Cap de setmana per Barruera

Aquesta cap de setmana hem estat per la vall de Boí amb l'Anneta i l'Aran. L'excusa era que jo participés amb una cursa que es diu Cara amòn que consisteix en pujar amb un cim que es diu Roies de Cardet des de Barruera. Només compta la pujada (Uns 1350m/d i 4kms i pico). És una cursa que es cor poc però que es camina molt amb una posició com si estiguessis collint bolets.

Aquest any era la primera prova de la copa d'espanya de cronoescalades i hi havia molt ambientillo (uns 350 incrits)

La meva experiència en la cursa:

Ja estem a punt de sortir... material obligatori: frontal i paravent. Miro de col.locar-me el més endavant possible tot i que quan arriben els bons van passant al davant... "aquestos arrai que no em faràn nosa"

Els típics nervis m'envaeixen però tinc la motivació de conéixer una cursa nova i de provar-me amb gent realment bona en el món de la muntanya i del ciclisme. Durant la setmana he fet activitats molt diverses i m'he anat trobant molt bè, però el que menys he practicat és caminar cara amòn. Cap problema, tot ho farem!! 

Sortida gas a fondo! com sempre, ara toca passar pels carrers estrets de Barruera i despres enfilem un camí estret on es fa una mica d'embut. Intento agafar un ritme còmode sabent que el meu esforç estaria al voltant de l'hora. Vaig passant gent i agafo referències amb gent coneguda que a l'hivern em foten canya de la bona amb els esquís però que a l'estiu s'inverteixen els papers. Em vaig trobant bé i els avanço. L'Anneta i l'Aran m'animen!! El sender empedrat va creuant una pista on de vegades la seguim un troç... puc trotar on molts caminen, la cosa va bé, les cames responen i el rellotget també. De cop sento un " pagdong" i m'avança un paio amb una finura i un ritme molt bò, penso: "collons qui deu ser aquet gavatxo" Desprès de la cursa vaig preguntar i es veu que era Christophe Bassons un ex-ciclista professional amb un bon currículum a les seves cames. Quina classe!!

Bueno, jo a lo meu. Al meu ritme vaig passant gent i pocs m'avancen. Allà al davant tinc al Pep Cuadrat que tambe és una bona referència... a per ell!! L'avanço però se'm queda al darrera tipo paparrilla... ja sabia que al final em faria hachaso però bueno jo a lo meu. 

El recorregut ja era prat molt dret que algun cop et feia pujar a quatre grapes fins que arribaves amb una carena on podies trotar una mica...mmm que bé. Per dalt hi havia un avituallament i els de la Feec tenien un tio amb una poció màgica, així que el Cuadrat tan bon punt va fer un trago va sortir com un coet, i jo em vaig quedar amb el meu ritmet. Al final vaig anar retallant distàncies perque quan la gent veia el final anàven a fuetades i quedàven una mica tocats. Finalment vaig acabar 12è amb 59min i 13seg de cursa. Sabia que el meu temps seria pel voltant de l'hora però no pensava que baixaria. Mooolt content!!

Classificació: Cara Amòn

Ens abriguem que està apunt de ploure i cap avall tot comentant la jugada amb els companys. 

Un cop abaix comença a ploure i vaig cap a la furgo on hi ha l'Anna que em diu que amb l'Aran han pujat molt amunt volent-me seguir i que s'ha quedat dormidet.... Aprofito per anar a trotar 10min per desentumir les cames.

I així ha anat el meu Cara amòn.

La resta del cap de setmana ha sigut molt interessant amb mini concert, soparet, dormir en la nova furgo, veure com l'Aran disfruta amb la xocolatada, caminada Barruera-Durro amb el petit fent de "sherpa", els més de 70kms de bici de carretera per tornar a casa amb la family animant-me a punts estratègics, fotos, riures i abraçades...

Bestial.......  

  I aquesta setmana vinent marxem cap a Niça a participar  en una cursa de Btt (Transvesubienne) Ja us explicarem. La cursa torna a ser l'excusa, lo que realment cundeix es descobrir mòn amb la meva superfamily!