dijous, 27 de gener de 2011

Era Val d'Aran i Era Pujada.


Pensava que la Crono d’Espot seria la última de la temporada, per les males sensacions i lo poc que vaig disfrutar. Doncs mira si he trigat poc a fer-ne una altra... 6 dies!
Com al final vam decidir de no anar a Gavarnie vam escollir amb Fonti d’anar a Era Pujada al plà de Beret. És una crono diferent, més familiar i es corre per la tarda. El recorregut prometia més que a Espot al ser en un 80% fora pista, amb canvis de neu i conversions. Havia caigut una nevadeta al matí i el paisatge estava impressionant amb les últimes llums del dia. La temperatura a l’hora de la sortida era de –13ºC tot i així com és tot cara amunt, samarreta tècnica mono i megadorsal, jejejej.

També s’havia apuntat el Wein i jo com que corro amb ell algunes curses, estava encuriosit per veure com anava. Entre les males sensacions d’Espot i lo poc que pujo a la neu, volia saber si estava a l’alçada de cara a l’Altitoy(Luz St Saveur) de la setmana vinent.

La cursa:Sortida en massa de uns vuitanta i pico corredors, intento posar-me al primer grup... aixeco la vista i veig a Wein en segona posició i tibant com un boig. Jo esforçant-me per no perdre l’estela del grup amb una molt bona quarta posició(per mi) i en aquells moments em passa pel cap: “Quina feinada que tindré aquesta temporada per seguir al Garrets” Però d’altra banda podia aguantar be el ritme dels del davant sense que em marxessin... estava motivat i el recorregut m’agradava, era força entretingut.

Així que jo a lo meu, a Wein el tenia cada cop més a prop però abans de em va passar el Turné d’Andorra que fara parella amb el Guillamó de la Seu. Per cert el Guilla ja estava caçant al primer... Com van aquesta gent!Em poso rera Wein i quan em trobo be em poso al seu costat i com a bon company em facilita posar-me a la traça bona. Quan el passo m’envaeix una certa tranquilitat i segueixo al meu ritme.

A la part alta hi ha una mica de boira i la llum ja escasseja però es pot intuir l’arribada, això ajuda a medir esforços. El primer que ara va tercer manté un bon ritme, però el meu és millor que el seu així que a pocs metres de l’arribada li ensenyo les espátules dels esquís... tot i així em reservo una mica per aguantar la seva resposta. I just abans d’arribar a meta... El hachaso final!! El que em va fer ell a mi vull dir... jejej Ho vaig provar però no vaig poder. Al final quart i tercer català a menys d’un minut del primer en una pujada de 650m/d i amb un temps de 33min 14seg. Durant la cursa no em vaig donar conte de que tenia al Fonti a menys d’un minut i que venia per mi!!

Al acabar posar-nos el plomes i cap avall amb el frontal ràpid per no gelar-nos.Després hi havia un sopar a Bagergue i entrega de premis, però no ens vam quedar... jo tenia ganes de veure a l’Anneta i al Pititet, aixi que cop de cotxe per la bonaigua nevada i cap a caseta!

dimecres, 26 de gener de 2011

Aviat nou sender zona Antenes

Avui he fitat una nova línia de sender des de la pista que puja a les antenes (desviament amb pal indicador) fins a la pista de sota casa Casssasses (on hi ha un cable tancant la pista). És un sender que evita passar pel camp de casa Cassasses.
Encara està força brut ja que avui només he anat a mirar quina línia es pot seguir, i una vegada trobada aquesta, he tallat quatre rames i he posat algunes fites. Si algú el vol anar a provar hi ha petits trams que encara no estan enllaçats, per això que crec que millor esperar. Segurament aquesta setmana vinent, potser divendres mateix hi tornem a anar amb el Dani i el comencem a marcar bé.
Us deixo unes fotos perque aneu veient de què us parlo:














Crec que serà força assequible, encara que hi ha punts concrets on s'haurà de baixar la bici... També serà un bon sender per anar a córrer, tot pujant cap a les antenes ja que just a la pista de la última foto va a donar el sender que ve de comportes.
Ja us informaré quan estigui tot marcat!

dimarts, 18 de gener de 2011

Mala pata!

Un moment de no res, una tonteria, un aparent inofensiu "tobogan"... un mes de guix! 
Quan va cridar de dolor ja vaig veure que s'havia fet mal de veritat, el Dani el va agafar li vam treure la sabata, li vam mirar la cama, es queixava de dolor, senyalava la cama esquerra... anem a urgències! L'Aran no deixava de plorar, estava tens i el Dani i jo cada vegada patiem més... cada minut que passava sense que vingués el metge ens anavem imaginant coses més greus, seqüeles, operacions... un molt mal moment!!!!
Plaques, més espera i finalment ens diuen que té una fisura a la tibia, doncs mira dintre del mal m'he alegrat força! Ara ens toca esperar al traumatoleg; amb l'antiinflamatori sembla que l'Aran està una mica millor i comencem a jugar i fer tonteries... Finalment arriba l'especialista de... el pis de sota, però tranquilament hagués pogut venir de Barcelona... buuufff! quines esperes més llargues! Una bota ben xula a la cama que haurà de portar 4 setmanes!!!!! pobret! 

 

Doncs ara toca adaptació a la cama rígida de l'Aran, ell pobret es porta super bé, quasi no es queixa i enten que la cama s'està curant i ha de fer bondat... però el que més li agrada és que no ha d'anar al cole... punyetero!!!



CronoEspot

Aquest any era la segona edicio d'aquesta cursa, amb la diferència que enguany era campionat d'espanya de cronoescalades. Això vol dir que hi havia lo millor del país i de Andorra també. Tambe s'ha de dir que a la mateixa sortida tambe hi erem nosaltres "el pueblo" disposats a donar guerra. Deviem ser uns 260 corredors/es.
La cursa consistia en pujar de la part baixa de l'estació fins a l'arribada de la nova cadira de la Pala, en total uns 750m/d. No sembla gaire peró fer-ho a un ritme elevat es pot fer molt llarg.
Amb aquest tipus de curses no em diverteixo massa, és més aviat un repte personal per veure lo ràpids que som capaços de pujar o per la satisfacció d'avançar amb algun conegut. Tot i així procuro fer-ne poques.

Pel que fa a la meva cursa va estar prou bé pel tipus de preparació que porto ultimament (Sortides alpines, de neu crosta i baixades per canals gelades... és el que hi ha)
En la meva cursa hi va haver dos parts... la primera: "no estamos tan mal!" i la segona: "Bufff, Quan falta?"
Això vol dir que fins a la primera meitat de la cursa em vaig trobar prou be, codejant-me amb gent que normalment van bastant devant meu i amb bones sensacions. Però a la segona meitat se'm va sortir la punta de la pell i després d'ajupir-me a col.locar-la em va costar molt de recuperar el ritme que portava... de fet ja no el vaig recuperar. Jjeje

Al final hi havia una part amb força conversions amb neu guarrilla que em va donar una mica d'aire fresc per acabar d'arribar a dalt. Això i els ànims de l'Anneta em van servir per fer l'apretadeta final.

dimecres, 12 de gener de 2011

Comencem les curses d'esqui de muntanya...

EL dia 9 de gener vam decidir anar a les Angles(Fr.) per començar la temporada de competicions d'esquí de muntanya. Sabiem que a la zona no hi habia massa neu però ens van garantir una cursa "alpinilla", així que cop de camper i tota la family cap a la france. L'indret era nou per nosaltres i ens va sorprendre de lo maco que era: el terreny no es massa escarpat amb muntanyes arrodonides i força llacs a les fondalades. Terreny ideal a l'estiu per investigar algun centre de btt. L'altre dia em va dir Mariano que per allà feien alguna prova de copa del mon de Mtb.
Pel que fa a la cursa va ser força entretinguda i molt ben aconseguida per la quantitat de neu que tenien. La meteo va ser millor del que pintaven. Les sensacions a estones molt bones però com el tema de lliscar el porto justet a les planícies de les Bulloses em va passar fins l'apuntador! Poc a poc anirem aprenent!

 Cursa Bassiero 2010 amb l'Anneta
A la sortida marujeo amb els coneguts i poc despres ja estavem enfilant la primera pujada per les pistes. El ritme de sortida com sempre altíssim, quan portavem 5 minuts de cursa la meva millor posició devia ser el 30 i pico... ufff Era l'últim del grup capdavanter que poc a poc s'anava estirant com un fideu.
Em trobo al Marc Reixach i li dic: "tio que anem últims!! ens hem d'espavilar" Aixi que apretem una mica i poc a poc van caient alguns corredors que afluixen el ritme després de la seva sortida fulgurant. Abans del primer canvi hi ha una zona sense desnivel però amb força bonys i arbres... menos mal!! Els que en saben no poden lliscar amb comoditat i vaig recuperant posicions. 
Per fi la primera baixada... no gaire pronunciada però molt obligada en els viratges i anar encerat ajudava. Tambe vaig guanyar alguna posició.
Un cop a baix ens tocava la pujada més llarga de la cursa... de desnivell i de distància. La pujada era molt suau, pasavem pel damunt d'alguns estanys glaçats. Quin fart de lliscar!!! Per allà em van passar un parell de corredors i a més a més em vaig distanciar molt del grup del davant... Amb resignació i esforç van anar passant els metres fins enfilar una zona de conversions on em vaig trobar d'alló més bé i amb la gran motivació de la canal a peu que hi havia al final per pujar al Carlit. És el tram que em va agradar més i on em vaig trobar millor. Un cop a dalt vam fer una cresta amb algun tram amb cordes fixes molt guapo. Per dalt corrent a saco vaig avançar-ne alguns que anaven amb cura de no fer malbé les tan preciades botes de carboni.
Despres baixada amb esquis a fondo! per caçar-ne algun més...
L'ultima pujada era llargueta però suau, sort que no em va passar ningú... per fí l'ultima baixada per pistes fins a la meta.  Buffffff!!
Al Final 13ª posició a 12 minuts del primer despres de 2h 2min de cursa. 
Bastant satisfet en general.


El millor de tot la companyia i els ànims de l'Anna i l'Aran.

diumenge, 2 de gener de 2011

Inici d'any a Filià

Són les 9, obro els ulls i ja el vec donant tombs... l'Aran dorm però ell ja fa estona que es remena per casa. M'aixeco, encara que per ganes em quedaria fent el ronso pel llit, miro el dia que fa... fantàstic! no fa ni fred... avui promet! però passen les hores, les 10, les 11 i l'Aran segueix dormint, i el Dani cada vegada està més inquiet... Quin panorama!  Li proposo despertar al nen, activitat en solitari... però el tio ja està massa neguitós i ha abandonat el dia... aaaaiiixxx!!! hi ha moments que la mama ha de posar ordre a casa... desperto a l'Aran, truco als avis perque facin de mainaders i el més complicat, decidim l'activitat... córrer, mmmmm.... quin rollo, bici, mmmmm.... on anem? ahir ja vam anar a Tornafort! ah! per cert, brutal el senderillo de baixada, encara que a mi els peraltes i els salts em van una mica grans, està molt currat!
Bé doncs anem a esquiar??? Venga vaaaaa doncs a fer pells per Filià!
Dit i fet a la 1 del migdia sortim de Tremp direcció la Vall Fosca. Amb mitja hora ja som a la pista de Filià. Dani s'arremanga el jersei, treu mitja llengua fora i comença a disfrutar com un marrec cotxe amunt... és brutal com s'ho passa el tio fent relliscar el cotxe cap aquí, cap allà. Finalment quasi fem tota la pista, deixem el cotxe just abans d'un pas canadenc, on tot seguit hi havia una super placa de gel... "pa cagar-se"... on jo vaig dir desseguida que per allà no passava... no sé pas que hagués fet ell però quan em va parlar de que hagués sigut una putada treure el cotxe del barranc... em vaig espantar! com li agrada jugar-se-la sobre rodes, i el pitjor de tot, que en conec un altre de petit petit que va pel mateix camí.... que patiré!

Doncs bé, una vegada aquí, comença l'esquiada. La temperatura és ideal i la tranquilitat que hi ha per aquesta vall és impresionant; dóna gust foquejar per aquests indrets tant xulos! Anem pujant pel mig de la vall, no hi ha gens de neu! amb prou feines es pot fer el port de Filià i cap a la dreta el pic de Filia tb crec que es podria trampejar, però poca, poca neu... si continua així... la cosa pinta a caco! Nosaltres decidim anar a fer el Port de Filià.

Es puja super bé, la neu tampoc està massa dura i anem fent bé... prop del coll ja fa més airet gelat, però fins aquí calor.

Una vegada al coll, fotos, una bona menjada i cap avall que són les 3 i mitja de la tarda. Baixant, com que la neu està força dura no rasques enlloc, una vegada a la vall tractem d'anar fent ginkama fins a la pista on ens deixem anar fins al cotxe.
1a esquiada de l'any 2011... 1a esquiada de la temporada fora pistes per mi... tot un èxit d'inici d'any!