Any nou... vida nova!!!

No tinc gaire temps per escriure,... bé, ni per escriure ni per fer gaires coses! L'Aran em demana tantes hores al dia que els dies s'em fan curts curts curts! Sort que ara l'he deixat amb la panxa plena i segurament tinc unes 2 horetes per desconnectar!

És bastant dura l'adaptació a aquesta nova vida, qui ho ha passat ja sap de què parlo, i si a sobre decideixes com jo donar-li el pit la cosa es multiplica... quin canvi de la vida anterior!!! La meitat de les hores del dia estem enganxats i l'altre meitat junts pel que pugui passar. Per no dir les hores de descans... s'han de programar sútilment, cada 2 horetes ell demana teca i durant aquestes horetes millor que també descansi jo sinó després m'ho fa pagar... ell no es salta mai una menjada!!! ni de nit!!!
Això no vol dir que no estigui contenta, NO! sóc la persona més feliç del món! tinc un bitxet de 18 dies que s'ha convertit en una de les coses més importants de la meva vida... amb 18 dies, no em direu que no és un canvi brutal!!!
Doncs què us podria dir de l'Aran... el meu nen, el més guapo!!! jajajaja!!! què ha de dir la mare, no? Millor us deixo unes fotos perque veieu com poquet a poquet es va fent gran!
Ah! informar-vos també que la mami es recupera molt bé, encara he de fer descans (estic en quarentena!) però aviat podré tornar a fer alguna coseta d'aquelles que m'agraden tant a mi!
I si decidiu pujar per Tremp aviseu i us presentaré al petit curtit de casa... perquè recordeu el nom: Aran Terrisse Seix... donarà molta guerra!!!!