dimarts, 16 de setembre de 2014

7 "enredos" Medellín


La més interessant de les curses que he fet últimament ha estat el raid d'aventura anomenat 7 Cerros Medellín que es va disputar a Colòmbia a quest final d'agost. 
Tot va començar amb la invitació de l'Albert Roca per formar part del seu equip, juntament amb la Marta Riba i l'Albert Vilana. L'organització ens va convidar per promocionar un raid que s'havia deixat de fer des del 2010 i que havia estat un dels referents de les curses de resistència de Colòmbia.
Doncs cap allà que anem!! La veritat que tots amb molts ganes de córrer aquest Raid per etapes en un país on només el Roca havia estat.
Un cop allà després d'estar "enllaunats" més de 12h dins d'un avió la rebuda va ser prou bona i ens van dur a un hotel del centre de Medellín. L'endemà teníem el control de material, entrevistes amb els medis de comunicació, brífing de la cursa. Tot apuntava que seria una cursa important i disputada degut al gran nombre d'equips locals que estaven inscrits. 
El control de material va ser correcte, un cop verificat el munt de material que necessitem ens fan algunes entrevistes els periodistes de les tv i diaris locals... Molta parafarnalia!
El segon brífing ( dic segon perquè el primer ja el vam tindre a l'hotel exclusivament tots els equips de fora de Colòmbia) aquest va ser una cerimònia amb tots els alts càrrecs de la ciutat acompanyats d'un espectacle de dansa i música.
Pel que fa a la cursa van ser 3 dies amb una mitja d'unes 14h per dia i al vespre descansàvem a l'hotel. Nosaltres com a equip ens vam entendre molt bé i ens vam divertir tot i els entrebancs que ens van anar posant l'organització com els altres equips. Vam conéixer una altra cultura, un altre continent i un altre clima.
Jo personalment vaig patir una mica de deshidratació el segon dia degut probablement a una mala hidratació per falta de sals, el que va fer que quan portàvem unes 13h d'etapa patís forts calambres a les cames. Sort que amb l'ajuda dels companys/a de l'equip no va ser motiu de perdre massa temps en l'etapa.
La cursa no ens va agradar... més que per l'entorn va ser per l'organització i per la falta d'esportivitat de molts (no tots) equips locals. Tindre el plaer de compartir aventures amb aquests tres craks divertint-nos al màxim i disfrutant de cada moment encara que sigui dur... Això és el que enganxa!!!




Ara us passo un fragment d'un correu que va enviar l'Albert Roca a l'organització on expressa perfectament el que ens vam trobar i com ens vam sentir:

