divendres, 25 de desembre de 2009

Primer anyet.

Primer de tot, Bon Nadal a tots!
Doncs sí, ja fa una any de tota aquella experiència espectacular que m'ha canviat la vida: 24 DE DESEMBRE DE 2008 A LES 15,45H.
Com passa de ràpid el temps i com hem disfrutat aquest últim any amb el peque de la família!
Ara fa un any estavem dormint tots 3, per fi tranquils després de tantes visites, a l'hospital de Tremp; no em podia creure que aquella coseta tan petita i tant guapa hagués sortit de dins meu... quina experiència! Brutal!
A mi el part em va anar molt i molt bé, vaig dilatar ràpid, el ginecòleg em va tenir que trencar la bossa, i a partir d'aquí la cosa encara es va accelerar més amb la mateixa proporció que augmentava el dolor. Però el dolor, una cosa que a priori et fa molt i molt respecte, ni el recordo! Les sensacions que em queden ara del part són totalment positives, puc dir que vaig tenir molta sort perque el meu part va ser molt bonic, no ho podiem fer millor l'Aran i jo, ademés tenia un company de part (papa) que em va ajudar i animar en els moments més crítics, sense ell no se si l'hagués pogut tenir natural... perque això sí, patir es pateix molt i arribés a un extrem que ni la pàjara més gran que recordes es pot assemblar a aquest moment. Crec, que a molts curtits enganxats al patiment els agradaria viure aquesta experiència... segur, perque jo repetiria amb molt de gust!
Així que ara tinc un nen guapíssim que comença a caminar i a xerrar i és la cosa més bonica que m'ha passat mai.


MOLTES FELICITATS ARAN PEL TEU PRIMER ANYET AL COSTAT NOSTRE!

LA MAMA.

divendres, 18 de desembre de 2009

Nocturna Pas de la Casa

Estrenem temporada de curses d'esquí de muntanya amb la Nocturna del Pas.

Hi havia anat feia 2 anys i el record que en tenia era de respirar sang a les pujades i moooolt fred a les baixades i tb durant la nit; i els records no van fallar!
Aquest any per això, no estava disposat a passar fred dormint, apart el meu peque em venia a animar i ell es mereix el millor del món! Així que la millor elecció era la camper, sens dubte!

A les 10h teniem que sortir de Tremp, tot passant a buscar a Javbier... malalt acabo amb el tema de la puntualitat! Ni aixecant-me a les 8 del matí puc arribar a l'hora als llocs, quin estrés! Lo pitjor però el Javi, quina partera!!!! Jo no entenc com es pot estar tant EMPANAT! Tio, fest'ho mirar perque quan t'ho proposes em fots molt nerviós! I mentres l'Anna rient i fonten-se'n del meu estat! Com s'ha de veure un!
Doncs bé, una vegada tots ben assentats, que ja deurien ser vora les 11, i jo fent de xòfer, comencem el viatge cap a les Andorres. Cantem, riem, xarrem, i finalment passem la duana.
1a parada: Jorma. Ja tinc la meva forquilla DT-Swiss reparada! Ara montar-la i deixar-la a punt per la temporada vinent que haurà de treballar força!
2a parada: Farmacia. Doncs sí, si quan teniu algun mal us tracteu amb homeopatia, val totalment la pena!
3a parada: Viladomat. Finalment han caigut unes ulleres per la piscina.
S'han acabat les paradetes... tirem amunt fins que l'Aran ens avisa que ha de dinar; doncs dit i fet, parada obligada per omplir la panxa! mmmm.... pasta fresca i freda!

Pas de la Casa

Arribem darrera don Agustin, i aparquem per la zona d'aparcament. El termòmetre ja marca -7 i encara no s'ha fet fosc, que patirem!
Els nervis estan a flor de pell i només fem que dir tonteries, que si em poso desodorant, que si farem podium, que si un es dopa amb un inhalador... millor que anem a buscar els dorsals i ens deixem de tantes xorrades!
La meva sortida és a les 18h i la cursa comença a les 17,30h. però les sortides són cada poc temps i s'ha d'estar al loro. Marxem a canviar i a calentar una miqueta.
Hi ha molta gent, record d'inscripcions, i no se'n veuen gaires de "coixos"... que patirem aquesta temporada! La gent està moooolt fanàtica!
Finalment sortida: a tooooope! fa molt fred, i no acabo d'agafar el ritme; respiro sang! són 420m/dsn. molt foscos i molt rectes, l'últim mur es força pendent i s'enganxa força. 20m27s. Ara baixada... joder! rasca de la bona... buuuuuufff!
A baix l'Aran i l'Anna m'animen... això em dóna tanta energia que vull fer la 2a pujada JA!


Aquesta pujada molt millor, les sensacions són més bones, segur que vaig més lent! amunt amunt i 420m/dsn. més. 20m40s...ja deia jo que anava millor!
Així que 25è amb un temps total de 41:07s. no està mal!
El cabró del Javi ho ha fet de conya, 42,55 de temps total! El tio no va mai amb esquís ni a córrer però quan hi ha un crono es deixa la pell.

Després de la cursa dutxeta, soparet de luxe i sorteig de material... Eiiii!!! per fi m'ha tocat un premi dessent: 2 forfaits per Granvalira! ole-ole! quan nevi una mica més (andorra tb està molt pelat) tornarem amb l'anneta a fer uns descensos pel domini esquiable més gran dels pirineus.

diumenge, 13 de desembre de 2009

De solet calentet a neueta gelada.

