dimarts, 18 de setembre de 2012

Nargona 2012

La Noa dorm protegida pel Teix als peus del llit i l'Aran és a l'escola, sembla que és un bon moment per fer una petita crònica de la meva primera pedalada després de tenir a la peke de casa que divendres passat va fer 8 mesos.
Igual que després de tenir a l'Aran, la meva primera inscripció va ser a la Nargona 2009, pedalada popular que fan a Coll de Nargó. Aquesta vegada per això vaig dubtar fins l'últim moment d'apuntar-m'hi perque no teniem cangurs pels nens i el Dani o jo ens havíem de quedar sense participar-hi. Finalment vam decidir que jo pedalaria!
El dia 9 de setembre a les 9 del matí donaven la sortida de la pedalada. El dia abans havia fet un bon xàfec i ens esperava un terreny una mica fangós. Em despedeixo de la Noa i el Dani (l'Aran encara dorm a la furgo) i començo a pedalar per una forta pujada asfaltada. Des del principi les sensacions són molt bones. Primer planegem per un petit sender i pista fins a la carretera, a partir d'aquesta agafem una pista en pujada molt i molt llarga. Estic motivada perque vaig adelantant a gent, vaig agafant també a alguna noia i penso que amb una mica de sort encara m'enduré alguna bossa de macarrons que regalen a les 3 primeres... doncs a pedalar fort -penso-!
Arribem al primer avituallament en pujada on em trobo una altra noia, intento seguir-la d'aprop el que queda de pujada, va fent més o menys al meu ritme i això m'agrada!
Per fi, i després de molta estona de pujada arribem al punt on comença el primer sender de baixada. Buuuufffff! Tot començant a baixar noto que la pujada m'ha cansat força i això ho pago tot baixant que vaig.... fatal! decideixo baixar-me el seient i continuar a poc a poc i bona lletra!
A la noia de davant ja no la veig, i m'adelanten algun que altra ciclista, la ruta torna a pujar, torna a baixar, les pujades són dures i els senders de baixada són molt divertits i ràpids, m'ho passo molt bé intentant no forçar més del compte. En un control de pas del recorregut em diuen que vaig 3a.
Quan ja quasi bé arribem a Coll de Nargó, a l'últim sender impresionant caic i doblego la maneta del frè, pujo a la bici però vec que els dits no m'arriben a agafar la maneta! la intento doblegar i per sort me n'he sortit! buuuaaaahhh! perque quedava una bona baixada! més endavant adelanto a la noia que va segona i em diu que ha punxat la roda! Llàstima! m'ha regalat la segona posició! 
Arribo a l'arc d'arribada amb 3 hores 19 minuts, segona noia després de la Ramona que ho ha fet molt bé.
Un plaer poder tornar a participar en una pedalada i trobar-me tant bé!

3 comentaris:

  1. Enhorabona Anna... me n'alegro molt de les bones sensacions que has tingut en el teu retorn!
    Flipo en la manera en que us combineu a la perfecció tota la familia per fer allò que més us agrada!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Anna i Dani! Us he deixat una mena d'obsequi al meu blog, és un "Liebster award" per fer difusió i ressó dels bons blogs a través del boca-orella virtual. Si us fa gràcia passeu a recollir-lo a http://lafotografaaprenent.blogspot.com.es/

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies Olga per pensar en el nostre bloc! Quan puguem farem la part que ens toca!
    Una abraçada.

    Anna.

    ResponSuprimeix