
Tots vam acabar mooolt contents i cansats... despres a sopar, fer un beure i a dormir. L'endemà dinar de cloenda!

Merci Anna, sense tu segur que no hagués anat tant ràpid. L'any que ve et toca a tu eh!!??

La Patrouille des Glaciers 2008 (PDG Suïssa)

Desprès d'haver començat la setmana d'autodestrucció fent la mitja marató de Pont de Suert (dia 13 d'abril), sense cap mena d'entrenament, el dilluns dia 14 el Chichi i jo teniem les cames adolorides d'una manera bastant sèria. Al migdia vam agafar la furgo per fer una part del kilometratge que ens esperava, No hi ha res millor que conduir unes 7horetes per que les cames es recuperin...jijiji. Quan ja no podiem més vam parar amb una àrea de servei de l'autopista per dormir. Posant tot de trampes per si a la nit algu ens volia robar.
El dimarts 15 ens aixequem amb l'esperança de que les cames no facin tan mal... però no va ser així. per baixar de la furgo ens vam haver d'agafar per tot arreu abans de posar una cama al terra. Una vegada a Chamonix ens dirigim cap a la Maison de la Montagne per mirar el temps que hi ha previst pels seguents dies. Ufff la cosa pinta malament. Però com som uns curtits nomès fem que brometes...Desprès cop de furgo i travessem la frontera suissa, al coll de Mulets ja començava a nevar. VAm buscar un bon lloc per fer de campament base al poblet de Bouvernier que esta a la vall on acabarem la cursa (Verbier)
El dimecres 16 desprès de preparar el material que ens demanarien per fer la cursa, agafem la furgo de Garrets (L'altre component de l'equip) i ens dirigim cap a Täsch o agafarem un cremallera fins a Zermatt. Una vegada alla i nomès sortir de l'estació ja hi havia tot de militars. Ja et podies fer una idea de que allò era serio, ja que la cursa l'organitza l'exèrcit suís. Per dirigirnos a la zona de control de material haviem de creuar tot el poble, i nomès feiem que creuar-nos participants amb unes pintes de curtits que feien por, nosatres els veiem a tots super alts i forts. Nomès feiem que buscar-ne algun per dir" Amb aquet segur que el guanyem" pero no el vam trobar...
El control de material va ser estricte però menys del que em pensava. Hi havia molt militar. Un per cada cosa.
Una vegada passada la primera prova vam anar a descansar a l'Hotel que la organització ens havia preparat ****. També ens vam fotre una dutxeta que ja feia uns dies que no ens mullavem. Akella tarda va ser basicament de menjar i dormir. A le 17.00 superpuntuals. El brifing mes serio i solemne que he estat mai. A dins de l'esglesia de Zermatt. L'explicació la feia un militar plè de medalles i desprès ens va donar la benedicció el capella.. ufff semblava que anavem a una mort segura!!!
A les 22.30 ens despertem de la migdiada llarga i ens vestim per anar a lluitar contra les pàjares. El cèl era seré i el vent suau pero fred... les cames al 80%. jijiji. Bones sensacions pero estranyes, ja que a les 24.00 normalment jo ja fa hores que estic dormint i avui ens esperàven unes 11h de cursa i uns 4200m/d, la meitat de nit.
Deixem l'hotel i anem a passar el 2on control de material, on et miren si portes connectat el gps i el mòvil que l'organització et dona i l'ARVA és clar. Tambè et donen una targeta que et fan fitxar al C.P durant la cursa.
Ens dirigim a la sortida que està devant de l'estació de tren. Veiem gent molt curtida però no molta perque durant la nit hi havien diferentes sortides. Són les 12 menys 5 i la speaker de la cursa ens anima perque abans heviem parlat amb ella una estona. I nosaltres vam respondre cridant com a bestiotes... Subidon!!
24.00 en punt sortida pel mig dels carrers de Zermatt amb esquis i botes a la motxilla i sabatilles de correr als peus. La gent animant com boja!! Bufff... quines sensacions. ens sentiem invencibles... però sabiem que la cosa aniria a menys jijii
Desprès del poble encenem els frontals i agafem un senderet molt xulo que ens portara sota la cara Nord del Mattenhorn (Cerví). Feia una lluna casi plena i es veia la silueta del Cerví i d'altres grans muntanyes que l'envolten. Al fons de la vall una filera de llumetes, que eren els frontals del grup que havia sortit devant nostre.
Tanquilitat relativa, l'entorn de somni, temperatura sota zero que amb la llum dels frontals podiem veure el ritme de les nostres respiracions com el fum de locomotores.
Desprès de 1h30 caminant/corrent arribem al primer control on ens hem de calçar les botes i els esquís. El Chichi i jo perdem una mica més de temps perquè ens haviem d'encintar els botins per evitar llagues. El Garrets ens espera impacient. Comencem a lliscar en una pujada suau amb un ritme bastant bò, però sense estresar-nos.
Anem guanyant alçada fins a la vora del refu de Shönbiel on toca encordar-nos entre nosaltres ja que a partir d'ara feiem un tram de glacera. Ja estavem sobre uns 3.400m fei bastant vent en alguns llocs i el fred apretava, en moviment no es nota, pero si et pares una mica la suor se't congela ràpid. Continuem amb el nostre ritme, anem còmodes i anem avançant gent. Amb 4hores i poc arribem al punt més alt de la cursa La Tête Blanche (3670). Allà hi ha un control de pas i un botiquin amb un metge. La temperatura de sensació deien que era de -35. No ens vam encantar ni un moment i vam començar a baixar encordats per una pala ampla i amb neu pols cap al coll de Bertol que es on ja podiem desencordar-nos. A partir d'aqui una altra baixada llarga i una mica més complicada fins als plans de Bertol i després fins Arola. La escasa iluminació dels frontals ens limitava una mica per poder baixar a fooondo. tot i així vam baixar bastant ràpid.
A Arola la Marta ens esperava amb tot de llaminadures i beures. Vam deixar algo de roba i vam continuar, Les parades es feien curtes, però realment penso que estavem massa temps. Això sí, sorties de l'avituallament carregat de combustible.
Desprès d'Arola venia una pujada bastant dreta en un principi per que anava per unes pistes d'esqui. Ja començava a clarejar i ja es podia apagar la llum dels frontals.Ja portavem unes 5h i mitja de cursa nocturna. A partir d'aquí hi havia més gent en el recorregut perquè molts feien nomès el tram d'Arola a Verbier. En aquesta pujada vaig marcar jo el ritme cosa que no em deixen fer mai perquè em diuen que soc poc constant, i tenen raó. Pero jo a lo meu i ells al darrera i com no deien res jo anar fent. Vaig tirar fins a Riedmatten on hi havia una canal fàcil pero que ens vam trobar bastanta gent del recorregut curt... bueno paciència. La baixada estava guarrissima agafant-nos a unes cordes fixes posats dintre de unes canals de roca i gel on no hi havia manera de parar-se... ufff quin arrebentament.. Desprès de una bona baixadeta esquiant, on les cames ja anaven una mica toves i ja no anavem tan agrupats en la baixada, ja es començava a veure els nivells de cansament de cada un. Ara tocava lliscar per la vora d'un embassament al llarg d'uns 4 kms. Al principi no teniem clar si anar amb les pells o passar remant i fent el pas de patinador. Però ràpid vam veure que lo de remar arrebentava molt. Garrets va marcar el ritme i la veritat és que vam anar prou ràpid. El sol ja escalfava i ja anavem tocadets. A la Barma hi havia un bon avituallamen on vam haver de parar una mica perquè el Chichi tenia problemes estomacals, i a nosaltres no ens va anar malament. Una vegada solucionats els problemes estomacals i haver carregat de combustible vam fer la última pujada llarga cap a la canal de Rosablanche. Ja estàvem tobets Garrets en alguna ocasió ja va dir que més ràpid no podia anar ni que vulguès i natres anabem amb les cames embutides i resentides del curtiment dels últims dies. La canal es va fer molt bè ja que hi havien 3 o 4 traces per pujar-la a peu. Cada un al ritme que podia... Allò semblava "el Valle de los Caidos", tenint en compte que ja portavem més de 10 hores de cursa. Desprès de la Canal hi havia un fals plà i la última pujadeta molt curta fins al coll du Chaux. on hi havia mooolta gent animant com bojos. Quin subidoón!!!!!! Ja sabiem que estavem a punt de acabar aquella travessa. Només quedava una baixada ràpida i fàcil d'uns 1500m/d, i algun tram de remar. La baixada al final va ser a foooondo per les pistes semblava mentida com les cames aguantaven aquella pressió sobre els esquis. Vam mirar enrera amb el Chichi i el Garreta no hi era. El tio anava a tooope pero deia que no podia correr més. llavors vam baixar més agrupats fins al final de la neu. Encara ens van fer posar els esquis a l'esquena i correr pel mig dels carrers de Verbier durant un km. Bufff... no es va fer llarg ni rès.
Per fi la arribada... ens vam donar les mans per entrar els tres junts... Ho haviem aconseguit i a sobre vam fer un bon temps...
Sensacions brutals!!! Merci Gerard i Chichi per haver compartit aquestos moments de curtiment!!!
Els dies seguents vam aprofitar per fer alguns cims i descensos maquissims dels Alps suissos!!


Font Blanca amb globo

Crònica de la primera cursa de la Copa Catalana d'esqui de muntanya per parelles, que tambè era copa del món per equips.
Doncs el divendres per la tarda vam (L'Anna i Jo) quedar amb el Jordi Serra (Chichi) que és el meu company d'equip de curses, a la Pobla, perquè ell venia de Cerler. Vam carregar-lo amb ell i el seu material i cap a Andorra.

Una vegada a Ordino vam anar a buscar els dorsals... i Ufff quin nivell de personal. Hi havia els/les millors corredors del món... a part de lo nerviosos que estavem com sempre abans d'una cursa. Aquella gent ja imposa respecte. Francesos/es, Italians/nes, Suïses ... A part casi tots els catalans i Andorrans que tambè són lo milloret del món. Nosaltres ja estavem decidint si seriem capaços d'estar entre el Top 30 o el 40. jiji
Despres vam anar a escoltar l'explicació de la cursa. Que era un recorregut totalment diferent de l'original pero molt guapo. Amb moltes transicions i portejos d'esquis. Una vegada flipats amb el recorregut vam agafar la furgo i vam pujar a pistes per sopar, dir 4 rukeries i anar a dormir. Aquest cop una mica millor perquè teniem calefacció nova a la furgo (Que va de lujo) Una mica justos ja que erem 3 amb el material d'esqui de 3. Pero ho vam solucionar prou bé.
L'hora d'aixecar-nos va ser a les 7 del matí, I amb un ritme mooolt lent vam començar a vestir-nos, esmorzar, preparar el material, anar de ventre... etc. La sortida de la cursa era a uns 15 minuts de la furgo lliscant amb els esquis per una pendent suau costa amunt. I aixi tots 3 cap a la sortida. L'Anna ens faria de suport durant la cursa, animant-nos i fent-nos fotos. Tot lliscant ens apareix el Kilian i amb una tècnica de lliscar perfecta i ens va explicant la temporada, més que rés perquèno paràvem de preguntar-li. En aqueta cursa no participava, i sort en van tenir els francesos i els italians. Doncs una vegada a la sortida i tope d'acalorats pk el ritme tot i anar xerrant, no era del tot suau, vam acabar de buidar el pes que ens sobrava a l'interior (Wc) i a escalfar!!
Les meves sensacions escalfant no van ser massa bones. Les pulsacions no anaven com sempre. Però no li vaig donar més importància.
Control ARVA i cap a la Sortida. Rukeries com sempre i A fooooondo!!!
El primer tram era per pistes amb uns muros molt drets i durs que et feien tibar bastant de braços les pulsacions altíssimes com a totes les sortides. El Chichi va marcar el ritme com sempre, perquè és més constant que jo, a les pujades, i a les baixades em poso jo al devant perquè se'm dona millor seguir les banderetes del recorregut.
Jo ja vaig veure que no anava bé de seguida, les pulsacions no em baixaven. Anava bastant passat de voltes, amb un ritme cutrillo. La primera pujada va ser un infern per mi. Anava forçadissim i no avançavem. Vaig decidir afluixar el ritme perque ja començava a veure llumetes i formigueig a els peus. FATAL!!! El Chichi m'esperava i m'animava fort. Jo estava petadíssim i nomes portava 500m/d de cursa. Anava bastant esfonsat. Sabia que em quedava moltíssim.A dalt hi havia Garret animant a toope i això s'agraeix molt kuan vas petat! Bueno, va arribar la baixada i això és lo meu, em vaig reviscolar bastant a part de baixar a fooondo. La propera pujada ja anava una mica millor, desprès de vàries transicions a peu amb els esquis a l'esquena i una de crampons. La cosa anava una mica millor. La hidratació i administració dels pwgels me la vaig currar bastant. Aquí no podia fallar!!
La tercera pujada va ser la Millor per mi perquè vaig agafar el ritme habitual i bones sensacions dintre lo que cabía, pero ja portàvem uns 1000m/d Ja era una mica massa tard per remontar gaires posicions. Al final d'akesta pujada hi havia l'Anna que ja la sentíem des del fons de la vall, animant-nos a toope. Subidón!!! Desprès baixada a fooondo. Sort que a les baixdes em refeia bastant.
A partir d'aki jo vaig anar a més i el Chichi a menos. Em deia que tenia les cames tope d'agarrotades, a les baixades ja veia que no em seguia com de costum, però el ritme no era dolent. Despres de varies transicions i d'alguna baixada amb corda per una canal gelada, El ritme que portavem era prou bò en referència als del nostre voltant de cursa. Les transicions que feiem no eren del tot dolentes, cada cop anem més fins en aquest apartat. No tenim grans fallos. Això és important en una cursa en la que per lo menys fas 10 canvis diferents.
Al final vam salvar bastant bé la cursa. Vam avançar a tots els equips que teniem al nostre voltant durant la major part de la cursa. I vam acabar sencers. A l'arribada L'Anna animant a tooope. I tots a fer el Pica pica que entra de conya!!
En resum: Les sensacions dolentes pels dos: jo vaig petar al principi de tot. No se ben bé perquè. I el Jordi va anar de més a menos quan normalment és al revès.
La cursa maquíssima, l'itinerari molt currat i ben senyalitzat però els talls per temps van ser massa estrictes i exigents en un dia que a part de la copa del món es corria la copa catalana. No hi havia risc d'allaus elevat i la meteo era perfecta.No hi havia motius per donar tent poc marge. La Marta i Pèpe no van passar el segon tall de temps i els van fer plegar. Va ser una llàstima!!
Desprès un bon dinar i cap al Pallars.
Al final 2h 54min de cursa amb uns 2000m/d Posició: 24ns
Lo Millor la companyia de l'Anna i del Jordi en aquestes experiencies al límit de forces. Brutal!!!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

el vici de la bici

Com que el mono de puja'm a una bici, encara que amb la panxa ja no em vegi els peus, no va a menys; avui he decidit desmotivar-me a base de veure videos de caigudes amb bici... quin mal! Recordo els meus inicis fent senders amb una caiguda rera l'altre, aixecant-me i renegant de la bici, amb els genolls tots plens de sang... tornaré a passar pel mateix l'any vinent? qui lo saa!!???
L'únic que he vist, és que ja puc mirar videos dels que vulgui, que ara mateix agafaria la bici i me'n aniria a pedalar, a pujar fins que el cor em sortís per la boca i a baixar com una botja fins que la bici em dominés a mi.
Us deixo l'enllaç per si voleu riure un rato amb caigudes impresionants:
http://www.youtube.com/watch?v=4blahxuuhxg

el vici de la bici

Com que el mono de puja'm a una bici, encara que amb la panxa ja no em vegi els peus, no va a menys; avui he decidit desmotivar-me a base de veure videos de caigudes amb bici... quin mal! Recordo els meus inicis fent senders amb una caiguda rera l'altre, aixecant-me i renegant de la bici, amb els genolls tots plens de sang... tornaré a passar pel mateix l'any vinent? qui lo saa!!???
L'únic que he vist, és que ja puc mirar videos dels que vulgui, que ara mateix agafaria la bici i me'n aniria a pedalar, a pujar fins que el cor em sortís per la boca i a baixar com una botja fins que la bici em dominés a mi.
Us deixo l'enllaç per si voleu riure un rato amb caigudes impresionants:
http://www.youtube.com/watch?v=4blahxuuhxg

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Fent de Guies

Aquests dos dies passats, m'han pujat a visitar les tietes de Suïssa i de Barcelona, ha sigut una visita curteta de 2 dies però els hi hem pogut ensenyar varies coses de la comarca... com no, el Dani ha fet de xerpa experimentat, que encara que diu que no se li dóna gaire bé jo crec que ho té per la mà!
Hem visitat, apart del poble de Tremp, el llac de Sant Antoni, la Vall Fosca, l'estany de Montcortés, Gerri de la Sal, El Congost de Collegats, El Congost de Terradets, el Castell de Mur i com no podia faltar, l'Espona, on els pares i la padrina del Dani en van oferir un suculent dinar... mmmm!!! tot boníssim! i lo millor, l'espona amb aquell caliu de vida que tanta falta li fa, erem 11 dinant fent petar la xerrada vora el foc i disfrutant d'un dia diferent.
Avui la cosa ha sigut passada per aigua, però a mig dia ja ens hem despedit i han fet via cap a la capital. A mitja tarda jo he decidit fer una sortida en solitari tot plovisquejant fins a la depuradora de Tremp, ara toca descansar... aquesta nit amb la moni hem decidit fer foc i llogar una peli tot mirant-la sota una manteta, aquests dies de pluja és el que més ve de gust!
Deixo alguna foto de les tietes amb el xerpa:

Fent de Guies

Aquests dos dies passats, m'han pujat a visitar les tietes de Suïssa i de Barcelona, ha sigut una visita curteta de 2 dies però els hi hem pogut ensenyar varies coses de la comarca... com no, el Dani ha fet de xerpa experimentat, que encara que diu que no se li dóna gaire bé jo crec que ho té per la mà!
Hem visitat, apart del poble de Tremp, el llac de Sant Antoni, la Vall Fosca, l'estany de Montcortés, Gerri de la Sal, El Congost de Collegats, El Congost de Terradets, el Castell de Mur i com no podia faltar, l'Espona, on els pares i la padrina del Dani en van oferir un suculent dinar... mmmm!!! tot boníssim! i lo millor, l'espona amb aquell caliu de vida que tanta falta li fa, erem 11 dinant fent petar la xerrada vora el foc i disfrutant d'un dia diferent.
Avui la cosa ha sigut passada per aigua, però a mig dia ja ens hem despedit i han fet via cap a la capital. A mitja tarda jo he decidit fer una sortida en solitari tot plovisquejant fins a la depuradora de Tremp, ara toca descansar... aquesta nit amb la moni hem decidit fer foc i llogar una peli tot mirant-la sota una manteta, aquests dies de pluja és el que més ve de gust!
Deixo alguna foto de les tietes amb el xerpa:

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Obres a casa!

Doncs com que només queden 2 mesos, hem decidit començar a a arreglar el que serà l'habitació de l'Aran,... però jo tota sola no puc fer la feina (jijijiji de moment no he fotut res amb el cuento de la panxa) per això des d'aquí faig una crida perque no atabaleu al Terrisse per fer coses que té molta feina!
Jajajajajaaa!!!!
I es que mireu com tenim la casa:

Obres a casa!