Divendres ja cansats de quasi no veure el sol, i veient que Teixet ja s'apanye sol per casa, vam decidir anar a buscar el solet a Senterada.
Motxilla i a l'esquena de papa fins al Pont de Diable! Uuuuaaaauuuu! Ta super alt, no es veu el fons del barranc!!! Diu papa que l'ha fet... joliiiiin!!! Més endavant li faré tornar! jiji
Tot baixant vam cullir carlets i fredolics per fer-nos un bon dinar, n'hi havien mooooooolts!
Fotos:

Dissabte matí furgo cap a Andorra amb mama, papa i tiet Javi... sort que venia tiet perque els dos a darrera ens ho passem molt bé i el viatge no s'em fa tant llarg.
Parem a comprar, passejar, a dinar i per fi arribem on papa i Javi feien la cursa, el Pas de la Casa. Quin freeeed més gran! sort que jo portava el mono d'esquiar i unes botes mooolt calentes!
I sabeu que?! tan sonats aquesta gent: Feia fred, no es veia res perque era fosc, i tots contents tirant amunt! a vegades no entenc res!

Sort en van tenir ells que la cursa no va durar gaire.
Després sopar a un restaurant que tothom podia agafar el què volia... jo tb vaig menjar! i en aquest lloc vam estar fins que em va agafar molta son... sort que vaig fer uns amics, el Marc i el Nil i vam jugar força estona!
Al final a papa li van tocar 2 forfaits per esquiar a Granvalira i a tiet una ronyonera... no se'l veia molt content per això, ja en deu tenir alguna!
Penjo les classificacions de la cursa perque veieu lo valents que estan aquesta gent... m'hauré de posar les piles si vull entrar en aquest "mundillo"
I avui quan ens hem aixecat, cap a Tremp que a Andorra feia massa fred! Com caseta no hi ha res!!!

dimecres, 9 de desembre de 2009

Crònica de Tignes... amb retard!

Aran el rei de les muntanyes!!


Per fi he trobat un moment per encarar la pantalla de l'ordinador i recordar l'estada a Tignes.

Setmana del 21 al 26 de Novembre de 2009

Després de la primera nevadeta al pallars i de fer les primeres ascencions per Filià i Baqueira, estava super motivat per anar al país de la neu i l'esquí.
"Los Garrets" agafaven apartament durant una setmana... així que tots ben flipats decidim retrobar-nos a Tignes.
Dissabte 21 a les 7 del matí sortim de Cervera, l'Anna, l'Aran i jo... sí, sí tota la family... què faria jo sense ells???!!!
El viatge, llarg i farragós... davant el volant fet un quatre, anar veient com l'agulla del gasoil baixa i cada 2 x 3 apareix un peatge... eeeeiiii! que sóc classe 2, no us penseu que és cap luxe! i a sobre si em descuido em fan passar per camió... si home!
L'Aran i l'Anna jugant, menjant, cantant i molt de tant en tant el petit s'adormia... aleshores s'havia d'aprofitar per fer tirada llarga. 1a nit: Alberville.
La piscina de "Le Lac"


Ja som a tocar... a mig matí de l'endemà serem a Tignes.

TIGNES Val Claret.

Arribem: Cel tapat. Fred. Creuo els dits perque només sigui avui el dia de mal temps... sinó amb el peque dubto poder aguantar tota la setmana.
Los garrets ens ensenyen on tenen l'apartament... xulo, xulo! i nosaltres aparquem la furgo per la zona: una parcel·leta arraserada de l'aire i amb sol de dia (quan n'hi hagi!). Així que tenim a cop de pedra a l'Antoniet, la Mireia, la Marta i al Gerard... Perfecte!
Només aparcar la furgo, em canvio i faig una pujada amb la Marta i el Gerard, 700m/dsn Toviere.
La rutina era: Fer unes 2 pujadetes diaries... A 1a hora pujo jo, després puja l'Anneta i jo em quedo amb l'Aran, dinem i després de dinar fem un tomb per Tignes o anem a la piscina (5€) que està molt i molt bé! Tambe va caure alguna cerveseta mentre l'Aran "la liava" pel bar.
Alguna tarda vam baixar a Bourg St-Maurice a fer el turista amb les bicicletes i a comprar una mica. De passada durant el trajecte es carregaven les bateries de la Camper, que amb el fred i que tota la nit i part del dia anava la calefacció, quedaven ben toves.
Vam tenir que esperar al dimecres per poder veure el solet; així que ho haviem d'aprofitar a mueeerte amb el nen per sortir a tocar neueta, fer lliscar el trineu, comprovar que les ulleres de sol li van perfectes i fer la 1a pujada amb esquís per l'Aran. Ha sigut GENIAL!!!
Agafant forces i fent marujeo!





Descansant a la terrasseta aprofitant que part de l'estació
estava tancada. El glaciar de la Grand Motte al fons.


L'any vinent esperem tornar-hi. Faci sol o nevi segur que torna a ser inoblidable!

dilluns, 7 de desembre de 2009

Primers passos sol.. quin yuyu!!!

Avui he fet més de 4 passets sol, que dic 4 passets he caminat solet per tot el menjador de casa... uuuaaaauuuu!!! Ni jo m'ho crec perque anava una mica a punt de caure!
Tant mama com papa com la tita i els padrins s'han posat molt contents, així que he pensat d'escriure-ho tamé aquí al meu bloc perque ho sapigueu tots!
Una abraçaaaaaada!!!

