dijous, 22 de juliol de 2010

Retrobament amb les XM Duatlons.

Ara feia molt temps que no participàvem en cap Xm Duatlón Series. És un circuit de duatlons d'alta muntanya, que fa uns anys va començar amb molta força amb la celebració de 6 curses. En l'actualitat nomes se'n fan 3, però de molta qualitat.

Espot va ser el poble on es va calebrar la primera del circuit i com ens quedava a prop de casa no podiem fallar. Així que l'equip Trempolí el formava l'Anneta el Jabvier i jo.
El Javi s'ha de dir que últimament s'ha dedicat a fer molta bike pero fa molts dies que no va a córrer... més que res per les molèsties que te al turmell... si per ell fos ja hauria fet un parell d'ultratrails del Mt Blanc.
La nit abans de la cursa anem a dormir a Espot amb la camper per que així no ens cal aixecar tant d'hora...
La veritat és que aquestes curses les recordava amb molts nervis abans de la sortida, fins i tot en les primeres edicions haviem anat a reconéixer el recorregut setmanes abans de la cursa... erem uns motivats.
En aquest cas estavem tots tres a la sortida però amb la meitat de nervis que en altres ocasions, el recorregut el coneixiem més o menys però no ens haviem preocupat massa de mirar-lo. Jo no anava ni amb la meva bici(la tenien els del Buff), sort que Toneti me la va deixar per la ocasió

Això comença... ens desitgem sort i gasssssssssssss. Sortida neutralitzada a fondo com sempre fins agafar una pisteta estreta però bastant plana on el ritme era brutal... Primer molt mal de cames, però veia que encara avançava a la gent. Anàvem molt junts fins que el grup es va posar en fila per aprofitar el rebufo, via lliure!!, "he de guanyar posicions" així que em surto del rebufo i em foto a tirar pel lateral...quan començo a agafar el ritme toca posar peu a terra i bici al coll uns 50 mts fins enfilar un senderet de terra humit que et donva la sensació d'anar punxat. Uffffffff quin embotiment de cames. JIjIjI.
Uns kms més amunt donàvem a la carretera de l'Or blanc (uns 600mts)i un cop allà agafavem una cami bò que ens duia a les pistes de Super Espot. Aquest cami era perfecte per agafar ritme mantingut, amb algun tobogan a la part de dalt.
Anava adelantant gent, però el mal de cames era exagerat, només podia pedalar dret...Ui Ui... aqui passa algo!! Se'm acudeix de mirar la tija i veig que se'm ha baixat una miqueta però no se quan (al final van ser 5 cms).
Sabent això nomes tocava resignar-me ja que em faltava poc per la transició i a més no portava cap eina per reparar. Tampoc anava tant malament... al final vaig arribar 5è a la transició a prop dels tres del meu devant, dic tres perquè el primer va ser el Joan Comte que va pujar com un cohet!
A la transició m'encanto una mica, i tot trotant em lligo el paravent a la cintura... ja semblo el Barri!!
Corrent em trobo be, aixi que adelanto i tamb n'hi ha algun que m'adelanta... pero les sensacions son bones... estic disfrutant mooolt. El recorregut era alpinillo, amb neueta, tartera, carena i prat moll... bestial.
Primer feiem una pujada fins a un coll al peu de les Picardes, despres baixar fins la vora d'un estany on feiem la última pujada fins al cim de les Picardes per baixar direcció al coll de la Creu d'Eixol i d'allà a la transició. Maquíssim!!!
La major part del recorregut el vaig fer mano mano amb el Joan Farnós tot xerrant de les nostres aventures se'm va passar volant... Abans d'arribar a la Creu d'Eixòl vam agafar al Joan Comte, però en la última baixada em van treure quasi un minut. Transició ràpida i a fondo avall, amb uns 18 minuts feiem els 12 kms que haviem fet de pujada... Al final atrapo al Joan Farnós i arribem junts a meta.
Total uns 40kms i uns 2000m/d en 2h 46 min en 5a posició a uns 6 minuts del primer.
Mot content!!
Poc despres arriba el Javi tot content de lo be que lo havia anat per no haver anat a córrer des de fa anys(Encara no sabia les agulletes que tindria al dia següent).
L'Anneta en el tram de bici es va trobar molt be, però en la segona pujada a peu va petar i la resta de la cursa va anar sobrevivint... Però en el fons mot contenta. I ja ho pot estar perquè amb el poc temps que hi dedica ho fa moooolt be!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada