Collseroles i Artecs

Aquesta setmana ha tocat cursa entre setmana i també, de postres, al cap de setmana.

El dilluns per la tarda marxàvem tota la family amb la furgo cap a Bcn, voliem aprofitar d'anar a comprar cuatre rukeries que ens feien falta, així que vam anar a l'Illa.
Després de fer gasto vam quedar amb el Xixi el "madrile" per explicar-nos les últimes novetats i marujeos. Un cop ens haviem posat al dia vam anar a dormir a la vora de la Torre de Collserola que és el lloc on havia de córrer el dia següent. Allà ens vam trobar amb el Santi de Lleida/Balaguer i vam estar xerrant una estona abans d'anar a dormir.
Al matí ens vam aixecar amb la calma i no vam esmorzar gaire perquè sabiem d'altres anys que per vora la sortida hi havia servei de càtering... mmmm!!

En un principi no hi havien massa nervis perque la preparació específica per aquesta cursa havia estat nul.la, per tant el resultat no podia ser gaire bò.
La cursa era tipo cronoescalada individual, o sigui... en aquest cas cada minut sortia un corredor escales amunt.

Mentre parlavem amb els coneguts que ens trobem a la majoria de curses ja em va camençar a agafar l'ansietat de arrebentar-me per aquelles escales metal.liques... jejej.
De seguida va ser el meu torn... un petonet a l'Anna i a l'Aran que em desitgen sort. Un cop a la linea de sortida màxima concentració, les pulsacions pugen soles peque el cos ja sap que en pocs segons es posarà al màxim de rendiment. 3, 2, 1... amuuunt!!!!
Començo amb relativa agilitat però sense posar-me al límit de seguida, se que encara que son 3 minuts i mig, la pujada es fa llaaaarga.

Fins a la meitat em trobo molt bé, el ritme és per fer uns 3min 10 segons. Em sorprenc de l'estona que vaig aguantant... Però quan ja porto tres quarts de pujada, les cames les tinc tant carregades d'àcid làctic (Això diuen els bons) que no les puc arrossegar! Diu calla!!! doncs, si no tinc cames m'impulsarè amb els braços, ajudant-me de la barana... bufff! poc em dura l'alternativa. Acabo caminant als replans, sort que ja era a dalt.

Arribo amb un temps de 3min 28 seg!! Que no estamos tan mal... penso! encara que el primer fes 3min 03seg jejej
A dalt m'espera la family per felicitar-me. Tot seguit baixem a menjar i a beure, entrega de premis besos i despedidas i cap a Tremp!

La resta de la setmana l'hem passat anant a pedalar una mica, a buscar bolets, treballant algo i escalant.

ARTEC MARATÓ BTT
Dissabte a la tarde passem a buscar a Jabvier i marxem capa St Esteve d'en Bas. Com anem amb l'Aran fem alguna parada per descansar i estirar les cames i berenar.

Un cop arribem anem a buscar els dorsals i com ja és tard, a menjar-nos el sopar que ja el portàvem fet. De seguida arriben el Jordi Martin i el Ramon (Nou fitxatge) que també corrien el dia següent. Després del marujeo aviat a dormir. L'Aran ja feia estona que dormia.

Sona el despertador a les 7, esmorçar, preparatius i cap a la sortida. El dia estaba emboirat i feia una mica de fresca però sabiem que despres faria solet. L'Anna/Aran agafen la bici amb la cadireta i ens venen a veure la sortida.

Com la idea era d'anar fent sense cap més pretensió, vam posar-nos al darrera dels 400 i pico corredors que feien alguna de les 3 opcions.
Un cop donen la sortida vam estar una estoneta fins que no ens vam moure. Buenooooo pensem... amb Jabvier vam anar avançant gent, com tenia tanta feina en esquivar a la gent no em vaig preocupar si el Javi em seguia, aixi que vaig anar fent a un ritme còmode pensant que ja m'atraparia. Un cop vam arribar a un sender vam estar una estoneta aturats degut als tipics embussos multitudinaris. Llavors vaig aprofitar per mirar a veure si el Javi estava per allà... res de res...

La cursa d'aquest any anava per un altre lloc que no era tant fangós, mooolt maco amb molt de sender, vaig seguir amb el meu ritmet còmode i disfrutant al màxim dels paisatges i del traçat. Sabia que els primers estaven mooolt lluny.

En una de les pujades més llargues del traçat em vaig trobar al Josep de Torelló, el tio fort com sempre, vam anar pedalant gran part del recorregut junts, explicant-nos sensacions projectes i xafarderies. En un avituallament ens vam trobar a un company seu, amb el que aniran a fer la Cape Epic (Sudàfrica)i vam seguir tots tres junts fins que en un punt del recorregut van tenir problemes mecànics i el Josep es va quedar a ajudar-lo, jo els vaig dir que anava fent xino-xano... com veia que no venien vaig tornar a agafar el meu ritme còmode... ja portava uns 95 kms i la veritat es que ja tenia ganes d'arribar.

Tot el que abans eren corriols maquíssims rampes i tobogans, ara eren obstacles que feien que els kilòmetres no passesin en el rellotget de la bici.
El "colmo" va ser quan en el comptakms de la bici ja hi possava 110 i encara veia que era molt lluny de St Esteve...bufff Ja estava bastant cruixit!
Finalment vaig arribar, bastant tou per cert! Amb un total de 123kms i uns 4200m/d en unes 8h i pico. Al final vaig arribar 11è.

A la arribada hi eren tots, l'Anna/Aran, el Javi, el Jordi, i el Ramon, jo no entenia res, però el que sabia segur és que no m'havien avançat. El Javi va tindre problemes mecànics i va fer la opció de 72 kms juntament amb el Jordi. El Ramon finalment no es trobava massa bé i va anar a fer un recorregut per les Vies Verdes amb l'Anna i l'Aran.

I per aquesta temporada ja aparco la bici de competi!