Només havia visitat una vegada l'estació de Vallter 2000, i com passen els anys!, d'això ja en fa quasi bé 10... quines coses, quan els anys passen tant ràpid me'n dóno conte que em faig gran, que 6 anys passen com abans me'n passaven 3 i que la vida no s'atura i cada vegada agafa més velocitat. Des que tinc a l'Aran tinc la sensació que això no té frè i que he d'aprofitar cada instant, viure conscient cada acte d'aquesta obra que no es torna a repetir mai.
Doncs res, feta la reflexió, i decidida a tirar el rellotge les escombraries deixo constància dels nostres 3 dies amb la furgo per Ripoll i la Vall de Camprodon.
Dimecres marxem de la boira pallaresa direcció Vic; l'excusa d'aquesta sortida és que el Danielet participi a la crono de Vallter amb esquís de muntanya i així inauguri temporada amb pells; però realment el més important és gaudir amb el peque, tots tres, d'uns dies de solet i pinya familiar.
Visitem Ripoll, visitem Camprodon i compartim moments divertits amb altres amics que ens trobem per la zona i que també participaran a la crono de Vallter. El temps és genial i despertar-se amb el solet a la cara, dins el llit de la furgo, tot veient per la finestra els pics nevats de les muntanyes és una estampa preciosa.
Dijous ja dinem a les pistes de Vallter 2000, a les 17,30h el Dani té cita per donar-ho tot als 700m de desnivell positiu totals de la crono repartits ens 2 pujades de 350m aproximadament.
Ja és fosc i és maquíssim fer d'espectador d'aquestes proves i veure com les muntanyes s'omplen de llumetes amunt i avall sota una lluna plena i un cel estrellat. L'Aran i jo ho gaudim d'allò més tot animant al papa, a la Marta, al Gerard i a tots els esquiadors que s'esforcen a fer les pujades molt i molt ràpid, la temperatura és bona i no passem massa fred.
A les 7 de la tarda ja ha acabat quasibé tothom i després d'una bona dutxa a la furgo anem al sopar que han preparat els de la cursa. Un bon plat de pasta, una amanida i repartiment de premis i sorteig de material; tot amanit amb somriures i molt bon ambient... ara només ens queda una bona dormida a 2000 metres d'alçada a la nostra caseta mòbil.
Ja és fosc i és maquíssim fer d'espectador d'aquestes proves i veure com les muntanyes s'omplen de llumetes amunt i avall sota una lluna plena i un cel estrellat. L'Aran i jo ho gaudim d'allò més tot animant al papa, a la Marta, al Gerard i a tots els esquiadors que s'esforcen a fer les pujades molt i molt ràpid, la temperatura és bona i no passem massa fred.
A les 7 de la tarda ja ha acabat quasibé tothom i després d'una bona dutxa a la furgo anem al sopar que han preparat els de la cursa. Un bon plat de pasta, una amanida i repartiment de premis i sorteig de material; tot amanit amb somriures i molt bon ambient... ara només ens queda una bona dormida a 2000 metres d'alçada a la nostra caseta mòbil.
Divendres, últim dia abans de tornar a caseta, disfrutem d'un matí de sol tot fent una excursió per un sender mig nevat per la vora de les pistes d'esquiar. Com es nota que són les pistes amb més neu del pirineu, està tot colapsat i si no fos perque amb l'Aran hem anat a buscar racons on poguer estar tranquils la situació és força agoviant. Finalment ens trobem amb el papa a l'hora de dinar, ell ha anat amb esquís i nosaltres esperem poguer-ho fer algun dia d'aquest hivern... tenim paciència i sabem que tot arribarà!
Ara des de casa recordem aquests tres dies, mirant les fotografies i pensant quina serà la pròxima excursió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada