dijous, 17 de maig de 2012

Anoia Race Tour amb BTT

Aquesta setmana passada a casa no hem estat massa finets; i el divendres a la nit després de veure que tant l'Aran, l'Anneta com l'avi Fernando ja estaven millor, vaig decidir d'inscriure'm a l'Anoia Race Tour amb BTT, que organitzava Ocisport.
 L'Anoia és una comarca que no he voltat gaire i la proximitat amb el pallars han sigut els factors que han fet treure'm la mandra d'anar-hi sol.

El recorregut, d'uns 115kms amb uns 3000m/d amb navegació Gps, ha estat plè de corriols i pistes ràpides, però sobre tot hem passat molta calor (32º). Jo ja sabia que amb les meves escapadetes amb la btt mentre l'Aran és al cole, el recorregut se'm faria llarg, però he intentat disfrutar al màxim del recorregut i gaudir dels nombrosos avituallaments per no defallir.


El fet és que la la cursa va anar prou bé. A la sortida ens vam quedar els últims xerrant amb lo Mariano i lo Kek, però poc a poc vam anar remuntant fins que vaig veure que al darrera ja no venien; vaig pensar que "ja m'agafaran" perque la veritat és que el ritme per remuntar era altet pel "xoriço" que ens quedava, però jo a lo meu... les sensacions eren diverses. Al principi de les pujades em notava les cames cansadetes, però un cop s'escalfaven podia anar molt còmode. Els senders eren molt macos i es podia baixar força ràpid dins dels marges de les indicacions de la petita pantalla del Gps. Més d'un cop vaig haver de rectificar per agafar l'entrada d'algun sender amagat, però sense errades importants vaig arribar fins atrapar al 3er amb el que vam anar força quilòmetres junts.
Mentre pedalàvem plegats anava control.lant els "punts febles" ja que sabia que en els últims kms ens jugariem la 3a plaça.

Però les meves estratègies no van servir de res quan vaig veure que la coberta del darrera de la bici perdía aire ràpidament. Vaig parar i al veure que era un tall al costat i que no quedaria ben reparat amb una goma i el líquid sellant no em va quedar més remei que posar càmara i intentar enxampar novament al 3er, tot plegat només havia perdut 5 minuts. Deuríem estar pel km 87 i encara tenia marge, em trobava prou fresc i la bici per aquell terreny anava molt bé així que confiava recuperar-li, però... al cap d'uns 9kms després d'un sender torno a perdre aire del davant, es poquet però no puc apretar a les baixades, així que decideixo parar a unflar (error) es un forat grandet però el sellador el tapa parcialment i m'enganya, així que perdo temps amb la primera unflada. Uff! el que costa donar pressió a una roda de 29 amb una manxa de broma!
El cas és que al cap de 2 kms torno a tindre la coberta fluixa i decideixo posar una goma (que és el que havia d'haver fet primer) i torno a unflar. Just quan acabo veig que arriba un altre per darrera però anava tant tocat que en apretar una mica el deixo enrera, tot plegat arribo a meta 4rt a 6 min del tercer.

Vaig disfrutar molt  i em vaig trobar molt bé tot i la calor i la duresa del recorregut.

4 comentaris:

  1. Havere si ho entenc...vas punxar dos cops,vas fer un change de càmara,vas fer-li una foto a la bike...i vas fer 4art?? you're a machine!!!enhorabona tio.

    ResponSuprimeix
  2. Jjajajaj... Titooo!! La foto de la bici és d'un altre diaaaa!! No estava jo per anar tirant fotos!

    ResponSuprimeix
  3. jajaja, és igual tio!! la qüestió és que tot i perdre temps vas acabar al capdevant!!però bueno...ni fas tantes com aquesta que ja no em sorprens!! cuidat cunyaoooo

    ResponSuprimeix
  4. Així, així, no paris, que natres et seguim ... encara que només sigui al blog!

    ResponSuprimeix