Aquest any era la segona edicio d'aquesta cursa, amb la diferència que enguany era campionat d'espanya de cronoescalades. Això vol dir que hi havia lo millor del país i de Andorra també. Tambe s'ha de dir que a la mateixa sortida tambe hi erem nosaltres "el pueblo" disposats a donar guerra. Deviem ser uns 260 corredors/es. La cursa consistia en pujar de la part baixa de l'estació fins a l'arribada de la nova cadira de la Pala, en total uns 750m/d. No sembla gaire peró fer-ho a un ritme elevat es pot fer molt llarg.
Amb aquest tipus de curses no em diverteixo massa, és més aviat un repte personal per veure lo ràpids que som capaços de pujar o per la satisfacció d'avançar amb algun conegut. Tot i així procuro fer-ne poques.
Pel que fa a la meva cursa va estar prou bé pel tipus de preparació que porto ultimament (Sortides alpines, de neu crosta i baixades per canals gelades... és el que hi ha)
En la meva cursa hi va haver dos parts... la primera: "no estamos tan mal!" i la segona: "Bufff, Quan falta?"
Això vol dir que fins a la primera meitat de la cursa em vaig trobar prou be, codejant-me amb gent que normalment van bastant devant meu i amb bones sensacions. Però a la segona meitat se'm va sortir la punta de la pell i després d'ajupir-me a col.locar-la em va costar molt de recuperar el ritme que portava... de fet ja no el vaig recuperar. Jjeje
Al final hi havia una part amb força conversions amb neu guarrilla que em va donar una mica d'aire fresc per acabar d'arribar a dalt. Això i els ànims de l'Anneta em van servir per fer l'apretadeta final.
Molt bon temps! jeje
ResponElimina