Ah! El Teix es recupera bé... té un dit de la poteta trencat, i un òs de la boca tamé però se'n sortirà! Va amb tota la pota envenada i ja salta com un campeó!!! Teixet el millor!!!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Teixet volador!

Avui el Teixi l'ha liat...


Mama no hi era i jo estava amb el padrí i la iaia, i el Teix amb el Ninu, el gat de la iaia que són molt amics, doncs no sé ben bé que ha passat però iaia s'ha posat molt trista i després he vist al Teix que no es movia i tenia sang a la boca... OoooOOoooh!!!
Jo me n'he anat a passejar amb padrí... que bé que ens ho hem passat!!!
Quan ha arribat mama també s'ha posat molt trista i m'ha explicat el què ha passat:
No sabem com, el Teix estava al terrat de casa iaia i ha caigut fins al carrer! Són uns 15 metres d'alçada. Iaia se n'ha adonat perque el Ninu (l'altre gatet) cridava, mira que es fan entrendre els gatets, quasi tant com jo, jeje! Depressa i corrents l'han portat al veterinari i li han fet radiografies i de més... tinc un gatet que és molt i molt fort. No s'ha fet res important només un tall al paladar que potser demà li han de cusir.
Ara està per casa dumint... pobret fa peneta perque sempre és tant dolent i ara no fa res!
Teix!!!! Posa't bò que hem de jugar mooooolt!!!!! Ademés mama està tristota si tu estàs potxo!
Ànims Teixet que el pitjor ja ha passat!!!!

dissabte, 28 de novembre de 2009

Preparant la temporada a Tignes

Pos sí, jo com los bons!
On millor que a Tignes per començar a veure el què és l'esquí de muntanya!
Genial...


Tamé he anat a la piscina


I he passejat amb papas per tot aquest indret nevat.


L'any que ve repetim i jo ja em portaré uns esquitxos per mi solet!

dilluns, 23 de novembre de 2009

Neueta!

Tic molt lluny!!!
Tem am la furgo a Tignes.
Hi ha moooooolta neu, però molta molta! L'he provat i estar molt freda...
No patiu per mi perque els papis em cuiden molt. També hi ha la Marta i altres nois i noies que dormen i mengen a un pis molt xulo que nosaltres visitem sovint.
A veure si demà fa més bon temps i puc jugar més amb el meu trineu nou... molaaa molt!
Ens veiem a la tornada.
Ja us ensenyaré les fotos!!!!
Cuideu el Pallars!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Per l'AMERIQUENG

Sabeu el que és un poble abandonat? Jo ara ja sí! no hi viu ningú i tampoc ningú hi vol viure.


Avui he visitat Montsó, i m'ha agradat molt, sobretot una màquina verda abandonada que jo em volia endur a casa... un altre dia m'emportaré a papa perque segur que ell tamé la vol. I es que avui només hem anat d'excursió mama i jo, un luxe... tenir a mama només per mi m'agrada mooolt.
Hem caminat, rigut, menjat...


A dinar no us penseu que hem anat a casa com jo m'esperava, hem anat fins a un llac que no té cap riu que hi arriba i llavors ha arribat papa amb la caseta mòbil i hem dinat molt i molt contents els 3 juntets.
Mama ha marxat aviat... ah! sabeu, ja li han curat l'ull... que bé!!! i jo me quedat amb papa jugant molt i molt pels voltants de Montcortés.
Fins a les 6 no hem tornat a casa... buuuffff!!! Quin dia més xulo i més ben aprofitat, sort que vaig fent sontets als cotxes sinó estaria fet pols...



Abraçades!!!!!!!!

dimarts, 17 de novembre de 2009

Tamé llimpio camins!

Ahir a la tarda em va agradar una activitat que vam fer amb papa i mama i que encara no haviem fet mai:
Vam dixar el cotxe al mig de la muntanya i vam caminar (jo anava amb mama al mocador) amunt amunt fins que mama va dir prou; ens vam assentar a terra i venga a treure pedres del camí, jo primer no entenia res, a casa si tiro les coses em renyen però allí era diferent com més lluny tirava la pedra mama més bé em deia que ho feia... tan sonats! Però com a mi m'agradava tant, pos a la feina... venga treure pedres, pedretes i plantes.
Papa es passejava per allà amb una escombra, a no! una aixada va dir mama que era, però e igual perque només feia que escombrar... potser les escombres del camí es diuen aixades i són de ferro???
Tamé vam merenar i vai veure caseta des d'on erem... tavem moooolt amunt!!!
Així que si aneu amb bici al camí de mmm.... ara m'ho ha xivat papa, al camí de sobre Sant Adrià, penseu que jo he col·laborat a teni'l net...
A veure si d'aquí uns anyets i puc baixar... sembla molt difícil però divertit!
Apa gent... Bona nit a tots!!!!

dijous, 12 de novembre de 2009

Per descobrir

Hem de marxar, volem anar a buscar el solet, fugir de la boira; però l’Aran dorm amb una careta d’angelet que em fa impossible seguir insistint perquè es desperti.

Me’l miro i els meus pensaments volen lliures fins a la meva infantesa... des que tinc l’Aran que moltes sensacions, records de quan era petita i pensava que ja havia oblidat em tornen a la memòria.

Les excursions amb mon pare, pujant a la Creu de Montcabrer, al Castell de Burriac, al Montsec, Conca de Tremp, cansada, queixant-me de mal de cames, del fred o la calor. Aquelles parades buscant petites fonts per rehidratar-nos tot menjant grans entrepans que no em podia ni acabar, anant de ventre després de beure massa aigua d’una font que ves a saber de on venia!

Encara recordo com si fos ahir una excursió al Montsec amb tota la família; també venia el Bunky (el meu estimat fox terrier que ja ens va deixar fa molts anys), buscàvem la cova del gel sense èxit. El Ford Orion de mon pare ja havia avançat massa pel camí... era divertit veure les filigranes que tenia que fer per avançar per aquell camí tot ple de pedres, nosaltres ens ho miràvem des de fora pensant que potser el cotxe s’hauria de quedar allà. La cova... ni rastro! Però tot d’una el meu petit amic que li encantava jugar amb les pedres va aparèixer tot esbufegant amb una llengua de color lila... molt mala pinta! A partir d’aquí va arribar el caos, vam pujar tots al cotxe i no us podeu ni imaginar com baixava el Ford Orion per la pista del Montsec de Rúbies... fugaç! El Bunky, després d’estar moltes hores mig mort va poder reviscolar gràcies a una injecció del veterinari de bestiar del poble... li havia picat un escorpí o bestioleta semblant!!! tot va acabar bé!

La meva primera esquiada a Suïssa amb la meva tieta amb unes ulleres tan grans que no podia mirar a terra; i ja de més gran amb l’escola, passant fred als telecadires i esforçant-me per mantindrem de peu a les baixades Que freda que és la neu! Quin mal de cames i quants morats al final de la setmana! Ma mare quan em veia arribar sempre ho comparava amb la guerra; però que bé que m’ho passava!

Aquelles estades d’estiu a Sant Pere Pescador, dormint en tenda de campanya, aprenent a remar, a anar amb bici, a cavall, fent windsurf... tant si plovia com si no, quina paciència aquells monitors que ens sabien portar i aguantar en tot moment.

Ara l’Aran es desperta i l’observo... se m’escapa un somriure. Quina sort que té amb tot el què li queda per descobrir!

Les muntanyes canvien de color....


Del color verd hem passat als tons groguencs i marrons i aquestos últims dies ha predominat el color blanc... Aquest canvi ha estat ràpid, ara fa poc que suavem fent el mínim esforç, que buscavem les ombres per no rustir-nos i que ens fotiem els botellins de la bici com si fosin xupitos. Amb la frescor de la tardor ens hem dedicat a fer altres activitats. La bici no l'hem deixat del tot, però amb la bici de "jugar" ens hem dedicat a recorrer gran part dels senders de la comarca. Els companys de ruta han anat canviant fent que cada sortida fos especial. Hem reparat punxades i cadenes, hem trencat tijes de sillin i doblegat canvis, radis i manillars. Per sort cap de nosaltres no s'ha fet mal. Tot pedalant per la vora de altes parets, ens ha sortit la vena escaladora. Hem anat alternant pedalades amb escalades i caminades amb l'Aran. Les escalades han estat molt senzilles, aprofitant-nos del nostre grau residual. Degut a la nul.la activitat trepadora d'aquest estiu.
Hem disfrutat al màxim de cada via. La concentració en cada pas, posant al límit els nostres desentrenats músculs del tren superior, el compromís amb el/la company/a de cordada, la correcta col.locació dels anclatges per assegurar la nostra progressió en la vertical i moltíssims més detalls fan que l'art d'escalar sigui una activitat que omple i enganxa en tots els sentits.

La obertura de la piscina ha fet que ens costes menys adaptar-nos a la foscor que ens atabala just quan canviem l'hora. Mes o menys pugem un parell de cops la setmana a nedar. Un d'ells el dediquem a l'Aran, que s'ho passa d'allò més be jugant amb l'aigua.

Aquesta setmana passada hem rebut una depressió amb vents provinents del nord que ens ha deixat gruixos de més de 50 cms en gran part del pirineu occidental. La neu ja feia dies que la teniem present en les nostres ments però amb aquest regalet hem sortit a deixar la nostra traça
marcada al mantell blanc. OoooOh... quina disfrutada tornar a sentir com el vent aixeca els flocs de neu i t'acaricien la cara, el soroll de les pells quan llisquen. La condensació del nostre alè al respirar i de mirar la traça que hem deixat despres de baixar per una pala verge.
A veure si aquet hivern es tant o més bò que l'anterior!!!

dimarts, 10 de novembre de 2009

1er costipat

Avui tic raro... m'he despertat moltes vegades aquesta nit i no he deixat domí gaire als papis.
No m'havia passat mai, però avui tot lo dia que em surt una aigüeta molt molesta del nas que em fa estornudar i em ploren els ulls. Papa diu que estic costipat i per això no puc sortir al carrer, Ooooh!!!
Tot lo dia per casa... jugant amb el Teix, ajudant a la mama a fer el dinar, ajudant al papa a fer foc... no he parat ni un moment... perque això sí, estic molt animat i diu mama que és bona senyal! Així que m'ho he passat tant bé que no he trobat a faltar el carrer... ademés aquests dies fa mooooolt fred!!!
M'ha explicat papa que ha nevat a les muntanyes, així que he de fer bondat, posa'm bò aviat i podré anar a jugar aviat amb la neueta, que ma dit papa que ja la he vist, però jo no me'n recordo... aiiisssh! aquesta memòria!
Ara m'està entrant soneta... vaig a fer migdiada per poder fer mooooltes coses a la tarda! Per aquí casa, claro!!!
Una abraçadaaaaa!!!

