dimarts, 9 de setembre del 2008

Serra de la Campaneta

Tenia ganes de fer una ruta diferent, buscant un lloc on no he estat gaires vegades, i tot mirant el mapa vaig recordar que tota la zona de la Serra de la Campaneta era desconeguda per mi.
Aquesta serra es troba separada del Montsec de Rubies i té vistes impressionants sobre aquest i sobre tota la Conca Dellà. Es troba al municipi de Gavet de la Conca, sobre el poble de Sant Salvador de Toló.


Tota decidida, li explico al Dani la meva intenció... i tot i que la ruta que marcava el llibre que volia seguir era força dubtosa ell m’anima encara més i decidim fer-la aquella mateixa tarda; també s’apunten a la caminada ma germana i el novvio, com més serem més riurem!
Quedem a les 16,30 de la tarda, amb previsió de com que cap de nosaltres mai a estat a la zona tinguem marge de temps i no se’ns faci fosc. Amb la furgo direcció al Coll de Comiols comencem a visionar la petita serra que ens espera. Al deixar la furgoneta ja veiem que de senders marcats no se’n veuen masses... cap! Així que ens guiem per la línia elèctrica i anem pujant sota aquesta... Ah! Per cert quins guarros els de les línies, tots els aïllants de ceràmica estan abandonats per allí sota, mig enterrats, així que si algun agent rural es passeja per allà que ho tingui en compte! Bé, tot seguint la línia i sense rastre de cap mena de sender – camí – fita o alguna cosa que ens pugui guiar arribem a l’avantcim. Des d’aquí ja hi ha més bona vista i tirem algunes fotos tot fent el jabalí.

Continuem pujant cap al Tossal del Vigatà (1241m) i ens comencem a trobar restes de trixeres de la guerra civil, sembla mentida que en aquest mateix lloc que ens trobàvem haguessin viscut situacions tant extremes! El Dani està molt emocionat i no para d’anar amunt i avall com un cabirol en busca d’alguna resta de la guerra, quin flipat! ; jo també em sento molt contenta d’haver triat aquesta ruta.


Sense adonar-nos ja som a dalt al cim dins de trinxeres i refugis, planegem direcció al coll i ara hem de trobar un baixador que ens porti al Castell de Toló, el qual ja veiem des d’on som. Ni senders ni fites ni res... continuem baixant tipus jabalí amb les cames ben esgarrinxades i per fi arribem al pla de sota el Castell.

El Castell de Toló està molt derruït, només queda una paret en peu, quina llàstima, perque crec que aquestes coses s’haurien d’intentar recuperar. Tirem fotos, mengem una mica i continuem baixant cap al poble de Toló, ara sí, per un sender antigament empedrat i molt abandonat; el poble de Toló no sembla estar habitat, tot i que més avall uns “hippys” s’estan arreglant una masia ben xula.


Finalment abans de que es pongui el sol arribem al cotxe, cansants però molt contents de descubrir paratges nous per la nostra comarca.
Si algú després de llegir aquesta crònica vol repetir la ruta que tingui en compte que, com he dit, no hi ha cap tipus de sender a part del que puja de Toló al Castell, són tot corriols de bestiar. Ara, si val la pena? A mi m’ha agradat molt... no és molt difícil (jo no estic per fer segons quines coses) i en tot moment et pots orientar fàcilment. Amb 3hores com a màxim fas el tomb caminant tranquilament.

3 comentaris:

  1. jejej... Aixi tambe faig un llibre de rutes. En tota l'estona no hi havia cap rastre de humans, a part de les trinxeres i algun niu d'ametralladores de la guerra.
    Ja voldrien moltes embarassades de 6 mesos fotres aquestes caminades rollo jabalins. M'ho vaig passar de conya, no se si ta germana i el novvio pensen el mateix!!

    ResponElimina
  2. Ep!
    He enviat un missatge i s'ha penjat!!!
    Deia que acabo de descobrir que el meu cosí serà pare...que fort!
    Deia tb que se us veu molt feliços, estic molt content.

    El més important que deia era que el qui li vaig ensenyar a anar en bici vaig ser jo, pertant considero que mereixo part de la glòria!!!

    Si m'envieu un mail a x.terrisse@siteia.com us envio una foto de la family.

    Que vagi molt bé!! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Ei Xavier!
    He sentit a parlar molt de tu per casa, a veure si pugeu algun dia per Tremp i així ens coneixem.
    Una abraçada!

    ResponElimina