divendres, 8 de març de 2013

Andalucia Bike Race. Autèntic Btt

L'ABR és una de les curses per etapes més importants del territori nacional i de part d'europa. Mostra d'això és que s'hi reuneixen els millors bikers des millors equips. Potser és perque els hi serveix per preparar la temporada que els hi vindrà o per buscar un clima temperat per gaudir de la btt. 
Van sortir uns 321kms amb 9500m/d repartits en 5 etapes que havien de ser 6 però que es va suspendre degut a la meteorologia.
De els 338 equips que estaven inscrits (676bikers) van acabar 271equips. El que demostra la duresa de la prova aquest any. 
Les etapes transcorrien per les províncies de Córdoba i Jaén. Visitant tant les capitals com nombrosos poblets dels voltants. Hi havien etapes que eren circulars i d'altres que sortiem d'un poble per arribar a un altre. També hi havia dies que la sortida estava a 120kms de l'arribada del dia anterior. Una mica caòtic però ens permetía en pocs dies veure molt de terreny.

La meva opinió personal:
És una cursa d'autèntic Btt, amb això que vull dir: Hi han molts kms de senders, tant de pujada com de baixada que fan que treguis el millor de la teva tècnica. Trams obligats a peu, que fan que trenquis el ritme i augmenten la fatiga considerablement. Tot això combinat amb diferents tipus de paisatge i de terreny (fang, rius, bassalts enormes, pedres i arrels ensabonades, neu, gel) 
Els recorreguts em van agradar molt i em va sorprendre la diversitat de paisatges i de terrenys. Estàven ben marcats i amb avituallaments ben colocats. Buscant sembre fer el màxim de kms per sender i camins, i deixant a segon terme les pistes bones i les carreteres.
La duresa no era només al damunt de la btt durant el dia. Després de cada etapa tocava rentar les bicis, engreixar-les, rentar roba, reparar lo trencat, preparar tots els àpats del dia i menjar-los es clar, fer la aproximació al lloc de sortida del dia següent... etc!
Pel que fa a nosaltres:
Aquesta cursa la vaig córrer amb el David Gensana que també és de l'equip de Blue Motors de Ponts. Amb el David ens vam entendre molt bé des del primer dia, tant en la cursa com en la convivència. 
La nostra casa, aquestos 8 dies que hem estat fora de casa, ha estat l'autocaravana del David. Que ens ha anat de conya per estar calentets i descansar de la dura meteorologia que ens ha anat castigant dia a dia.
Ha estat una setmana de fred i humitat. Ja que en les etapes des del km 1 ja anàvem amb els peus molls, molt fang cada dia i fent bastants kms sobre la neu en un parell d'etapes. 
Hem estat de sort amb la mecànica. Les bicis s'han portat molt bé tot i estar molt maltractades durant el pas dels kilòmetres. El fang es posava a tot arreu. 
Tota la mala sort la vam tenir en la segona etapa als voltants de Cordoba on a mi se'm va trencar un cargol de la cala de la sabata i no em permetia portar el peu ferm a sobre del pedal. Els últims 30 kms se'm van fer molt pesats, havent de parar a reapretar l'unic cargol que em quedava si volia anar encalat. Però només em durava fins que havia de tornar a posar el peu a terra, i en aquella etapa era un constant pujar-baixar...desesperant!!
A més a més al David se li va quedar la forca completament bloquejada, entre el cansament i la bici, no va poder baixar amb comoditat.
Els altres dies el material va anar perfecte. Millor de lo esperat.
Pel que fa al rendiment, va ser més o menys lo esperat. Les dos primeres etapes em van costar molt, vaig acabar bastant cansat i tot i anar a tooope el rendiment no va ser òptim. 
La tercera etapa va ser un subidón!! Tots dos ens vam trobar molt bé i vam anar molt compenetrats. Acabant satisfets i molt sencers. 
La 4a i 6a jo anaba a més i el David un pelet a menys a les grans pujades, Als senders volava i em trobava fort. Però vam fer un molt bon treball d'equip i això des de fora no es notava. El David als plans és una locomotora i podiem anar a un ritme molt alt. Jo em mantenia a roda i a les pujades llargues de tant en tant el recolzava una mica. Això és lo maco de les curses per equips!!
Finalment ens vam classificar els 41ens de la general Èlit. Envoltats d'anglesos, francesos, alemanys, noruègs i algun castellà.

Pel que fa a la organització des del meu punt de vista no cuiden gaire al corredor desprès de la cursa. Hi havien llocs que no hi havien ni dutxes ni llimpia bicis, la gent s'havia d'espavilar als rentacotxes de pagament. A l'arribada només hi havien 4 fruits secs i unes taronges. I això que desde fora sembla que sigui una cursa d'alt standing. Molt penós tot plegat.
A més a més al no habilitar una zona d'acampada, la gent després de la cursa es dispersava als seus hotels, campers o apartaments. No hi havia res comunitari a part de córrer. 
Això fa que no hi hagi aquell ambient familiar d'altres curses per etapes, que es crea entre els corredors convivint dia i nit en el mateix ambient. 
Destacar també l'assistència del grup Sram amb un mega trailer equipat amb un munt de mecànics i material que et venien a bon preu i et muntaven de forma gratuita. Hi havien altres camions pero eren de les "estrelles" del btt i nomes assistien als seus corredors.



Tot plegat una molt bona experiència, que hagues estat millor si l'Anneta i els nens haguéssin estat més a prop!