...A nivel de crítica constructiva, como si fuera un corredor externo a la carrera y para mejorar para todos los equipos. Lo primero que deberíais hacer es contratar a una empresa que tubiera la capacidad y la experiencia para organizar un evento internacional, que es imagino vuestro objetivo. Esta vez se fallo en todo. Si buscáramos en una carrera puntos a evaluar encontrariamos:
Reglamento; reglas escritas iguales para todos, penalizaciones escritas y equitativas. Briefing claro e igual para todos. Se nos dio un briefing a los equipos de fuera que no se dio a los locales, por eso vimos tantísimas irregularidades en la carrera.
Información: todos los equipos deberían estar en igualdad de condiciones en cuanto a la información recibida. En todas las carreras hay equipos locales, pero habrá igualdad de condiciones si todos reciben la misma informacion. Aunque unos no tengan que mirar el mapa todos los caminos decisivos tienen que estar. A nosotros la organización nos hizo seguir una pista hasta el mall indiana y resulta que había una pista que acortaba. Perdimos más de una hora. Entonces la organización tiene que darnos esa información.
E información en la web para proyectar el evento a nuestras casas, nuestras familias sempre nos estan siguiendo. También traer a prensa internacional, que es la que se creeran la gente de fuera. Hay paginas web referentes a nivel mundial que no cobran nada... Nadie les contacto.
También el tema de la asistencia es bastante injusto. Si vienen equipos internacionales es mejor no pedir un asistente externo al equipo. Los equipos locales disponian de carabanas de asistencia y los internacionales solo un voluntario y camiones compartidos. Es una carrera que se puede diseñar fácil moviendo todo el material la organización de una vez.
Seguridad: en cuanto a la intengridad del participante. Circular por las vias es peligroso. Se puede hacer algun tramo, pero fue prácticamente el 80 por ciento de la carrera, y apenas se nos pidio chaleco. Y seguridad para los participantes a la hora de cruzar segun que barrios. A las 12 de la noche nos cruzabamos solos el barrio entre el pan de azucar y la curva del pingüino pasamos miedo! También en seguridad hago un inciso en salud. En barcelona hay dias en que se recomienda no hacer deporte por la contaminación. Nosotros hoy estamos con el cuello quemado. Es muy distinto salir del centro de medellin con la subida, autopistas, barrios... Que salir de los limites de la ciudad ir para el monte y luego entrar a la ciudad de bajada donde hay menos consumo de aire. Esta bien considerar un poco este punto para los equipos de fuera.
Recorrido: a nivel tecnico es falto de encanto hacer tantos trazados de ida y vuelta y hay que ser mas exacto en el timing. El organizador es el que decide a que hora se llega a meta... Y llegar de madrugada en el estadio es un desperdicio, pudiendo llegar al medio dia a la plaza botero.
Faltaron muchisimos caminos, zonas de navegacion. Porque llegar a padre amaya de noche si nos podemos perder y no nos dejaron navegar? Mejor de dia y aprovechar los caminos que hay. Una cosa que hace bonitas a las ciudades es cuando estando cerca de ellas parece que estas lejos.
Pedagogia: se nos dio un briefing donde se nos advirtió que los equipos Colombianos eran muy tramposos. Lo dio Gustavo Calzada y estaba también Ricky Vélez. Lo comprobamos. Los equipos de delante no dejaron una trampa por hacer. Nuestras reclamaciones presentadas no fueron para ganar nosotros, que ya estabamos muy por detras, sino mas que nada por pedagogia. No puede quedar impune un comportamiento antideportivo en ningún deporte. Ya te he dicho que no tenemos que justificarnos, además a veces ni tan solo ganan un minuto con esas trampas pero es educación. Esto igual que el diseño de carrera se puede mejorar. Eduquen a sus corredores. Perdonandoles las trampas y no penalizando malas actitudes se fomenta este hecho. Por cierto los equipos de delante botaban la basura al suelo directo, la subida al padre amaya estaba llena de geles y papeles de barritas.
No se si me dejo algo a nivel técnico.
Y luego a nivel de estadia en medellin, mejoren el hotel. En Medellin se puede hacer una buena carrera urbana. Pero no porque sea la ciudad mas bonita del mundo, sino porque tiene cerros al rededor y dentro, y porque no hay ley a la hora de circular. Uno puede entrar compitiendo por las calles sin que se tenga que cerrar el trafico. Y aunque esto parezca una crítica, es parte del encanto. Este caos nos gusta y nos permite competir entre coches y motos, pero se puede incrementar la seguridad sobretodo en vias grandes y cruces peligrosos. Igual los suburbios que suben, los corredores de aventura queremos pasar por allí y que la gente nos espere, que sepan de nosotros, interactuar con los niños. Las barriadas de chabolas son parte de medellin y hay que mostrarlo. Pero una vez acabada la etapa alojen alos equipos donde quieran atraer el turismo. En buenos hoteles, los equipos juntos, comodidades. Aunque esto parezca un capricho los equipos seran menos exigentes con la organizacion si se sienten mejor tratados.
No concreto mucho en los fallos de la organización porque ya ves que el fallo es de base. Si fuera un profesor de clase y este fuera un examen ni me molestaria en corregirlo. Por eso me reitero en que es la peor carrera que corrí. A pesar de esto pasamos un buen rato con los compañeros, casi siempre riendonos e hizimos amigos, objetivo siempre principal de las competencias.

Te he dado bastantes directrices. Yo quiero que 7 cerros medellin sea un evento mundial de primer nivel. Donde los equipos que compitan esten en igualdad de condiciones y en donde gane el mejor, y no el local, y donde, si es así, pueda participar en las ediciones que se vayan sucediendo.
Muchisimas gracias por invitarnos!...













dissabte, 9 d’agost de 2014

Cova Negra + Castell de Sant Gervàs

De bon matí hem agafat el 4x4 i hem posat rumb al municipi de Llimiana, feia un dia gris i mig plovia però teniem l'esperança que la cosa milloraria... el primer objectiu és la Cova Negra de Mata-Solana, un lloc que ja hem visitat alguna vegada però al ser tant gran, l'aproximació no massa llarga i podem fer ús del frontal a plè dia és una cosa que als nens els encanta!
Agafem la pista del barranc de Barcedana, que va pujant la vall i on primer ens trobem el indicador de Sant del Bosc, una ermita dalt de la muntanya molt bonica però massa llarg el camí per anar-hi amb nens. Més endavant ja ens trobem una esplanada i un pal indicador on senyala la direcció de la cova.


És un caminet que està super arreglat, els trams més pendents hi han escales i de tant en tant ens trobem un banc per descansar, n'hi ha 2 en tot el recorregut. I per fi arribem a la cova:








Una vegada hem visitat la cova hem baixat super ràpid cap a la zona d'aparcament i al veure que el dia ja havia millorat, hem decidit anar a veure el castell de Sant Gervàs, a l'altre costat de la Vall de Barcedana; així que hem travessat el barranc per una pista que et porta directe a Sant Martí de Barcedana, d'aquí pugem per una pista encimentada fins a Sant Miquel de la Vall on està indicat la direcció d'on hi surt el sender que porta el castell; és un sender no massa llarg i complicat d'uns 3 km i força ombrívol i misteriós, molt bonic de caminar! Finalment arribem a l'Ermita i per últim al Castell.






2 excursionetes molt recomanades per anar amb nens i que fàcilment es poden unir per fer en un matí, llevant-nos ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora ;-)

diumenge, 25 de maig de 2014

Montrebei amb l'Aran i la Noa

Un congost com el de Montrebei amb nens no deixa de ser una excursió perillosa,  tota l'estona vas per un camí excavat a la roca i on a un costat tens un precipici sense barana de forces metres d'alçada.  
És important ser un adult per cada nen i així ho vam fer... 


Dissabte ja ens vam anar a dormir al pàrquing habilitat per visitar el congost a la zona de Pont de Montañana. Hi havien algunes furgos i cotxes però vam agafar un bon lloc per passar tota la nit. Els nens super contents! Els hi encanta fer viatges amb l'autocaravana, parar a qualsevol lloc i jugar amb lo primer que troben, descobrir caminets i fer tot el què sen's pugui acudir en aquell moment.



Ens vam aixecar al matí amb molt soroll de cotxes i gent xerrant. El pàrquing estava a tope i un munt de gent començava a caminar cap al congonst. Està clar que diumenge hi ha gent a tot arreu!!!
A la sortida de l'aparcament, fins poder arribar a l'inici del congost, hi ha una pista llargueta que vam pensar que amb els nens es faria força pesada, així que la solució que vam pendre va ser fer el primer tram amb les bicis! Dit i fet la vam encertar de ple!!!




Una vegada arribats a l'inici del congost vam lligar les bicis, vam fer les explicacions pertinents dels perills que hi han en un congost i vam començar a gaudir de les vistes i del camí tant xulo!




Vam caminar pel congost fins a trobar-nos l'accés a la Cova Colomera on vam decidir pujar-hi. És una pujada que han equipat amb cadenes i estreps i es fa força bé, S'ha de vigilar amb la roca que està força "sobada" i amb la terra solta que hi ha al punt on s'acaba la roca. Però a poc a poc i amb bona lletra tot és divertit i fàcil i els nens tenen el plaer d'escalar que els hi encanta!






Una vegada a dalt vam veure que han vallat mitja cova per treballs arqueològics potser... també que han posat una taula i 2 cadires de camping, i que fa bastanta olor a pixats... total que ens va decepcionar una mica :-(
Una vegada fetes les fotos de rigor, va tocar recular fins al camí del congost, vam esmorzar i  desprès començar a desfer el camí per ja anar a buscar les bicis.

Ens vam quedar impresionants de la gentada que visita aquest congost un diumenge del mes de maig. Han de fer una mà de pasta aquesta gent que porta el congost; fan pagar 4€ per cada vehicle aparcat a l'aparcament per fer el mantenimet diuen... 

L'experiència de fer el congost amb l'Aran i la Noa ha estat bona tot i què nosaltres ens vam quedar molt cansants de vigilar cada pas que feien els petits. A la Noa la vaig portar molta estona amb la motxilleta i jo molt més tranquila ja que ara (2anys i mig) està en la època que ho vol fer tot soleta i si caminava no em volia donar la mà. L'Aran ja és una altra història... amb 5 anyets i mig que té ha estat genial!!!

Finalment trobem les bicis, ells es relaxen i nosaltres disfrutem!!! 

A mitja tarda anem a visitar Pont de Montañana abans de tornar a casa! Un dia magnific en familia!



dimecres, 14 de maig de 2014

V Ruta dels salvatges

Torno a repetir per tercera vegada aquesta pedalada a Benabarre; queda prop de casa, està molt ben organitzada i l'ambient és de primera. 
Aquest any per això, venia molt més rodada que anys anteriors i això ho he notat molt en tot el recorregut de la cursa. Tot em semblava més curt i més fàcil. Aquest any a més l'han allargat una mica i les meves sensacions notaven tot lo contrari a l'arribada encara tenia corda per estona... que bé sentir-se així!

Deixo unes fotos... i els links de les cròniques d'altres anys:





Crònica: Edició 2013

Crònica: Edició 2011


dimecres, 23 d’abril de 2014

Volcat'14

Era una cursa que no m'havia plantejat fer-la, és més, portava mesos sense tocar massa la bici només de tant en tant i sortint a fer excursionetes de diumenge... però una trucada dels Blue Motors dient-me que els interessava que participés en aquesta cursa em va fer replantejar l'hivern i canviar plans... Ok! Objectiu principal: Volcat'14. Erem a Gener, o sigui tenia 3 mesos per posar-me les piles i pedalar com mai, però com sempre passa, van sortir una sèrie d'imprevistos que van convertir els 3 mesos en 2... només dir que és un dels pitjors hiverns acompanyada del meu ja amic sr. Antibiòtic! Buuufff!!!  
Així que havent pedalat lo suficient per ser finisher, encarava aquest repte amb molta motivació i moltes ganes!

Etapa 1: Igualada - Igualada 48km i 1700m/desn


Vaig viure aquesta etapa amb sensacions molt dolentes tota la meitat de la cursa, cada vegada que intentava apretar se'm posava la pell de gallina i no vaig trobar el meu ritme en cap moment, si això li sumo que vaig tenir que baixar de la bici quasi tantes vegades com intentava posar plat petit tot es tradueix en una etapa desastre, amb molt mal record i en aquell moment pensant que no podria acabar la volcat si tot continuava així... 

van ser 48km super llargs, trencacames i els únics moments que vaig disfrutar van ser de baixada pels corriolets guapíssims de la zona. Vaig entrar 9a fèmina amb un temps de 3hores22min. 


A la tarda vam optar per fer un canvi de bieles amb la bici que l'equip portava de recanvi, les meves rotor impossibles d'ajustar... 

Etapa 2: Igualada - Cardona 85km i 2300m/desn

Vam decidir el dia abans, amb els problemes mecànics que habia tingut i sobrant un dorsal de l'equip d'una companya que no va venir, que el Dani m'acompanyaria en la travessa i m'ajudaria amb els problemes que pugués tenir.


Va ser una etapa molt rodadora per pista bona quasi tota l'estona i pedalant per pocs corriols. Les vistes per això ja eren molt més espectaculars que el primer dia, m'agrada la sensació d'endinsar-me al prepirineu! Amb corriols més humits i boscosos. 
Durant aquesta etapa la bici va anar com una seda i la companyia era inmillorable.


L'arribada a Cardona molt desitjada i bonica amb vistes a un castell espectacular, i encara que ja no sabia com fica'm a sobre la bici vaig arribar a l'esprint amb un ciclista que em volia fotre atxasso a l'última recta i... s'ho va tenir que currar i molt!


Aquesta etapa la vaig acabar 7a amb un temps de 5h03min.

Etapa 3: Sant Llorenç - La Coma 35km i 2300m/desn

Després d'una nit mogudeta al costat d'una troup que feia "botellón" i disco-mobil ens aixequem tot plovent amb ganes d'acabar ja per totes aquesta volcat'14. Ens quedava per davant l'etapa més curta, però també sense cap dubte la més dura de totes, pel recorregut, per la pluja i pel que portàvem a sobre.

Vam sortir tot plovent i va anar plovent tota l'estona, les ulleres me les vaig treure al km2 i me les vaig posar per dins al maillot fins que vaig veure al Dani animant-me i els hi vaig donar. Les pujades eren de plat xic i pinyó gran i les baixades de ojo que tot rellisca. Vaig veure que els pocs moments que volia posar plat gran no m'entrava i ho vaig atribuïr al fang... sort en vaig tenir que no em caiguèssin les bieles a terra que es veu que les portava fluixes.
 La veritat és que vaig anar a assegurar força, no era dia per jugar-se-la i baixant si tenia que posar peu a terra no ho dubtava. També vam fer alguna pujada caminant impossible de pedalar. I on ho vaig passar malament va ser la última pujada, la més llarga i dura, a sobre em va adelantar una noia a bon ritme que no vaig poder seguir i em va xafar una mica més... sort del Santi que vam fer mitja ruta mano a mano i em va animar molt. La baixada fins l'arribada per això la vaig gaudir al màxim... compensava totalment el patiment de la pujada. Vaig entrar 8a amb un temps de 3h26min. Xopa  però molt feliç d'haber conseguit aquest repte.



A la general vaig quedar 7a fèmina amb un temps general de 11h52min!

Així que Volcat a la saca, la meva primera cursa de btt per etapes, amb un suport inmillorable, uns companys magnifics i unes adversaries duríssimes; on he conegut gent maquíssima que se que aviat ens tornarem a trobar. Un plaer en tots els sentits!

Viscuda aquesta experiència només tenia ganes de tornar a casa i trobar-me amb els meus dos dimonis que sabia que no em deixarien descansar però que em moria de ganes d'abraçar... 

dimecres, 9 d’abril de 2014

Finisher #NBR

Diumenge 6 d'abril vam fer una bona trobada amb molts bikers catalans i de fora que feia temps que no veiem, altres que només coneixiem via internet i nous companys que ens enduem tot compartint moments de patiment i de "disfrute" al Noguera Bike Race.


A les 9 en punt es donava el tret de sortida a la marxa, tant pel circuit de 40 km com pel de 90. Un munt de ciclistes concentrats amb un mateix objectiu... disfrutar d'un dia genial per la noguera... amb Mariano com a traçador del circuit tots sabiem que ens esperava una cursa ben xula!
Jo surto juntament amb el Javi i la Vane, tenint clar que ens esperen 90km per davant i més de 2400 metres de desnivell positiu... s'ha de sortir amb cap! La primera pujada la faig molt còmoda, les cames em van perfectes i no la trobo gens llarga, arribem a dalt i comença la diversió... Senderet cap aquí, pujadoret cap allà, pas subterrani... Genial! Els primers 30 km em passen super ràpid, xerrant amb un, saludant a l'altre, apretant en algun punt i forçant algun altre. A Vilanova de la Sal m'esperen el Josep Mª i la Eva que m'animen i m'ofereixen si necessito qualsevol cosa però de moment amb el que porto a sobre vaig molt bé, així que continuo... En aquest punt es separaven les curses (40 i 90) i a partir d'aquí el recorregut és una mica més tranquil, som un petit grupet que anem fent força junts i de tant en tant comentem la jugada. 
Ara la cursa va pujant direcció Fontepou, no sense de tant en tant disfrutar d'algun corriolet distret i ràpid. Em sap greu, per això, trobar-me tants envoltoris per terra de barretes i gels, de veritat que em fa vergonya compartir col·lectiu amb gent que no respecta per res l'entorn ni té cap mena de respecte envers els organitzadors ni companys... quina pena! Tant costa tornar-se a posar l'envoltori al maillot???

Bé, continuem pujant per pista trencada i tècnica cap a Fondepou, amb la companyia del Javi tot es fa més distret, amb un plis plas i algun peu a terra comença una baixada ben divertida.


A partir d'aquí la cosa planeja bastant, la part bona és que anem ràpid i els quilòmetres avancen, però això de planejar a mi em cansa bastant... física i psicològicament, però bé... ningú va dir que sería fàcil! 
Al pas pel control de Santa Linya porto 2hores 44min a 3 min de la segona noia i a 7min de la primera, molt contenta ja que tant l'Ada com la Ramona són dos màquines del btt! a veure si puc aguantar el ritme!!!
Em trobo la Leila que em canvia el botellí i m'anima amb moltes forces! Vinga doncs a muerte!!!! Vaig fent bé,  ja costa trobar la posició còmoda sobre la bici però quan ens trobem un corriolet encara m'animo i disfruto tot buscant la millor traçada! 
Hi ha moments de la ruta que no sabia ni on era, però de tant en tant m'anava situant... una manera de tenir ocupat el cap, fer orientació! jijiji 
Al penúltim sender, que va a donar a la pista de l'inici de la marxa, em foto un bon bolet! "No res, no res", agafo la bici i continuo tot i que noto que a la cama esquerra m'he fet una bona encetada... pica, pica! 
Finalment... sembla mentida, un miratge, però ja es veu el pantà de Sant Llorenç! Brutal... les vistes, el corriol de baixada i la sensació d'acabar... Finisher'14 i tercera fèmina amb un temps de 5hores 23min a 8min de l'Ada i 18 de la Ramona... ah! i darrera meu a 1min! la quarta noia... ben apretadet ho he fet això!!! El Dani m'espera a l'arribada, ell fa uns 45min que ha acabat i tot li ha anat molt bé també.


I no puc oblidar el suport rebut per l'equip Blue Motors, per ajudar-me en tot moment i donar-me tot el què necessitava, sou genials! 
I Javi... mil gràcies per acompanyar-me els 90km... aviat més i millor!!!


Una cursa molt ben organitzada, molt treballada i des d'aquí felicito a tots els que heu estat currant perque tot sortís perfecte, ho heu aconseguit! La recomano totalment!!!