divendres, 25 de desembre de 2009

Primer anyet.

Primer de tot, Bon Nadal a tots!
Doncs sí, ja fa una any de tota aquella experiència espectacular que m'ha canviat la vida: 24 DE DESEMBRE DE 2008 A LES 15,45H.
Com passa de ràpid el temps i com hem disfrutat aquest últim any amb el peque de la família!
Ara fa un any estavem dormint tots 3, per fi tranquils després de tantes visites, a l'hospital de Tremp; no em podia creure que aquella coseta tan petita i tant guapa hagués sortit de dins meu... quina experiència! Brutal!
A mi el part em va anar molt i molt bé, vaig dilatar ràpid, el ginecòleg em va tenir que trencar la bossa, i a partir d'aquí la cosa encara es va accelerar més amb la mateixa proporció que augmentava el dolor. Però el dolor, una cosa que a priori et fa molt i molt respecte, ni el recordo! Les sensacions que em queden ara del part són totalment positives, puc dir que vaig tenir molta sort perque el meu part va ser molt bonic, no ho podiem fer millor l'Aran i jo, ademés tenia un company de part (papa) que em va ajudar i animar en els moments més crítics, sense ell no se si l'hagués pogut tenir natural... perque això sí, patir es pateix molt i arribés a un extrem que ni la pàjara més gran que recordes es pot assemblar a aquest moment. Crec, que a molts curtits enganxats al patiment els agradaria viure aquesta experiència... segur, perque jo repetiria amb molt de gust!
Així que ara tinc un nen guapíssim que comença a caminar i a xerrar i és la cosa més bonica que m'ha passat mai.


MOLTES FELICITATS ARAN PEL TEU PRIMER ANYET AL COSTAT NOSTRE!

LA MAMA.

divendres, 18 de desembre de 2009

Nocturna Pas de la Casa

Estrenem temporada de curses d'esquí de muntanya amb la Nocturna del Pas.

Hi havia anat feia 2 anys i el record que en tenia era de respirar sang a les pujades i moooolt fred a les baixades i tb durant la nit; i els records no van fallar!
Aquest any per això, no estava disposat a passar fred dormint, apart el meu peque em venia a animar i ell es mereix el millor del món! Així que la millor elecció era la camper, sens dubte!

A les 10h teniem que sortir de Tremp, tot passant a buscar a Javbier... malalt acabo amb el tema de la puntualitat! Ni aixecant-me a les 8 del matí puc arribar a l'hora als llocs, quin estrés! Lo pitjor però el Javi, quina partera!!!! Jo no entenc com es pot estar tant EMPANAT! Tio, fest'ho mirar perque quan t'ho proposes em fots molt nerviós! I mentres l'Anna rient i fonten-se'n del meu estat! Com s'ha de veure un!
Doncs bé, una vegada tots ben assentats, que ja deurien ser vora les 11, i jo fent de xòfer, comencem el viatge cap a les Andorres. Cantem, riem, xarrem, i finalment passem la duana.
1a parada: Jorma. Ja tinc la meva forquilla DT-Swiss reparada! Ara montar-la i deixar-la a punt per la temporada vinent que haurà de treballar força!
2a parada: Farmacia. Doncs sí, si quan teniu algun mal us tracteu amb homeopatia, val totalment la pena!
3a parada: Viladomat. Finalment han caigut unes ulleres per la piscina.
S'han acabat les paradetes... tirem amunt fins que l'Aran ens avisa que ha de dinar; doncs dit i fet, parada obligada per omplir la panxa! mmmm.... pasta fresca i freda!

Pas de la Casa

Arribem darrera don Agustin, i aparquem per la zona d'aparcament. El termòmetre ja marca -7 i encara no s'ha fet fosc, que patirem!
Els nervis estan a flor de pell i només fem que dir tonteries, que si em poso desodorant, que si farem podium, que si un es dopa amb un inhalador... millor que anem a buscar els dorsals i ens deixem de tantes xorrades!
La meva sortida és a les 18h i la cursa comença a les 17,30h. però les sortides són cada poc temps i s'ha d'estar al loro. Marxem a canviar i a calentar una miqueta.
Hi ha molta gent, record d'inscripcions, i no se'n veuen gaires de "coixos"... que patirem aquesta temporada! La gent està moooolt fanàtica!
Finalment sortida: a tooooope! fa molt fred, i no acabo d'agafar el ritme; respiro sang! són 420m/dsn. molt foscos i molt rectes, l'últim mur es força pendent i s'enganxa força. 20m27s. Ara baixada... joder! rasca de la bona... buuuuuufff!
A baix l'Aran i l'Anna m'animen... això em dóna tanta energia que vull fer la 2a pujada JA!


Aquesta pujada molt millor, les sensacions són més bones, segur que vaig més lent! amunt amunt i 420m/dsn. més. 20m40s...ja deia jo que anava millor!
Així que 25è amb un temps total de 41:07s. no està mal!
El cabró del Javi ho ha fet de conya, 42,55 de temps total! El tio no va mai amb esquís ni a córrer però quan hi ha un crono es deixa la pell.

Després de la cursa dutxeta, soparet de luxe i sorteig de material... Eiiii!!! per fi m'ha tocat un premi dessent: 2 forfaits per Granvalira! ole-ole! quan nevi una mica més (andorra tb està molt pelat) tornarem amb l'anneta a fer uns descensos pel domini esquiable més gran dels pirineus.

diumenge, 13 de desembre de 2009

De solet calentet a neueta gelada.

Divendres ja cansats de quasi no veure el sol, i veient que Teixet ja s'apanye sol per casa, vam decidir anar a buscar el solet a Senterada.
Motxilla i a l'esquena de papa fins al Pont de Diable! Uuuuaaaauuuu! Ta super alt, no es veu el fons del barranc!!! Diu papa que l'ha fet... joliiiiin!!! Més endavant li faré tornar! jiji
Tot baixant vam cullir carlets i fredolics per fer-nos un bon dinar, n'hi havien mooooooolts!
Fotos:

Dissabte matí furgo cap a Andorra amb mama, papa i tiet Javi... sort que venia tiet perque els dos a darrera ens ho passem molt bé i el viatge no s'em fa tant llarg.
Parem a comprar, passejar, a dinar i per fi arribem on papa i Javi feien la cursa, el Pas de la Casa. Quin freeeed més gran! sort que jo portava el mono d'esquiar i unes botes mooolt calentes!
I sabeu que?! tan sonats aquesta gent: Feia fred, no es veia res perque era fosc, i tots contents tirant amunt! a vegades no entenc res!

Sort en van tenir ells que la cursa no va durar gaire.
Després sopar a un restaurant que tothom podia agafar el què volia... jo tb vaig menjar! i en aquest lloc vam estar fins que em va agafar molta son... sort que vaig fer uns amics, el Marc i el Nil i vam jugar força estona!
Al final a papa li van tocar 2 forfaits per esquiar a Granvalira i a tiet una ronyonera... no se'l veia molt content per això, ja en deu tenir alguna!
Penjo les classificacions de la cursa perque veieu lo valents que estan aquesta gent... m'hauré de posar les piles si vull entrar en aquest "mundillo"
I avui quan ens hem aixecat, cap a Tremp que a Andorra feia massa fred! Com caseta no hi ha res!!!

dimecres, 9 de desembre de 2009

Crònica de Tignes... amb retard!

Aran el rei de les muntanyes!!


Per fi he trobat un moment per encarar la pantalla de l'ordinador i recordar l'estada a Tignes.

Setmana del 21 al 26 de Novembre de 2009

Després de la primera nevadeta al pallars i de fer les primeres ascencions per Filià i Baqueira, estava super motivat per anar al país de la neu i l'esquí.
"Los Garrets" agafaven apartament durant una setmana... així que tots ben flipats decidim retrobar-nos a Tignes.
Dissabte 21 a les 7 del matí sortim de Cervera, l'Anna, l'Aran i jo... sí, sí tota la family... què faria jo sense ells???!!!
El viatge, llarg i farragós... davant el volant fet un quatre, anar veient com l'agulla del gasoil baixa i cada 2 x 3 apareix un peatge... eeeeiiii! que sóc classe 2, no us penseu que és cap luxe! i a sobre si em descuido em fan passar per camió... si home!
L'Aran i l'Anna jugant, menjant, cantant i molt de tant en tant el petit s'adormia... aleshores s'havia d'aprofitar per fer tirada llarga. 1a nit: Alberville.
La piscina de "Le Lac"


Ja som a tocar... a mig matí de l'endemà serem a Tignes.

TIGNES Val Claret.

Arribem: Cel tapat. Fred. Creuo els dits perque només sigui avui el dia de mal temps... sinó amb el peque dubto poder aguantar tota la setmana.
Los garrets ens ensenyen on tenen l'apartament... xulo, xulo! i nosaltres aparquem la furgo per la zona: una parcel·leta arraserada de l'aire i amb sol de dia (quan n'hi hagi!). Així que tenim a cop de pedra a l'Antoniet, la Mireia, la Marta i al Gerard... Perfecte!
Només aparcar la furgo, em canvio i faig una pujada amb la Marta i el Gerard, 700m/dsn Toviere.
La rutina era: Fer unes 2 pujadetes diaries... A 1a hora pujo jo, després puja l'Anneta i jo em quedo amb l'Aran, dinem i després de dinar fem un tomb per Tignes o anem a la piscina (5€) que està molt i molt bé! Tambe va caure alguna cerveseta mentre l'Aran "la liava" pel bar.
Alguna tarda vam baixar a Bourg St-Maurice a fer el turista amb les bicicletes i a comprar una mica. De passada durant el trajecte es carregaven les bateries de la Camper, que amb el fred i que tota la nit i part del dia anava la calefacció, quedaven ben toves.
Vam tenir que esperar al dimecres per poder veure el solet; així que ho haviem d'aprofitar a mueeerte amb el nen per sortir a tocar neueta, fer lliscar el trineu, comprovar que les ulleres de sol li van perfectes i fer la 1a pujada amb esquís per l'Aran. Ha sigut GENIAL!!!
Agafant forces i fent marujeo!





Descansant a la terrasseta aprofitant que part de l'estació
estava tancada. El glaciar de la Grand Motte al fons.


L'any vinent esperem tornar-hi. Faci sol o nevi segur que torna a ser inoblidable!

dilluns, 7 de desembre de 2009

Primers passos sol.. quin yuyu!!!

Avui he fet més de 4 passets sol, que dic 4 passets he caminat solet per tot el menjador de casa... uuuaaaauuuu!!! Ni jo m'ho crec perque anava una mica a punt de caure!
Tant mama com papa com la tita i els padrins s'han posat molt contents, així que he pensat d'escriure-ho tamé aquí al meu bloc perque ho sapigueu tots!
Una abraçaaaaaada!!!

Ah! El Teix es recupera bé... té un dit de la poteta trencat, i un òs de la boca tamé però se'n sortirà! Va amb tota la pota envenada i ja salta com un campeó!!! Teixet el millor!!!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Teixet volador!

Avui el Teixi l'ha liat...


Mama no hi era i jo estava amb el padrí i la iaia, i el Teix amb el Ninu, el gat de la iaia que són molt amics, doncs no sé ben bé que ha passat però iaia s'ha posat molt trista i després he vist al Teix que no es movia i tenia sang a la boca... OoooOOoooh!!!
Jo me n'he anat a passejar amb padrí... que bé que ens ho hem passat!!!
Quan ha arribat mama també s'ha posat molt trista i m'ha explicat el què ha passat:
No sabem com, el Teix estava al terrat de casa iaia i ha caigut fins al carrer! Són uns 15 metres d'alçada. Iaia se n'ha adonat perque el Ninu (l'altre gatet) cridava, mira que es fan entrendre els gatets, quasi tant com jo, jeje! Depressa i corrents l'han portat al veterinari i li han fet radiografies i de més... tinc un gatet que és molt i molt fort. No s'ha fet res important només un tall al paladar que potser demà li han de cusir.
Ara està per casa dumint... pobret fa peneta perque sempre és tant dolent i ara no fa res!
Teix!!!! Posa't bò que hem de jugar mooooolt!!!!! Ademés mama està tristota si tu estàs potxo!
Ànims Teixet que el pitjor ja ha passat!!!!