Corrent pel Pedraforca

L'inscripció de la cursa Saldes-Pedraforca era l'excusa ideal per fer una visita per primera vegada amb aquest emblemàtic cim. En principi haviem de córrer l'Anneta i jo, i l'Aran es quedaria a Tremp amb els Iaios. Pero com l'Anna al final no estava massa fina, vam anar tots tres, i nomès vaig córrer jo.

El dissabte a la tarda ja erem a Saldes recollint dorsals i mirant la gent que hi havia inscrita, semblava que tots els bons s'havien posat d'acord per vindre.

Durant tarda rebo una trucada de l'Albert Roca del Buff, per dir-me a veure si m'anava bé córrer amb ells un raid al nord de França... Però quan?? "Doncs el dimarts que ve marxem amb avió" Uffffffff que just!! I a més a més s'ha de patinar i jo només m'havia posat uns patins dos cops a la vida. Després de comentar-ho amb l'Anna els hi vaig dir que sí; és una oportunitat de córrer un raid amb un dels millors equips del món i això no passa cada dia.

Bueno tornem al Pedra...

El diumenge al matí a les 8.45h sortien les dones i quinze minuts després ho feiem nosaltres.

El primer tram era amb una pujada suau i algun mur fins arribar al refugi Estasen que era on començaba la pendent més forta. Jo vaig començar bastant enrera i fins al refu em va costar de recuperar posicions, però un cop el terreny es va posar més tècnic i costarut em va ser mes fàcil de recuperar.

El tram final de la pujada al pollegó superior és maquíssim, és una trepada fàcil, però que li dona un toc més tècnic. Res a comparar a altres curses de muntanya que havia fet per Catalunya.

La primera part del descens era molt tècnica, un destrepe per pedres relativament sobades que ens feuen arribar a la canal central del Pedraforca. A partir d'allà ens esperava una baixada rapidíssima per una tartera de pedres... m'encanten les tarteres!!! Encara que aquesta al principi estava durissima però quan arribabem al terreny pedregós et podies tirar a saco!!

Pensava que a la baixada em passaria gent però no va ser així això de les tarteres encara se'm dona bé...uff menys mal! amb lo que costa avançar a la gent pujant.

De seguida vam ser abaix, on hi havien uns plans. Miro enrera i veig un paio que se'm apropava a tot gas... ui ui!! Jo apreto tot el que puc però la meva gambada pel pla deixa molt que desitjar, però no li vull posar fàcil i m'exprimeixo al màxim per arribar esprintant junts fins a l'arribada.

Al final 1h 49min per fer 1300m/d i 13 kms arribant en la 15a posició.

Mengem algo amb l'Anneta i l'Aran i tornem a Tremp a buscar uns patins per posar-me a patinar de seguida... a veure si n'aprenc!