Com ara fa dies que no escric res sobre les meves activitats he decidit d’explicar-vos la meva primera duatló d’aquest any.
Vaig decidir d’apuntar-me tres dies abans de la cursa, i sort que l’Anna m’acompanya i em dona suport perquè no se pas si hi hagues anat tot sol.
Físicament en el tram de Btt sabia que no tindria cap problema però en el tram a peu seria tota una sorpresa degut a que a part de sortir a trotar pels voltants del poble, moltes hores de caminar i un dia al Peguera a fondo... no havia fet res específic.
Doncs el dissabte desprès de dinar varem anar tirant amb la furgo cap a Vilallonga, un poblet on no havíem estat mai i que és prou bonic. La pluja ens va acompanyar durant tot el trajecte però per sort un cop varem ser allà va parar.
Un cop agafats els dorsals vam donar un tomet pel poble per fer temps fins a l’hora de l’explicació de la cursa del dia següent.
El briefing va estar molt be a part de la intervenció d’un noi del país que ens explicava el recorregut... buffff quines feinades!!!!!
Un cop acabat vam anar a Camprodon a fer el turista i a sopar. Desprès de sopar, furgo i cap a Vilallonga on estaven
El diumenge ja em vaig aixecar abans que sonés el despertador. A les 7 ja era a dins de la furgo dient ruqueries i molestant a l’Anna perquè s’aixequés... No hi podia fer més!! Abans d’esmorzar ja vaig haver d’anar de ventre(JIjiji)
Mentre jo feia els últims preparatius l’Anna em va portar la bossa que l’organització m’havia de pujar fins a la transició. A la bossa hi havia unes sabates per córrer i la ronyonera amb aigua i gel.
Un cop tot a punt vaig anar a escalfar una mica amb la bici, però com tota l’estona em trobava algun conegut no vaig poder fer massa be la feina.
Per fi la sortida!!!! Mmmm.... ara ja em trobava millor. Els moments abans de sortir per mi son una agonia!!El primer tram era neutralitzat, havíem d’anar rere una moto que anava a 80k/h per lo menys. Bufff... Un cop vam deixar la carretera principal va començar la cursa. El ritme encara va ser mes fort. Sort que de seguida la carretera pujava fort. I la gent anava afluixant. Poc a poc vaig anar avançant fins al grup capdavanter. El que em va acabar d’ajudar va ser una pujada amb molta pendent i amb herba acabada de segar, a part d’algunes pedres. Lo que se’n diu “guarrilla” però que a mi se’m dona be. No es que no pateixi, però veig que els altres pateixen més (jeje). Durant aquest tram vaig anar pujant amb el Toti Bes, comentant les preciositats de la pujada(Vull dir lo guarrilla que era). Desprès vam passar amb una pista encimentada i finalment amb una pista bastant bona amb una pendent constant. Allà pensava que m’avançaria bastanta gent, pero vaig poder mantindre un ritme bastant bo i còmode per mi. Uns kms abans de la transició em va atrapar lo Joan Farnós i vam pujar una estona junts, abans de la transició ell va afluixar una mica i jo vaig entrar quart. Jo sabia que la bici m’aniria prou be però al ritme dels bons no m’ho pensava...
La transició me la vaig prendre “sin prisa pero sin pausa” i llavors cap amunt... Lo Joan m’havia avançat durant la meva transició de marmota. Al principi tenia les cames ben embotides, però sabia que aquell dolor poc a poc aniria marxant (o no)
Vaig anar agafant ritme fins a atrapar a lo Joan, vam comentar les sensacions i vaig anar tirant esperant que els bons m’agafessin. Sabia que el Joan Domenec, el Xavi Zapater i el Pere Aurell pujaven com a locomotores i baixaven encara millor. Però jo a lo meu, trobant el meu ritme anava molt còmode i ràpid. Abans del pic em va atrapar el Joan Domenec que anava molt fort pero quan em va avançar va afluixar una mica i no em va treure massa. Un cop al pic de Fontlletera(2575m) feiem una baixada duna 500m/d fins al refugi de Coma de vaca passant per la collada dels tres pics. Les cames baixant al principi bastant be, però a mesura que anava baixant notava que em faltava rodatge i que hauria d’afluixar una mica. Just abans d’arribar a baix em va passar el Pere Aurell que baixava com un Jabalinot, com encara quedava molt jo no em vaig ni inmutar, prou feina que tenia!
Un cop abaix ens tocava la segona ascensió fins al pic del Balandrau (2585m). El Xavi Zapater m’havia reduït distancies però encara em quedava marge. Les cames en aquesta segona pujada es van comportar molt be i vaig poder adelantar al Joan Comta i treure una mica mes de distancia al Xavi. Un cop a dalt del Balandrau baixada llarga fins a la transició. Uns 200mts abans em va adelantar el Xavi Zapater, jo vaig tirar algun cartutxo de reserva i vaig seguir-lo d’aprop. Una vegada a la transició... Sorpresa!! Hi havia l’Anna animant me a tooope i a part em va indicar on tenia la bici i em va agafar els trastos que vaig deixar. Unes fotos i subidooon!!!!
Sabia que el Zapater baixa molt be però encara tenia esperances d’atrapar-lo. El que sabia casi segur és que pocs m’avançanien a no ser de tindre algun fallo macànic.
Em vaig posar a rodar fort pel plà, amb el vent de cara intentant agafar un bon ritme, veia que anava escurçant distancia amb el xavi i que per darrera no hi havia ningú... Bestial!!!!!
Vam deixar la pista principal i vam agafar un cami abandonat amb molta pendent i ple de forats regateres i pedres. Vaig baixar fort pero sense apurar per no punxar. Una mica més endavant em vaig trobar al Xavi Zapater que havia punxat. Vaig parar i li vaig donar el meu esprai per tubeless. Vaig continuar tot sol i disfrutant al màxim... moments bestials que son lo que t’enganxen amb aquestes curses. Desprès d’algun corriol, alguna pujadeta vaig arribar a la meta al final en 5a posició!!!
Temps total: 3h 04 min dels quals 1h08 en btt, 1h 23min en el córrer i 31min en el descens en btt
El recorregut tenia uns 45kms i uns 2200m/d
Desprès marujeo, pica pica, una dutxeta i quan va arribar l’Anna vam anar a dinar amb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada