dilluns, 7 de novembre del 2011

Camí de la Serpent

Anunciaven molta aigua, i n'hi ha hagut, però dissabte i diumenge han sigut de treva i hem pogut disfrutar d'una excursioneta amb parella que feia dies que teniem ganes de fer, i no perque el lloc en si sigui únic o es trobi lluny, sinó perque ha volgut dir que ens tornem a trobar bé, que hem superat els virus que corrien per casa i tornem a estar en actiu!

Camí de la Serpent:


Aquest camí, que té uns 10km de longitud i un desnivell acumulat de prop de 400 metres, és molt usat per gent diversa ja que pots accedir al Monestir de Sant Pere de les Maleses, al barranc de Sant Pere, a la Cova de la Serpent o a multitud de vies d'escalada de la zona de Collegats; així tan  t'hi pots trobar escaladors, barranquistes, caminadors o corredors de muntanya. A casa nostra li acostumem a dir camí de la Serpent... però ja veieu que li valdrien també molts altres noms!
Des de la Font de la Figuereta, el camí s'enfila per una pista asfaltada direcció al Mas de Gramuntill i nosaltres la seguim molt poca estona ja que desseguida trenquem per un sender a mà dreta que puja força dret amb algun tram de trepar per la paret. Tot s'ha de dir, que el camí oficial està indicat amb un plafó més amunt seguint la pista, però això de ser de la zona i haver repetit tantes vegades la ruta ja tenim el costum d'agafar aquest recte.

No us podeu imaginar lo bé que s'estava caminant per aquesta zona, disfrutant de cada grimpada, de l'aire a la cara, de la humitat de l'ambient, del sol que sortia de tant en tant, de la panxa que arrossego, que quan em trobo bé també la disfruto! i com no, de la companyia! 


I es que tenim molta sort els que dia rere dia podem disfrutar d'aquests paratges, d'aquesta tranquilitat, de tenir tot això a la porta de casa, sense tenir que fer quilòmetre i quilòmetres els divendres al migdia per anar a buscar un racó de vida. Per això ho hem de cuidar, ho hem d'admirar i ho hem de transmetre als que venen!


 La tornada al cotxe es fa per la carretera vella de Collegats (Barranc de l'Infern), i no hi ha pèrdua, ja que tota la ruta està marcada amb marques grogues.
Nosaltres la fem servir normalment quan no tenim massa temps lliure, però si el suficient com per sortir de la conca de Tremp i agafar el cotxe. Molt recomanada també per les vistes impresionants del congost de Collegats i del riu Noguera Pallaresa.
I que per molts anys la puguem continuar gaudint!

1 comentari:

  1. Així, així, disfrutant la vida!!!
    Gràcies per ensenyar-nos aquestos raconets que tan bonics son.
    A vegades ens encaparrem en buscar coses materials o extremes i lo més important es aprendre a disfrutar de les coses més simples.

    Salut

    ResponElimina