dissabte, 7 de novembre de 2009

Casa Furi

Avui el dia ha estat tonto... primer sol, després nuvols, després vent i al final pluja...
Com que no hem pogut anar a caminar perque feia mal dia ens hem estat a casa fins tard.
Ara ja conec més al "chichi" que és el senyor que dormia per casa i no em deia res, apart de tenir un nom molt raro... ara ja som amics. Quan ja estava cansat... tenia soneta... els papis han decidit anar a comprar i jo he aprofitat per adormi'm al cotxet... m'encanta dormir tot passejant! A sobre ara mama m'ha posat una funda molt calenteta al cotxet i encara m'adormo més ràpid, jijiji!!!
Quan me despertat... ostras! estavem dins al cotxe a ves a saber on... buuufff! quines clapades que faig!. Mama m'ha agafat amb el mocador hem passejat per vora una casa mooooolt gran i mooooolt xula. Es del "furi" (un altre amb un nom raro) que més tard ha arribat i ens l'ha ensenyat tota. El que m'ha agradat més, la era; tenia tot de pedretes petites que a mi m'agrada fica'm a la boca.... tot i que papa sempre em diu "caca" quan n'agafo una... no sé que vol dir!
Jo he tingut que avisar que ja tenia ganeta, sinó no paraven mai de xerrar! aquesta gent gran no callen mai!!! Així els papis, el "chichi" i jo hem tornat cap a casa a dinar.
La tarda... per caseta amunt i avall, amunt i avall... com a mi m'agrada! Berenar i ara anem a veure a padrí que ha pujat de Vilassar i encara no l'he vist.
Fins la pròxima!!!!

divendres, 6 de novembre de 2009

A la pisci!

Segon dia de piscina... uuuaaaauuuuu! és genial! amb el fred que fa al carrer i jo vaig amb els papis a la piscina!!! M'ha dit papa que hi anirem una vegada a la setmana per aprendre a nadar.
Avui mama m'ha canviat ràpid i corre corre amb el papa cap a l'aigua; calenteta! bién!!!
Ens hem banyat els 3 juntets i hem jugat amb l'aigua, n'he tragat una mica i això no m'agrada, ja ho sap mama que ma dit que he de tancar la boca, però és que jo sempre la obro....
M'agrada sortir de la piscina i tornar a entrar, ensenyar el meu banyador i treure'm el gorro de pisci que em posen al cap... em molesta mooooolt!!!! I el que més m'agrada... moure'm sense panyal, i ferm-me pipi a dins l'aigua...jejejeeee!!!

Papa ha gravat un video:



Ara estic cansat, i mama diu que he d'anar a domí sinó demà no podrem anar d'excursió... bieeeén! demà d'excursió!!!!!!!
BONA NIT A TOOOOOTS.

dimecres, 4 de novembre de 2009

TERRISSEIXOLS

NOU BLOC DE FAMILIA, NARRAT PER L'ARAN

http://terrisseixols.blogspot.com/

AIXÒ PROMET MOLT I MOLT!!!

Hola a tothom!!!

Em dic Aran i tinc 10 mesos de vida...Diu mama que m'estic fent gran super ràpid, així que hem decidit que començaré a escriure totes aquelles cosetes que després m'agradarà recordar, ta guay, no?
M'ha dit mama que m'ajudarà perque a mi encara em costa una miqueta, jijiji!!!
Espero que us agradi el meu bloc i que m'escriviu moooooltes coses!
Ole, ole, pinta bé això.
Petonents per tots... encara que no en sé fer, jejeje!!!

dilluns, 2 de novembre de 2009

PERFORMANCE

Via realitzada diumenge 01 de novembre de 2009 amb:
Tercera ascenció per aquest tram de paret de Collegats; la primera vegada va ser exactament el 4 de setembre de l'any 2004, ja fa dies, i la vam repetir per 2a vegada el 14 de gener de l'any 2007.
Però com és una via que cada vegada que la faig m'agrada més i més, doncs no dubto a voler-hi tornar quan algú em vol acompanyar, i qui millor que el meu company fidel de cordada i de tot lo demés...
La via en si es força assequible, comença per darrera una agulla, llarg super xulo ja que podem fer servir l'agulla per recolzar-nos i progressar. La primera reunió és bastant incòmode al costat d'una sabina mig morta... fa de mal estar! a partir d'aquí la via consta d'anar superant petits ressalts (típic Collegats). Les reunions són molt còmodes i la roca bona-bona.


El 5è llarg és curt i una guarrada (la ressenya consta com un 3º però només hi ha sorreta, herbeta, i cap xapa...o sigui lo que he dit!) però val la pena fer-lo sense empalmar-lo amb cap altre perque la corda fregaria mooolt. I per fi l'últim llarg i més difícil, un 6a de placa - placa amb petits foradets que has d'anar buscant però que quan els trobes són boníssims!

Personalment és l'any que l'he trobat més complicada, sort que anava tot lo rato de 2on! jijiji
A veure si agafo ritmillo i puc anar fent cosetes com aquesta,... m'agradaria tornar a pujar la paret de Terradets... algú s'apunta?
Fantàstic això de l'escalada!!!

dijous, 29 d’octubre de 2009

Ermitanyos + Girona = intensiu BTT

Dissabte 24 d'octubre, l'Aran fa 10 mesos; i decidim fer la prova de foc...

passar una nit separat de la mama! L'excusa, pedalada d'Ermitanyos a Balaguer; així, com que marxem dissabte truco a la Mireieta per fer un soparet amb una bona colla de curtits.
La furgo és el nostre hotelet a la vora del riu, al costat d'on es donarà la sortida al matí següent de la pedalada d'Ermitanyos.

ERMITANYOS

Sortim vora les 9 del matí acompanyada del Danielet, J.Martin-Prim i dels Garret's. Jo ja vec que em cansaré força ja que la companyia és d'alt nivell... no sé si podré aguantar les 3 ermites a aquest ritme, els meus "entrenos" no donen per tant!!!!
Pim-pam pim-pam i arribem a la 1a ermita, Cérvoles. Ens espera un bon pa amb tomata i pernilet... mmmmmm... que bò!!!
Ara és el moment, decideixo trucar a ma mare per veure com a passat la nit amb el dimoniet de casa, diu que bé, només s'ha despertat 2 vegades... ja vec que a mi em fot el pèl aquest nen!!!! Buuufff però els meus pits el troben a faltar... una molèstia important amb la qual no havia contat... tinc els pits tan durs i inflats que no me'ls noto ni meus!
Continuem la pedalada... sender brutal de 4km! pista per descansar, un altre sender ciclable de pujada... pista, sender guapíssim....
2a ermita, Montalegre... plego! no puc més! la pujada m'ha desfét! estic trinxada!!! Baixada... uauuuuuu! els senders et fan oblidar el cansament! a l'encreuament de Sant Llorenç em trobo al Santi fent de cap d'urbanos, el tio es fa respectar! Així que em quedo a xerrar amb ell i l'Anna i decidexo tornar xino xano cap a Balaguer, per avui ja en tinc prou! En canvi, els curtits que m'acompanyaven no dubten a tirar cap a Camarasa... ens veiem al cotxe!!!!

Finalment dinar sobre la gespa un bon plat de fideuà i cap a casa a donar el pit al nenet.

GIRONA

Diumenge mateix decidim marxar el dia següent a Girona... miro l'agenda i em va perfecte.
Arribem a Girona cap a les 8 de la tarda, negra nit a aquesta època de l'any, parem al Decathlon a fer unes compres molt i molt xules... a partir d'ara l'Aran anirà a la piscina i ja té tot l'equipament!!!
Com que no es pot fer gaire cosa més, busquem un lloc ben planet i ben bonic per passar una nit sota els estels... dins la furgo, claro!
Dimarts l'Aran ens aixeca a les 8 del matí... s'ha acabat dormir! Mirem per la finetra i només veiem que boira i més boira... Ooooooh!!!! però mentres esmorzem i ens canviem surt el solet... fantàstic!
Ens dirigim amb les bicis cap al punt d'informació, agafem tota la paperassa necessària per passar un dia de lujo per Girona: al matí via verda i a la tarda visita a la city... Perfecte!


Un dia genial per la ciutat de Girona... ho hem visitat tot amb bici, ens han acabat sortint 60km.

dijous, 22 d’octubre de 2009

I després de pluja...Ca-Co!!!

Quin dia de pluja brutal! Ha caigut força aigua i el que és més interessant... ha caigut neueta al pirineu; segur que n'hi ha que ja deuen estar amb les dents ben llargues esperant el moment de trepitjar aquesta 1a capa blanca!
Al migdia, però, ha parat de ploure, el cel s'ha obert i ha sigut el moment de sortir del niu...
Tràmits per deixar unes horetes a l'Aran amb els avis i... tonto l'últim! A les 5 haviem quedat amb Wein a La Pobla.
La ruta estava decidida: Tomb a Montsor, per mi perfecte!!!
El paisatge que anavem veien tot pujant era fantàstic! Ha quedat un dia clar i les llums de la tarda et feien sentir únic en aquest indret. El Gerard i el Dani no callaven ni un moment, i jo anar escoltant i quan tenia esma hi deia la meva, total, que amb un moment hem sigut a dalt... o això m'ha semblat! Tema principal de conversa: esquís, botes, neu, grampons... "que tienen los hombres en la cabeza???" em sembla que m'ha quedat bastant clar!


A l'arribar a Montsor, ja eren les 6 passades i hem tornat a flipar com les últimes llums del dia il·luminaven aquest poble abandonat, és que només per aquestes petites coses val la pena fer el què fem... estar per aquests paratges i superar-te poc a poc per intentar pujar més ràpid et fa sentir més viu que mai! Deu ser això el que enganxa del curtiment!!!
La baixada ha sigut en la mateixa línia, aquells 2 xerrant i jo corrent per no quedar-me enrera... sempre passa igual!

Ja tinc un altre dia de Ca-Co a la butxaca!!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Via verda del carrilet.

N'havia sentit a parlar ja fa temps, però no és el tipus de ciclisme que a mi més m'agrada; personalment prefereixo grans desnivells, senders, pedres,... bueno, una mica de dificultat per anar-me superant poc a poc; això de pedalar pel plà sense cap mena d'entrebanc no li trobo l'al·licient, o li trobava potser hauria de dir ara, perquè en les meves ciscumstàncies actuals això ha canviat.
Diumenge 11 d'octubre:
Ens aixequem molt aviat, vora les 7 del matí per anar donar ànims i despedir-nos del Dani i el Javi que participen a l'Artec btt marató que surt del poble de Sant Esteve d'en Bas, també veiem a la Noe i l'animem, tenen 110 km per davant; així que l'Aran i jo tenim tot el dia lliure per conèixer més a fons la Vall d'en Bas.
Fins a les 9 - 9,30 la boira no s'aixeca i aprofitem per endressar cosetes de la furgo i fer el mandrós, però l'Aran no té masses ganes de descansar, així que ens posem en marxa per anar a fer un tomb. Ben abrigats (amb gorro i tot) comencem a pedalar sense direcció clara..., no ens coneixem la zona i no sabem cap on anar. Ens trobem al Ramon, que a causa d'haverse deixat el casc ha decidit no participar a la pedalada, així que ja som 3 els que farem de turístes tot lo dia.