Doncs com que només queden 2 mesos, hem decidit començar a a arreglar el que serà l'habitació de l'Aran,... però jo tota sola no puc fer la feina (jijijiji de moment no he fotut res amb el cuento de la panxa) per això des d'aquí faig una crida perque no atabaleu al Terrisse per fer coses que té molta feina!
Jajajajajaaa!!!!
I es que mireu com tenim la casa:

diumenge, 12 d’octubre de 2008

La crisi dels 7 mesos

Només em queden 2 mesos... però quins 2 mesos de sobrepes! Foto un panxot que em molesta per fer qualsevol cosa... aaaaaaiiiii!!! quines ganes de que arribi la primavera vinent i jo i l'Aran ja estiguem una mica rodats!
Cada dia intento anar a caminar, passejades de padrina que dic jo, i quan no se'm enganxa l'esquena, és la cama o he de parar a pixar o se'm endureix tant la panxa que em sembla que m'explotarà... tot un món! que sí, molt bonic i tot lo que vulguis però no sé pas si ho tornaré a repetir! en els propers 2 anys segur que no!
Ademés és que tinc "un mono" d'esbraba'm, de pujar corrent costa amunt, d'agafar la bici i apretar-li fins que no pugui més... és una passada les sensacions que es troben a faltar.
Ja tinc ganes de veure-li la careta amb aquest dolent que no para de moure's mentre estic aquí l'ordinador escribint, serà un dimoniet, i es que amb els pares que té no pot fallar!!!
Bueno... ja m'he esbrabat una mica, ara ja estic millor.
Deixo una foto de prova de que tot el què he dit no són tonteries... a veure si podrieu arrosagar aquest panxot sense remugar!!!

La crisi dels 7 mesos

Només em queden 2 mesos... però quins 2 mesos de sobrepes! Foto un panxot que em molesta per fer qualsevol cosa... aaaaaaiiiii!!! quines ganes de que arribi la primavera vinent i jo i l'Aran ja estiguem una mica rodats!
Cada dia intento anar a caminar, passejades de padrina que dic jo, i quan no se'm enganxa l'esquena, és la cama o he de parar a pixar o se'm endureix tant la panxa que em sembla que m'explotarà... tot un món! que sí, molt bonic i tot lo que vulguis però no sé pas si ho tornaré a repetir! en els propers 2 anys segur que no!
Ademés és que tinc "un mono" d'esbraba'm, de pujar corrent costa amunt, d'agafar la bici i apretar-li fins que no pugui més... és una passada les sensacions que es troben a faltar.
Ja tinc ganes de veure-li la careta amb aquest dolent que no para de moure's mentre estic aquí l'ordinador escribint, serà un dimoniet, i es que amb els pares que té no pot fallar!!!
Bueno... ja m'he esbrabat una mica, ara ja estic millor.
Deixo una foto de prova de que tot el què he dit no són tonteries... a veure si podrieu arrosagar aquest panxot sense remugar!!!

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Relaxx a Vissalaaà + Castració obligada!

Doncs el rei de la casa... el Teix! ja ens començava a mostrar conductes alterades a causa de les hormones que començaven a fer de les seves... i no he tingut més remei que porta'l a capar!!! i ja m'ha sapigut greu, ja! Amb poc més de 6 mesos s'ha quedat sense els seus trofeus de masculinitat... que hi farem!
Vaig decidir baixar a Vilassar a fer-li la petita operació i de pas també aprofitava per canviar d'aires, veure a la family i desconnectar del Terrible que ara deu estar per algun poblet de França curtint-se amb la bike... que raro, no?
Demà tornem cap a Tremp, i dilluns ja torno a treballar... se'm han acabat les vacances! però només temporalment... encara em queden 15 dies i aviat... la baixa de maternitat!!!!!
Au doncs... ens veiem pel Pallars!

Relaxx a Vissalaaà + Castració obligada!

Doncs el rei de la casa... el Teix! ja ens començava a mostrar conductes alterades a causa de les hormones que començaven a fer de les seves... i no he tingut més remei que porta'l a capar!!! i ja m'ha sapigut greu, ja! Amb poc més de 6 mesos s'ha quedat sense els seus trofeus de masculinitat... que hi farem!
Vaig decidir baixar a Vilassar a fer-li la petita operació i de pas també aprofitava per canviar d'aires, veure a la family i desconnectar del Terrible que ara deu estar per algun poblet de França curtint-se amb la bike... que raro, no?
Demà tornem cap a Tremp, i dilluns ja torno a treballar... se'm han acabat les vacances! però només temporalment... encara em queden 15 dies i aviat... la baixa de maternitat!!!!!
Au doncs... ens veiem pel Pallars!