dimecres, 27 de gener del 2010

Les primeres de l'Any!




Doncs amb el que portem d'any ja he fet 2 curses d'esqui de muntanya. A veure si poc a poc li anem agafant el truquillo. Us he de dir que és l'esport dels que practico on tècnicament avanço menys, però algo avanço...


La primera cursa on vam anar juntament amb l'Anna va ser a Cauterets (França). Vam deixar a l'Aran amb la Iaia...(ufff pobreta!!)
L'Anna es va estrenar en les competicions d'esqui de muntanya. Llàstima que la meteo no ens va acompanyar en el seu debut.
D'aquí el Pallars vam anar amb el Jabvier, la Vane i Llovich. La Marta i Garreta havien d'anar al Crononiu (La Molina), però ens van aconseguir un apartament a Cauterets on vam estar molt bé.(Merci!!!!!)
Al matí a primera hora nomes aixecar-nos ja veiem que esta plovent...ooooh, quin remei!! Despres de fer un bon esmorzar tots a la furgo del Jabvier i cap a pistes. Ja sabiem que havien canviat el recorregut i que tot l'itinerari seria per l'estació. I encara gràcies perquè abaix plovia, ens envoltava una boira espesa, el risc d'allaus era elevat i no es podien fer gaires invents.
Un cop fets els preparatius vam anar a la sortida i sense haver escalfat per culpa del marujeo que portavem... van donar la sortida. Els primers 300metres de desnivell eren per una pista forestal, coberta de neu però que anava molt planera... uffffff. Nomes sortir em vaig colocar a prop dels primers, ja sabia que marxarien, però vaig intentar treure la meva millor tècnica en el lliscament. Poc a poc m'anaven treient distància, però per darrera no m'avançava ningú... Oh si!! en Poma, que havia tingut problemes amb els esquis. Em va avançar mantenint un ritme que vaig intentar seguir una estona, però de seguida vaig veure que si continuava petaria aviat... jo a lo meu! i li vaig dir adeuuuu, com fa l'Aran amb la maneta.
Un cop vam acabar la primera pujada, vaig fer el canvi tot lo be i ràpid que vaig saber (recordant els consells de la Mireia M.) per despres fer una baixada agonica de uns 300m/d amb boira i neu a la cara...vaia trunyo!! Sort que era fàcil.
La segona pujada anava per feina, seguiem el recorregut de una pista vermella. Hi havia un mur força llarg on em vaig trobar molt bé i vaig recuperar gran part de la distancia que m'havia tret el 5è. I just abans de la meta vaig tirar l'últm cartutx per avançar-lo. Finalment 5è a certa distancia del Vendri. Però és el cop que he estat més a prop seu en una cursa hivernal.
Ràpid em vaig tapar i a baixar a animar a l'Anneta, que anava uns metres darrera de la Vane. La vaig animar una bona estona mentre em posava les pells als esquis, desprès la volia atrapar i fins a la meta quasi no li vaig poder dir res més del fart d'esbufegar que em vaig fotre.
Estava contenta i deia que li havia agradat...Ufff menos mal. Amb el dia que feia, era difícil trobar algo positiu.
Ens vam reagrupar i tots cap al apartament a fer una dutxeta calenta... mmm que be!! Dinaret amb sobretaula comentant la cursa i despres 3h 30 de cotxe fins a Tremp a veure l'Aran!!!


La segona va ser aquest diumenge passat a la primera edició de la Cronoespot.
L'Anneta no va poder vindre per problemes intestinals i es va quedar amb l'Aran. Sort que era a la vora de casa i aviat vaig estar amb ells.
Així que manomano amb Jabvier agafem el Jimny i cap a Espot.
Un cop allà marujeo al màxim perquè la majoria de gent eren coneguts. De seguit estavem a la linea de sortida esperant el gran moment...
La sortida a tooope com sempre, vaig fotre 4 crits als primers i desprès ja em vaig anar despenjant del grup capdavanter. Poc a poc s'anaven distanciant, però en aquest cas al final de la pista de "la roca" vaig notar l'alè del Gastón que, amb mitja marxa més que jo em va anar avançant. Torno a mirar enrera i veig un xavalet amb un mono de la catalana... ui,uii... que aquestos van valents!!
El vaig anar control.lant fins al final. Al muro de la "botja" hi havien unes conversions bastant planes on me'n vaig sortir prou be. Em vaig guardar una mica de xispa per si abans de l'arribada al xavalet se li passava pel cap de tirar un petardo. Tot controlat, Al final El Gaston a poc més de un minut i el primer a menys de 3 minuts.
Vaig trigar 35min 17seg i vaig quedar el 6è.
Dinaret, marujeo i felicitacions... cotxe i cap a casa a veure la family!!

2 comentaris:

  1. Quan t'hi poses t'hi poses... no cal que et digui que ets un crack...
    Felicitats pare de l'Aran!

    ResponElimina
  2. Ufff que guapo ja em veig jo també lliscant tirant cartutxos com si res. jajaja

    Per cert enhorabona per la modestia... Vaya CRACK!!

    Salut per la family

    ResponElimina