Punta Alta 3015m

Aquest era el repte d'aquest estiu per fer amb l'Aran; l'any passat vam fer el cims de Culebres (3051) i Ballibierna ((3056) i l'experiència havia sigut brutal, així que teniem ganes de repetir-ho!
A les 9 del matí sortim de l'aparcament de Cavallers tots 3 caminant per vorejar el llac, l'Aran es va entrenetint amb les pedres, l'aigua i tot el que troba, però pensem que és important que a estones vagi caminant; tenim tot el dia per davant i la intenció es aprofitar-lo ben bé. Superat el llac i quan ja trobem el solet decidim parar a esmorzar.
A partir d'aquí i fins al refugi Ventosa i Calvell ho fem força ràpid, amb l'Aran a la motxilla tot content i l'únic que ens demana és anar tocant tots els pals pintats de groc que marquen el camí... per tant al Dani li toca fer sessió de "sentadilles" (sempre que no pugui treure el pal per aixecar-li al peque!)

Al refu parem, estirem les cames, mengem, canviem panyal i xarrem amb 3 excursionistes que també pujaran al Punta Alta, ja ens anirem veient... ells comencen a tirar i natres darrera també amb l'Aran primer caminant i al punt que camí es va fer bastant impracticable el vam carregar a la motxilla... i el tio content, quina paciència que té! i lo que li quedava...

Saltem rierols, mirem les vaques com mengen i popen i finalment comença la pujada forta cap al cim.
Jo flipo, de veritat flipo molt, amb el ritme que porta el Dani amb el crio darrera... al·lucinant! sé el que és portar el nen a l'esquena i pesa un "colló" i a sobre la pujada no perdona i no hi ha descans possible; adelantem al trio que també pugen al cim... deuen flipar pobra gent i jo si fos ells m'hagués desmotivat tant que potser hagués girat cua, no sé que van fer però no els vam veure més en tot lo dia.Arribem a la tartera de pedres, l'Aran s'adorm, jo vaig buscant les fites i el papa fa el possible per amortiguar els sutracs i no despertar al peke... ens hem passat -penso- és una ruta força llarga i força dura! Sort que de moment l'Aran està responent de lujo!
Quan l'Aran es desperta abans d'arribar al coll i sobre la tartera fem un últim habituallament, ja queda menys!Crestegem fins al cim tot tocant totes les "punxes" que a l'Aran li agraden... OoooOOoooOOoohhh! per fi... estem a 3015 metres d'alçada!!!

La baixada, no la recordavem massa... és per l'altre vessant, haviem de baixar primer als estanys de Comalesbienes i després per aquest mateix barranc anar a donar a l'aparcament... sembla fàcil i curt, no? Buuuuuufffff
Primer, la baixada fins a l'estany es fa dura, el camí es molt empinat i molta part és sobre blocs de pedra gran que fan encara més lenta la baixada.Segon, després de parar als estanys a dinar (no sabem ni l'hora que és) no trobem fites per anar a buscar el barranc de Comalesbienes... ho fem a ull, així que tb perdem temps en aquest punt; després veiem que no s'ha de fer el tomb pels estanys sinó que del primer s'ha de tirar recte direcció al barranc...
Tercer, recordavem una tartera (vam venir fa uns 4-5 anys) on es podia córrer bastant, si més no, baixar ràpid sense petar-nos massa; doncs la tartera només l'hem trobat els 50 metres finals de la baixada.Hem acabat trinxats!!!!!! però contents de veure com l'Aran en tot moment estava content, cantava, feia tonteries, reia de les nostres relliscades... sort n'hem tingut perque avui ens hem passat!! Al cotxe arribavem a les 6 de la tarda, 9 hores després d'haver sortit, i a sobre el peke encara no en tenia prou i no volia saber res del cotxe...