Primer decidim seguir una mica les marques de la cursa... malament! camí dolent i jo amb el nen fa de mal passar, així que li dic: "has sentit a parlar de les vies verdes de la garrotxa? Les hem de trobar com sigui!!!" Doncs allà mateix en passava una: Via Verda del Carrilet

La seguim direcció Sant Feliu de Pallerols, brutaaaal! és bonica i és perfecte per circular-hi amb el nen. Ens anem troban a força gent i és que a l'anar bastant plana i estar tant neta fa que sigui fàcil per tothom agafar la bici de muntanya i anar a fer una quants quilòmetres! Genial! Les antigues estacions de tren estan restaurades amb petits bars on la gent fa parades per agafar energia i poguer seguir endavant, nosaltres no som menys i parem a fer uns entrepans i a jugar a l'herba amb l'Aran. Tot esmorzant ens posem al dia de les vies verdes i preguntem cap on va la que estem seguint; si continuem en la mateixa direcció que fins ara Girona i si tornem enrera podem visitar Olot. Dit i fet, una vegada amb la panxa plena el nostre objectiu és visitar la ciutat d'Olot.
Ens han informa't que tenim uns 15km fins a la capital de la Garrotxa, així que anem pedalant tranquils, primer desfent el camí que haviem fet des de Sant Esteve d'en Bas i després pedalant direcció les Preses. Hi ha força gent pedalant, i això a l'Aran li agrada perque es distreu amb tothom que passa. Hi ha gent de tot tipus, també n'hi ha que corren, passegen o que descansen vora el camí. En definitiva, un projecte ideal per fomentar l'esport i la vida amb contacte amb la natura, que tardarem a veure això a les nostres terres!!!

Finalment, visitem Olot i tornem cap a St. Esteve on ja deu faltar poca estona perque arribin els ciclistes extrems. Arribem a la zona polisportiva on hi ha muntada l'arribada de la cursa. Dinem i descansem per les ombres, fa una calor que no es pot aguantar! Arriba el Javi i el Jordi, em trobo a la Noe que també m'explica la seva experiència. A partir de les 14h. comencen a arribar els primers de la marató, bé, el primer que arriba ben sol, deixant un marge de temps de més d'1 hora al segon. Finalment arriba el Dani (11è) i molt satisfet de la seva cursa.



Haurem de repetir l'estada a la Vall d'en Bas, ideal per quan l'Aran comenci a fer les primeres pedalades!

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Collseroles i Artecs

Aquesta setmana ha tocat cursa entre setmana i també, de postres, al cap de setmana.
El dilluns per la tarda marxàvem tota la family amb la furgo cap a Bcn, voliem aprofitar d'anar a comprar cuatre rukeries que ens feien falta, així que vam anar a l'Illa.
Després de fer gasto vam quedar amb el Xixi el "madrile" per explicar-nos les últimes novetats i marujeos. Un cop ens haviem posat al dia vam anar a dormir a la vora de la Torre de Collserola que és el lloc on havia de córrer el dia següent. Allà ens vam trobar amb el Santi de Lleida/Balaguer i vam estar xerrant una estona abans d'anar a dormir.
Al matí ens vam aixecar amb la calma i no vam esmorzar gaire perquè sabiem d'altres anys que per vora la sortida hi havia servei de càtering... mmmm!!
En un principi no hi havien massa nervis perque la preparació específica per aquesta cursa havia estat nul.la, per tant el resultat no podia ser gaire bò.
La cursa era tipo cronoescalada individual, o sigui... en aquest cas cada minut sortia un corredor escales amunt.
Mentre parlavem amb els coneguts que ens trobem a la majoria de curses ja em va camençar a agafar l'ansietat de arrebentar-me per aquelles escales metal.liques... jejej.
De seguida va ser el meu torn... un petonet a l'Anna i a l'Aran que em desitgen sort. Un cop a la linea de sortida màxima concentració, les pulsacions pugen soles peque el cos ja sap que en pocs segons es posarà al màxim de rendiment. 3, 2, 1... amuuunt!!!!
Començo amb relativa agilitat però sense posar-me al límit de seguida, se que encara que son 3 minuts i mig, la pujada es fa llaaaarga.
Fins a la meitat em trobo molt bé, el ritme és per fer uns 3min 10 segons. Em sorprenc de l'estona que vaig aguantant... Però quan ja porto tres quarts de pujada, les cames les tinc tant carregades d'àcid làctic (Això diuen els bons) que no les puc arrossegar! Diu calla!!! doncs, si no tinc cames m'impulsarè amb els braços, ajudant-me de la barana... bufff! poc em dura l'alternativa. Acabo caminant als replans, sort que ja era a dalt.
Arribo amb un temps de 3min 28 seg!! Que no estamos tan mal... penso! encara que el primer fes 3min 03seg jejej
A dalt m'espera la family per felicitar-me. Tot seguit baixem a menjar i a beure, entrega de premis besos i despedidas i cap a Tremp!
La resta de la setmana l'hem passat anant a pedalar una mica, a buscar bolets, treballant algo i escalant.

