dimarts, 31 d’agost de 2010

Punta Alta 3015m

Aquest era el repte d'aquest estiu per fer amb l'Aran; l'any passat vam fer el cims de Culebres (3051) i Ballibierna ((3056) i l'experiència havia sigut brutal, així que teniem ganes de repetir-ho!
A les 9 del matí sortim de l'aparcament de Cavallers tots 3 caminant per vorejar el llac, l'Aran es va entrenetint amb les pedres, l'aigua i tot el que troba, però pensem que és important que a estones vagi caminant; tenim tot el dia per davant i la intenció es aprofitar-lo ben bé. Superat el llac i quan ja trobem el solet decidim parar a esmorzar.
A partir d'aquí i fins al refugi Ventosa i Calvell ho fem força ràpid, amb l'Aran a la motxilla tot content i l'únic que ens demana és anar tocant tots els pals pintats de groc que marquen el camí... per tant al Dani li toca fer sessió de "sentadilles" (sempre que no pugui treure el pal per aixecar-li al peque!)

Al refu parem, estirem les cames, mengem, canviem panyal i xarrem amb 3 excursionistes que també pujaran al Punta Alta, ja ens anirem veient... ells comencen a tirar i natres darrera també amb l'Aran primer caminant i al punt que camí es va fer bastant impracticable el vam carregar a la motxilla... i el tio content, quina paciència que té! i lo que li quedava...

Saltem rierols, mirem les vaques com mengen i popen i finalment comença la pujada forta cap al cim.
Jo flipo, de veritat flipo molt, amb el ritme que porta el Dani amb el crio darrera... al·lucinant! sé el que és portar el nen a l'esquena i pesa un "colló" i a sobre la pujada no perdona i no hi ha descans possible; adelantem al trio que també pugen al cim... deuen flipar pobra gent i jo si fos ells m'hagués desmotivat tant que potser hagués girat cua, no sé que van fer però no els vam veure més en tot lo dia.Arribem a la tartera de pedres, l'Aran s'adorm, jo vaig buscant les fites i el papa fa el possible per amortiguar els sutracs i no despertar al peke... ens hem passat -penso- és una ruta força llarga i força dura! Sort que de moment l'Aran està responent de lujo!
Quan l'Aran es desperta abans d'arribar al coll i sobre la tartera fem un últim habituallament, ja queda menys!Crestegem fins al cim tot tocant totes les "punxes" que a l'Aran li agraden... OoooOOoooOOoohhh! per fi... estem a 3015 metres d'alçada!!!

La baixada, no la recordavem massa... és per l'altre vessant, haviem de baixar primer als estanys de Comalesbienes i després per aquest mateix barranc anar a donar a l'aparcament... sembla fàcil i curt, no? Buuuuuufffff
Primer, la baixada fins a l'estany es fa dura, el camí es molt empinat i molta part és sobre blocs de pedra gran que fan encara més lenta la baixada.Segon, després de parar als estanys a dinar (no sabem ni l'hora que és) no trobem fites per anar a buscar el barranc de Comalesbienes... ho fem a ull, així que tb perdem temps en aquest punt; després veiem que no s'ha de fer el tomb pels estanys sinó que del primer s'ha de tirar recte direcció al barranc...
Tercer, recordavem una tartera (vam venir fa uns 4-5 anys) on es podia córrer bastant, si més no, baixar ràpid sense petar-nos massa; doncs la tartera només l'hem trobat els 50 metres finals de la baixada.Hem acabat trinxats!!!!!! però contents de veure com l'Aran en tot moment estava content, cantava, feia tonteries, reia de les nostres relliscades... sort n'hem tingut perque avui ens hem passat!! Al cotxe arribavem a les 6 de la tarda, 9 hores després d'haver sortit, i a sobre el peke encara no en tenia prou i no volia saber res del cotxe...

dijous, 26 d’agost de 2010

Vull més!!!

Aquest ta sent un estiu molt divertit! Tic descobrint motes cosetes que mama i papa me van ensenyant!
Sabeu que ja m'aguanto solet a "l'aba" amb els meus super "manguitos"! me costa una miqueta "catar" la boca... i a vegades m'entra massa "aba" i "pam" tragada!!! quin rollo! Això és una de les coses que no m'agrada gens... tragar "aba" o tamé que me vagi l'aba als uls perque no els puc obrir bé... m'enfado mooolt!!! I com que pel lago ja vai allà on vull, aquesta setmana hem fet excursió a la playa... uuuaaaalaaaa!!! quanta aba, quanta sorreta i què enganxosa que és! m'assentava amb papa a jugar a fer castells i tot plè de sorra que no em podia treure fins que mama no venia amb la galleda plena d'aba i me llimpiava, o bé entravem a dins del mar... quines onades! com les saltavem! què divertit!!! Ara, l'aba del mar ta molt dolenta!!! ecs!! i dins l'aba no em deixava anar de la mama o papa... fa una mica de por tot allà tant gran i amb aquestes onades!
Una altra cosa que he fet aquest estiu és una ferrata! Bé, l'he fet de paquet de papa però allí apetxugant estava jo, amb arnés i tot! com un bon escalador!!!
Passavem els mosquetons per les cadenes, pujavem paret amunt tot seguint a la mama i al padrí que anaven davant, miravem el llac que teniem a baix on passaven barquetes que saludavem... molt divertit!!! Una altra cosa que seguirem fent, a que sí papa???
Altres coses que he fet aquest estiu de vacances ha sigut anar a caminar, remar amb la piragua de papa, anar darrera la cadireta de la bici de mama, tamé tinc un carrito que s'enganxa a la bici de papa i anem a comprar... allí hi vaig moolt ample!
Un estiu molt xulo! Ara ens queden les vacances de papa i mama que encara no se on me portaran... a vere a vere... ja explicaré aviat!!!!

dilluns, 23 d’agost de 2010

Kona Dawg: calçant-me les genolleres

Feia molt de temps que no tocava la meva estimada doble... massa! Quan l'altre dia la vaig treure del racó on la guardo estava tota plena de pols i amb el líquid antipunxassos ressecat! Total, que això no pot ser i crec que durant aquesta setmana hi he estat posant remei... ara les que s'omplen de pols són les de carretera i la meva estimanda specilized.
La primera sortida rollo doble va ser amb molt bona companyia... no sabria recordar quants ens vam reunir, però "du ni dó"! Vam deixar els cotxes a Esterri d'Àneu i primer per carretera vam pujar fins a Son on vam fer reagrupament i on ens vam trobar amb la Mireieta que estirava les cames amb bici de carretera.
A partir de Son vam agafar una pista i xino xano cap amunt... el plaer d'anar amb la doble es brutal, i és que el ritme amb la meva Kona és diferent, no tenir aquell neguit de voler anar més ràpid, gaudir de la companyia, de la vista, de l'entorn... és una cosa que amb les altres bicis ja no sé fer i amb aquesta ho vull conservar, encara que de tant en tant n'hi ha que m'intenten picar... són malalts de curtiment! aaaiiissshh!!! no tenen remei ;-)))
Coll del Coro, reagrupem, mengem i ens calçem les proteccions i a partir d'aquí.... a disfrutar!

Primer una baixada per bosc d'abets brutal, super net, després pista fins anar a agafar el Calvari, on ens traguem força pols... sembla mentida però per la zona del piri tot està super sec! Una vegada agafem el calvari el primer tram es impressionant, gaudeixo com una nena petita i vec que els meus companys fan el mateix, seguidament hi ha un tram més tècnic i dur amb puja baixa, però jo tinc ganes de provar i no em tallo un pèl, cada vegada m'agrada més pujar senders!
Finalment de Son agafem el camí vell fins a Esterri, molt nét, algunes corbes tècniques, alguna caiguda per voler forçar massa, però brutal! com pot ser que hagi estat tant de temps sense agafar la meva Kona Dawg!!!
La segona sortida amb la meva doble a sigut al Plà de Negua, una classica! Pujada xino xano tot xerrant i disfrutant de cada racó i baixada a toooope! Aquesta vegada hem fet un tram final afegit pel costat del riu, un senderet a trams dificil però molt bonic.

dimarts, 17 d’agost de 2010

Ferrata i Caminada en familia

FERRATA OLMO SOLER
Cada estiu, quan mon pare té vacances, acostumem a fer alguna sortideta, caminar o via ferrata; l'any passat vam anar a caminar per la zona de la Vall Fosca, així que aquest any tocava recuperar les vies ferrates... des que tinc a l'Aran no n'haviem fet cap.

Així que divendres 13 d'agost, decidim agafar el cotxe i cap a Corçà, a fer la via ferrata Olmo Soler, una via fàcil i curteta per introduïr al peke de casa al món dels arnesos, mosquetons i parets verticals.
L'experiència molt xula, ho repetirem aviat, ja estem mirant altres ferrates per fer amb l'Aran.



CAMINADA PER LA VALL DE FILIÀ
Avui, ha sigut un altre dia que ens ho hem passat genial tots 3 junts; amb el jimny hem pujat xino xano fins la cabana de Filià i allà ha començat la diversió! Primer el peke pujant caminant, després a l'esquena del papa, després amb la mama (com pesa ja!) tot arribant a un petit cim i finalment baixant com una fletxa! l'haviem de parar!!!

Un matí molt divertit plè de fotos, cançons, tonteries i somriures... que bonics que són aquests moments!!!



diumenge, 15 d’agost de 2010

Guara me va!


Fa uns 6 o 7 estius que vam trobar una ruta al Solo bici que sortia de l'embassament de Vadiello i donava el tomb al tozal de Guara. L'expedició la vam fer amb l'Anneta i l'Aleix del Bibliobús... anavem amb bicis pesades, motxilla amb bocata i aigua sola per beure. Vam estar unes 11hores per fer el tomb de 68 kms. El tomb ens va agradar tant que quasi be cada estiu desde llavors la repetim exactament com la vam fer el primer dia. La motivacio era baixar el temps a part de disfrutar dels senders de la zona que son brutals.

L'estiu passat ja vam trobar algun sender bastant brut i trencat on s'havia de caminar una estoneta entre esbarzers. Aquest va ser un dels motius per variar el recorregut que havia dissenyat el "Capitán Pedales" ara fara més de 10 anys. Però el motiu principal va ser saciar el nostre neguit per explorar senders nous i incrementar la distància de la ruta original.

El divendres vam deixar l'Aran a dormir amb els sogres. L'Anneta i jo vam agafar la camper direcció Hosca, uns 5kms abans d'arribar a la capital surt un trencall cap a l'embassament de Vadiello. Amb total son unes 2h de cotxe per bona carretera a ritme tranquil (desde Tremp). Un cop allà soparet tot mirant el mapa, passejadeta sota els estels i a dormir.
A les 8'20h estem sobre les bicis amb ganes d'explorar... fa fresqueta però primer tenim una pujada d'uns 700m/d fins al collado de Bail. El primer tram és una mica pedregós però una vagada agafem les llaçades que ens porten al coll la pujada és molt cómode.
Un cop a dalt continuem la pista tot planejant i desprès de deixar un trencall que ens portaria al fons de la vall continuem planejant uns km fins que la pista s'acava i només ens dona l'opció de seguir per un sender que tampoc perd alçada i ens porta fins al Collado de las Paúlas. Aquest sender s'hauria de desbroçar una mica pero et permet pedalar. Aquí ja pensem que això serà una embolada de les nostres, però com més avancem més bo i més maco és.
Un cop al Coll ve la baixada clau de tota la ruta. Un sender molt net, revirat, amb trams ràpids i vistes increibles que ens porta a l'embassament de Belsué... Brutal!!! amb trams excavats a la roca uffff... encara em poso malalt ara tot escrivint... jajaja!
Un cop passat l'embassament carretera direcció Nocito. Uns kms abans deixarem la carretera per agafar un GR que tendeix a baixar i és maquíssim fins al poble.A Nocito portem uns 30 kms, aprofitem per agafar aigua i menjar una mica (una barreta) després gasssss direcció Bentué i Used. Abans era pista bona però ja fa dos anys que hi van tirar un asfalt gruixut que li treu una mica d'encant.
Després de uns 10 kms abandonem aquesta pista asfaltada per agafar un cami trencat que ens portarà primer al refugi de los Fenales i després a los llanos de Cupierlo. Aquesta és la pujada més dura de la ruta... fins a los fenales és dolent per la pedra plana suelta que hi ha al camí i fins a Cupierlo les pujades són molt pendents però ciclables. Culminem la pujada a uns 1800m d'alçada. Als peus del Tozal de Guara. Les vistes de la Sierra de Guara i del la plana d'Hosca son brutals. El cel està ennuvolat però una finestreta de sol ens ilumina... oooh quines vistes... Llàstima no dur la càmera!!(Pesa massa jijij)
Ara Sender brutal direcció santa Cilia... Mmmm. És un sender molt llarg amb trams ràpids però en general bastant tècnic. Poses a prova els braços i avantbraços. Aquest any estava una mica mes trinxat per les tormentes però vam disfrutar igual.
Després del sender toca dos puja-baixes d'uns 300m/d amb pista trencada que ens porten a la Tejeria i d'allà descens per pista bona fins Vadiello.

Total uns 72kms amb 2300m/d am 5h 10 pedalades amb un ritmillo més que alegre.
Amb l'Anneta vam disfrutar molt... tant del dia com del paisatge. Que maco és anar amb bici....

http://connect.garmin.com/activity/44471609

dimecres, 11 d’agost de 2010

Recorrent camins poc ciclats però ciclables...

Fa poc vam participar amb l'Anneta i Jabvier amb una de les proves del Challenge Btt Ribgorza. Son unes curses bastant peculiars ja que en principi es una pedalada popular, però al donar calers als 5 primers classificats i 3 primeres classificades, hi ha un nivell bastant alt en les primeres posicions. El recorregut normalment és bastant lletjot, sense senders i alguna de les proves del Challenge és donar voltes en un circuit. Però som una mica masòques i ja portem anys assistint en alguna de les seves proves.

En aquest cas era a Perarrúa(Graus) 2 voltes amb un circuit de 15 kms de uns 380m/d. A les 10.30 el sol ja picava de valent i nosaltres vam arribar amb el temps just de fer les inscripcions i preparar les bicis.
A la sortida deviem ser un centenar de ciclistes concentrats a la petita plaça del poble. Els carrers eren estrets però no es va fer massa embut.
Només sortir del poble agafavem una pista amb grava suelta on devant meu l'únic que veia era pols... jo calculo que devia haver uns 30 ciclistes al devant. El ritme era altíssim per mi, feia dies que no apretava tant damunt de la bici. Vaig trigar uns 5 kms per agafar el ritme, just en una pujada llargueta de plat petit on al principi em va passar Jabvier amb el seu desarrollo infernal. Bufff, en aquell moment tenia molt mal de cames.
A mesura que anavem pujant m'anava trobant millor i no vaig trigar gaire a tornar a passar a Jabvier.
Despres venien uns plans que estaven plens de roderes i havies de vigilar no fotre't un bolet. Tot i així es podia rodar bastant ràpid. La baixada tambe bastant suelta amb roderes sorra i arrels...gasss!!
Poc a poc anava recuperant posicions... sobre tot a les baixades és on feia més feina. Un cop al poble tocava repetir el circuit un altre cop... el segon tomb el vaig fer molt més cómode sense que em passés ningú.
Finalment 1h 23 de cursa intensa a 8 minuts del primer en una 10a posició.
Jabvier va entrar dos minuts darrera meu...ufff per poc em fot la pell...Sort... l'hauria d'haver sentit tot l'estiu la meva derrota.
L'Anneta... ejem-ejem... Va tant sobrada que va fer tot la cursa bastant frenada i ella sense adonar-se'n que la bici anava malament, es pensava que era ella la que no anava be. Li vaig tocar la llanta al final de la cursa i estava bollint!! Però s'ho va passar prou be.
Despres de fotren's un bon tiberi i de fer marujeo amb la Mireieta de Balaguer, vam anar a fer un banyet d'aigua gelada al riu.

La veritat és que necessitava una rostideta així en bona companyia. Per sortir de la monotonia de les obres que estavem fent a casa. Per sort ja hem acabat!!
Com ara està de moda de penjar rutes del Gps també en posare una que vaig el dilluns passat, seguint uns camins pels voltants de Tremp que són poc ciclats però que són molt interessants, tant per les vistes com per lo entretinguts que son. A veure si us animeu a pasar-hi així aniràn quedant més nets!!

dilluns, 2 d’agost de 2010

Una de frenos...

Hi havia una vegada... una ciclista o biciclista que li agradava pedalar molt però no tenia massa temps perque també era mama, o sigui, una mama ciclista, perque lo primer és lo primer!
Doncs aquesta noia, que de la vergonya que em fa explicar això diria que no la conec de res, va decidir apuntar-se a una cursa de btt; i fins aquí tot correcte.
Dia D:
Tret de sortida de la cursa, tothom va molt ràpid, el primer tram del és circuit plà i tothom l'avança, la gent està molt forta, li pesen molt les cames... tota mena de sensacions sense dubtar ni un moment de la seva estimada bici, i així 30 km, 2 voltes en un circuit de 15km. Finalment arriba a meta... de les últimes.
Els seus companys de cursa preocupats de què li podia haver passat s'interessen pel seu estat, "no m'he trobat massa bé, així que he agafat un ritme per poder acabar i aquí estic!"
Finalment, un noi més espavilat que ella veu que el fre davanter V-brake està mal posat... i que la bici va força frenada! "tia!!! clar que et trobavas malament i no podies però si vas molt frenada!" i colorin colorado aquesta és l'historia de fer entrenos de lastre...


Ja sabeu... abans d'una cursa s'ha d'examinar la bici! (i qui no ho sap, no??!!!), o potser es posa de moda un tipus d'entrenament per la gent que no podem sortir a pedalar cada dia...! qui lo sà!? jajaaajajaa


I sí, aquesta noia soc jo, la història és real i espero que no es torni a repetir! Un desastre!!!!
De tot se'n aprèn ;-)))