Feia molt de temps que no tocava la meva estimada doble... massa! Quan l'altre dia la vaig treure del racó on la guardo estava tota plena de pols i amb el líquid antipunxassos ressecat! Total, que això no pot ser i crec que durant aquesta setmana hi he estat posant remei... ara les que s'omplen de pols són les de carretera i la meva estimanda specilized.
La primera sortida rollo doble va ser amb molt bona companyia... no sabria recordar quants ens vam reunir, però "du ni dó"! Vam deixar els cotxes a Esterri d'Àneu i primer per carretera vam pujar fins a Son on vam fer reagrupament i on ens vam trobar amb la Mireieta que estirava les cames amb bici de carretera.A partir de Son vam agafar una pista i xino xano cap amunt... el plaer d'anar amb la doble es brutal, i és que el ritme amb la meva Kona és diferent, no tenir aquell neguit de voler anar més ràpid, gaudir de la companyia, de la vista, de l'entorn... és una cosa que amb les altres bicis ja no sé fer i amb aquesta ho vull conservar, encara que de tant en tant n'hi ha que m'intenten picar... són malalts de curtiment! aaaiiissshh!!! no tenen remei ;-)))
Coll del Coro, reagrupem, mengem i ens calçem les proteccions i a partir d'aquí.... a disfrutar!
Primer una baixada per bosc d'abets brutal, super net, després pista fins anar a agafar el Calvari, on ens traguem força pols... sembla mentida però per la zona del piri tot està super sec! Una vegada agafem el calvari el primer tram es impressionant, gaudeixo com una nena petita i vec que els meus companys fan el mateix, seguidament hi ha un tram més tècnic i dur amb puja baixa, però jo tinc ganes de provar i no em tallo un pèl, cada vegada m'agrada més pujar senders!Finalment de Son agafem el camí vell fins a Esterri, molt nét, algunes corbes tècniques, alguna caiguda per voler forçar massa, però brutal! com pot ser que hagi estat tant de temps sense agafar la meva Kona Dawg!!!
La segona sortida amb la meva doble a sigut al Plà de Negua, una classica! Pujada xino xano tot xerrant i disfrutant de cada racó i baixada a toooope! Aquesta vegada hem fet un tram final afegit pel costat del riu, un senderet a trams dificil però molt bonic.
La veritat és que ho tenim molt be al pallars per disfrutar de les nostres dobles. Repetirem aviat!!
ResponEliminaQue razon tienes cuando describes las sensaciones con la doble. Cambias completamente el chip y pasas a disfrutar de cada segundo, de las compañias, del entorno. En cambio con las otras, por mucho que intentes, parece que tienes siempre que ir apretando, aunque no puedas o no quieras.
ResponEliminaYo vendi la mia porque no la usaba casi nunca. Pero no descarto algun dia volver "al ruedo" ;)