ARTEC MARATÓ BTT
Dissabte a la tarde passem a buscar a Jabvier i marxem capa St Esteve d'en Bas. Com anem amb l'Aran fem alguna parada per descansar i estirar les cames i berenar.
Un cop arribem anem a buscar els dorsals i com ja és tard, a menjar-nos el sopar que ja el portàvem fet. De seguida arriben el Jordi Martin i el Ramon (Nou fitxatge) que també corrien el dia següent. Després del marujeo aviat a dormir. L'Aran ja feia estona que dormia.
Sona el despertador a les 7, esmorçar, preparatius i cap a la sortida. El dia estaba emboirat i feia una mica de fresca però sabiem que despres faria solet. L'Anna/Aran agafen la bici amb la cadireta i ens venen a veure la sortida.
Com la idea era d'anar fent sense cap més pretensió, vam posar-nos al darrera dels 400 i pico corredors que feien alguna de les 3 opcions.
Un cop donen la sortida vam estar una estoneta fins que no ens vam moure. Buenooooo pensem... amb Jabvier vam anar avançant gent, com tenia tanta feina en esquivar a la gent no em vaig preocupar si el Javi em seguia, aixi que vaig anar fent a un ritme còmode pensant que ja m'atraparia. Un cop vam arribar a un sender vam estar una estoneta aturats degut als tipics embussos multitudinaris. Llavors vaig aprofitar per mirar a veure si el Javi estava per allà... res de res...
La cursa d'aquest any anava per un altre lloc que no era tant fangós, mooolt maco amb molt de sender, vaig seguir amb el meu ritmet còmode i disfrutant al màxim dels paisatges i del traçat. Sabia que els primers estaven mooolt lluny.
En una de les pujades més llargues del traçat em vaig trobar al Josep de Torelló, el tio fort com sempre, vam anar pedalant gran part del recorregut junts, explicant-nos sensacions projectes i xafarderies. En un avituallament ens vam trobar a un company seu, amb el que aniran a fer la Cape Epic (Sudàfrica)i vam seguir tots tres junts fins que en un punt del recorregut van tenir problemes mecànics i el Josep es va quedar a ajudar-lo, jo els vaig dir que anava fent xino-xano... com veia que no venien vaig tornar a agafar el meu ritme còmode... ja portava uns 95 kms i la veritat es que ja tenia ganes d'arribar.
Tot el que abans eren corriols maquíssims rampes i tobogans, ara eren obstacles que feien que els kilòmetres no passesin en el rellotget de la bici.
El "colmo" va ser quan en el comptakms de la bici ja hi possava 110 i encara veia que era molt lluny de St Esteve...bufff Ja estava bastant cruixit!
Finalment vaig arribar, bastant tou per cert! Amb un total de 123kms i uns 4200m/d en unes 8h i pico. Al final vaig arribar 11è.

A la arribada hi eren tots, l'Anna/Aran, el Javi, el Jordi, i el Ramon, jo no entenia res, però el que sabia segur és que no m'havien avançat. El Javi va tindre problemes mecànics i va fer la opció de 72 kms juntament amb el Jordi. El Ramon finalment no es trobava massa bé i va anar a fer un recorregut per les Vies Verdes amb l'Anna i l'Aran.
I per aquesta temporada ja aparco la bici de competi!

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Torre de Collserola

Dimarts a mi i l'Aran ens va tocar anar a donar ànims al papi... i ben orgullosos ho vam fer!!!
A més ens vam poguer retrobar amb tot ple de curtits que feia temps que no veia... això només té una explicació... fa dies i dies que no faig curses! ;-)
I el resum és aquest:

Felicitar a,
El Dani perque per mi i l'Aran és el millor, sigui quin sigui el resultat!
La Tina que es va sortir... 3min48s!!!! Tot un rècord només igualat per la italiana.
El Santi perque jo sé que s'hagués menjat el doble de crosanets dels que es va menjar, però em va deixar guanyar a mi, ;-)
i l'Aran perque va aguantar com un campió portant-se molt i molt bé!!!

Video: Torre de Collserola 2009

Torre de Collserola

Dimarts a mi i l'Aran ens va tocar anar a donar ànims al papi... i ben orgullosos ho vam fer!!!
A més ens vam poguer retrobar amb tot ple de curtits que feia temps que no veia... això només té una explicació... fa dies i dies que no faig curses! ;-)
I el resum és aquest:

Felicitar a,
El Dani perque per mi i l'Aran és el millor, sigui quin sigui el resultat!
La Tina que es va sortir... 3min48s!!!! Tot un rècord només igualat per la italiana.
El Santi perque jo sé que s'hagués menjat el doble de crosanets dels que es va menjar, però em va deixar guanyar a mi, ;-)
i l'Aran perque va aguantar com un campió portant-se molt i molt bé!!!

Video: Torre de Collserola 2009

dilluns, 28 de setembre de 2009

BTT pel paradís francés

Si us agrada el btt de veritat, rutes amb un % molt alt de sender, tant de pujada com de baixada, paisatges guapíssims i la sensació que no t'acabes mai el territori... no us ho podeu perdre... BRUTAAAAL!
Aquest cap de setmana hem pedalat per la zona de Barbazan i Aspet i hem acabat tant contents que segur que aviat repetirem.

Pyrénées Comminges


FOTOS: